He vingut a lluitar.

He vingut a guanyar.

Això és el que es llegeix al darrera de la samarreta d’aquesta bona banda de hardcore.

(…) només l’1% d’immigrants van arribar en pastera, mentre que el 62% ho van fer en avió. Pràcticament el 65% treballaven al seu país d’origen abans de venir, dels quals l’11% eren autònoms o empresaris. (…) Un altre apartat identifica els motius d’arribada: el 39% de les dones i el 26% dels homes vénen per reagrupament familiar, mentre que el 45% d’homes i el 32% de dones ho fan per trobar una feina més bona.

Quan als mitjans insisteixen amb les tan colpidores pero alhora ja tan tòpiques imatges dels baldats immigrants arribats en pasteres ho fan transmetent, volgudament, una percepció molt esbiaixada de la immigració.

Perfecte per forçar un sentiment de culpa entre els europeus envers els immigrants. En veure aparèixer constantment als diaris i la tele aquests arribats en pastera. Malgrat ser una insignificant minoria del total d’immigrants.

Perque la gran majoria, un 65%, arriben còmodament en avió. Dels que fins un 11% eren empresaris als seus països. Venen, en definitiva, per fer més diners.

Què en diuen d’això els immigracionistes que són, bàsicament, les esquerres més dogmàtiques i els postcomunistes?

Res, fan veure que no ho saben, perque sense aquest discurs ploraner i victimista sobre la immigració no tenen res a dir ni a fer.

Mancarien de l’excusa per fer aquesta mena de barroer xantatge emocional, obscenament sensibler, que fan sobre els europeus i els catalans en concret.

Ara ja no tenen cap excusa per exigir collonades, com l’entrada i establiment il.limitats d’immigrants, que només perjudiquen els europeus laboral i socialment. Alhora que amenacen la continuitat de la identitat etnocultural europea que, com expressió de la diversitat del món, te el mateix dret de qualsevol altre a tenir futur. Un món sense els europeus, dissolts en aquesta immigració, no seria més divers. S’empobriria etnoculturalment.

Per què ho fan? No se suposa que el seu objectiu és, precisament, garantir el desemvolupament d’aquesta diversitat? No és per això que sempre en parlen? Per què llavors malden per omplir Europa d’immigració?

Donar suport als drets i al benestar dels treballadors, a Europa pero també a la resta del món, és el contrari del que fan aquests immigracionistes babaus i mentiders.

Joves marroquins convoquen des d’un blog una agressió contra els supporters blancs, segons s’hi llegeix, de la ciutat d’Anderlecht a Flandes.

Un dels seus havia volgut robar un jove europeu. Només va aconseguir endur-se una -merescuda?- pallisa. Volen venjança; Il est grand temps de bouger et leurs montré qui domaine cette ville -Toca demostrar-los qui mana a aquesta ciutat-

Els joves blancs d’aquesta ciutat a tocar de Brussel.les, capital de Flandes, s’hi enfronten sense dubtar-ho. També contra els antiavalots que tenen por d’actuar amb la contundència que cal contra els joves marroquins, malgrat ser responsables dels enfrontaments, pel que s’abraonen sobre els joves europeus.

En no haver-se acobardit ni la primera ni la segona vegada els joves europeus no seràn qualificats de tolerants i multiculturals per les organitzacions i els intel.lectualets immigracionistes. Malauradament ningú d’aquests sempre disposats a justificar aquests joves immigrants, fins i tot ara, no defensaràn aquests joves de la ciutat d’Anderlecht a Flandes. Encara que tampoc els cal. Es defensen sols prou bé.

Al contrari dels seus agressors, aquests joves marroquins, malgrat haver agredit cobarda i racistament aquests joves europeus:

La situation reste tendue, à Anderlecht. Des jeunes d’origine étrangère se sont rassemblés sur la place de la Vaillance à la suite d’un appel à la violence contre les « supporters blancs » du RSC Anderlecht, lancé jeudi sur un blog. Un policier a été blessé. Du mobilier urbain a été détruit, des vitrines de magasins brisées et des voitures endommagées. -La situació segueix tensa, a Anderlecht. Joves d’origen forani van concentrar-se a la plaça del Coratge després d’una crida a la violència contra els els “supporters blancs” del RSC Anderlecht, feta el dijous des d’un blog. Va ferir-se un policia. Mobiliari urbà, aparadors de botigues i cotxes han estat danyats.-

Sobta que no s’hagin detingut als autors del blog per la seva tan flagrant i reeixida incitació a la violència racial.

També sobta que als mitjans catalans no s’hagi dit res del succeït a Flandes. Potser per què els agressors racistes són joves marroquins i no poden fer el discurs immigracionista que tant hi sovinteja?

Quantes altres vegades ens hauràn silenciat fets semblants?

Mai abans la BBC ha parlat obertament de la, literalment, classe treballadora blanca. Al video es simbolitza la classe treballadora blanca, com l’anomena fins i tot la BBC, sent dissolta per la massificada immigració arribada a la seva terra aquestes darreres dècades. Fins acabar totalment irreconeixible. Fins desaparèixer.

Per què la televisió pública britànica, d’una qualitat modèlica imitada arreu del món i alhora fins ara propangandista de l’immigracionisme, ha decidit fer-ho? Ens ho explica la mateixa BBC:

The white working classes feel “politically alienated” and frightened to speak out, a senior BBC executive has claimed. (…) “There’s a large group of people who feel politically alienated, threatened economically and stifled socially. They feel they haven’t got a voice.” He said many people interviewed for the programmes felt they could not say what they really thought for fear of being criticised. “I wanted to change that. And I think it was important for the BBC to try and have a go at it.” [La classe treballadora blanca es sent "politicament alienada" i te por de parlar obertament, ha declarat un alt càrrec de la BBC. (...) "Hi ha un gran grup de població que es sent politicament alienat, econòmicament amenaçat i socialment oprimit. Senten que no tenen veu." Va declarar que molta gent entrevistada pels programes sent no poder dir el que realment pensa per por a ser blasmada. "Vull canviar això. I crec que és important per la BBC de fer-hi tot el que estigui al nostre abast."]

Això coincideix en saber-se que, segons dades oficials del ministeri d’interior, s’ha assolit un nou rècord quant a la xifra d’immigrants afroasiatics arribats a la Gran Bretanya… i alhora a la de britànics que se’n van. En surten gairebé tants com entren immigrants:

Since 1997 when Labour came to power almost 2 million people have been awarded citizenship, the figures show. Three quarters of new citizens last year came from countries in Asia and Africa with the main nationalities being from the Phillipines, Afghanistan, South Africa and Pakistan. Separate figures showed that the number of people leaving the UK for at least a year reached a record high of an estimated 400,000 in 2006. Almost half the emigrants were UK citizens compared with 149,000 a decade ago. An estimated 591,000 people entered the country, ten per cent up on the previous year, meaning net migration into the country was about 190,000. The overwhelming majority —- 86 per cent —- of immigrants were non British citizens. [Ençà el 1997 quan el laborisme va aconseguir el poder gairebé 2 milions de persones han rebut la ciutadania britànica, mostren les xifres. Tres quartes parts dels nous ciutadans l'any passat van arribar de països a l'Àsia i l'Àfrica sent-ne majoria els filipins, afganesos, sudafricans i pakistanesos. Altres xifres mostren que el nombre de persones que van deixar el Regne Unit un any com a mínim van assolir un rècord de gairebé 400.000 al 2006. Gairebé la meitat dels immigrants eren ciutadans britànics comparats amb els 149.000 de la dècada prèvia. Van entrar-hi 591.000 persones, un deu per cent més que l'any anterior, pel que la immigració neta a aquest va ser d'aproximadament 190.000. L'amplia majoria -86%- dels immigrants no eren ciutadans britànics.]

Record numbers of foreign nationals are being granted citizenship, according to figures published on Tuesday. (…) More than nine in 10 people who applied for citizenship were accepted. [Un nombre rècord d'estrangers està rebent la ciutadania britànica, segons xifres publicades el dimarts. (...) Més de 9 de cada 10 persones que van demanar la ciutadania britànica van ser acceptades.]

The number of foreign born workers in the UK has almost doubled since Labour came to power, according to figures from the Office for National Statistics. The Home Office is spending £400,000 of taxpayers’ money to fund a television documentary that will aim to convince the public it is beating the problem of illegal immigration. [El nombre de treballadord estrangers al Regne Unit s'ha gairebé doblat des de que el laborisme va assolir el poder, segons les xifres de l''Oficina Nacional d'Estadistiques. El ministeri de l'interior emprarà 500.000€ dels impostos dels contribuents per financiar un documental adreçat a convèncer l'opinió pública que està superant el problema de la immigració il.legal]

El video de la BBC simbolitza la classe treballadora britànica nadiva europea, blanca, suportant en silenci l’arribada massificada de la immigració a casa seva. Des de fa dècades. Dissolent-s’hi.

Fins que ara algú s’ha adonat que tenen dret a dir el que pensen. Admetent així que, fins ara, els silenciaven i censuraven. Reconeixent que aquesta arribada massificada de la immigració els fa sentir que s’hi dissolen. Ara només cal que reconeguin el seu dret a decidir sobre el seu futur. Sobre si realment es resignen a dissoldre’s.

Perque parlar de diversitat sense respectar la identitat etnocultural europea, per exemple dels anglesos pero també dels catalans, és el contrari de defensar-la.

Perque viuen la realitat de l’impacte d’aquesta immigració massificada arribada al decurs de dècades en tota la seva duresa. En tenen prou. S’han cansat de la xerrameca immigracionista que parla de diversitat sense respectar-los, fent com si no existissin, i saben que ha arribat el seu moment. Toca fer-se escoltar.

S’acaba de saber que l’atur augmentarà a la Gran Bretanya com no ho ha fet abans en onze anys. Com passa a tants indrets d’Europa. Què farà la classe treballadora blanca si tot segueix igual? La BBC ha decidit que cal donar-li veu, abans sigui massa tard, en percebre’n la tensió. Potser ja és massa tard. Ara vol fer-se sentir i no la callaràn amb les collonades habituals. Què pensen fer els immigracionistes?

Abu Qatada, mà dreta de Bin Laden a Europa, acaba de forçar el dret a rebre 1250 € mensuals vitalicis com refugiat a Anglaterra. Ho ha aconseguit després d’aturar la seva deportació a Jordània, on es reclamat per varis atemptats esfereïdors, i d’aconseguir la llibertat condicional canviant la seva estada a la presó per un arrest domiciliari. Pero no n’ha tingut prou. Diu que els anglesos violen els seus drets humans. Ara ha aconseguit fins i tot d’això deslliurar-se’n.

Quanta crueltat contra aquest innocentíssim Abu Qatada, jordà d’origen palestí, que va arribar a Anglaterra al 1993 amb un passaport fals dels Emirats Arabs Units. On va aconseguir-hi asil polític, l’estatus de refugiat, adduïnt que seria torturat en tornar a Jordània.

Un tribunal jordà va condemnar-lo a cadena perpètua en absència per la seva implicació als atemptats d’Amman, capital de Jordània, al 1998.

Pero l’Abu Qatada vivia tranquil.lament a Acton i a més ja amb la seva dona i cinc fills, a l’oest de Londres, on predicava a les mesquites locals justificant teològicament l’assassinat de dones i nens pels jihadistes a Algèria alhora que recaptant diners pels jihadistes de Txetxènia.

La seva presència amb la d’altres semblants, actuant amb total llibertat, va fer que l’espionatge francès parlès de Londonistàn en esmentar la capital anglesa.

Al 2001 se li van confiscar més de 200.000 € -£180.000- en varies divises a una operació antiterrorista a casa seva.

A l’octubre del mateix any Abu Qatada va dir als seus seguidors que havia rebut un missatge especial de l’Afganistàn anunciant l’esclat de la guerra santa. La policia alemanya va trobar sermons seus grabats a un apartament on va viure Mohamed Atta -qui va encapçalar la massacre de les Torres Bessones al setembre del 2001 als EUA-.

Abu Qatada va desaparèixer al decembre del 2001. Va ser detingut a l’octubre del mateix any i empresonat preventivament complint amb les lleis antiterroristes.

Malgrat ser empresonat va mantenir contacte mitjançant internet amb els seus seguidors i en concret amb Abu Musab al-Zarqawi, el sàdic líder d’Al Qaida a l’Iraq, atiant els seus atemptats massius i indiscriminats.

No està malament.

Pero el millor és que ara els anglesos hauràn de pagar de les seves butxaques aquests 1250 € mensuals que rebrà el pobre refugiat Abu Qatada, apart dels que reben la seva dona i cinc fills, sense oblidar tots els moltíssims diners amb que caldrà pagar els serveis de seguretat anglesos vigilant-lo.

No seria millor deportar immediatament aquest porc a Jordània i que en facin allò que els vingui de gust?

Ho ha aconseguit. En Krekar es queda a Noruega indefinidament. Així ho ha sentenciat un tribunal malgrat que el govern noruec ha maldat per expulsar-lo.

Perque en Krekar, ençà haver entrat a Noruega aconseguint-ne l’estatus de refugiat als 1990’s, ha estat aprofitant-se barroerament de la generositat d’aquesta nació europea.

Ha estat fent servir Noruega com base segura per dirigir al Kurdistàn, tranquila i còmodament, la seva organització jihadista Ansar al-islam. Fins i tot, malgrat demanar l’estatus de refugiat pel perill que segons diu li suposa estar al Kurdistàn, ha estat tornant-hi constantment per supervisar les accions de la seva organització -especialitzada en les decapitacions-.

Alhora que viu de les generoses subvencions de l’estat noruec als refugiats. Duent tota la seva familia des del Kurdistàn a Noruega i exigint, i aconseguint, una casa per ficar-la al govern noruec. Tot això pagat amb els diners dels noruecs com va comentar-se a un post anterior. Mitjançant un sistema social que no va ser creat per deixar que sigui parasitat per púrria com aquesta.

Els noruecs, farts i ofesos, van encetar el seu procès d’expulsió.

En Krekar va protestar perque deia sentir-se victima de la intolerància noruega i europea. El Front de la Jihad , la més important coalició de grups sunites al Kurdistàn, va amenaçar de fer Noruega i els noruecs arreu del món objectius de la seva violència. Pobre Krekar, maltractat pels europeus. És per això, amb tota probabilitat, que va proclamar com futura i implacable l’islamització de Noruega i Europa.

Ara els noruecs estàn pagant la seva generositat. O potser la seva ingenuïtat? Un tribunal els prohibeix d’expulsar en Krekar al Kurdistàn perque pot ser-hi executat. Les lleis noruegues prohibeixen l’extradició de qualsevol que pugui ser condemnat a mort al seu pais d’origen. 

Pero ens hauria d’importar que algú com aquest sigui executat? Per què patir sempre per ser tan bons quan, tan sovint, només aconseguim que ens parasitin i humiliïn sense miraments? Per què els immigracionistes, malgrat tot això, s’han posat contra Noruega i del costat d’en Krekar repetint la seva cantarella victimista contra els europeus alhora que en proclama la seva islamització? No podem seguir badant. Sempre es poden enviar els immigracionistes amb el seu heroi Krekar al Kurdistàn.

Primer va assassinar la Sharon Beshenivsky, ajudat d’altres dos, just després d’aturar-se per motius humanitaris el seu procès de deportació a Somàlia d’on es originari des d’Anglaterra. Pels crims que abans havia comès.

Després va fugir d’Anglaterra disfressat de dona a Somàlia. Amagant-se sota un burka i emparant-se en l’immigracionisme que defensa aquest vestit. Descobrint-se com el cobard que és.

Va fugir a Somàlia on, segons havia dit en encetar-se el seu procès de deportació pels seus crims previs, no volia tornar-hi: Home Office officials, aware that he had been jailed four times in six years, concluded he could not be sent back to Somalia because it would not be safe. -Responsables del ministeri d’interior, conscients de que havia estat empresonat quatre vegades en sis anys, van concloure que no podia ser deportat a Somàlia perque no hi estaria segur-

Van anar a detenir-lo a Somàlia i, empresonat ara a Anglaterra, a sobre exigeix que no li parli ni se li apropi cap blanc. Especialment les dones.

Exigeix fins i tot que no n’hi hagin a la seva cel.la on, sortosament per ell, són tots africans i asiatics. Per què collons va anar a Anglaterra?

Per fer el que ha fet podria haver-se quedat a Somàlia. Els anglesos no tenen cap obligació de fer-se càrrec de púrria com aquesta. I encara menys al preu de les seves vides.

Què ha fet la direcció de la presó i la policia?

Rebutjar contundentment les seves demandes racistes?

És clar que no.

Hi han cedit.

Perque aquest assassí i racista, Mustaf Jama, ha adduït que de no cedir-hi estaràn violant els seus drets humans i maltractant-lo com immigrant que és.

Després de tot plegat és evident que van assassinar la Sharon Beshenivsky per racisme.

Pero de tot això no se’n diu res enlloc. Els dolents som sempre els europeus com, per exemple, la Sharon.

És a Bradford, ciutat amb una forta presència musulmana bàsicament pakistanesa, on això va succeïr.

On, fa pocs anys, aquesta i la població anglesa nadiva europea van enfrontar-se en uns violents avalots.

Una de les ciutats que, com Birmingham, seràn de les primeres en gaudir d’una minorització de la seva població europea. Enhorabona pels immigracionistes.

Un dels finalistes d’un concurs de Rap contra el racisme, colombià, presenta una cançó definint-se ell mateix i a la seva colla de latinos. Ho fa repetidament alhora que parla de la seva raza -lo que pasa, quieren extinguir a mi raza; minut 2:36 de la cançó-. Hi fa, en síntesi, tota una proclama racial.

És com si els jamaicans pretenguessin dir-se anglosaxons només per parlar anglès. Quan som els catalans qui podem legítimament dir-nos llatins. En ser hereus directes de l’Imperi Romà. Igual que, per exemple, els romanesos tan llatins com nosaltres -l’Imperi Bizantí o Imperi Romà d’Orient s’anomenava a si mateix Romania-. Al contrari d’aquest colombià que, malgrat tot, sap també perfectament que és un amerindi més o menys barrejat. Personalment no em suposa cap problema que ho sigui.

La seva cançó és una proclama racial. Enmig de l’habitual xerrameca immigracionista. Tipicament victimista malgrat haver arribat aqui còmodament en avió i en arribar-hi rebre tota mena d’atencions. Ho demostra aquest concurs organitzat amb el suport de SOS Racisme per un casal de joves de Sarrià-Sant Gervasi, no precisament un barri amb greus mancances socials, que regala un premi de fins 100 € al guanyador. 

Això és perque hi ha un racisme bo. Es constata amb la baralla que va haver a Rubí fa pocs dies: La agresión se inició por el volumen de la música que sonaba en el piso de los ecuatorianos. Uno de ellos acabó con la nariz rota y el otro cayó por la ventana y está ingresado en la UCI. La familia de las víctimas denunció ayer que los agresores actuaron con una clara motivación racista y que profirieron insultos contra las víctimas en ese sentido. SOS Racismo también considera que existe un móvil xenófobo, extremo con el que los Mossos d’Esquadra, en principio, no trabajan. 

Els equatorians que van actuar sense importar-los una merda els seus veïns, actuant com potser ho farien al seu pais, no van actuar amb una manca de respecte flagrantment racista envers aquestes veïns seus?

Com sabem que aquests equatorians no van agredir els seus veïns i començar la baralla quan aquests, comprensiblement farts, van anar a demanar-los que baixessin la música? Si el ferit en caure per la finestra, potser llençat al decurs de la baralla, haguès estat un dels veïns catalans llavors SOS Racisme hauria parlat d’agressió racista? Hi ha un racisme bo. Això és el que semblen dir-nos aquests suposats antiracistes. Si aquests catalans s’haguessin resignat als abusos dels seus veïns equatorians, si s’haguessin deixat apallisar per aquests en anar a demanar-los que deixessin de fer soroll, llavors SOS Racisme els hauria donat la seva enhorabona per tolerants. I potser també un premi?

A més de gaudir d’un sentit de l’humor i una lucidesa infinitament per sobre dels babaus que s’esveren en adonar-se de com fàcilment es trenquen els seus buits dogmes, en prendre’s tan seriosament a si mateixos creient-se una mena d’autoritat moral alliçonadora i castigadora dels joves europeus dolents -culpables de passar-ne com a obsolets i patètics que són i pensar lliurement més enllà-, els eslovens Laibach fan també una música molt ballable.

Abans d’ofendre’s no seria millor llegir el text que apareix al video?

Aquesta cancó s’anomena Das Spiel Ist Aus.

En català S’ha acabat el joc i en anglès The Game is Up.

Europa està arribant a un punt d’inflexió decisiu. Ja no hi ha marxa enrere.

Canten en alemany. El text del seu video apareix en anglès i rus.

Les llengües de les tres potències europees que ja fa molt de temps gairebé van anihilar Europa. De tres projectes politics pels que van sacrificar-se milions de persones i als que altres milions van ser-ne sacrificades. Ens n’hem recuperat materialment. Pero no ho hem superat com a civilització, com a identitat etnocultural, no hem tancat la ferida que nosaltres mateixos vam fer-nos. Cal tancar-la d’una vegada i per sempre. Mirar envers el futur i avançar-hi. Abans sigui massa tard i el món, el futur, ens deixi enrere. Perque mentre nosaltres ens turmentem i obcequem per les nostres errades altres que n’han comès d’iguals, o pitjors, les obliden sense remordiment. No hem de fer-nos perdonar res.

La vella generació del ‘68, del que enguany s’ha cel.lebrat un altre avorrit i encara més ridicul aniversari, començarà aviat a desaparèixer. Pren el seu espai el jovent europeu. Sense arrosegar patètics complexes del passat. Deleròs de bastir una nova Europa sense renunciar a la seva identitat plural. Basant-se fermament en les nostres arrels, com el nostre millor i més valuos potencial, per projectar-nos al futur i abastar l’infinit.

El sindicat CGT ha rebut el suport total dels empresaris de la hosteleria en la seva vaga organitzada per exigir al govern francès la regularització immediata i massiva de fins a 100,000 immigrants irregulars -il.legals- gairebé tots subsaharians o és a dir africans negres.

Això només pot sobtar a qui encara no s’ha adonat de que empresaris com els d’aquesta patronal de la hosteleria francesa són els primers i més interessats en omplir Europa d’immigrants.

Per omplir-ne els seus bars, restaurants, cafes, etc. i un llarg etc. com mà d’obra barata. Perque, gràcies a la seva presència massiva, han pogut baixar sous i allargar horaris. Empitjorant-hi les condicions de feina -precaritzant-les-.

Aquesta massa d’immigrants, fins 100,000, està diposada a cobrar sous inferiors dels rebuts fins ara pels treballadors europeus. En ser sous millors que als països d’on arriben. I, a més, perque les seves condicions de vida a França i Europa en general són molt millors que allà. Els compensa acceptar-los.

Els perjudicats són els treballadors europeus que pateixen aquesta precarització. Imposada pels empresaris fent servir els immigrants.

Pero si ho denuncien aquests mateixos empresaris no dubten en fer servir la xerrameca immigracionista, o fins i tot donar suport directament a sindicats com la CGT francesa, per aconseguir el seu objectiu.

Mantenir i ampliar a Europa aquesta massa de mà d’obra barata immigrant. En nom de la competitivitat.

Amb l’ajuda de sindicalistes com els de la CGT. Que han renunciat a defensar els treballadors europeus en un altre cas flagrant d’etnomassoquisme i, a sobre, posant-se al servei dels interessos d’aquesta patronal. Es pot ser més babau?

Fins quan es resignaràn els treballadors europeus a patir tot això? Fins quan es resignaràn a sentir com malgrat ser mileuristes o inframileuristes els titllen d’explotadors i privilegiats només per ser europeus quan ho denuncien?

Tots els drets socials i laborals que ens titllen de privilegis immerescuts vam conquerir-los lluitant en solitari. Nosaltres sols. Per què no fan el mateix els immigrants als seus països? Si nosaltres vam poder llavors també haurien de poder-ne. O potser és més fàcil venir a Europa, fer de victimes nostres i exigir-nos que satisfem les seves mancances?