Iràn, àrabs, islam.
13 Juny 2009
A Iràn molts malden de fer més que triar entre dos teocrates musulmans.
En Musavi, tanmateix, és un teocrata pero no un malalt.
Mai s’ha vantat públicament com l’Ahmadinejad de que el dotzè imam -El Mahdi- el xiuxiueja atiant-lo per desfermar l’apocalipsi -nuclear?- on apareixer-hi fet un messies.
Exterminant arreu del món qualsevol que no es sotmeti a l’islam religiosa, social i politicament.
Pero en Musavi va dirigir personalment la repressió i assassinat massiu dels opositors iranians a la seva teocràcia.
Molts iranians simplement volen alliberar-se de l’islam que els àrabs van imposar a Pèrsia en envaïr-la cobarda i violentament al segle VII.
Molts dels joves irats als carrers de Teheràn ho fan més per això darrer que en suport, tal com es diu al telenoticies, al Musavi.
Alguns semblen més interessats en forçar mitjançant aquest una imatge amable de l’islam, en sintonia amb l’Obama que va lloar-lo ferventment a Egipte esdevingut una mena de Mahdi ideològic per certa esquerra, que en donar veu als iranians delerosos d’alliberar-se’n.
Als europeus ens cal prendre exemple de la tràgica historia dels perses i, alhora, desitjar-los que ben aviat assoleixin la llibertat.
