L’Anne-Lorraine Schmitt va ser assassinada de varies ganivetades al pit i la cara, en un vagó de metro al nord de Paris, en resistir-se a ser violada per un turc prèviament acusat i condemnat per una violació al 1995.

Pero no se n’ha sentit res, enlloc, del seu assassinat.

Va ser assassinada el mateix vespre del mateix dia en que dos nois d’origen marroquí i senegalès, duent una mini-moto robada i sense casc, van morir en topar contra un cotxe de policia. Va ser assassinada als voltants de Creil, al mateix nord de Paris, a només 15 km de Villiers-le-Bel on van morir ambdos nois. Aquestes morts, al contrari del brutal assassinat d’Anne-Lorraine Schmitt, sí van ser ampliament esbombades pels mitjans.

Dels aldarulls on milers d’altres afromagribins, joves pero també adults, van cremar un forn de pa i una llibreria i una llar d’infants i l’estació de tren -potser no eren halal?- alhora que cremaven els cotxes dels seus mateixos veïns en resposta a la mort d’ambdos nois vam tenir una gran cobertura mediatica.

Val a dir que van cremar-ho tot als seus mateixos barris on diuen no tenir equipaments. Potser és perque els cremen constantment, cada any, que no en tenen. D’això la responsabilitat no la tenen els francesos.

Enfrontant-se als antiavalots amb tècniques de guerrilla urbana, palesant l’intensificació i sofisticació gradual any rere any d’aquestes revoltes afromagribines i musulmanes a França.

Com prova que ara fessin servir armes de foc incloent, fins i tot, bazuques. Gairebé noranta policies van resultar ferits malgrat el seu blindatge corporal. Per còctels molotov, rocs, barres de ferro i ara també per trets. Que van deixar greument ferits alguns policies, per exemple en perdre un ull.

Què hauria passat si els parents, amics, coneguts, veïns i qualsevol en general dels moltíssims conmoguts i irats pel cobard assassinat de l’Anne-Lorraine Schmitt haguessin respost amb la mateixa violència front aquest?

S’hauria justificat igual que la violència d’aquests afromagribins, que han estat idealitzats èpicament per una esquerra postcomunista mancada d’idees i referents en trobar-hi la seva nova joguina pseudorevolucionària preferida? Quina hauria estat la seva reacció si la policia haguès respost els trets amb les seves armes de foc?

Si es justifica la violència afromagribina i musulmana, adduint que és la resposta moguda per la solidaritat etnocultural mútua a un cas de racisme, llavors per què s’hauria de negar el dret dels parents, amics, coneguts, veïns i qualsevol en general dels moltíssims conmoguts i irats pel cobard assassinat de l’Anne-Lorraine Schmitt i tants casos semblants a esclatar iradament?