De grotescament blanca, hideously white, titlla a la televisió pública britànica el responsable de la comissió d’igualtat i drets humans de la Gran Bretanya.
Diu en Trevor Philips que s’hi veuen massa britànics i en general massa nadius europeus. No s’adona que la BBC és grotescament blanca perque Anglaterra és, tal com diu amb tant de menyspreu, grotescament blanca?
Sembla que el problema pel Trevor Philips no és tant la BBC com ho és Anglaterra mateixa. Els anglesos grotescament blancs, fent servir la seva expressió, que hi viuen.
Afegeix en Trevor Phillips què s’hi veu una mancança de negres i altres ètnies no-europees. En acabat què, en aparèixer, ho fan sempre estereotipades negativament.
Pero el tracte de la BBC envers la noticia sobre com una noia mossega un policia en demanar-li de recollir un got de plàstic que havia llençat al terra, al no esmentar que eren negres tant aquesta noia com la colla de fins 40 persones d’entre 40 i 15 anys que van envoltar i agredir aquest i altres policies enmig de Londres a ple dia, constata que en Trevor Phillips menteix.
Ell parla, tranquilament, d’una Anglaterra i una BBC grotescament blanca. Pero a la BBC i a molts altres mitjans no esmenten que aquests policies van ser agredits per una colla que podria ser anomenada, fent servir la seva expressió, de grotescament negre. No ho fan perque, precisament, en Trevor Phillips s’hi abraonaria a sobre immediata i ferotgement.
De què és queixa en Trevor Phillips?
Sobre censures i mentides, sobre el menyspreu als anglesos i altres pobles europeus, així és com en Trevor Phillips i altres immigracionistes diuen defensar la diversitat?
Val a dir que va ser en Trevor Phillips qui va anunciar entusiastica i oficialment que Birmingham, segona ciutat de la Gran Bretanya, serà la primera gran ciutat europea on els europeus seràn minoritzats per la immigració afroasiatica. Es així com entèn defensar la diversitat? Minoritzant els europeus a la nostra mateixa terra? És aquesta la Europa, el futur, que volem els europeus?
En Popek és un lluitador polonès de pesos pesats que, a més, fa música tan bona com aquesta. La seva coordinació amb els punys és la mateixa que el seu sentit del ritme amb la música.
Simon Mol es defineix a la seva pàgina web com exiliat, poeta, escriptor i activista pels drets humans -especialment contra el racisme-.
En Simon Moleke Njie és camerunes. Pero viu a Polònia, a Varsòvia en concret, com a asilat. On ara mateix està sent jutjat per infectar, volgudament, de sida varies noies poloneses.
Va ser-li diagnosticat al 1999 i, a més, aquestes noies poloneses victimes seves van dir-li que estaven infectades de sida després d’allitar-se. Pero no en va fer cas. Se li enfotia.
El més dramàtic de tot plegat són els relats de Mol forçant les noies de tenir sexe sense protecció adduint que fer servir un condó amb un home negre és un signe de racisme i de pors racistes. [The most dramatic aspect of all of this are stories about Mol forcing women to have unprotected sex with them by arguing that using a condom with a black man is a sign of racism and racist fears]
Anar de victima dels europeus per després mirar d’abusar-ne era la seva forma de vida. Cercava delerosament noies que altruista i ingenuament, saturades de propaganda i mentides immigracionistes, creien que posar-se al servei del pobre immigrant era el seu deure.
“Simon Mol sempre acusava a tothom de racisme. Quan no feies el que volia et xisclava que era perque és negre. Mai escoltava cap raonament, simplement sempre s’anava, tancant violentament la porta darrere seu. Tothom sabia que podia fer públiques les seves acusacions i tothom en tenia por,” diu una persona responsable d’una organització humanitària d’ajuda a refugiats ["Simon Mol always accused everybody of racism. When you didn't do what he wished, he would yell that it was because he was black. He never listened to any arguments, he would always just leave, slamming the door behind him. Everyone knew that he could make his accusations public, and everyone feared it," says a person who runs a humanitarian organization that helps refugees.]
En Simon Moleke va inventar-se que era un escriptor i repressaliat politic a Camerún.
Encapçalava campanyes als mitjans contra els obstacles que, segons deia, pateixen els immigrants a Polònia i Europa degut al racisme europeu. Va protagonitzar, fins i tot, una campanya i un documental contra el racisme al futbol.
No sembla que ell patis gaires abusos. De fet és ell qui abusava dels polonesos. Això no és racisme?
Simbolitzava la diversitat a Polònia. Ara potser, esperem-ho, enriquirà culturalment alguna presó polonesa al decurs dels propers deu anys -en acabat que el repatriin al Camerún immediatament-. Esperem també que els polonesos hagin après a destriar entre la propaganda immigracionista i la dura realitat.
Perque ni els polonesos ni la resta d’europeus tenim perquè deixar que alguns, com en Simon Mol, pretenguin fer-nos sentir culpables precisament de ser europeus fent servir el discurs immigracionista per parasitar-nos cruelment.
Te 19 anys i és l’única dona de l’equip olimpic afganès. Què ha pogut fer malament Mehboba Ahdyar?
Competia amagada sota el mocador islàmic, tapada de dalt a baix, en voler ser un exemple de bona musulmana.
Reeixida al competitiu esport d’elit i alhora al competitiu món d’enguany. Un triomfant simbol de l’islam, en sintesi, és el que volia ser. Va declarar, fins i tot, que no aniria a Beijing si haguès de vestir amb pantalons curts i samarreta.
Resulta, tanmateix, que no n’hi ha hagut prou. Ha fugit de l’equip olimpic afganès aprofitant la seva estada a Itàlia en preparar-hi les olimpiades. Vol demanar asil politic a Europa.
El menyspreu i els insults i les amenaces de mort rebudes constantment, agreujades darrerement en apropar-se les olimpiades, han acabat per desfermar el seu pànic:
En rebre visites dels mitjans occidentals a començaments d’any, els seus veïns van trucar la policia denunciant que ella era indubtablement una prostituta treballant per clients foranis. El seu pare, un carpinter, fins i tot va ser empresonat fins aclarir-se la denuncia. [When she received visits from Western media earlier this year, her neighbors called the police telling them she was obviously a prostitute working for foreign clients. Her father, a carpenter, even spent time in jail until the issue was cleared up.]
Pero Mehboba Ahdyar simplement s’afegeix a totes les afganeses que, només per fer esport, arrisquen les seves vides.
La selecció femenina afganesa de futbol va haver d’entrenar-se dins la base militar estatunidenca a Kabul, la capital afganesa, fins que el seu seleccionador alemany va endur-se-la a Alemanya per garantir la seva seguretat.
Sembla inversemblant que a l’Afganistàn d’enguany hi haguessin regnes grecs, hereus dels grecs d’Alexandre el Gran, on la cultura grega va gaudir d’un gran desemvolupament. La seva influència va sentir-s’hi fins l’arribada de l’islam que va anihilar-la. Acabarà igual Europa?
Tot bé si vols pregar, pero sense mai deixar de pensar. No fer-ho pot fer-te acabar com els malalts de déu que darrerement poblen Europa pretenent imposar-hi el seu deliri.
Torneu-vos a la merda de Groenlàndia, això és el nostre Gellerup [F**k yourself back to Greenland, this is our Gellerup]
Això criden musulmans del barri de Gellerup, a Aarhus segona ciutat de Dinamarca, als groenlandesos que hi viuen des de fa dècades.
Sovint s’afegeix la violència als crits i insults plens de menyspreu racista que pateixen.
La por, la violència, està forçant els groenlandesos a deixar el seu barri.
Un d’aquests declara al diari Jyllands-Posten que estic enfurismat perque som nosaltres els forçats a moure’ns i no ells. Malgrat ser ells qui ens han agredit [I’m angry that it is we who have to move and not them. They’re the ones who attacked us.]
Què fa l’ajuntament d’Aarhus?
Oferir suport incondicional als groelandesos front la xenofòbia musulmana? Defensar el seu dret a viure a Gellerup, on sempre han viscut, front aquesta violència adreçada a expulsar-los del seu barri -islamitzant-lo-?
Doncs no.
L’ajuntament d’Aarhus, governat pel socialdemocrata Nicolai Wammen, està ara cercant pels groenlandesos un nou lloc on viure [is now in the process of finding a new place for the Greenlanders to live]
En fer-ho legitima, de fet, la violència dels musulmans que estàn poblant Gellerup i l’expulsió dels groenlandesos que se’n deriva.
El millor és, tanmateix, la raó que dóna un alt càrrec de l’ajuntament d’Aarhus per explicar el conflicte etnocultural entre musulmans i groelandesos.
Diu aquest alt càrrec que quan els groelandesos -que beuen molt- viuen a algun lloc on els habitants són majoritàriament musulmans -que no beuen alcohol- llavors es desfermen els conflictes. [When Greenlanders – who drink a lot – live somewhere where the residents are primarily Muslims – who don’t drink alcohol – then conflicts arise]
Sembla oblidar aquest alt càrrec de l’ajuntament socialdemocrata d’Aarhus que si els musulmans són majoritaris a Gellerup és després d’haver-ne expulsat, violenta i xenòfobament, els groenlandesos.
I que si els musulmans han fet fora els groenlandesos de Gellerup perque segons diu beuen alcohol llavors poden expulsar els danesos de Dinamarca. Perque gaudeixen molt, encertadament, de la cervesa.
Afegir que si un musulmà m’insulta xenòfobament amb l’excusa de l’alcohol el que faré serà acabar-me tranquil.lament la meva cervesa i, després, trencar-li l’ampolla al cap. Perque si algú s’ha d’anar no seré jo de la meva terra. Cap problema?
En acabat seria interessant saber on són els antifes. Per què no són a Gellerup defensant els groenlandesos de la violència xenòfoba? Potser perque es tracta de violència xenòfoba… musulmana? És clar, els immigrants i especialment els musulmans són sempre victimes ingenues i innocents dels europeus.
Deu ser per això que van agredir en grup una noia danesa, pel simple fet de dur una bandera danesa, en sortir de la festa d’aniversari d’una amiga. Mentre a Gellerup els groenladesos pateixen, sense suport de ningú ni gairebé ressó als mitjans, el que només pot qualificar-se de neteja ètnica.
Duta il.legalment des de Ghana a Londres, esclavitzada per una parella de ghanesos negres africans com ella, una noia de 14 anys va ser tancada a casa d’aquests per netejar-la i servir-ne els fills. Sense rebre cap pagament. Sense sortir gairebé a l’exterior. Fent-la passar per la seva filla.
Els seus esclavitzadors addueixen, de fet, que la tractaven com una filla. Encoratjant-la d’anar a l’institut, donant-li unes claus propies per garantir-li una plena llibertat de moviment.
Afegeixen tanmateix que, malgrat haver tret la noia d’un poble míser oferint-li l’oportunitat d’accedir a un ensenyament de qualitat, aquesta va maleïr-los mitjançant el vudú:
El pare de dos va declarar: “això va ser un malefici fet a Ghana, va neguitejar-nos molt perque el vudú encara existeix a Ghana pel que vam proposar una trobada amb un sacerdot a Ghana. Aquest malefici vudú encara és vigent” [The father-of-two said in a statement: "This was an evil spell made in Ghana, this worried us a lot because voodoo still exists in Ghana so we proposed we would arrange a priest in Ghana. This voodoo concoction still exists."]
Aquesta noia no és, malauradament, res excepcional. El tràfic d’infants per vendre’ls i comprar-los com treballadors barats és ben viu enguany a Ghana i altres països africans. Pero aquesta noia ha acabat a Anglaterra. On ha estat alliberada pels anglesos. Pels dolents i racistes anglesos.
(…) arreu de Ghana, i especialment als pobles de pescadors al llac Volta, els infants ghanessos són encara venuts per tan poc com 200,000 cedis (14,80€) a una vida de treball forçat, malnutrició, abusos físics i analfabetisme. [across Ghana, and most stubbornly in fishing communities on Lake Volta, Ghanaian children are still being sold for as little as 200,000 cedis (£12) into a life of forced labour, malnutrition, physical abuse and no schooling.]
Esclavatge, vudú, etc, què més podem demanar? Això sí que és enriquiment cultural.
Què diria en Thuram d’aquest cas? Perque els africans fan això des de fa segles. Van ser qui van capturar i vendre altres africans primer als mateixos africans, després als àrabs i en acabat als europeus. Ho feien des de molt abans que hi apareguessin els europeus. I ho segueixen fent sense aquests. Amb la diferència que ara ho fan fins i tot a Europa. Amb la seva mateixa gent, això si, com sempre.
El nom de la banda d’aquests anglesos de Leeds és tan penòs, suposem que volgudament, com bona la música que fan. Encara que això darrer és, en acabat, el que veritablement importa.
Al minut 3.41 del video apareix un noi, a la porta de l’institut, explicant què hi passa:
Els alemanys sempre són allà -assenyala un racó en dir-ho-. Sempre van sols.
I de la resta? Què en fan?
Els criden i els foten patades, els envolten i apallissen. Només per divertir-se.
I els alemanys es defensen?
No. Tenen por.
Per què haurien de tenir por aquests nois alemanys? Només poden tenir por de deixar-se endur per prejudicis totalment injustificats. Maldar per ser oberts i receptius envers aquests nois, bàsicament turcs i marroquins, que els donen l’oportunitat de gaudir de la seva cultura. Això els cal fer. Perque quan els apallisen només expressen apassionats el seu desig de bastir plegats, harmoniosament, una nova Alemanya i Europa. Com pot pensar-se res més? Fer-ho es deixar-se endur per prejudicis sense fonament. Malament, molt malament.
Això passa als barris de Neu Kölln i Kreuzberg, a Berlin, com passa també a indrets de tantes grans ciutats europees. Decebut perque al teu institut a Barcelona o València o Mallorca encara no s’hi gaudeix d’aquesta vibrant interculturalitat? No desesperis, és qüestió de temps. Allà la immigració du dècades arribant-hi massificadament. Aqui du només uns quinze anys.
Per què no passen aquest video per la tele, sencer? Així els joves d’aqui sabràn el que s’estàn perdent. Com també els seus professors. En veure els professors alemanys que han demanat auxili al govern alemany per la violència i l’absentisme que pateixen als instituts pero que, tanmateix, no declaren res en persona al video por prohibició judicial. Segur que els engrescaria molt veure-ho.
Els adolescents blancs tenen menys probabilitats d’anar a la universitat que els adolescents d’altres ètnies. Això empitjora quan són, a més, de classe treballadora. Malgrat tenir els mateixos nivells acadèmics. Són dades oficials del govern britànic laborista, és a dir suposadament d’esquerres, que du governant ja més d’una dècada. És evident qui se n’ha beneficiat. Ser jove, blanc i de classe treballadora significa veure reduides, massa sovint, les possibilitats d’accedir a la universitat front joves d’ètnies no europees.
S’ha palesat aclaparadorament que els joves d’origens no-blancs tenen moltes més probabilitats de participar a l’ensenyament superior que els seus iguals blancs amb notes de selectivitat equivalents [it was overwhelmingly clear the young people from non-white backgrounds were much more likely to participate in higher education than their white peers with similar prior attainment]
El contrast entre les xifres d’accès a la universitat dels joves anglesos respecte les de joves d’altres ètnies és escruixidor:
Segons l’informe del govern, només un de cada 20 joves blancs de llars pobres van a la universitat. [According to a Government report, just over one-in-20 white boys from poor homes goes on to university]
(…)
El 58% dels nois d’origen indi i el 66% de les noies van a la universitat. A les families xineses el 60% dels nois i el 65% de les noies van a la universitat. [58 per cent of men from Indian backgrounds and 66 per cent of women go on to university. Among Chinese families, 60 per cent of boys and 65 per cent of women go to university].
Si aquestes dades fossin a l’inrevés els mitjans parlarien de racisme institucional, en concret al sistema d’ensenyament, pero com són joves anglesos no passa res. Segur que fins i tot s’ho mereixen, és clar que si, en la defensa de la igualtat.
Per què passa això?
Al teu fill no li agrada el menjar picant? És un pervers racista. L’Agència Nacional de la Infància -National Children’s Bureau-, financiada i controlada pel govern laborista, ha publicat una guia pedagògica adreçada a descobrir i reprimir potencials racistes. Entre els perillosos nens i nenes blancs a les llars d’infants i parvularis. S’alerta a aquesta guia, dita Infants i Justicia Racial -Young Children and Racial Justice-, contra els que rebutgin els menjar picants. Pero no cal patir. El sistema d’ensenyament, transformat per aquests immigracionistes en un sistema de reeducació ideològica, adoctrinarà fèrriament aquests infants. Pero si un nen musulmà es nega a menjar un botifarra també és racista? Serà castigat, reeducat i adoctrinat en la veritat estalinistamaoista polpotiana immigracionista per negar-se a menjar porc? O potser en ser musulmà és diferent i ens enriqueix interculturalment i cal ser sensibles i tolerants i etc. i un llarg etc.?
El teu fill no s’agenolla a pregar en àrab a al.là quan li manen a classe? És un pervers racista. Cal castigar-lo immediata i implacablement. Com va fer la professora amb els nens d’11 i 12 anys que no van deixar-se arrosegar pel seu entusiasme per l’islam, que tant ens enriqueix, en la seva classe de religió. Càstig estès a la resta dels seus companys deixant-los sense l’hora d’esbarjo. Què hauria passat si aquests nens fossin musulmans i la professora els haguès forçat a pregar al déu cristià i, a sobre, castigat la resta de la classe en no fer-ho?
Aquestes són només dues noticies aparegudes darrerement. Quants fets semblants succeeixen sense ser denunciats? Per assolir la igualtat cal reprimir i marginar als infants europeus? En nom d’aquesta igualtat són marginats i reprimits. Quina mena d’igualtat és aquesta?
Una altre vegada es veu com els europeus paguem el preu per assolir la malaltissa i ximple utopia immigracionista. Fins i tot els nens. Fent-los interioritzar un complexe de culpabilitat, de pànic a ofendre en qualsevol moment per qualsevol collonada, pel simple fet de ser europeus. Creant una nova generació d’europeus idiotitzats, submisos i resignats a la seva minorització i dissolució futura en la meravellosa utopia immigracionista que ja s’albira. Pels qui simples fets, com dir que no els agrada el menjar picant, poden degenerar en una greu i imperdonable ofensa.
