Myria Böhmecke
Pares d’origen kurd són sospitosos d’haver venut la seva filla de 15 anys d’edat a la família del seu futur marit per 15.500€. Una pràctica comuna enmig d’Alemanya segons explica l’experta en drets de les dones Myria Böhmeke a una entrevista al Spiegel:
Spiegel: Es diu que a Berlin, en concloure’n el contracte de matrimoni, pares kurds van vendre la seva filla Jasmin a la família del marit per 15.000€. Des de llavors la noia de 15 anys, que està embarassada, s’ha separat del seu marit. Es diu que aquest l’ha pegada. És un excepció entre les famílies musulmanes a Alemanya de pagar per la núvia?
Böhmeke: No, en la meva experiència no és una excepció. Les xifres exactes són difícils de desenvolupar en sovint desconèixer les noies forçades al matrimoni i que entren dins el registre de “terre des femmes” si s’han pagat o no diners. La família del nuvi paga els diners, entre d’altres coses, per la pèrdua d’un treballador a la família.
Spiegel: Poden els diners pagats per la núvia ser de cap servei per la dona si, pel que sigui, deixa el marit?
Böhmeke: Originalment, el preu de la núvia era pensat com mitjà de seguretat per la dona en cas de separació. Acostumava a comprar joies amb aquests. Però ara acostuma a beneficiar a la família.
Spiegel: Bilkay Öney, política berlinesa del SPD -socialdemòcrata-, proclama d’estar trasbalsat pel cas de Jasmin. Aquesta diu: “Comprar una núvia és tabú a Europa. No perdo el temps ni en pensar-hi. Això no existeix ni a Turquia.” És una afirmació versemblant?
Böhmeke: Completament falsa. Els matrimonis forçats són encara ben estesos arreu de Turquia. I les transaccions de diners sovintegen. Noies menors d’edat són sovint casades malgrat ser això prohibit a Turquia com a Alemanya. A aquests casos el contracte matrimonial s’executa en un context religiós. Tan aviat la noia assoleix la majoria d’edat es fa llavors el casori “oficial”. I el pagament no succeeix només a les societats islàmiques. També hi han pagaments substancials de diners a la India.
Spiegel: La família de Jasmin sembla ben integrada. El seu pare treballa amb els bombers i el seu germà és policía. Això fa el cas encara més trasbalsador.
Böhmeke: No. Manca la relació entre els indicadors d’integració i la consciència dels drets de les dones. Succeeix sovint que les noies que truquen a “terre des femmes” cercant ajuda semblen models d’integració en parlar un perfecte alemany i anar a l’escola.
Spiegel: Què pot fer-se legalment contra els diners de la núvia? Les famílies poden adduir que la família més pobre era ajuda per permetre la el matrimoni de celebrar-se.
Böhmeke: El cas de la menor de 15 anys a Berlin és contrari a la llei arran la seva minoria d’edat. A sobre, segons informacions de Bild i BZ, la família de l’home va declarar públicament d’haver comprat la noia. És un cas clar de comerç d’èssers humans.
Spiegel: Jasmin diu que va casar-se voluntàriament en estar enamorada. Canvia això res el teu parer?
Böhmeke: No gaire. A Alemanya es prohibeix el matrimoni de menors d’edat per una raó molt assenyada: precisament en no poder jutjar les conseqüències de la decisió. El cas de Jasmin ho palesa. El seu marit pressumptament la va pegar. Després d’un breu temps ella va deixar-lo.
Spiegel: Quina mena de resultats cerques?
Böhmeke: Més informació a les escoles. Formació pels professors així com pels treballadors dels Serveis de Protecció d’Infants. Moltes coses han anat malament al cas de la Jasmin. Segons els informes la noia ja no anava regularment a l’escola. No podem permetre que aquestes coses succeeixin. Cal fer-se seguiments. És un escàndol que la negociació sobre el preu d’una noia es faci impúnement enmig d’Alemanya.
Spiegel: Quants casos de matrimoni forçat has enregistrat aquest passat any?
Böhmeke: Unes 500 dones que han estat amenaçades amb matrimonis forçats o violència com un afer d’honor s’ha registrat a “terre des femmes” aquest passat any. Un terç eren amenaçades de mort.
Spiegel: Què succeeix a les dones que són endutes a d’altres països com Turquia a concloure el contracte de matrimoni?
Böhmeke: A la majoria de casos les perdem, com a mínim de no ser ciutadanes alemanyes. Les prenen usualment el mòbil i el passaport. Les autoritats turques tenen poc interès en interferir contra els matrimonis forçats, especialment poc a les àrees rurals.
