Així són els marroquins

A l’estudi L’islam quotidià, els valors i les pràctiques religioses dels marroquins es veu fins quin extrem aquesta religió els condiciona.

D’entrada la majoria d’enquestats considera el ser musulmà com fonament bàsic de la seva identitat. Abans fins i tot que ser marroquí, àrab, amazic o africà en aquest ordre.

Els marroquins són conservadors pero les dones ho són més encara, l’enquesta les defineix com les guardianes del temple de la rigorositat. Practiquen més la religió, un 70% de les dones prega regularment front el 60% dels homes, i són més intolerants front els qui no dejunen al ramadà.

El 60% dels marroquins no considera musulmà qui no dejuna al ramadà.

El 87% és contrari a la llibertat de culte.

El 44% creu que cal castigar al pecador fins redreçar-lo com musulmà.

El 75% rebutja que un musulmà canviï de religió.

El 44% és favorable a la poligàmia.

El 61% rebutja la convivència entre creients i no creients.

El 66% creu que només dins l’islam hi ha la resposta a tot.

El 57% rebutja les platges mixtes, on coincideixen homes i dones.

El 90% creu en la màgia negra.

El 83% és favorable al mocador islàmic, el 65% per motius religiosos i el 17% per raons no religioses.

El 66% es sent més proper a un afganès musulmà que a un marroquí jueu.

El 40% rebutja tota relació entre jueus i musulmans marroquins.

El 71% rebutja el matrimoni entre un musulmà marroquí i una jueva marroquina. Sembla que la possibilitat de matrimoni entre un jueu marroquí i una musulmana marroquina no cal ni plantejar-la.

El 21% dels joves aproven els moviments jihadistes, comparat amb el 9,7% dels majors de 60 anys.

Aquest estudi ha estat dirigit per dos politòlegs i un antropòleg marroquins i publicat a la revista Telquel, censurada sovint pel rei Mohamed VI gran amic del rei espanyol per mostrar la realitat marroquina, i ofereix una interessant imatge del que es presentat com exemple de pais islamitzat moderat.

Entre els marroquins que estàn poblant Europa hi ha de tot, és evident, pero més evident encara és que si els resultats de l’enquesta són equivalents entre aquests està clar que no en podem esperar miracles. Ni invocant al.là ni gràcies a la intervenció dels profetes de l’immigracionisme i l’interculturalisme.

Qui parla de marroquins parla també de pakistanesos. Perque, tal com diuen els enquestats, allò que els defineix és l’islam més que qualsevol altre cosa. Així que, amb tota probabilitat, les actituds deuen ser molt semblants.

Esclat intercultural a Barcelona i Europa

Casualitat o declaració d’intencions? Tariq bin Ziyad s’anomena la mesquita del Raval on van trobar-se els sis suicides-bomba islàmics per planejar sis massacres indiscriminades, el mateix dia, al metro i els trens de rodalies de Barcelona.

És el mateix Tariq bin Ziyad capitost dels musulmans en envaïr el 711 la península ibèrica i Europa. Encara que ni tan sols declaració d’intencions. Perque ja no parlem d’intencions, parlem de fets. D’aquest que, malgrat tot, és només un de molts altres.

Són membres de la secta musulmana Tablighi Jammaat segons va reconeixer en Mohamed Iqbal, portaveu de l’associació pakistanesa de Barcelona Camí de la Pau, derivada de la secta Deobandi. D’on deriven, simultàniament, els talibans. Amb això n’hi ha prou per saber com són els Tablighi Jammaat.

Ambdues sectes comparteixen la seva mateixa fita que és la islamització per qualsevol mitjà possible. Incloent la violència com s’ha vist pero, també, la mentida. Apropiant-se hàbilment del discurs immigracionista d’unes esquerres postcomunistes massa bledes, pel que es veu, per adonar-se que les estàn fent servir.

Els Tablighi Jammaat són ben coneguts arreu d’Europa on controlen moltes mesquites i en construeixen d’altres, per exemple a Anglaterra en controlen més de la meitat i promouen la construcció de la ja coneguda com megamosque, des d’on prediquen i inciten amb agressivitat la nostra islamització.

En Mohamed Iqbal va insistir des del primer moment que els detinguts eren innocents i inofensius. També va insistir en que els Tablighi Jammaat són inofensius. Pero això és, com a mínim, dubtòs.

Fa poc la televisió anglesa Channel 4 va fer un documental sobre què s’hi predica a les mesquites angleses. Fanatisme, odi, eurofòbia i islamització és el que s’hi veu. Els responsables de la mesquita, recorrent al victimisme, van acusar-la de manipular-lo. L’Ofcom, que es defineix com independent regulator and competition authority for the UK communications industries va constatar el contrari. És a dir que els mentiders són els responsables de la mesquita.

Al documental es mostra com la mesquita deia ser, segons proclamaven cartells al seu exterior, un centre de diàleg ecumènic obert a tothom. Quina gran semblança amb això del Camí de la Pau d’en Mohamed Iqbal que, segons reconeix, és amic dels detinguts amb qui ha treballat quotidianament. Potser és innocent, és clar que sí, pero potser no. No ens podem permetre badar. Ja ho hem fet prou.

Lluitant pel feminisme amb el mocador islàmic

Bettina Geysen va aparèixer a la seva primera roda de prensa del 2008 duent un mocador islàmic al cap. És la lider del partit Spirit que es defineix com feminista, ecologista i favorable a l’autodeterminació de Flandes a més d’esquerres.

Fins ara exhibir i donar suport a un simbol de sotmetiment de la dona era el darrer que faria algú d’un partit com el Spirit. Encara menys la seva lider, una dona.

Hauria d’haver donat suport a les dones musulmanes que volen alliberar-se del que simbolitza el mocador i no, tal com ha fet, a l’inrevès. Li sembla bé a Bettina Geysen amagar el cabell i la cara i el cos de la dona en ser bruts, incitadors al sexe i al pecat? Li sembla bé reduir els homes a animals descontrolats front els que les dones s’han d’amagar el cabell per no ser violades? Li sembla bé aquesta relació tan malaltisa entre homes i dones?

El que ha fet és simplement estúpid.

L’immigracionisme fa bo respecte les immigrants, en concret les musulmanes, allò que les dones europees sempre i molt encertadament han combatut.

Dones europees com la Bettina Geysen que potser acabaràn duent també el mocador islàmic, assimilant-se a la mentalitat que simbolitza, creient que fan un bonic gest intercultural i d’agermanament i etc. I a sobre molt d’esquerres.

Cremarà un bosc la propera vegada per palesar el seu compromís amb l’ecologisme o es negarà a parlar flamenc per proclamar el seu suport a la seva plena normalització a Flandes front el francès?

Espero no veure mai res semblant a Esquerra amb qui el Spirit va coincidir fa poc a una trobada de partits independentistes de la UE. Seria molt patetic i decebedor.

El Gran Mufti de Siria ens alliçona sobre la llibertat

Això mateix; el Gran Mufti de Siria, admirador del conegut judeòfob i nazi David Duke que va estar a Barcelona fa poques setmanes, és el mateix Gran Mufti de Siria convidat fa uns dies al Parlament Europeu per donar una bonica xerrada sobre la llibertat i la tolerància i la pau i etc.

Val a dir que és una de les màximes autoritats religioses islàmiques.

Els eurodiputats van presentar-lo com exemple d’entendridora entesa entre Europa i els països islamitzats -i els milions de musulmans presents a aquesta-, en motiu de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural.

Saben els diputats del Parlament Europeu que l’aplaudien entusiasticament que el Gran Mufti de Siria va rebre amb tots els honors oficials el conegut judeòfob David Duke a Damasc no fa gaire?

El mateix Duke també molt ben rebut a Teheràn pel dictador iranià Ahmadinejad que, com el Gran Mufti de Siria, va lloar els seus llibres on vomita un odi malaltís contra els jueus negant-ne l’Holocaust.

L’aplaudeixen malgrat haver-nos alliçonat hipòcritament sobre la llibertat, exigint-nos el control estricte dels mitjans perque no vol veure mai més res semblant a les caricatures daneses sobre Mahoma? Malgrat haver declarat que el vessament de sang que pugui produir-se de no fer-ho pesarà sobre la nostra consciència, amenaçant-nos amb poca subtilesa?

Tot això no els suposa cap problema.

Pel contrari, estàn disposats a censurar els mitjans com exigeix en Ahmad Badr al-Din Hassoun, el Gran Mufti de Siria, quan esmentin l’islam i la immigració musulmana a Europa.

Ho ha aclarit en Jorge Sampaio, president de Portugal entre 1996 i 2006, a una entrevista a un diari espanyol dient que queremos trabajar con los medios y cooperar en el desarrollo de los objetivos fundamentales de la Alianza de Civilizaciones y potenciar el entendimiento y la tolerancia. Los medios de comunicación deben jugar aquí un papel fundamental.

Afegint que estàn desemvolupant un Mecanisme de Resposta Mediàtica Ràpida que defineix com un pool, un equipo de profesores, periodistas, intelectuales preparados para actuar en situaciones concretas en función de los principios de la Alianza.

Censuraràn el film holandès que ja està creant una histèria islàmica només comparable amb la crisi de les caricatures daneses, malgrat ni haver estat encara visionat per ningú, obeint les exigències del Gran Mufti de Siria demanant-ne expressament la prohibició? Començarà amb això el Sampaio?

És colpidor veure com fan tot el possible per no ofendre la sensibilitat cultural islàmica, immigrant en general, passant-se la nostra sensibilitat cultural europea pels collons. O pel turbant del Gran Mufti de Siria.

En acabat, on són els antifas que van protestar contra en Duke a la llibreria de Barcelona? Si fos musulmà l’haurien deixat en pau com fan amb el Gran Muftí de Siria i d’altres?

Solidaritat amb Noruega contra en Krekar

El mul.là Krekar va ser acollit a Noruega com a refugiat al 1991. Els noruecs volen expulsar-lo tan aviat com puguin. Així que el Front de la Jihad, la més important coalició de grups sunites dits insurgents als exquisitament respectuosos mitjans nostres, ha amenaçat d’atacar-la directament si gosa fer-ho.

Pobre i incomprés Krekar. Només ha estat organitzant des d’allà i fins ara atemptats d’Ansar al-islam, organització que dirigeix i va fundar coneguda per les seves decapitacions, a l’Iraq. Viatjant-t’hi per supervisar-los malgrat la seva condició de refugiat segons la que no pot viatjar-hi perque perilla la seva vida.

Donant alhora suport als talibans i a Bin Laden a qui ha qualificat, als mitjans noruecs, de bon home.

Proclamant també, a Noruega, que el seu futur -i el de la resta d’Europa- és l’islamització. Malauradament les dades que esmenta són reals, no un altre dels seus deliris malaltissos. Afegint que vivim una guerra entre Europa i l’islam que aquest guanyarà.

Fent-ho amb insults i menyspreu ben explícits. Fent-ho a més alhora que duia a viure a Noruega tota la seva família, sogra inclosa, i els seus quatre fills. Pels qui va demanar i aconseguir la nacionalitat noruega a més d’una casa pagada pel govern noruec que, també, subvenciona les seves despeses bàsiques quotidianes.

És front aquest flagrant maltracte dels noruecs contra l’indefens i inofensiu Krekar que el Front de la Jihad ha exigit a tota la bona gent que encara combat contra els que ataquen els drets humans de passar a l’acció i aturar això tan dolent al seu comunicat.

És un altre cas de fastigosa hipocresia. És clar que també podria ser un malentès cultural. Del que els noruecs en tenen la responsabilitat. Com tots els europeus, com sempre.

O potser en Krekar és una mena de justicier revolucionari que fa pagar els noruecs pel seu colonialisme? Pero resulta que Noruega mai ha tingut colònies enlloc. De fet van ser part de Suècia fins el 1905 quan se’n van independitzar, pacíficament. Si es vol parlar de colonialisme i imperialisme s’ha de tenir present que l’islam n’ha estat, i n’és, un dels millors exemples. Per què del seu colonialisme i l’imperialisme, que Europa ha patit moltíssim, mai en diuen res?

Quina excusa faràn ara servir els immigracionistes per justificar els abusos que patim europeus com els noruecs i tants d’altres i que només s’agreujaràn si, com afirma en Krekar amb dades molt versemblants, el futur d’Europa és l’islamització?

Pero els noruecs en tenen prou d’excuses. Com els més de quatre cents noruecs que van respondre a la crida per recaptar diners i contractar l’execució d’en Krekar, farts de les molt serioses amenaces venint d’algu com ell, feta al Facebook. L’autor de la crida va dir que era un acte de protesta simbolic. No cal dir que han estat histericament blasmats pels mateixos immigracionistes que excusen púrria com en Krekar.

Temporada tardor-hivern 2008 (III): European Pride

Com podem valorar, respectar i garantir la diversitat etnocultural del món sense valorar i respectar d’entrada la nostra identitat etnocultural europea? Nosaltres som una expressió d’aquesta pluralitat del món i, ara mateix, una de les més amenaçades en el futur proper.

Estar orgullòs de ser europeu, sent conscient de les nostres errades i defectes -sense l’etnomassoquisme babau dels immigracionistes- per superar-los i alliberar tot el nostre potencial que tantes fites positives ha assolit al decurs dels segles, és el millor que podem fer per garantir aquesta pluralitat.

Europa Jove en lluita

“Halal” per tothom i per collons

Les mares dels alumnes de la Rose Hill Primary School, un col.legi d’Oxford, s’han revoltat contra la seva directora Sue Mortimer. Aquesta va imposar, sense consultar-les, menjar halal o islàmic a tots els alumnes del col.legi.

Els pares dels alumnes musulmans d’aquest col.legi rebutgen qualsevol menjar que no sigui halal. Així que la directora, sensible a les seves exigències, hi cedeix.

Tan exquisitament sensible, com a bona immigracionista, que aprofita per imposar el menjar halal a tots els alumnes del col.legi. D’amagat dels seus pares. Que s’en va fer de la seva entendridora sensibilitat?

Les mares angleses se n’assabenten i es neguen a resignar-se a aquesta imposició. Organitzant una recollida de signatures a l’entrada del col.legi -com es veu a la foto- on reben un gran suport. Per què els seus fills han de dinar menjar halal forçosament només perque els musulmans es neguen a menjar qualsevol altre menjar? Qui és el xenòfob aquí?

Pero qui ha estat presentat com el dolent de tot plegat segons els immigracionistes i els seus amics musulmans? Les mares, és clar, en demostrar la seva manca de sensibilitat cultural i un llarg etc. envers el halal i els musulmans.

Com si tot plegat, un altre merder estúpid més d’aquesta mena com la demanda dels empleats musulmans de la cadena de supermercats Sainsbury’s de no tocar qualsevol producte amb alcohol malgrat saber que allò seria part de la seva feina en entrar a treballar-hi, no fos resultat dels prejudicis xenòfobs islamics envers la cultura europea.

Fent servir l’immigracionisme, el seu discurs i babaus com la directora del col.legi com a eina seva.

Sortosament aquestes mares tenen clar que cedir als prejudicis xenòfobs foranis, aliens a la nostra cultura, no te res a veure amb bastir una Europa lliure i plural. Al contrari, només fa que homogeneitzar-la. Empobrint-la tant respecte la nostra cultura com la nostra llibertat.

Diguem sí a l’ablació del clítoris

Després que una jutgessa de Mataró els retirés la custòdia de les seves filles de 6 i 13 anys, pels indicis seriosos i versemblants de que se les endurien des de Premià de Mar on viuen a Gàmbia on patirien l’ablació del clítoris, els seus pares van protestar-hi en contra.

Pero resulta que la mare d’aquestes nenes és membre d’una associació contra la ablació. Per què no va anar a l’entrevista concertada pel jutjat de Mataró per aclarir tot?

Sobta que en ser membre d’una associació contra la mutilació genital no hi anès per ajudar a combatre aquesta pràctica tan trista i cruel. Malgrat, segons diu, treballar per superar-la. També que, a més, no hi anès malgrat tractar-se de les seves mateixes filles. Ara les nenes estàn sota la custòdia de la Direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat.

Resulta que tot plegat ha estat només racisme. Els acusa de ser racistes la mateixa associació contra la mutilació genital de la que és membre la mare d’aquestes nenes, mitjançant la seva presidenta Mama Samathé, adduint que la falta de sensibilitat cultural i els prejudicis han convertit un problema de comunicació entre els professionals dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Premià i la família en un indici de delicte i han engegat una actuació judicial innecessària

Així que la jutgessa de Matarò és racista. Els serveis socials de l’ajuntament de Premià de Mar són racistes. La Direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència és racista. La Generalitat és racista. Enlloc de complir amb la seva tasca de vetllar pel benestar d’unes nenes s’han mogut només i exclusivament per fotre els seus pares, per negres.

Que a Gàmbia i Egipte i Nigèria i Kènia es sotmet les nenes a aquest costum tan cruel de la mutilació genital pero no a Finlàndia i Ucrania i Itàlia i Irlanda és un prejudici cultural? És una manca de sensibilitat cultural dir que és infinitament més probable que unes nenes gambianes puguin patir-la que unes franceses -nadives europees, és clar-? Això són fets reals ben i llargament constatats. És tan dificil d’assumir?

Val a dir que la mutilació genital, amb altres pràctiques de sotmetiment de la dona com la reconstrucció quirurgica de l’himen fent-se passar per verge bon exemple de malaltissa hipocresia i repressió sexual, es pateix i s’estèn arreu d’Europa. Per exemple a la Gran Bretanya on afecta a decenes de milers de noies constantment, Noruega o Suècia.

Potser serà millor esperar al darrer moment per actuar en casos com aquest de Premià de Mar. Augmentarem el màxim el risc de les noies pero l’important és no ofendre la sensibilitat cultural dels seus pares.

Encara que també podem fer com a Suècia on la ministra Nyamko Sabuni va proposar fer inspeccions genitals a totes les noies, tant d’origen immigrant africà i arab musulmà com les nadives sueques i europees en general, per prevenir i detectar l’ablació del clítoris.

Per què incloent les noies nadives sueques i europees en general quan és ben sabut que mai l’han patit? Per no ofendre, segons Sabuni, les africanes i musulmanes en demanar-ho només a aquestes.

No va pensar en que les noies sueques potser si s’ofendrien? És clar que no. Aquestes, com la resta d’europeus, en ser sempre sospitoses de manca de sensibilitat cultural i de prejudicis i de racisme i d’un llarg etc. estàn disposades a aguantar qualsevol collonada per demostrar que no ho són. Així que a baixar-se les calces i ser inspeccionades per res, per no ofendre la sensibilitat de les noies africanes i magribines.

Al final sembla que el millor seria abstindre’s de fer res. Si ens han de titllar de racistes igualment, per què fer-ho? Pero només detectar-se un cas de mutilació genital caldria deportar immediatament la familia sencera de la víctima al seu pais africà d’origen. Ens diràn racistes, segur que sí, pero realment importa ja aquesta avorrida cantarella?

No t’agrada? Torna-te’n a casa teva.

Cartells tan clars i contundents com aquest s’han escampat des del barri d’Østerbro a la resta de Copenhagen i Dinamarca. Caldrien estendre’s arreu d’Europa.

Això sí és diálogo de civilizaciones. Perque tota la resta és simple resignació i cobardia. Els discursos macos i buits dels immigracionistes no aconsegueixen amagar la pudor a podrit del futur que amb aquests ens espera i se’ns apropa.

Enhorabona i gràcies als danesos per ser l’avantguarda d’Europa en la lluita pel nostre futur.