Te 19 anys i és l’única dona de l’equip olimpic afganès. Què ha pogut fer malament Mehboba Ahdyar?

Competia amagada sota el mocador islàmic, tapada de dalt a baix, en voler ser un exemple de bona musulmana.

Reeixida al competitiu esport d’elit i alhora al competitiu món d’enguany. Un triomfant simbol de l’islam, en sintesi, és el que volia ser. Va declarar, fins i tot, que no aniria a Beijing si haguès de vestir amb pantalons curts i samarreta.

Resulta, tanmateix, que no n’hi ha hagut prou. Ha fugit de l’equip olimpic afganès aprofitant la seva estada a Itàlia en preparar-hi les olimpiades. Vol demanar asil politic a Europa.

El menyspreu i els insults i les amenaces de mort rebudes constantment, agreujades darrerement en apropar-se les olimpiades, han acabat per desfermar el seu pànic:

En rebre visites dels mitjans occidentals a començaments d’any, els seus veïns van trucar la policia denunciant que ella era indubtablement una prostituta treballant per clients foranis. El seu pare, un carpinter, fins i tot va ser empresonat fins aclarir-se la denuncia. [When she received visits from Western media earlier this year, her neighbors called the police telling them she was obviously a prostitute working for foreign clients. Her father, a carpenter, even spent time in jail until the issue was cleared up.]

Pero Mehboba Ahdyar simplement s’afegeix a totes les afganeses que, només per fer esport, arrisquen les seves vides.

La selecció femenina afganesa de futbol va haver d’entrenar-se dins la base militar estatunidenca a Kabul, la capital afganesa, fins que el seu seleccionador alemany va endur-se-la a Alemanya per garantir la seva seguretat.

Sembla inversemblant que a l’Afganistàn d’enguany hi haguessin regnes grecs, hereus dels grecs d’Alexandre el Gran, on la cultura grega va gaudir d’un gran desemvolupament. La seva influència va sentir-s’hi fins l’arribada de l’islam que va anihilar-la. Acabarà igual Europa?

Tot bé si vols pregar, pero sense mai deixar de pensar. No fer-ho pot fer-te acabar com els malalts de déu que darrerement poblen Europa pretenent imposar-hi el seu deliri.

Torneu-vos a la merda de Groenlàndia, això és el nostre Gellerup [F**k yourself back to Greenland, this is our Gellerup]

Això criden musulmans del barri de Gellerup, a Aarhus segona ciutat de Dinamarca, als groenlandesos que hi viuen des de fa dècades.

Sovint s’afegeix la violència als crits i insults plens de menyspreu racista que pateixen.

La por, la violència, està forçant els groenlandesos a deixar el seu barri.

Un d’aquests declara al diari Jyllands-Posten que estic enfurismat perque som nosaltres els forçats a moure’ns i no ells. Malgrat ser ells qui ens han agredit [I’m angry that it is we who have to move and not them. They’re the ones who attacked us.]

Què fa l’ajuntament d’Aarhus?

Oferir suport incondicional als groelandesos front la xenofòbia musulmana? Defensar el seu dret a viure a Gellerup, on sempre han viscut, front aquesta violència adreçada a expulsar-los del seu barri -islamitzant-lo-?

Doncs no.

L’ajuntament d’Aarhus, governat pel socialdemocrata Nicolai Wammen, està ara cercant pels groenlandesos un nou lloc on viure  [is now in the process of finding a new place for the Greenlanders to live]

En fer-ho legitima, de fet, la violència dels musulmans que estàn poblant Gellerup i l’expulsió dels groenlandesos que se’n deriva.

El millor és, tanmateix, la raó que dóna un alt càrrec de l’ajuntament d’Aarhus per explicar el conflicte etnocultural entre musulmans i groelandesos.

Diu aquest alt càrrec que quan els groelandesos -que beuen molt- viuen a algun lloc on els habitants són majoritàriament musulmans -que no beuen alcohol- llavors es desfermen els conflictes. [When Greenlanders – who drink a lot – live somewhere where the residents are primarily Muslims – who don’t drink alcohol – then conflicts arise]

Sembla oblidar aquest alt càrrec de l’ajuntament socialdemocrata d’Aarhus que si els musulmans són majoritaris a Gellerup és després d’haver-ne expulsat, violenta i xenòfobament, els groenlandesos.

I que si els musulmans han fet fora els groenlandesos de Gellerup perque segons diu beuen alcohol llavors poden expulsar els danesos de Dinamarca. Perque gaudeixen molt, encertadament, de la cervesa.

Afegir que si un musulmà m’insulta xenòfobament amb l’excusa de l’alcohol el que faré serà acabar-me tranquil.lament la meva cervesa i, després, trencar-li l’ampolla al cap. Perque si algú s’ha d’anar no seré jo de la meva terra. Cap problema?

En acabat seria interessant saber on són els antifes. Per què no són a Gellerup defensant els groenlandesos de la violència xenòfoba? Potser perque es tracta de violència xenòfoba… musulmana? És clar, els immigrants i especialment els musulmans són sempre victimes ingenues i innocents dels europeus.

Deu ser per això que van agredir en grup una noia danesa, pel simple fet de dur una bandera danesa, en sortir de la festa d’aniversari d’una amiga. Mentre a Gellerup els groenladesos pateixen, sense suport de ningú ni gairebé ressó als mitjans, el que només pot qualificar-se de neteja ètnica.

This is an emergency… això és una emergència.

Mai millor dit.

El nom de la banda d’aquests anglesos de Leeds és tan penòs, suposem que volgudament, com bona la música que fan. Encara que això darrer és, en acabat, el que veritablement importa.

Al minut 3.41 del video apareix un noi, a la porta de l’institut, explicant què hi passa:  

Els alemanys sempre són allà -assenyala un racó en dir-ho-. Sempre van sols.

I la resta? Què en fan?

Els criden i els foten patades, els envolten i apallissen. Només per divertir-se.

I els alemanys es defensen?

No. Tenen por.

Per què haurien de tenir por aquests nois alemanys? Només poden tenir por de deixar-se endur per prejudicis totalment injustificats. Maldar per ser oberts i receptius envers aquests nois, bàsicament turcs i marroquins, que els donen l’oportunitat de gaudir de la seva cultura. Això els cal fer. Perque quan els apallisen només expressen apassionats el seu desig de bastir plegats, harmoniosament, una nova Alemanya i Europa. Com pot pensar-se res més? Fer-ho es deixar-se endur per prejudicis sense fonament. Malament, molt malament.

Això passa als barris de Neu Kölln i Kreuzberg, a Berlin, com passa també a indrets de tantes grans ciutats europees. Decebut perque al teu institut a Barcelona o València o Mallorca encara no s’hi gaudeix d’aquesta vibrant interculturalitat? No desesperis, és qüestió de temps. Allà la immigració du dècades arribant-hi massificadament. Aqui du només uns quinze anys. 

Per què no passen aquest video per la tele, sencer? Així els joves d’aqui sabràn el que s’estàn perdent. Com també els seus professors. En veure els professors alemanys que han demanat auxili al govern alemany per la violència i l’absentisme que pateixen als instituts pero que, tanmateix, no declaren res en persona al video por prohibició judicial.  Segur que els engrescaria molt veure-ho.

Els adolescents blancs tenen menys probabilitats d’anar a la universitat que els adolescents d’altres ètnies. Això empitjora quan són, a més, de classe treballadora. Malgrat tenir els mateixos nivells acadèmics. Són dades oficials del govern britànic laborista, és a dir suposadament d’esquerres, que du governant ja més d’una dècada. És evident qui se n’ha beneficiat. Ser jove, blanc i de classe treballadora significa veure reduides, massa sovint, les possibilitats d’accedir a la universitat front joves d’ètnies no europees. 

S’ha palesat aclaparadorament que els joves d’origens no-blancs tenen moltes més probabilitats de participar a l’ensenyament superior que els seus iguals blancs amb notes de selectivitat equivalents [it was overwhelmingly clear the young people from non-white backgrounds were much more likely to participate in higher education than their white peers with similar prior attainment]

El contrast entre les xifres d’accès a la universitat dels joves anglesos respecte les de joves d’altres ètnies és escruixidor:

Segons l’informe del govern, només un de cada 20 joves blancs de llars pobres van a la universitat. [According to a Government report, just over one-in-20 white boys from poor homes goes on to university]

(…)

El 58% dels nois d’origen indi i el 66% de les noies van a la universitat. A les families xineses el 60% dels nois i el 65% de les noies van a la universitat. [58 per cent of men from Indian backgrounds and 66 per cent of women go on to university. Among Chinese families, 60 per cent of boys and 65 per cent of women go to university]. 

Si aquestes dades fossin a l’inrevés els mitjans parlarien de racisme institucional, en concret al sistema d’ensenyament, pero com són joves anglesos no passa res. Segur que fins i tot s’ho mereixen, és clar que si, en la defensa de la igualtat.

Per què passa això?

Al teu fill no li agrada el menjar picant? És un pervers racista. L’Agència Nacional de la Infància -National Children’s Bureau-, financiada i controlada pel govern laborista, ha publicat una guia pedagògica adreçada a descobrir i reprimir potencials racistes. Entre els perillosos nens i nenes blancs a les llars d’infants i parvularis. S’alerta a aquesta guia, dita Infants i Justicia Racial -Young Children and Racial Justice-, contra els que rebutgin els menjar picants. Pero no cal patir. El sistema d’ensenyament, transformat per aquests immigracionistes en un sistema de reeducació ideològica, adoctrinarà fèrriament aquests infants. Pero si un nen musulmà es nega a menjar un botifarra també és racista? Serà castigat, reeducat i adoctrinat en la veritat estalinista maoista  polpotiana immigracionista per negar-se a menjar porc? O potser en ser musulmà és diferent i ens enriqueix interculturalment i cal ser sensibles i tolerants i etc. i un llarg etc.?     

El teu fill no s’agenolla a pregar en àrab a al.là quan li manen a classe? És un pervers racista. Cal castigar-lo immediata i implacablement. Com va fer la professora amb els nens d’11 i 12 anys que no van deixar-se arrosegar pel seu entusiasme per l’islam, que tant ens enriqueix, en la seva classe de religió. Càstig estès a la resta dels seus companys deixant-los sense l’hora d’esbarjo. Què hauria passat si aquests nens fossin musulmans i la professora els haguès forçat a pregar al déu cristià i, a sobre, castigat la resta de la classe en no fer-ho?

Aquestes són només dues noticies aparegudes darrerement. Quants fets semblants succeeixen sense ser denunciats? Per assolir la igualtat cal reprimir i marginar als infants europeus? En nom d’aquesta igualtat són marginats i reprimits. Quina mena d’igualtat és aquesta?

Una altre vegada es veu com els europeus paguem el preu per assolir la malaltissa i ximple utopia immigracionista. Fins i tot els nens. Fent-los interioritzar un complexe de culpabilitat, de pànic a ofendre en qualsevol moment per qualsevol collonada, pel simple fet de ser europeus. Creant una nova generació d’europeus idiotitzats, submisos i resignats a la seva minorització i dissolució futura en la meravellosa utopia immigracionista que ja s’albira. Pels qui simples fets, com dir que no els agrada el menjar picant, poden degenerar en una greu i imperdonable ofensa.

Sense vidres blindats i càmeres als camions ni sense escorta policial els bombers de Malmö, al sud de Suècia, es neguen a atendre les trucades d’emèrgència del barri de Rosengård. Tenen prou de la violència que hi pateixen.

A Rosengård el 60% de la població és immigrant i, d’aquesta, l’amplia majoria islàmica.

A Malmö on s’hi troba, tercera ciutat sueca, els musulmans suposen ja el 25% dels habitants.

Els bombers van ser atacats dues vegades només la setmana passada a Rosengård.

El portaveu dels bombers qualifica la situació de totalment inacceptable.

No és la primera vegada, ni la darrere, que els bombers han estat objectiu d’apedregaments i amenaces. El divendres al voltant de les 5pm van ploure pedres una altre vegada contra un camió dels bombers que havia sortit a apagar un foc a una escola a Rosens väg. Van trencar una finestra al decurs dels aldarulls. [This is not the first, or the last, time that fire services have been subjected to stone-throwing and threats. On Friday at around 5pm stones rained down once again on a fire engine on a call-out to extinguish a fire at a school on Rosens väg. A window was broken in the tumult.]

També han estat sovint bloquejats i atacats, apedregats, els autobusos.

Quina és la solució proposada?

Doncs el reclutament de bombers immigrants [recruitment of firefighters with immigrant backgrounds]

Així s’admet que el problema és la xenofòbia immigrant contra els suecs -no a l’inrevès-.

En cas contrari no creurien imprescindible substituir-los per immigrants als bombers per assegurar que aquests no siguin atacats quan treballen.

Pero, com sempre, els europeus -suecs en aquest cas- són els xenòfobs segons els immigracionistes. Potser els aniria bé fer de bombers a Malmö.

Així estaven cinc homes, nus exhibint els seus penis, dins l’apartament a la planta baixa de l’edifici on viuen. A la ciutat d’Herne, a Alemanya.

Malauradament per ells va passar pel carrer una dona alemanya amb la seva filla de 13 anys.

Aquesta dona va colpejar iradament la finestra alhora que els expressava la seva incomoditat amb contundència verbal.

Resulta que aquests homes eren indis.

Així que van decidir castigar aquesta desagraïda dona alemanya nadiva europea que gosava d’obstaculitzar la seva tasca enriquidora de la cultura alemanya i europea.

Primer van obrir la finestra i llençar-li al cap un ventilador. Pero no van encertar el cop.

Així que, tot seguit, van sortir totalment nus de l’edifici començant a empaitar amb barres de ferro aquesta dona alemanya pel carrer.

Tot sigui per la interculturalitat i el mestissatge.

La policia en arribar, amb tota probabilitat cridada per algun altre alemany dolent, va trobar-se que un home indi voltava corrent i brandant una barra de ferro entre la gentada i va colpejar varies vegades a la dona amb aquesta [an Indian man was running around waving a metal rod in the crowd and hit the woman several times with it]

Hi havien unes vint persones, segons la policia, mirant el que succeia sense intervenir-hi. Potser tenien por de ser titllats de racistes si aturaven aquests immigrants indis en la seva generosa i altruista tasca d’educar els alemanys i europeus en el respecte a la seva meravellosa i delicada cultura que tant ens enriqueix interculturalment.

Què en deu pensar la filla d’aquesta dona, una noia de tretze anys, haurà entès la lliçó rebuda per la seva dolenta mare o potser s’haurà donat que alguna cosa no va gens bé a Alemanya i a Europa?

Take your fucking guilt
I don’t need it, I don’t want it

Look at what we’ve build
You can’t see it, you’ll never see it
TAKE YOUR FUCKING GUILT
I don’t need it, I DON’T WANT IT

LOOK AT WHAT WE’VE BUILD
You can’t see it, YOU’LL NEVER SEE IT.
No!!

Words not spoken and things unsaid
All I know is that I never look back with regret
For the times I wasted along the way
I’ve seen all a lot of things and I never can explain
But I’ll never let it get to me
Cause there’s nowhere I would rather be
Looking forward, the future’s bright
Seize the day, I walk my line.

Take your fucking guilt
I don’t need it, I don’t want it

Look at what we’ve build
You can’t see it, you’ll never see it
TAKE YOUR FUCKING GUILT
I don’t need it, I DON’T WANT IT

LOOK AT WHAT WE’VE BUILD
You can’t see it, YOU’LL NEVER SEE IT.

Take your fucking guilt!!!
TAKE YOUR FUCKING GUILT!!!

_ _ _ _ _

Take your guilt… endueix-te la teva culpa.

Hardcore europeu, des dels Països Baixos, mostrant al món com el jovent d’Europa lidera enguany la superació de patètics complexos de culpa de generacions anteriors que semblen maldar en carregar-li.

Thuram, ambaixador de l’ONU pel jovent de l’Àfrica occidental, gaudeix d’una gran capacitat comunicadora.

Pero una altre cosa és allò que diu.

Si destriem el contingut de l’embolcall que li dona, què en resta?

Me siento en casa, aquí. Es la impresión que siempre me produce África. El modo de vida, la vegetación, las personas, el decorado, todo me recuerda la Guadalupe de mi infancia.

Això és el que Thuram diu només arribar a Senegal, a la costa oest d’Àfrica, segons es relata a la crònica del seu viatge com a ambaixador de l’ONU per aquest pais africà a més de Guinea Conakry, Sierra Leone, Liberia i Guinea Bissau.

Es sent forta i immediatament identificat amb tot el que hi veu. Especialment amb la gent que hi viu.

Perque en Thuram és africà, perque la població de Guadalupe -l’illa caribenya on va nèixer- és etnoculturament africana. Guadalupe està a Amèrica pero la seva gent i cultura és africana. Tal com en Thuram diu. Afirmant-se en la seva identitat africana. Sense que ningú li retregui.

Ho fa malgrat que la gent que viu a aquests països envers qui diu sentir-se tan identificat, en sentir colpidorament que comparteixen la mateixa identitat etnocultural africana, és amb tota probabilitat descendent dels africans que van esclavitzar i vendre els avantpassats africans d’en Thuram.

En Thuram insisteix sovint en que és descendent d’aquests esclaus:

Mis antepasados eran negros esclavos, personas secuestradas.

És cert, pero per què mai diu que van ser altres negros qui van segrestar-los, esclavitzar-los i vendre’ls als europeus? Només escomet contra aquests.

En Thuram insisteix sempre, gairebé obsessivament, en blasmar per l’esclavitud als europeus. Malgrat que els europeus hem fet més autocritica que ningú respecte aquest afer.

Al contrari dels africans que esmenta en Thuram. Que a sobre exigeixen enguany compensacions econòmiques en, segons diuen, haver patit l’esclavitud. Malgrat haver-ne fet negoci venent-los primer a altres africans, després als àrabs i en acabat als europeus.

O dels àrabs i turcs musulmans que, a més de traficar amb negres africans en un volum el triple de gran que els europeus, també van esclavitzar-ne milions d’aquests. Els europeus també van patir l’escomesa esclavista àrab i turca musulmana. La paraula esclau deriva de la paraula eslau degut a les massives quantitats d’europeus eslaus que van capturar i vendre arreu dels països islamitzats.

Pero els eslaus no estàn continuament queixant-se. Ni exigeixen als arabs i turcs musulmans compensacions de cap mena. Si els europeus, en concret els eslaus, ho han superat per què no pot fer-ho en Thuram com africà? Per què insisteix en repetir una versió parcial, esbiaixada, del que va passar?

Per què no diu mai que van ser els europeus qui, unilateralment, van decidir abolir el comerç d’esclaus i l’esclavitud succesivament?

Aquesta foto d’un mariner de la Marina de Guerra Britànica, serrant al 1907 les cadenes d’un dels esclaus negres alliberats d’un vaixell de mercaders àrabs d’esclaus a l’Africa oriental, mostra el que precisament ni àrabs ni turcs -pero tampoc els mateixos africans- havien volgut fer. Abolir l’esclavitud:

En Thuram, sortosament, també diu coses assenyades:

Lilian le pregunta a una joven senegalesa qué quiere hacer. Ella responde que quiere ser médico y partir para Europa. “Tu país te necesita, no te vayas”, le dice.

Malgrat les collonades d’en Thuram ens seguiràn presentant-lo als mitjans com una mena d’heroi redemptor dels pecadors europeus. Com fan amb l’Obama.