Un dels finalistes d’un concurs de Rap contra el racisme, colombià, presenta una cançó definint-se ell mateix i a la seva colla de latinos. Ho fa repetidament alhora que parla de la seva raza -lo que pasa, quieren extinguir a mi raza; minut 2:36 de la cançó-. Hi fa, en síntesi, tota una proclama racial.

És com si els jamaicans pretenguessin dir-se anglosaxons només per parlar anglès. Quan som els catalans qui podem legítimament dir-nos llatins. En ser hereus directes de l’Imperi Romà. Igual que, per exemple, els romanesos tan llatins com nosaltres -l’Imperi Bizantí o Imperi Romà d’Orient s’anomenava a si mateix Romania-. Al contrari d’aquest colombià que, malgrat tot, sap també perfectament que és un amerindi més o menys barrejat. Personalment no em suposa cap problema que ho sigui.

La seva cançó és una proclama racial. Enmig de l’habitual xerrameca immigracionista. Tipicament victimista malgrat haver arribat aqui còmodament en avió i en arribar-hi rebre tota mena d’atencions. Ho demostra aquest concurs organitzat amb el suport de SOS Racisme per un casal de joves de Sarrià-Sant Gervasi, no precisament un barri amb greus mancances socials, que regala un premi de fins 100 € al guanyador. 

Això és perque hi ha un racisme bo. Es constata amb la baralla que va haver a Rubí fa pocs dies: La agresión se inició por el volumen de la música que sonaba en el piso de los ecuatorianos. Uno de ellos acabó con la nariz rota y el otro cayó por la ventana y está ingresado en la UCI. La familia de las víctimas denunció ayer que los agresores actuaron con una clara motivación racista y que profirieron insultos contra las víctimas en ese sentido. SOS Racismo también considera que existe un móvil xenófobo, extremo con el que los Mossos d’Esquadra, en principio, no trabajan. 

Els equatorians que van actuar sense importar-los una merda els seus veïns, actuant com potser ho farien al seu pais, no van actuar amb una manca de respecte flagrantment racista envers aquestes veïns seus?

Com sabem que aquests equatorians no van agredir els seus veïns i començar la baralla quan aquests, comprensiblement farts, van anar a demanar-los que baixessin la música? Si el ferit en caure per la finestra, potser llençat al decurs de la baralla, haguès estat un dels veïns catalans llavors SOS Racisme hauria parlat d’agressió racista? Hi ha un racisme bo. Això és el que semblen dir-nos aquests suposats antiracistes. Si aquests catalans s’haguessin resignat als abusos dels seus veïns equatorians, si s’haguessin deixat apallisar per aquests en anar a demanar-los que deixessin de fer soroll, llavors SOS Racisme els hauria donat la seva enhorabona per tolerants. I potser també un premi?