Wilders… J’accuse!
14 Juny 2009
En Peter Greenaway destria al quadre La Ronda de Nit d’en Rembrandt els culpables d’una conxorxa assassina. Diu fer-ho al seu film Nightwatching. També anomenat Rembrandt… j’accuse!
Són tots de vides aparentment modèliques. Ho semblen d’una primera ullada al quadre.
Rembrandt, tanmateix, n’exposa també la culpabilitat com partícips a aquesta conxorxa.
En retracta la seva bruticia com a responsables, en més o menys mesura, que en són.
Com ha fet en Geert Wilders aquestes darreres eleccions europees als Països Baixos, al mateix pais d’en Rembrandt.
En denunciar tota la misèria de la classe politica holandesa. Que es vantava de ser modèlica.
Aquesta, prenent-se tan malament la seva victòria electoral, ha palesat definitivament no ser-ho.
En Wilders també els ha deixat ben retractats.
Cal esperar que en Wilders no acabi assassinat com abans en Pim Fortuyn o en Theo Van Gogh -besnèt del germà del pintor Vincent van Gogh-.
Assassinats, respectivament, per un ultraesquerrà i un islamista.
Després que els mitjans de l’entorn de la classe politica holandesa s’hi abraonessin en contra seva.
Per denunciar la seva passivitat còmplice, per supèrbia i cofoïsme, front la islamització dels Països Baixos.
On, a més, enguany ja el 62% dels menors són d’origen bàsicament afroàsiatic.
Ara l’escomesa politica i mediatica és contra en Wilders. Esperem que no acabi com en Fortuyn o en van Gogh a qui també volien fer callar per denunciar el mateix
Encara que, fins ara, la hostilitat d’aquests mitjans només ha reblat la seva personalitat politica dissident i enèrgica.
En contrast escruixidor amb aquesta encarcarada classe politica holandesa. Encarcarada com la resta de la classe politica europea, també a la nació catalana.
