Taranis

Com es deia? -escriu l’Obama- No aconsegueixo enrecordar-me’n; només era un altre home lluny de la seva llar, un dels molts fills de les antigues colònies (…) que ara trencaven les barricades dels seus antics amos i organitzaven la seva pròpia invasió, caótica i pobre. I, tanmateix, mentre caminavem envers la Rambla, vaig sentir que el coneixia millor que ningú; què, encara que vinguessim de llocs oposats del món, d’alguna forma feiem el mateix viatge

L’Obama explica al seu llibre Dreams from My Father: A Story of Race and Inheritance com passeja per la Rambla de Barcelona amb un senegalès que s’ha trobat de camí a la capital de la nació catalana. Viatjant per Europa abans d’anar a Kènia a veure el seu pare. No el veia ençà va abandonar a la seva mare blanca i a ell de nen.

El titol del llibre és molt aclaridor. És Una Historia de Raça i Herència -A Story of Race and Inheritance-, de la negre i africana en concret. De com reinvindica i assumeix plenament la seva raça i herència. Fet valorat positivament el diari espanyol que en cita aquest fragment. I és positiu, pero només si es comparteix la mateixa tonalitat de pell que l’Obama -raça, fent servir la seva paraula-?

L’Obama no només diu sentir-se intima i infinitament més identificat amb aquest senegalès com negre, per un sentit de consciència i solidaritat racial considerat natural i valorat molt positivament per aquest diari, que amb tots els europeus amb qui es creua a la Rambla de Barcelona.

També s’alegra del que anomena literalment invasió d’Europa per aquest senegalès i milions d’altres africans, asiatics i amerindis.

Burxant en la suposada i tòpica culpabilitat europea amb l’excusa del colonialisme. Sobre el que insisteix sempre, també, l’immigracionisme. Falsa culpabilitat perque el Senegal va ser colònia francesa només cent anys. Si ho comparem amb l’islam i els àrabs, que ja al segle XI van forçar la seva islamització, està clar que es juga molt brut en insistir tant en el tòpic de la culpa europea. Més encara en ni esmentar el colonialisme araboislamic.

Senegalesos i àrabs comerciaven intensament amb esclaus, amb altres negres africans que ells mateixos capturaven i esclavitzaven, molt abans de que els europeus s’apropessin al Senegal.

Els europeus van ser, d’altre banda, qui van acabar amb el comerç d’esclaus i l’esclavitud. Ni àrabs ni senegalesos que, a sobre, s’hi van resistir pels calers que en feien.

Així que aquest senegalès amb qui tant identificat se sent l’Obama és amb tota probabilitat descenent directe de comerciants d’esclaus negres i africans. Si es vol parlar de culpes fem-ho. Yes, we can. Repartint-les com cal, justament.

Pero que això sigui cert o no importa poc. Serveix com a mitjà per exigir l’entrada d’immigrants a Europa i exigir que es cedeixi a les seves demandes, com per exemple la xaria a Anglaterra, com a greuge que el europeus tenim el deure de pagar. Tal com fa l’Obama a aquest fragment. Expressant una latent rancúnia i un cert anhel de revenja envers els europeus, com a negre i afroamericà que diu ser, gens recomanable en algú que vol presidir els EUA.

Sobta aquesta actitud d’Obama sabent que van ser els seus avis materns, blancs, qui en van tenir cura de nen. Proporcionant-li tot el suport i l’accès a l’educació que han estat bàsics per formar-lo i ser ara candidat a presidir els EUA.