(…) Al decurs de les pauses, els alumnes tendeixen a agrupar-se segons la seva nacionalitat o religió. Hi ha poc contacte entre els obertament devots -proclamant-ho amb barrets islàmics els homes i vels les dones- i els seculars.

Els estatunidencs i europeus fumen fora a l’entrada de l’escola. 

Els alumnes coreans, japonesos i xinesos xerren dempeus fent un cercle al vestíbul. 

Ho explica el reportatge del New York Times titolat Estudiants d’àrab aprenen a una cruïlla siria -Students of Arabic Learn at a Syrian Crossroads-.

En descriure l’intercultural ambient, resultat de la coincidència d’alumnes arribats de diferents llocs del món, a l’Institut d’Ensenyament d’Àrab per No Arabòfons -Arabic Teaching Institute for Non-Arabic Speakers-.

Aquest institut és laic i es troba al barri de les ambaixades que, com gairebé sempre, és un barri benestant. Els estudiants tenen tots en comú el seu interés per l’àrab. 

Pero es percep clarament la tibantor entre els estudiants religiosos i laics.

Així com la tendència dels estudiants a relacionar-se segons la seva identitat etnocultural. 

Una tendència natural fins i tot a un entorn com aquest que el NYT, diari emblemàtic de l’immigracionisme i l’esquerra més rància, no pot amagar malgrat la seva clara intenció d’alliçonar-nos interculturalment. 

El director de l’institut diu que els estudiants poden constatar-hi com és realment Siria. Un dels països àrabs on es suposa que la religió te menys pes social. Pero s’hi constata que, fins i tot a aquest institut laic i internacional i en conseqüència de mentalitat oberta, la religió condiciona fortament als estudiants.

En acabat una estudiant musulmana, tàrtara de Rússia, es citada per concloure el reportatge dient que es sent incòmode amb la llibertat dels estudiants a l’institut -she was uncomfortable with the freewheeling student body at the institute-. Pensant en les noies, com la rossa de la foto, sense el mocador islàmic?

Afegeix que a Siria la gent és millor, més moral  -People here are better, more moral-.

Ho diu després de queixar-se de que a Rússia s’estenen els prejudicis respecte l’islam -prejudice against religious Muslims is rampant in many parts of Russia-. I per què no en poden tenir quan ella també els te contra Rússia? Si tan malament s’hi troba per què no es queda a Siria? Segur que els russos li agrairíen. Tothom feliç. Que més pot demanar-se?

Val a dir que aquest reportatge va ser publicat al New York Times i al International Herald Tribune i, després, a El Pais i a El Universo equatorià. Potser ha estat publicat a més diaris encara. Tots dient que promouen la diversitat quan, de fet, emeten un únic discurs.