Hi han alguns a qui la tardor els deprimeix.

A mi m’agrada molt. M’agrada veure com canvia la natura amb cada estació. M’agraden totes, cadascuna te el seu caràcter. Viure a un lloc on no hi haguessin estacions se’n faria extrany. Segur que trobaria a faltar la tardor. I l’hivern que aviat arribarà.

Els antifa -antifeixistes- juguen a ser antisistema. Pero són la policia més eficient d’aquest sistema on vivim i treballem. Com va veure’s amb l’escomesa d’uns cinc cents d’aquests contra els deu mil manifestants del SVP suís a Berna.

Repetint les consignes immigracionistes que s’empassen dels mitjans més mainstream. Creient-se revolucionaris en cridar-les mentre els agredien. Quan, en realitat, són infinitament més revolucionaris aquests suïssos del SVP.

A qui potser van impedir de culminar la seva pacífica manifestació amb un multitudinari concert al centre de la ciutat suissa. Sense poder impedir-los tanmateix, ni a aquests deu mil ni a moltíssims altres més centenars de milers de suïssos, d’anar a votar per mostrar com se senten saturats d’immigracionisme.

Això mateix, d’immigracionisme, una de les doctrines oficials de l’establishment europeu. En concret de les seves patronals per qui l’entrada massificada d’immigrants els permet disposar d’una gran massa de treballadors en precari, molt barats. Precaritzant-nos a nosaltres en conseqüència.

Aquests antifas treballen, suposem que involuntàriament, per aquestes patronals. Contra el dret dels suïssos i dels europeus a decidir sobre el seu futur, sobre les seves nacions. Sobre l’impacte profund que hi tindrà la immigració, etnoculturalment, a aquestes.

Semblen una colla de babaus. Anant d’anticapitalistes mentre protegeixen de fet els interessos del capitalisme més depredador que només vol aprofitar-se d’aquests immigrants i a qui, alhora, no importa gens el dret a decidir dels suïssos sobre la seva nació i dels europeus en general sobre la nostra identitat etnocultural.

Enguany ser revolucionari és el contrari de ser antifa.

A començaments d’octubre una massiva manifestació a Berna amb deu mil assistents, convocada per la Unió del Poble Suís -SVP en alemany, UDC en francès-, va acabar violentament en ser agredida per uns cinc cents antifeixistes enlloc d’amb els concerts previstos a una cèntrica plaça d’aquesta ciutat.

El resultat va ser la xifra més alta de participació a les eleccions a Suïssa des del 1983 i un augment més espectacular de l’esperat per aquest partit, el més votat pels suïssos. Assolint un percentatge de vots inèdit per qualsevol altre partit des del 1919.

La proposta del SVP d’expulsar els immigrants que delinqueixin, simbolitzada amb un cartell que s’ha fet famòs, ha centrat el debat electoral. L’augment del suport rebut, malgrat els atacs patits per aquesta proposta, palesa que cada vegada més suïssos es senten saturats d’immigració -ja és el 25% de la població activa- i que no senten cap obligació d’acollir-ne al seu país la que malgrat haver-hi estat acollida hi delinqueixi.

Diferenciant clarament entre els immigrants italians, espanyols, portuguesos i en sintesi europeus arribats fa temps, plenament integrats sense conflictes, i dels immigrants majoritariament musulmans arribats darrerement -responsables de fins el 70% dels delictes-.

Mostrant una actitud gens procliu a la integració també pel que fa als seus habits culturals i religiosos. Més adreçada a assimilar-hi els suïssos que a res més. És aquesta immigració la que ha provocat la contundent i legítima resposta de tants d’aquests.

Pot blasmar-se els suïssos per decidir sobre el seu país i el seu futur, respecte un afer tan seriòs com la immigració? Poden ser blasmats per ser conscients de que pot canviar-lo profundament, com està passant arreu d’Europa, etnoculturalment?

Se’ls nega el dret a decidir sobre el seu país i el seu futur mentre se’ls exigeix de no dir res respecte la continua i massificada immigració que reben? No se’ls deixa cap altre opció que resignar-se en silenci a rebre-la il.limitada i indefinidament titllant alhora de racista a qualsevol que discrepi?

Em sembla absurd i totalitari. Com totalitaris són aquests antifes que neguen el dret a decidir dels suïssos sobre un afer tan seriòs com la immigració, sobre la seva societat i el seu futur, arribant a agredir-los en adonar-se que els tòpics immigracionistes ja no tenen efecte sobre seu. La meva enhorabona als suïssos per la seva lucidesa i el seu coratge.