A més de gaudir d’un sentit de l’humor i una lucidesa infinitament per sobre dels babaus que s’esveren en adonar-se de com fàcilment es trenquen els seus buits dogmes, en prendre’s tan seriosament a si mateixos creient-se una mena d’autoritat moral alliçonadora i castigadora dels joves europeus dolents -culpables de passar-ne com a obsolets i patètics que són i pensar lliurement més enllà-, els eslovens Laibach fan també una música molt ballable.

Abans d’ofendre’s no seria millor llegir el text que apareix al video?

Aquesta cancó s’anomena Das Spiel Ist Aus.

En català S’ha acabat el joc i en anglès The Game is Up.

Europa està arribant a un punt d’inflexió decisiu. Ja no hi ha marxa enrere.

Canten en alemany. El text del seu video apareix en anglès i rus.

Les llengües de les tres potències europees que ja fa molt de temps gairebé van anihilar Europa. De tres projectes politics pels que van sacrificar-se milions de persones i als que altres milions van ser-ne sacrificades. Ens n’hem recuperat materialment. Pero no ho hem superat com a civilització, com a identitat etnocultural, no hem tancat la ferida que nosaltres mateixos vam fer-nos. Cal tancar-la d’una vegada i per sempre. Mirar envers el futur i avançar-hi. Abans sigui massa tard i el món, el futur, ens deixi enrere. Perque mentre nosaltres ens turmentem i obcequem per les nostres errades altres que n’han comès d’iguals, o pitjors, les obliden sense remordiment. No hem de fer-nos perdonar res.

La vella generació del ‘68, del que enguany s’ha cel.lebrat un altre avorrit i encara més ridicul aniversari, començarà aviat a desaparèixer. Pren el seu espai el jovent europeu. Sense arrosegar patètics complexes del passat. Deleròs de bastir una nova Europa sense renunciar a la seva identitat plural. Basant-se fermament en les nostres arrels, com el nostre millor i més valuos potencial, per projectar-nos al futur i abastar l’infinit.