Esclat intercultural a Barcelona i Europa

Casualitat o declaració d’intencions? Tariq bin Ziyad s’anomena la mesquita del Raval on van trobar-se els sis suicides-bomba islàmics per planejar sis massacres indiscriminades, el mateix dia, al metro i els trens de rodalies de Barcelona.

És el mateix Tariq bin Ziyad capitost dels musulmans en envaïr el 711 la península ibèrica i Europa. Encara que ni tan sols declaració d’intencions. Perque ja no parlem d’intencions, parlem de fets. D’aquest que, malgrat tot, és només un de molts altres.

Són membres de la secta musulmana Tablighi Jammaat segons va reconeixer en Mohamed Iqbal, portaveu de l’associació pakistanesa de Barcelona Camí de la Pau, derivada de la secta Deobandi. D’on deriven, simultàniament, els talibans. Amb això n’hi ha prou per saber com són els Tablighi Jammaat.

Ambdues sectes comparteixen la seva mateixa fita que és la islamització per qualsevol mitjà possible. Incloent la violència com s’ha vist pero, també, la mentida. Apropiant-se hàbilment del discurs immigracionista d’unes esquerres postcomunistes massa bledes, pel que es veu, per adonar-se que les estàn fent servir.

Els Tablighi Jammaat són ben coneguts arreu d’Europa on controlen moltes mesquites i en construeixen d’altres, per exemple a Anglaterra en controlen més de la meitat i promouen la construcció de la ja coneguda com megamosque, des d’on prediquen i inciten amb agressivitat la nostra islamització.

En Mohamed Iqbal va insistir des del primer moment que els detinguts eren innocents i inofensius. També va insistir en que els Tablighi Jammaat són inofensius. Pero això és, com a mínim, dubtòs.

Fa poc la televisió anglesa Channel 4 va fer un documental sobre què s’hi predica a les mesquites angleses. Fanatisme, odi, eurofòbia i islamització és el que s’hi veu. Els responsables de la mesquita, recorrent al victimisme, van acusar-la de manipular-lo. L’Ofcom, que es defineix com independent regulator and competition authority for the UK communications industries va constatar el contrari. És a dir que els mentiders són els responsables de la mesquita.

Al documental es mostra com la mesquita deia ser, segons proclamaven cartells al seu exterior, un centre de diàleg ecumènic obert a tothom. Quina gran semblança amb això del Camí de la Pau d’en Mohamed Iqbal que, segons reconeix, és amic dels detinguts amb qui ha treballat quotidianament. Potser és innocent, és clar que sí, pero potser no. No ens podem permetre badar. Ja ho hem fet prou.