Simon Mol es defineix a la seva pàgina web com exiliat, poeta, escriptor i activista pels drets humans -especialment contra el racisme-.
En Simon Moleke Njie és camerunes. Pero viu a Polònia, a Varsòvia en concret, com a asilat. On ara mateix està sent jutjat per infectar, volgudament, de sida varies noies poloneses.
Va ser-li diagnosticat al 1999 i, a més, aquestes noies poloneses victimes seves van dir-li que estaven infectades de sida després d’allitar-se. Pero no en va fer cas. Se li enfotia.
El més dramàtic de tot plegat són els relats de Mol forçant les noies de tenir sexe sense protecció adduint que fer servir un condó amb un home negre és un signe de racisme i de pors racistes. [The most dramatic aspect of all of this are stories about Mol forcing women to have unprotected sex with them by arguing that using a condom with a black man is a sign of racism and racist fears]
Anar de victima dels europeus per després mirar d’abusar-ne era la seva forma de vida. Cercava delerosament noies que altruista i ingenuament, saturades de propaganda i mentides immigracionistes, creien que posar-se al servei del pobre immigrant era el seu deure.
“Simon Mol sempre acusava a tothom de racisme. Quan no feies el que volia et xisclava que era perque és negre. Mai escoltava cap raonament, simplement sempre s’anava, tancant violentament la porta darrere seu. Tothom sabia que podia fer públiques les seves acusacions i tothom en tenia por,” diu una persona responsable d’una organització humanitària d’ajuda a refugiats ["Simon Mol always accused everybody of racism. When you didn't do what he wished, he would yell that it was because he was black. He never listened to any arguments, he would always just leave, slamming the door behind him. Everyone knew that he could make his accusations public, and everyone feared it," says a person who runs a humanitarian organization that helps refugees.]
En Simon Moleke va inventar-se que era un escriptor i repressaliat politic a Camerún.
Encapçalava campanyes als mitjans contra els obstacles que, segons deia, pateixen els immigrants a Polònia i Europa degut al racisme europeu. Va protagonitzar, fins i tot, una campanya i un documental contra el racisme al futbol.
No sembla que ell patis gaires abusos. De fet és ell qui abusava dels polonesos. Això no és racisme?
Simbolitzava la diversitat a Polònia. Ara potser, esperem-ho, enriquirà culturalment alguna presó polonesa al decurs dels propers deu anys -en acabat que el repatriin al Camerún immediatament-. Esperem també que els polonesos hagin après a destriar entre la propaganda immigracionista i la dura realitat.
Perque ni els polonesos ni la resta d’europeus tenim perquè deixar que alguns, com en Simon Mol, pretenguin fer-nos sentir culpables precisament de ser europeus fent servir el discurs immigracionista per parasitar-nos cruelment.
Duta il.legalment des de Ghana a Londres, esclavitzada per una parella de ghanesos negres africans com ella, una noia de 14 anys va ser tancada a casa d’aquests per netejar-la i servir-ne els fills. Sense rebre cap pagament. Sense sortir gairebé a l’exterior. Fent-la passar per la seva filla.
Els seus esclavitzadors addueixen, de fet, que la tractaven com una filla. Encoratjant-la d’anar a l’institut, donant-li unes claus propies per garantir-li una plena llibertat de moviment.
Afegeixen tanmateix que, malgrat haver tret la noia d’un poble míser oferint-li l’oportunitat d’accedir a un ensenyament de qualitat, aquesta va maleïr-los mitjançant el vudú:
El pare de dos va declarar: “això va ser un malefici fet a Ghana, va neguitejar-nos molt perque el vudú encara existeix a Ghana pel que vam proposar una trobada amb un sacerdot a Ghana. Aquest malefici vudú encara és vigent” [The father-of-two said in a statement: "This was an evil spell made in Ghana, this worried us a lot because voodoo still exists in Ghana so we proposed we would arrange a priest in Ghana. This voodoo concoction still exists."]
Aquesta noia no és, malauradament, res excepcional. El tràfic d’infants per vendre’ls i comprar-los com treballadors barats és ben viu enguany a Ghana i altres països africans. Pero aquesta noia ha acabat a Anglaterra. On ha estat alliberada pels anglesos. Pels dolents i racistes anglesos.
(…) arreu de Ghana, i especialment als pobles de pescadors al llac Volta, els infants ghanessos són encara venuts per tan poc com 200,000 cedis (14,80€) a una vida de treball forçat, malnutrició, abusos físics i analfabetisme. [across Ghana, and most stubbornly in fishing communities on Lake Volta, Ghanaian children are still being sold for as little as 200,000 cedis (£12) into a life of forced labour, malnutrition, physical abuse and no schooling.]
Esclavatge, vudú, etc, què més podem demanar? Això sí que és enriquiment cultural.
Què diria en Thuram d’aquest cas? Perque els africans fan això des de fa segles. Van ser qui van capturar i vendre altres africans primer als mateixos africans, després als àrabs i en acabat als europeus. Ho feien des de molt abans que hi apareguessin els europeus. I ho segueixen fent sense aquests. Amb la diferència que ara ho fan fins i tot a Europa. Amb la seva mateixa gent, això si, com sempre.
A l’estil de les sagnants topades entre els luo i els kikuyu de Kènia, és clar.
Pero ara a Seine-et-Marne -a Paris, França-.
De les armes automatiques, de guerra, que exhibeixen que se’n pot esperar?
Val a dir que aquesta passada tardor van trobar-se, segons el diari Público gens sospitos de ser crític amb l’immigracionisme babau, un misil tierra-aire robado al ejército francés en un piso del extrarradio este de París. El misil, que contenía cinco kilos de explosivo, estaba inactivo cuando fue encontrado en un apartamento de la localidad de Liemil Brévannes, en el departamento de Val de Marne, pero los artificieros consideran que fácilmente se hubiera podido activar, indicó el semanario.
Afegeix aquest mateix diari que el pasado 8 de noviembre, también en el departamento de Val de Marne, unos agentes de la comisaría de la localidad de Sainte Geneviève des Bois que se ocupaban del robo de una moto hallaron en las bodegas de un edificio de viviendas sociales de La Héronnieère un lanzagranadas anticarro del modelo 72LAW.
Deu ser per això que aquests simpàtics africans que ens enriqueixen multiculturalment ens exhibeixen aquestes armes obertament. Perque deuen ser una petita anècdota comparat amb tota la resta d’armes que poden trobar-se a les ciutats que han colonitzat.
Armes que es fan servir ja fins i tot, cada vegada més, als enfrontaments amb la policia francesa.
Com a Villiers-le-Bel on varis policies van ser ferits a trets tal com va informar-se a un altre post.
Pero no passa res. Això és tracta d’un simple malentès cultural. Pel que potser caldrà anar cercant alguna arma per dur-la a sobre. Així no hi haurà cap malentès amb aquesta púrria quan ens la trobem als nostres barris. Tots parlarem el mateix llenguatge.
“Hauriem de simplement retornar tot als blancs”, diu el capità del vaixell fluvial. “Fins i tot si baixes 1,000 kilometres pel riu no veuras ni un sól signe de desemvolupament. Quan els blancs se’n van anar no només vam restar on erem. Vam anar enrere” (…) “A aquest riu tot el que veus -els edificis, els vaixells- només els blancs van fer-ho. Després que els blancs s’anessin els congolesos no van treballar. No sabiem com fer-ho. Aquests darrers 50 anys només hem anat enrere” Fa una pausa. “Van prendre el pais mitjançant la força” diu, amb més que un simple toc d’admiració. “Si tornessin aquesta vegada els donariem el pais gratis.“
Aquesta és la colpidora confessió d’un congolès entrevistat per una revista de reconeguda seriositat i, a més, gens sospitosa de ser especialment crítica amb l’immigracionisme. Aquest que fa del greuge colonial una de les seves excuses més repetides en exigir als europeus de restar passius i callats front els efectes que sobre la nostra societat i economía, així com sobre la nostra identitat etnocultural, suposa la immigració massificada que arriba a la nostra terra dia rere dia. De la que els negres africans, pero també americans, en són una part significativa
Per això és interessant constatar com aquest congolès valora positivament la presència europea al Congo fins enyorar-la. Perque, malgrat tot, va proporcionar als congolesos mitjans per desemvolupar-se i un mínim ordre. És cert que els europeus van tractar els congolesos amb duresa, abusant-ne de vegades malauradament, pero també ho és que no van fer res pitjor del que àrabs i altres congolesos i africans feien -i fan-. Encara que només els europeus són blasmats. Malgrat haver estat, tanmateix, els únics que van fer res positiu per aquests.
Pero tot això hauria d’estar superat. El Congo i d’altres països africans haurien d’haver assolit, després de ja 50 anys d’independència, prou desemvolupament. Sense enyorar després de tant temps als europeus. És lamentable que això passi. Com ho és fer responsables de tot aquest temps perdut allà, com és tan típic i fàcil, als europeus. Quan els imigracionistes, en fer això, tracten els congolesos i africans en general amb un paternalisme menyspreable. Com si els creiessin incapaços de fer la mateixa reflexió que fa el congolès entrevistat. Assumint la part decisiva de la responsabilitat dels mals del seu pais que els pertoca. Perque això és el que els cal fer i no que els europeus ens en fem càrrec.
Prou merder tenim a casa nostra i si algú ho dubta que ho pregunti, per exemple, als alemanys i danesos.
Acostuma a parlar de colonialisme i d’Europa en Gaddafi. Ho ha tornat a fer la cimera UE-Àfrica cel.lebrada fa poc a Lisboa amb la típica cantarella victimista -pretenent que líders com ell no tenen gens de responsabilitat en les mancances democratiques i socials dels africans-.
Pero molt sovint ho fa en un sentit diferent al que estem acostumats. Ho fa quan creu que no el sentirem, sempre que s’adreça a qualsevol que no sigui europeu. Només cal sentir això per adonar-se’n:
Avui estem corregint la historia, des d’aquí a Timbuctú. Tenim 50 milions de musulmans a Europa. Hi han senyals de que al.là proporcionarà a l’islam una gran victòria a Europa. Sense espases, sense armes de foc, sense conquestes militars. Els 50 milions de musulmans a Europa la faràn un continent musulmà en poques dècades. Al.là mobilitza la nació musulmana de Turquia empenyent-la a afegir-se a la Unió Europea. Això són 50 milions més de musulmans. Hi hauràn 100 milions de musulmans a Europa. Albània, un pais musulmà, ja ha entrat a la UE. Bòsnia, un pais musulmà, ja ha entrat a la UE. El 50% dels seus habitants són musulmans. Europa es troba en un carreró sense sortida, com també s’hi troba Amèrica, hauràn d’acceptar d’islamitzar-se al futur o declarar la guerra als musulmans.
Això és el que en Gaddafi va proclamar el 10/6/06 a Timbuctú front, com es veu, molts milers d’entusiastes musulmans.
Parla de colonialisme, sí, pero de colonialisme islàmic a Europa.
A qui exigeix la màxima facilitat d’entrada pels immigrants musulmans en compensació al colonialisme europeu malgrat que, pel que fa a Líbia, el colonialisme europeu va ser mínim i especialment comparat amb el colonialisme araboislàmic. En contrast amb els atacs que des del Magrib va rebre tot el sud d’Europa, amb saquejos sistematics de pobles i el segrestament dels seus habitants per ser esclavitzats des de Portugal a Itàlia passant per la costa francesa i catalana, dels que per exemple és conseqüència el subdesemvolupament que fins i tot ara arrosega el sud d’Itàlia.
Immigrants que en Gaddafi considera, com ell mateix diu, colons que islamitzaràn Europa en poques dècades. En afegir-se als milions d’immigrants o colons segons en Gaddafi que ja la poblen. No 50 milions tal com esmenta pero sí 30 milions que tanmateix és una xifra que s’hi apropa. Val a dir que a Estocolm el 20% dels habitants són musulmans i que a Malmö, tercera ciutat sueca, en són el 24%.
On els enfrontaments entre policia i immigrants islàmics són idèntics en violència i freqüència als de les banlieues franceses. Pero no s’en parla gaire. Com tampoc se n’ha parlat gens del video d’en Gaddafi. És possible que consideri aquests enfrontaments com els primers esclats de la guerra que esmenta en dir que Europa es troba en un carreró sense sortida, com també s’hi troba Amèrica, hauràn d’acceptar d’islamitzar-se al futur o declarar la guerra als musulmans?
