03.09.08

La deesa Venus ens segueix somrient

Publicat en Actualitat, Europa, Jovent, Revolució tagged , , , , , , , , a 10:57 pm per hordley

S’ha reobert l’exposició d’art a Berlin tancada urgentment fa uns dies per les amenaces i udols de santa indignació islàmica front una obra crítica envers l’islam. Un pòster on s’hi representa la Kaaba o roca sagrada de la Meca a l’Aràbia Saudí.

El col.lectiu d’artistes danesos autor de l’obra havia denunciat la cobardia dels responsables de la galeria d’art on es fa l’exposició front aquestes amenaces.

S’hi posaràn vigilants i extremaràn les mesures de seguretat, és clar. Fa poc va intentar assassinar-se en Kurt Westergaard per la seva caricatura d’en Mahoma. Poc després Dinamarca sencera patia violents aldarulls als carrers de les seves ciutats. 

És comprensible prendre-les. No ho és tanmateix, no té excusa, cedir als que només pretenen imposar-nos el dictat de la xaria.  

També va patir el dictat de la xaria el pintor alemany Cranach quan va suspendre’s a Londres, al seu metro, la publicitat sobre l’exposició que s’hi fa de la seva obra.

En fer-se mitjançant la seva Venus, un dels seus quadres més coneguts, l’alcalde Ken Livinsgton va suspendre-la. En Livingstone és un típic exemplar de comunista del ‘68 tranformat en immigracionista populista que cerca el vot dels musulmans en ser ja part decisiva de l’electorat.

Deia que la nuesa de la Venus de Cranach ofenia certs usuaris del metro. Cal dir a quins?

En Cranach va pintar fa cinc cents anys la seva Venus. Una jove que mostra confiada i desafiant la seva nuesa front els dogmes obscurantistes de l’esglèsia. És per això un símbol del Renaixament alemany i, en conseqüència, europeu.

Ha arribat fins els nostres dies per ser amagada, per obscena, per aquest patètic postcomunista per satisfer les exigències dels dogmes islàmics del seu electorat musulmà? Passarà de ser símbol del Renaixament d’Europa a símbol de la seva agonia?

Sortosament l’exposició sobre en Cranach no s’ha suspés. A la Royal Academy la Venus de Cranach somriu als europeus que, en defensar-la, defensen la nostra identitat i els nostres valors. Amb la seva mateixa actitud confiada i desafiant.

Escriu un Comentari