Retirat de Live Leak per greus i versemblants amenaces als seus treballadors immediatament després de publicar-s’hi, condemnat pel Consell d’Europa des d’ara conegut com el Consell dels Cobards d’Europa en fer-ho per simple pànic, condemnat fins i tot pel secretari general de l’ONU patèticament condescendent amb els països islamitzats, etc. 

Titllat també de tenir un contingut inapropiat a Dailymotion i Youtube pels creients de la religion of peace dita així pels immigracionistes que, probablement, han estat tan babaus d’ajudar-los a dificultar-hi l’accès. 

Malgrat tot aquí està Fitna per veure’l, a desgrat dels qui tant malden per obstaculitzar-ho, lliure de censures:

És un film de combat, dur, sense concessions. Ja n’hi han més que prou, dia rere dia, a la majoria de mitjans. En calen més encara?

El film és criticable, com tot, pero això no justifica la histèrica censura que pateix juntament amb el seu autor Geert Wilders.

Les veritats ofenen.

És per això que s’ha desfermat aquesta histeria contra Fitna. 

Personalment no m’importa gens si algú és musulmà o no ho és.

Pero si m’importa, i molt, que es cregui amb dret a dir als europeus com hem de parlar, pensar i en sintesi viure.

Cal deixar ben clar que no permetrem que ho facin. Ni fent servir els immigracionistes que són, malauradament, massa babaus per adonar-se’n.  

Com fa Aref Ali Nayed, entrevistat a El Pais com portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos en proclamar que en Europa siempre han existido, en minoría, oscuras fuerzas demoniácas. En el pasado focalizaron su odio en nuestros hermanos y hermanas judíos con el trágico y horrible resultado de todos conocido. Esas mismas fuerzas ahora dirigen su odio vehemente contra el islam y los musulmanes. Rezo para que Europa tenga la sabiduría de evaluar correctamente a quién se enfrenta. Pueden cambiar el objetivo de su odio, pero son básicamente las mismas que protagonizaron el más negro capítulo de la historia de Europa. No debemos permitir que se escondan detrás de los llamamientos a la libertad de expresión, una libertad que todos defendemos.

Forces demoniaques? Es pot prendre seriosament, d’entrada, algú que diu collonades semblants?

Judeofòbia? A Europa se n’ha fet una molt seriosa autocrítica. N’han fet als països islamitzats? No sap que gairebé tots els jueus del Magreb van anar a viure a Israel tan aviat van poder, només proclamar-se la seva independència, després de patir segles de repressió pels musulmans a Marroc, Algeria i Tunisia? Estàn disposats a reconèixer Israel i a conviure-hi pacíficament? Quan canviï l’actitud dels musulmans envers Israel llavors podrà prendre’s una mica més seriosament el que diu.

Encara que si algú ha de donar explicacions per judeofòbia a Europa són els immigracionistes més abrandats i les esquerres més entusiastes amb els musulmans. Són qui més hostilitat expressa envers els jueus. Imitant els seus herois islàmics.

Llibertat d’expressió? En donen exemple amenaçant tothom qui emet el film Fitna, pretenent censurar-lo?

A l’entrevista també repeteix, com es habitual, la xerrameca immigracionista sobre la culpabilitat europea. Hi burxa per justificar el tancament de tretze esglesies protestants a Algeria. Sembla no tenir present que si Algèria és un pais islamitzat es degut a l’invasió arabomusulmana que va patir al segle VII.  

Sembla no tenir present que l’islam ha estat, i és, agressivament colonialista i xenòfob. Com ara ho constatem a Europa, una altre vegada, ja que pateix les seves escomeses des de l’antigor. Com ho han constatat nombroses identitats etnoculturals al decurs dels darrers segles.

Un altre exemple, aquest portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos, d’islàmica hipocresia. Que en Geert Wilders descobreix en tota la seva sagnant cruesa. 

Segons Aref Ali Nayed en los últimos tiempos hay una fastidiosa tendencia a provocar repetidamente a los musulmanes. Al contrari, som els europeus que comencen a respondre a les seves provocacions. La paciència, de la que han abusat prou, se’ns esgota. Pot fer de victima tot el que vulgui. No li servirà de res. Cada vegada confòn, sortosament, a menys europeus.

La cancó es diu Break Through It All… Trenca amb tot.

Amb aquesta actitud, amb aquesta força, tot és possible.

A l’estil de les sagnants topades entre els luo i els kikuyu de Kènia, és clar.

Pero ara a Seine-et-Marne -a Paris, França-.

De les armes automatiques, de guerra, que exhibeixen que se’n pot esperar?

Val a dir que aquesta passada tardor van trobar-se, segons el diari Público gens sospitos de ser crític amb l’immigracionisme babau, un misil tierra-aire robado al ejército francés en un piso del extrarradio este de París. El misil, que contenía cinco kilos de explosivo, estaba inactivo cuando fue encontrado en un apartamento de la localidad de Liemil Brévannes, en el departamento de Val de Marne, pero los artificieros consideran que fácilmente se hubiera podido activar, indicó el semanario.

Afegeix aquest mateix diari que el pasado 8 de noviembre, también en el departamento de Val de Marne, unos agentes de la comisaría de la localidad de Sainte Geneviève des Bois que se ocupaban del robo de una moto hallaron en las bodegas de un edificio de viviendas sociales de La Héronnieère un lanzagranadas anticarro del modelo 72LAW.

Deu ser per això que aquests simpàtics africans que ens enriqueixen multiculturalment ens exhibeixen aquestes armes obertament. Perque deuen ser una petita anècdota comparat amb tota la resta d’armes que poden trobar-se a les ciutats que han colonitzat.

Armes que es fan servir ja fins i tot, cada vegada més, als enfrontaments amb la policia francesa.

Com a Villiers-le-Bel on varis policies van ser ferits a trets tal com va informar-se a un altre post.

Pero no passa res. Això és tracta d’un simple malentès cultural. Pel que potser caldrà anar cercant alguna arma per dur-la a sobre. Així no hi haurà cap malentès amb aquesta púrria quan ens la trobem als nostres barris. Tots parlarem el mateix llenguatge.

Per què no se’n parla d’això als mitjans?

Segons dades de la Unión de Comunidades Islámicas de España (UCIDE) és a Catalunya on més musulmans hi ha arreu l’estat espanyol. D’aquests 150,000 han nascut a l’estranger, fora dels seus països d’origen, i ja n’hi ha gairebé un miler de quarta generació. 

Li segueix molt enrere Madrid amb 200,000 musulmans.

Seria interessant veure quina era la seva població a Catalunya fa només deu anys o, encara millor, fa vint anys. Pero són dades que no apareixen enlloc.

Encara que al 2006 un grup d’imams a Catalunya, el Consejo Islámico Cultural de Catalunya, va exigir una gran mesquita a Barcelona. Prenent com model la gran mesquita de Madrid coneguda com mesquita de la M-30 en ser-hi propera.

Adduïnt que al 1990 hi havien a Catalunya una dotzena d’oratoris musulmans i que llavors, al 2006, ja n’hi havien més de 150.

Sense comptar, com diuen els imams, els oratoris registrats com a associacions culturals -com el de Salt esmentat a un altre post- o simplement no registrats. Quants n’hi hauràn ara?

Ho justifiquen amb la tipica cantarella immigracionista de la que s’han apropiat i repeteixen tant bé:

Los imanes también instaron a los creyentes a “dialogar” de manera “abierta y continuada” con todos los ciudadanos, con el propósito de “facilitar la buena convivencia”. “Hacemos un llamamiento a todos los musulmanes a ser benevolentes, tanto con los simpatizantes del islam como con los críticos, porque el perdón y la tolerancia son valores básicos de la educación en el islam”, concluyeron.

Què passa llavors a Algèria on tretze esglèsies protestants han estat tancades? O amb la repressió que hi pateixen els cristians en general prohibint-ne tant el proselitisme com criminalitzant els conversos al cristianisme?

Passa el mateix que amb el primer ministre turc Erdogan. Qui, com s’esmentava a un post anterior, va titllar a Alemanya de crim contra la humanitat l’assimilació dels turcs que s’hi han establert alhora que a Turquia mana reprimir amb brutalitat els kurds exigint-ne l’assimilació.

També com a Egipte on, a El Caire, la minoria cristiana copta viu en condicions infrahumanes -envoltada de merda literalment-. Sense cap ressó mediatic enlloc.

Passa que són uns hipocrites, que fan servir el discurs immigracionista perque els convé per assolir els seus objectius. Molt diferents als dels babaus immigracionistes.

Això cal tenir-ho molt present.

(…) Al decurs de les pauses, els alumnes tendeixen a agrupar-se segons la seva nacionalitat o religió. Hi ha poc contacte entre els obertament devots -proclamant-ho amb barrets islàmics els homes i vels les dones- i els seculars.

Els estatunidencs i europeus fumen fora a l’entrada de l’escola. 

Els alumnes coreans, japonesos i xinesos xerren dempeus fent un cercle al vestíbul. 

Ho explica el reportatge del New York Times titolat Estudiants d’àrab aprenen a una cruïlla siria -Students of Arabic Learn at a Syrian Crossroads-.

En descriure l’intercultural ambient, resultat de la coincidència d’alumnes arribats de diferents llocs del món, a l’Institut d’Ensenyament d’Àrab per No Arabòfons -Arabic Teaching Institute for Non-Arabic Speakers-.

Aquest institut és laic i es troba al barri de les ambaixades que, com gairebé sempre, és un barri benestant. Els estudiants tenen tots en comú el seu interés per l’àrab. 

Pero es percep clarament la tibantor entre els estudiants religiosos i laics.

Així com la tendència dels estudiants a relacionar-se segons la seva identitat etnocultural. 

Una tendència natural fins i tot a un entorn com aquest que el NYT, diari emblemàtic de l’immigracionisme i l’esquerra més rància, no pot amagar malgrat la seva clara intenció d’alliçonar-nos interculturalment. 

El director de l’institut diu que els estudiants poden constatar-hi com és realment Siria. Un dels països àrabs on es suposa que la religió te menys pes social. Pero s’hi constata que, fins i tot a aquest institut laic i internacional i en conseqüència de mentalitat oberta, la religió condiciona fortament als estudiants.

En acabat una estudiant musulmana, tàrtara de Rússia, es citada per concloure el reportatge dient que es sent incòmode amb la llibertat dels estudiants a l’institut -she was uncomfortable with the freewheeling student body at the institute-. Pensant en les noies, com la rossa de la foto, sense el mocador islàmic?

Afegeix que a Siria la gent és millor, més moral  -People here are better, more moral-.

Ho diu després de queixar-se de que a Rússia s’estenen els prejudicis respecte l’islam -prejudice against religious Muslims is rampant in many parts of Russia-. I per què no en poden tenir quan ella també els te contra Rússia? Si tan malament s’hi troba per què no es queda a Siria? Segur que els russos li agrairíen. Tothom feliç. Que més pot demanar-se?

Val a dir que aquest reportatge va ser publicat al New York Times i al International Herald Tribune i, després, a El Pais i a El Universo equatorià. Potser ha estat publicat a més diaris encara. Tots dient que promouen la diversitat quan, de fet, emeten un únic discurs.  

Sembla que la Xina fa bé de reprimir amb duresa els tibetans. 

A l’enterrament viking del vaixell d’Oseberg a Noruega, del segle IX, hi apareix una figura de metall que diuen recorda un Buda. Assegut amb les cames creuades, coberta de creus solars en forma d’esvàstica, s’ha suggerit dut pels noruecs des de Constantinoble on van trobar-s’hi uns monjos budistes.

Esvàstiques? Budistes? Vikings? Tibetans?

Els tibetans són budistes així que està clar, els tibetans són nazis!

Deu ser per això que l’incompresa Xina reprimeix amb brutalitat els tibetans.

Pel mateix que tants mitjans a Europa esmenten la lluita per la independència dels tibetans amb una fredor que contrasta amb la poc dissimulada i molt esbiaixada simpatia envers els palestins i, fins i tot, Hamas.

Si els tibetans fessin massacres indiscriminades mitjançant suicides a les ciutats xineses, en nom d’una deïtat capriciosa i assedegada de sang, rebrien més simpatia? O potser es tracta de morbo malaltís?

Val a dir que, malgrat les semblances, mai s’ha provat que aquesta figura sigui un Buda.

Definitivament els mitjans europeus tan complaents amb els islàmics palestins, a qui sovint honoren qualificant-los de milicians i insurgents i rebels i etc., ja no tenen excusa per tractar així als tibetans. Ni inventant-la.

Per què els joves tibetans que s’enfronten coratjosa, desigual i desesperadament amb l’exèrcit d’una de les més repressives dictadures al món no són qualificats enlloc d’insurgents i rebels?

Per què s’insisteix tant en les escomeses dels tibetans contra la massiva immigració xinesa, en ser ben conscients que els minoritzarà a la seva mateixa nació, sense parlar dels seus efectes tant identitària com socioeconòmicament en dissoldre’ls i marginar-los respectivament?

Perque els els joves tibetans en no resignar-se a ser interculturalment dissolts a la Xina posen en evidència els dogmes immigracionistes.  

Pel perillòs exemple als europeus que suposen. En concret entre les esquerres i el jovent on està molt estesa la solidaritat envers el Tibet. Veure els pacífics tibetans lluitant aferrisadament per la seva independència alhora contra els immigrants i els soldats xinesos pot estimular subversives reflexions. 

_ _ _ _ _ 

Parlant de nazis… patètic el reportatge del programa Entrelinies, a TVC, fent servir dos tanoques que deien ser nazis com excusa per emetre l’habitual i avorrida xerrameca immigracionista. Forçant una barreja absurda, com l’esmentada entre budistes i nazis, per defugir el debat sobre el dret dels europeus a mantenir la nostra identitat etnocultural -a discrepar de l’immigracionisme-. Com a expressió de la diversitat humana al món amb el mateix dret de qualsevol altre a tenir futur.  

Un reportatge tant patètic com seria parlar dels gais mitjançant el regidor de l’ajuntament de Mallorca que anava fins a tres vegades a la setmana a prostibuls gais, deixant-s’hi més de 50,000 €, amb representants de sectes catòliques com l’Opus Dei i semblants comentant-ho.

La policia de l’ONU es retira del nord de Kosovo després dels avalots a Mitrovica.

Els efectius policials de les Nacions Unides que estan al nord de Kosovo han rebut l’ordre de retirar-se de la zona, després que avui centenars de serbis contraris a la independència de la regió els ataquessin a la localitat de Mitrovica.

“A la policia de la missió de l’ONU (MINUK) se li ha ordenat la retirada del nord a causa dels violents enfrontaments que tenen lloc”, ha dit a Reuters un portaveu a la capital kosovar, Pristina.

A més, segons un portaveu de l’OTAN, les forces de la KFOR han rebut trets d’armes automàtiques durant els disturbis. Un testimoni ha dit a Reuters que havia escoltat trets d’armes mentre centenars de serbis s’enfrontaven amb forces de pau de l’OTAN i la policia de l’ONU a la ciutat.

Desenes de serbis han atacat un comboi de l’ONU que traslladava diversos detinguts durant l’assalt a un tribunal de l’organisme internacional a Kosovo, i n’han deixat escapar diversos, segons han informat testimonis presencials.

A més, una explosió ha ferit tres policies de l’ONU i dos soldats de l’OTAN. L’atac ha ocorregut després que la policia de les Nacions Unides ha pres per la força el control del principal tribunal de l’ONU de Mitrovica, que havia estat ocupat per serbis fa tres dies. Més de 50 serbis han estat detinguts en l’operació i traslladats a presons a Pristina, segons un portaveu de la KFOR.

La policia de l’ONU ha disparat gasos lacrimògens per intentar dispersar centenars de serbis que s’havien congregat després de l’assalt, i havien començat a enfrontar-se amb la policia i amb tropes de pau de l’OTAN. “Vuit soldats francesos de la KFOR han estat ferits per granades, pedres i còctels Molotov”, ha dit el portaveu del contingent francès, Etienne du Fayet de la Tour, precisant que les seves vides no corren perill.

_ _ _ _ _

Catalunya és una nació, Kosovo no.

Kosovo és Sèrbia.

La revolta dels serbis de Mitrovica és plenament legítima.

És de justicia que puguin secessionar-se del Kosovo transformat, amb la benedicció de l’ONU sempre tan condescendent amb els musulmans, en una petita Albània.

Per mantindre’s a Sèrbia fent servir el mateix raonament pel que s’ha permès la secessió dels albanesos de Kosovo. El seu desig majoritari de fer-ho.

Per què no és respecta ara la voluntat democràtica dels serbis de Mitrovica?

Planyo la mort d’un policia ucraïnès de les forces internacionals allà presents arràn dels avalots.

Una víctima més dels que han decidit fer de Kosovo un protectorat de la UE, els EUA i l’OTAN com proven els més de 2,000 policies, jutges, funcionaris de duanes, etc. que van enviar a mitjans de febrer, i segueixen arribant-hi, per fer-lo viable.

El professor Benny Shannon fa vida normal. Sense por a ser assassinat en qualsevol cantonada. Malgrat afirmar que Moises veia i sentia déu perque anava drogat.

L’esbarzer en flames que tanmateix no es cremava ni es reduia a cendres, la veu de déu que li parlava des d’aquest, tot eren alucinacions provocades per prendre’s una droga semblant a l’aiahuasca amazònica.

També flipaven els israelites en sentir tronar la veu de déu des dels nuvols que envoltaven la vessant de mont Sinai. Fins i tot els deu manaments que va dur-los Moises són resultat d’haver-se pres aquesta droga i no d’una revelació divina.

Pero les reaccions més dures que ha patit en Shannon ha estat ser acusat de prendre’s ell les drogues, fet reconegut per aquest en ser gràcies a les seves experiències personals amb l’aiahuasca que ha realitzat aquesta investigació, a alguna ràdio i per internet.

Perque es tracta de Moises, perque en Shannon és professor de l’universitat hebrea de Jerusalem i adreça el seu estudi als jueus.

Si es tractes d’en Mahoma llavors, és clar, estaria amagat i patint per la seva vida.

A més d’esbroncat pels cobards governs europeus per gosar d’ofendre la sensibilitat islàmica. Acollonats front els seguidors de l’anomenada pels immigracionistes religion of peace.

Obama no és negre segons un crític cultural de la universitat d’Illinois als EUA, entrevistat a La Vanguardia, per qui a aquestes eleccions tal com diuen els votants d’Obama la raça ja no importa. 

Pero a l’estat de Mississipi, amb un 37% de població negre -és el 12% de la població als EUA-, l’ha votat el 90% de l’electorat negre. Front només el 30% de l’electorat blanc. 

Malgrat que quant a politiques socials la Clinton és més d’esquerres que l’Obama. Ella diu voler una sanitat pública a l’estil europeu al contrari d’ell que diu tenir-ne prou amb el vigent només lleugerament retocat.

A l’estat de Mississipi, un dels més pobres dels EUA, és evident que els convé el model sanitari de Clinton. Obama ha estat, tanmateix, el guanyador gràcies al massiu suport negre. Això a aquestes eleccions on es suposa superada la identitat racial als EUA. 

Encara hi ha més.

Gent com l’entrevistat insisteixen, com si fos negatiu, en que la base electoral de Clinton són blancs de classe treballadora. Va palesar-se per exemple a les importants primaries d’Ohio on, gracies al seu suport, aquesta va guanyar clarament l’Obama.

Mentre li sembla molt engrescadora i legitima la massiva fidelitat de l’electorat negre envers Obama -fidelitat racial-.

D’altre banda l’Obama reb suport d’una minoria de blancs pero d’ingressos més alts que els votants blancs de la Clinton.

En són un bon exemple els rics ex-hippies de San Francisco i el seu diari de referència San Francisco Chronicle abrandadament favorable a Obama. Gent de la mateixa generació que l’entrevistat, del 1948, típic exemplar de la generació del ‘68.

És interessant constatar el mateix amb ICV a Catalunya. Els seus votants, els pocs que els resten, són professionals liberals acomodats. A les darreres eleccions els seus vots han minvat fortament a ciutats com Santa Coloma de Gramenet. Alhora augmentant feblement, sense compensar la davallada propera a l’extraparlamentarisme, a d’altres com Sant Cugat.

Són els coneguts com a bobos, bourgeois bohème, a França.

El millor és, tanmateix, que aquest crític cultural pretèn alliçonar-nos als europeus.

Diu que ens calen els 30 llargs anys de diversity training viscuts als EUA. Això dels 30 anys és molt aclaridor. És el temps passat ençà el ‘68 -inspirat en la sagnant revolució cultural d’en Mao, responsable de l’invasió del Tibet al 1959 i de la immigració aculturalitzadora xinesa que s’hi pateix-.

Sense adonar-se que els EUA no són el mateix que Europa, sense tenir present aquest mateix principi del respecte a la diversitat del que vol alliçonar-nos.

També sense assabentar-se que als EUA comencen a estar saturats i farts del seu diversity training o adoctrinament intercultural inspirat en el maoisme.

Geraldine Ferraro és una veterana i respectada democrata, la primera dona candidata a vicepresident dels EUA, i va dir fa poc que Si l’Obama fos un home blanc no estaría a la seva posició -If Obama was a white man, he would not be in this position. And if he was a woman, he would not be in this position. He happens to be very lucky to be who he is. And the country is caught up in the concept-

Perque de les seves qualitats politiques no n’ha demostrat gaire. Tampoc del seu projecte de govern excepte repetir, molt il.lusionat això si, el seu lema yes, we can.

La negror de l’Obama, el suposat postnegre, sembla ser més enllà de tota la seva cantarella tan il.lusionadora com buida el seu gairebé únic projecte politic. 

Cal dir que la Geraldine Ferraro va ser titllada de racista? Segur que no.

Pero si cal dir que malgrat això s’ha reafirmat en les seves declaracions. Fins i tot va respondre, farta de collonades, Crec sincerament que em blasmen per ser blanca -Racism works in two different directions. I really think they’re attacking me because I’m white. How’s that?-

Sembla que el diversity training comença a cansar als EUA. Per què publica ara La Vanguardia, diari de dretes segons diuen, una entrevista a aquest crític cultural a les primeres planes del diari per conminar-nos a empassar-nos-lo?

Per què volen aplicar a la realitat d’Europa models dels EUA sense respectar-la, precisament, com expressió de la diversitat? Per imposar una mena de postEuropa resultat de les seves fantasies immigracionistes?

L’Ajuntament de Salt ha intensificat el control de les activitats al municipi per garantir que es compleixin les ordenances municipals. La reacció arriba després de les queixes contínues de veïns i comerciants. L’última de les actuacions ha estat el tancament d’una mesquita perquè els responsables havien demanat, en realitat, permís per fer-hi una oficina d’atenció al gambià.

(…)

havia rebut l’octubre del 2007 una sol·licitud de l’Associació per al Desenvolupament de Gàmbia per obrir una oficina d’atenció als gambians. Els veïns, però, asseguraven que allò era una mesquita, mentre que el responsable de l’associació assegura que el local és un centre de cultura.

_ _ _ _ _

Al video del telenoticies s’hi veu com els mossos d’esquadra es troben, només entrar-hi, varis homes pregant. Tot seguit apareix un gambià protestant perque, segons diu, s’hi prega quan ho manen els preceptes islàmics. Insistint en que això no te res a veure amb una mesquita. 

Ha estat això una performance humoristica d’aquests gambians que els saltencs, els nadius europeus és clar, no han estat prou interculturalment sensibles de copsar?

Pero no cal patir.

Aviat aquests gambians votaràn -segons els immigracionistes-. Amb la resta de la creixent immigració, bàsicament marroquina i gambiana, que està poblant Salt un parell de dècades ençà.

Ja són un 30% dels habitants de Salt. Aquest percentatge amb tota probabilitat anirà creixent alhora que s’anirà reduint el dels saltencs nadius europeus. A moltes ciutats d’Anglaterra, França, Flandes, etc. se sap amb seguretat que en poques dècades els seus habitants nadius europeus seràn minoritzats. El dubte és només quan. Passarà a Salt?

Llavors si que podem riure. Quan els partits maldin per satisfer gambians com aquest del video que, malgrat incomplir les normatives de l’Ajuntament de Salt repetidament, a sobre protesta i fa de victima. Perque els seus vots seràn imprescindibles per guanyar eleccions.

Potser els seus fills i nets no seràn com ell. Pero els merders que sovintegen a altres nacions europees amb la tercera generació de descendents d’immigrants arribats fa quaranta o cinquanta anys, no fa uns quinze anys com a la nostra nació, proven que poden ser encara pitjors.

Sense que totes les politiques multiculturalistes, interculturalistes i etc. i encara menys l’etnomassoquisme europeu hagin ressolt res gaire -en realitat només ho han agreujat-.

Així que poca broma amb l’humor gambià.