En Cyril Teissier és un noi de 9 anys que viu a Utrecht, als Països Baixos. Els seus pares van creure que seria bo per ell d’anar a un col.legi al seu barri on els alumnes d’origen immigrant són l’amplia majoría. I entre aquests els musulmans tant asiatics com africans, bàsicament turcs i marroquins. Segons deien per fer-lo impregnar-se d’altres cultures i, també, perque aquest col.legi reb generoses subvencions de l’estat en ser immigrants l’amplia majoria d’alumnes.

Pero resulta que els insults i les pallises han estat continus. Fins aconseguir que el noi no volguès anar a classe i demanès als seus pares que el canviessin de col.legi.

Al final va ser la mateixa direcció del col.legi qui va demanar als pares que, literalment, prioritzessin l’educació i el benestar i fins i tot la seguretat del seu fill al seu idealisme. Perque aquests insistien en que continuès malgrat tot.

Ara en Cyril Teissier va a un col.legi on l’amplia majoria dels alumnes són com ell, holandesos nadius europeus, i no te cap problema.

Si aquest nen forçat a deixar el col.legi després de patir abusos xenòfobs i racistes haguès estat immigrant, i a sobre musulmà, mentre que la resta d’alumnes del col.legi holandesos nadius europeus és evident que aquesta notícia haguès encetat una forta polèmica als mitjans.

Val a dir que en Cyril Teissier no exhibia cap mena de simbología etnocultural holandesa i en general europea fent-ne, com al cas de la nena marroquina del mocador islàmic a Catalunya, motiu de conflicte. Va ser enviat a aquest col.legi amb l’actitud contrària d’aquesta nena de qui fa poc tant es parlava. Sense intenció de fer d’infantil màrtir etnocultural enfrontat a tothom en nom de cap deïtat.

El que fa el seu cas molt més colpidor que el de la nena marroquina. Amb l’agreujant de que no ha despertat tants bons sentiments. Per ser blanc i holandés.

El sou brut mensual del 50% dels treballadors catalans és inferior als 1.100 euros, segons dades de l’Agencia Tributaria del 2006 recollides pel Sindicat de Tècnics del Ministerio de Economía y Hacienda (Gestha).

Catalunya és la segona comunidad amb més mileuristes i inframileuristes. Això passa a l’estat on el 61% dels treballadors pateixen mileurisme i inframileurisme i que, no fa gaire, el president espanyol va vantar-se de que pertany a la Champions League de les potències econòmiques mundials.

Aquesta és una xifra en augment, ja que a començaments d’any s’informava que era del 57% arreu de l’estat. Pero no passa res, ens diuen, som una potència econòmica mundial on les empreses assoleixen beneficis historics. Que siguin gràcies a aquests sous de misèria, embutxacant-se tots els diners que no ens paguen, no te importància.

Important massivament treballadors immigrants per abaratir despeses. Embolcallant-ho amb el típic i avorrit discurset immigracionista i multiculturalista, o interculturalista com en diuen ara, que acobardeix, confòn i paralitza l’esquerra ja prou encarcarada.

Amb l’agreujant de que els preus a Catalunya són més alts que a altres indrets de l’estat. Fent que el poder adquisitiu dels catalans sigui, al final, més baix encara.

Sabent tot això es colpidor sentir des del govern que estudien augmentar el salari mínim a uns miserables 800 € des dels encara més miserables 600 € actuals… pel 2012!! És evident que no són un dels milions de treballadors mileuristes i inframileuristes. Com tampoc ho és el ministre d’economía en dir que a tothom ens agradaria cobrar més pero que això no es compatible amb l’economía espanyola.

Potser el problema és que ell i els altres, incloent els de l’altre partit ara a l’oposició, són incompatibles amb la realitat. On sent mileurista i inframileurista no es pot viure, com a molt sobreviure.

Left is right, right is wrong, and wrong is what is left.

Cripto-Feixisme. Una joguina del poble. Una joguina política, per provar l’errada proclama d’en Marx de que tot és política. Un mitjà per expressar l’admiració envers els símbols forts. La imatge és més important que el missatge. El Cripto-Feixisme no assumeix la superioritat moral. El Cripto-Feixisme no es sent millor que la resta. El Cripto-Feixisme es reapropia dels símbols i els exorcitza. El Cripto-Feixisme no es pren seriosament a sí mateix. No es pren l’odi seriosament.

Sacsejant la gent mira de despertar-la. Fent servir el nom, símbols i estils d’allò temut. El Cripto-Feixisme és l’eina. Sacsejar vol dir impulsar les condicions per encetar el debat. No hi han mitjans erronis per encetar-lo. Només mitjans més febles. Ningú es lliure de tenir una mica de feixisme dins seu. El Cripto-Feixisme n’és conscient, ho posa al descobert, ho fa servir com mirall on reflectir-se i reflectir el món al voltant. El Cripto-Feixisme és tan bell o lleig com cadascú. Reflecteix i exigeix reflexió.

El Cripto-Feixisme no és feixisme. El Cripto-Feixisme és Art. Pren el bo, el dolent i el lleig i els barreja assolint una cosa esteticament plaent, deixant qui bada dubtant… o extreint-ne conclusions. Es recrea en tots els matisos del gris, distanciant-se dels prefixats i intercanviables negre i vermell. El Cripto-Feixisme és estètica, és imatge.

El Cripto-Feixisme no és degeneració. El Cripto-Feixisme no odia, no mata.

Força a reflexionar sobre els posicionaments d’un mateix i dels altres. El Cripto-Feixisme es posa en un racó difícil. Un racó on els arguments són constantment qüestionats. On les respostes no són fàcils i la majoría dels camins més transitats no duen enlloc. El Cripto-Feixisme torna l’esquerra en dreta, allò correcte en incorrecte i fa incorrecte tota la resta.

La nostra Causa

Som un grup creixent de persones que gaudeixen d’unes menes de música i artistes amb semblances feixistes, d’una o altre forma. La nostra causa és la de fer aquest grup més i més gran estenent la nostra forma de vida entre d’altres. Esperem que altres artistes s’adonin de que poden considerar-se CriptoFa i es sumin a nosaltres. També lluitem per la llibertat d’expressió i contra la censura. Artistes i persones que compartiu els nostres pensaments, uniu-vos al CF Kommando!

Ho és perque el protagonista dels films protagonitzats per ambdos, Beowulf & Grendel així com 300, és l’excel.lent actor anglès George Butler. Pero també perque Beowulf i Leónides, malgrat ser l’un got d’Escandinàvia i l’altre grec de la Mediterrània, encarnen el mateix.

L’heroi de voluntat implacable mogut per una ment pragmàtica i lúcida que representa, a ambdos casos, una mateixa virilitat sana, desacomplexada, tenaç i sovint gens complaent.

Absent aquesta ara a tants altres films on, pel contrari, es tendeix a blasmar-la. Val a dir que això no te res a veure amb la homosexualitat. No faig referència a una o altre orientació sexual. Això va més enllà.

Pero aquest film d’en Butler no és el que properament s’estrena. El seu, del 2005, és al meu parer molt millor que aquest d’estrena imminent. No només en ser més fidel al poema èpic anglosaxó en que es basa -una de les inspiracions fonamentals del Senyor dels Anells d’en Tolkien-. Ni per la seva molt curosa ambientació i alhora per la salvatge i dura bellesa dels paissatges islandesos on s’hi desemvolupa. Tampoc en haver estat produit per Gran Bretanya, Canadà i Islàndia enlloc de ser un altre producte hol.liwoodià.

És per com ens apropa als personatges, incloent en Grendel. Amb naturalitat, fent que aquest poema segueixi més viu que mai. Juntament amb la cultura on va ser creat, la nostra cultura, i els valors que a aquest s’hi reflecteixen.