Taranis

Ho és perque el protagonista dels films protagonitzats per ambdos, Beowulf & Grendel així com 300, és l’excel.lent actor anglès George Butler. Pero també perque Beowulf i Leónides, malgrat ser l’un got d’Escandinàvia i l’altre grec de la Mediterrània, encarnen el mateix.

L’heroi de voluntat implacable mogut per una ment pragmàtica i lúcida que representa, a ambdos casos, una mateixa virilitat sana, desacomplexada, tenaç i sovint gens complaent.

Absent aquesta ara a tants altres films on, pel contrari, es tendeix a blasmar-la. Val a dir que això no te res a veure amb la homosexualitat. No faig referència a una o altre orientació sexual. Això va més enllà.

Pero aquest film d’en Butler no és el que properament s’estrena. El seu, del 2005, és al meu parer molt millor que aquest d’estrena imminent. No només en ser més fidel al poema èpic anglosaxó en que es basa -una de les inspiracions fonamentals del Senyor dels Anells d’en Tolkien-. Ni per la seva molt curosa ambientació i alhora per la salvatge i dura bellesa dels paissatges islandesos on s’hi desemvolupa. Tampoc en haver estat produit per Gran Bretanya, Canadà i Islàndia enlloc de ser un altre producte hol.liwoodià.

És per com ens apropa als personatges, incloent en Grendel. Amb naturalitat, fent que aquest poema segueixi més viu que mai. Juntament amb la cultura on va ser creat, la nostra cultura, i els valors que a aquest s’hi reflecteixen.