Crec que, al segle XXI, la veritable amenaça la suposa certa colla de gent per qui tu i jo som infrahumans. Aquesta gent d’estretor mental simplement no reconeix el nostre dret a viure. No l’importa amb qui tracta -russos, jueus, tàrtars, francesos, anglesos o qualsevol- tots els som iguals. Per aquests som només una civilització supèrflua que cal anihilar. Esperem que els nostres companys occidentals s’adonin de com aquests paios ens amenacen en igual mesura i que aquesta plaga avançant sobre Europa ens engolirà mentre tots anem discutint.
Quant a la pirateria ara hi han pirates desfermats a Somàlia i demà, al meu parer, la costa africana sencera serà un eixam de pirates sense que hi hagin prou vaixells de guerra per contenir-los. Hi ha una immensa distància entre Europa i el Tercer Món. Hi emergeix una nova civilització segons qui l’hemisferi nord i blanc sempre l’ha oprimit i arran això cal ser ara anihilat. Això és molt seriós.
Si la civilització del nord vol defensar-se li cal estar unida: Amèrica, la Unió Europa i Rússia. Sense estar units seràn vençuts un rere l’altre.
Mariners bascos, exemple de força en l'unitat
[I think that in the XXI century, the real threat is posed by a certain bunch of people who think that you and I are second-class people. Those close-minded people simply don’t recognize our right to live. They don’t care who they are dealing with – Russians, Jews, Tatars, French, or British, or whoever, – they are all the same to them. To them, we are just a worthless civilization that must be destroyed. Let’s hope our Western counterparts realise that those guys threaten us all in equal measure and that this plague advancing on the European continent will engulf us while we are all arguing.
As for piracy, there are pirates rampant in Somalia, and tomorrow, I think, the entire African coast will be swarming with pirates, and there will not be enough warships to keep them at bay. There is an enormous distance between Europe and the Third World. There is a new civilization emerging in the Third World that thinks that the white, northern hemisphere has always oppressed it and must therefore fall at its feet now. This is very serious
If the northern civilization wants to protect itself, it must be united: America, the European Union, and Russia. If they are not together, they will be defeated one by one.]
Són paraules de Dimitri Rogozin, ambaixador de Rússia a l’OTAN, sobre la pirateria i el que hi rau realment. Alhora que d’altres pretenen fer passar aquests somalis com herois i víctimes dels pescadors gallecs i bascos a qui han robat, segrestat i torturat. A qui només pot retreure’s de treballar durament com mai no han intentat de fer aquests somalis. Qui al decurs d’aquests darrers segles poc més han fet que empaitar i caçar altres africans per vendre’ls com esclaus als àrabs que, prèviament, els havien islamitzat i fet un dels seus proveïdors d’esclaus. Poc més excepte, com encara avui fan, piratejar. L’única diferència és que ara l’esquerra postcomunista els justifica i, a sobre, blasma a qui pateixen els seus abusos en ser europeus. Gairebé segur que també ho faria sí, fins i tot, els venguessin com esclaus.
Un estudi conclou que 8 de cada 10 immigrants de Salt i Girona no treballen. Un estudi elaborat per l’Observatori Permanent de la Immigració conclou que un 86% dels immigrants que viuen a Salt i Girona no treballen. (…) En els darrers vuit anys, s’ha multiplicat per deu el nombre d’immigrants que viuen a Salt i per tres els que ho fan a Girona. A finals del 2008, el 42% de la població total de Salt és d’origen immigrant i a la capital ho és el 16%.És la mateixa Salt on, fa pocs mesos, una baralla massiva va esclatar enmig del carrer entre pakistanesos i moros per una bossa de patates. Com a Palma de Mallorca on, gairebé alhora, negres i gitanos també topaven massivament al carrer per unes ulleres de sol. N’esmenten tota mena de motius però sempre defugint, molt aclaridorament, un fet obvi. Que aquests massa sovint repeteixen aquí les actituds que arrosseguen des dels seus països. Repetint també aquí, en conseqüència, els mateixos problemes que hi pateixen. Transmetent-los ja, fins i tot, generacionalment. Problemes que a la crisi d’enguany encara s’agreugen més. Forçant els mitjans a fer-se’n ressò a desgrat seu. En palesar-se que és a aquesta mateixa gent on, en síntesi, rauen els problemes. Els seus i ara, també, els nostres? Perquè aquí sempre poden acusar als catalans i europeus en general de ser-ne responsables. Amb la ximple gaubança de l’esquerra immigracionista sempre amatent d’assumir, masoquistament, aquesta falsa responsabilitat. Per maldar, immediatament, d’imposar-la sobre nosaltres. Qui, sortosament, cada vegada més ens rebel·lem contra tot això. Aquí i arreu d’Europa.
Botiga a Salt on va començar la baralla entre pakistanesos i moros
A Berlín simultàniament una gran majoria d’àrabs i turcs a aquesta ciutat, crescuda arran de polítiques nefastes, manca de qualsevol funció productiva (…). El quaranta per cent dels naixements són a aquest col·lectiu marginal. La nostra població educada està tornant-se cada vegada méstalossa de generació en generació. Encara pitjor, es recreen en una mentalitat atàvica i agressiva. És penós que els nois turcs rebutgin d’escoltar les seves professores en ser això el que la seva cultura els diu. (…) M’estimaria més tenir jueus de l’est d’Europa amb un quocient intel·lectual d’un 15% més alt que la població alemanya. A Alemanya en Thilo Sarrazin, que havia estat representant del socialdemòcrata SPD a Berlin i és era dels més importants directius al Bundesbank -cabdal banc alemany i europeu-, ha denunciat la mateixa situació patida a la seva capital Berlín. La seva gosadia, malgrat només esmentar en veu alta i ferma una realitat ben coneguda -per exemple comentada a un altre post sobre la violència racista de turcs i àrabs contra joves alemanys als instituts-, l’ha fet objectiu fins i tot d’una investigació policial. Malgrat que la coneguda sociòloga turca Necla Kelek li dona suport. Reblant amb dades més escruixidores encara les seves coratjoses declaracions. Necla Kelek, tanmateix, no està sent investigada. En ser turca. Palesant que en Sarrazin es reprimit en ser alemany i europeu. En dir coses que, als europeus, alguns semblen voler-nos prohibir de dir-les i potser fins i tot pensar-les.
Thilo Sarrazin, lluitador contra l'immigracionisme
Dones europees compren senegalesos per sexe. Un entendridor exemple de mestissatge, segur que sí. Mitjançant sopars, roba i fins i tot motos. Val a dir que els senegalesos se n’aprofiten tot el que poden:
Fins i tot n’esperen aconseguir un mitjà fàcil per poblar Europa. Mantinguts per l’europea tanoca, així la titllen, a qui entabanen.
És el pack wedding -pack matrimoni- esmentat a la coneguda web Senegalaisement. On s’incita als senegalesos i africans en general d’entabanar els europeus, de qui en menystenen especialment les dones, per establir-se al primer pais europeu on cedeixin als seus plors victimistes. Parasitant així primer una dona i després un pais sencer.
Cal aclarir que hi han africans que denuncien aquesta actitud.
Com l’Association de Lutte Contre l’Emigration Clandestine-Associació de Lluita contra l’Emigració Clandestina- creada al Camerún per combatre-la. En creure que els africans és mereixen més, que són capaços de més. Als seus països.
Com el senegalès Omar Ba que al seu llibre Je suis venu, j’ai vu, je n’y crois plus-He arribat, he vist, ja no hi crec- adverteix als altres africans de restar a casa seva.
Segons hi explica l’enveja i fascinació que sentia envers els europeus fent turisme al seu Senegal va dur-lo a immigrar, passant per Barcelona, a França. On li sobta trobar-se que d’europeus també n’hi han pobres i malalts i, a sobre, que les dones no li van al darrere. Adonant-se que no totes són com les que van a fer turisme sexual al Senegal.
Contra l'immigracionisme
L’Omar Ba vol tornar al Senegal a fer de professor. Vol donar un exemple als altres milions d’africans que són a Europa per tornar a l’Àfrica, Així com als africans que hi són de restar-hi. Perque allò realment útil i digne per ells, per Àfrica, és treballar a la seva terra per fer-la reeixir.
Edwin Dyer va anar a un festival tuareg a Mali i va acabar-hi decapitat. Segons la seva propaganda the Festival of Anderamboukane is a real treat for adventure seekers. És a dir que el festival s’escau perfectament als delerosos d’aventures. Això, és clar, no inclouria la possibilitat de ser decapitat en nom d’un déu i un dels seus molts botxins.
Edwin Dyer
Divins botxins com l’Abu Qatada que, fins ara, viu còmodament a Anglaterra. Malgrat provar-se fefaentment la seva relació amb l’expressió politico-militar de l’islam que malda per sotmetre i islamitzar Europa. Mitjançant actes que enguany cometen a Mali pero què, si poden, cometràn ben aviat a Anglaterra i arreu d’Europa -també aquí-.
En Qatada, com és habitual entre la púrria com ell, s’ha fet la víctima en provar-se que és un dels capitostos d’Al Qaida a Europa. Exigint un tracte privilegiat com refugiat politic i subvencions pagades pels mateixos anglesos. Com en Dyer brutal i cobardament decapitat en nom seu.
Els mitjans no s’han fet gaire ressó de la decapitació d’en Dyer. Ni tampoc del patiment dels hostatges europeus encara a Mali i que, com aquest, poden ser decapitats en qualsevol moment. Potser demostraria com de barroerament idealitzada, o simplement falsejada, és la imatge de l’islam donada per l’Obama?
Simon Mol es defineix a la seva pàgina web com exiliat, poeta, escriptor i activista pels drets humans -especialment contra el racisme-.
En Simon Moleke Njie és camerunes. Pero viu a Polònia, a Varsòvia en concret, com a asilat. On ara mateix està sent jutjat per infectar, volgudament, de sida varies noies poloneses.
Va ser-li diagnosticat al 1999 i, a més, aquestes noies poloneses victimes seves van dir-li que estaven infectades de sida després d’allitar-se. Pero no en va fer cas. Se li enfotia.
El més dramàtic de tot plegat són els relats de Mol forçant les noies de tenir sexe sense protecció adduint que fer servir un condó amb un home negre és un signe de racisme i de pors racistes. [The most dramatic aspect of all of this are stories about Mol forcing women to have unprotected sex with them by arguing that using a condom with a black man is a sign of racism and racist fears]
Anar de victima dels europeus per després mirar d’abusar-ne era la seva forma de vida. Cercava delerosament noies que altruista i ingenuament, saturades de propaganda i mentides immigracionistes, creien que posar-se al servei del pobre immigrant era el seu deure.
“Simon Mol sempre acusava a tothom de racisme. Quan no feies el que volia et xisclava que era perque és negre. Mai escoltava cap raonament, simplement sempre s’anava, tancant violentament la porta darrere seu. Tothom sabia que podia fer públiques les seves acusacions i tothom en tenia por,” diu una persona responsable d’una organització humanitària d’ajuda a refugiats ["Simon Mol always accused everybody of racism. When you didn't do what he wished, he would yell that it was because he was black. He never listened to any arguments, he would always just leave, slamming the door behind him. Everyone knew that he could make his accusations public, and everyone feared it," says a person who runs a humanitarian organization that helps refugees.]
En Simon Moleke va inventar-se que era un escriptor i repressaliat politic a Camerún.
Encapçalava campanyes als mitjans contra els obstacles que, segons deia, pateixen els immigrants a Polònia i Europa degut al racisme europeu. Va protagonitzar, fins i tot, una campanya i un documental contra el racisme al futbol.
No sembla que ell patis gaires abusos. De fet és ell qui abusava dels polonesos. Això no és racisme?
Simbolitzava la diversitat a Polònia. Ara potser, esperem-ho, enriquirà culturalment alguna presó polonesa al decurs dels propers deu anys -en acabat que el repatriin al Camerún immediatament-. Esperem també que els polonesos hagin après a destriar entre la propaganda immigracionista i la dura realitat.
Perque ni els polonesos ni la resta d’europeus tenim perquè deixar que alguns, com en Simon Mol, pretenguin fer-nos sentir culpables precisament de ser europeus fent servir el discurs immigracionista per parasitar-nos cruelment.
Duta il.legalment des de Ghana a Londres, esclavitzada per una parella de ghanesos negres africans com ella, una noia de 14 anys va ser tancada a casa d’aquests per netejar-la i servir-ne els fills. Sense rebre cap pagament. Sense sortir gairebé a l’exterior. Fent-la passar per la seva filla.
Els seus esclavitzadors addueixen, de fet, que la tractaven com una filla. Encoratjant-la d’anar a l’institut, donant-li unes claus propies per garantir-li una plena llibertat de moviment.
Afegeixen tanmateix que, malgrat haver tret la noia d’un poble míser oferint-li l’oportunitat d’accedir a un ensenyament de qualitat, aquesta va maleïr-los mitjançant el vudú:
El pare de dos va declarar: “això va ser un malefici fet a Ghana, va neguitejar-nos molt perque el vudú encara existeix a Ghana pel que vam proposar una trobada amb un sacerdot a Ghana. Aquest malefici vudú encara és vigent” [The father-of-two said in a statement: "This was an evil spell made in Ghana, this worried us a lot because voodoo still exists in Ghana so we proposed we would arrange a priest in Ghana. This voodoo concoction still exists."]
Aquesta noia no és, malauradament, res excepcional. El tràfic d’infants per vendre’ls i comprar-los com treballadors barats és ben viu enguany a Ghana i altres països africans. Pero aquesta noia ha acabat a Anglaterra. On ha estat alliberada pels anglesos. Pels dolents i racistes anglesos.
(…) arreu de Ghana, i especialment als pobles de pescadors al llac Volta, els infants ghanessos són encara venuts per tan poc com 200,000 cedis (14,80€) a una vida de treball forçat, malnutrició, abusos físics i analfabetisme. [across Ghana, and most stubbornly in fishing communities on Lake Volta, Ghanaian children are still being sold for as little as 200,000 cedis (£12) into a life of forced labour, malnutrition, physical abuse and no schooling.]
Esclavatge, vudú, etc, què més podem demanar? Això sí que és enriquiment cultural.
Què diria en Thuram d’aquest cas? Perque els africans fan això des de fa segles. Van ser qui van capturar i vendre altres africans primer als mateixos africans, després als àrabs i en acabat als europeus. Ho feien des de molt abans que hi apareguessin els europeus. I ho segueixen fent sense aquests. Amb la diferència que ara ho fan fins i tot a Europa. Amb la seva mateixa gent, això si, com sempre.
A l’estil de les sagnants topades entre els luo i els kikuyu de Kènia, és clar.
Pero ara a Seine-et-Marne -a Paris, França-.
De les armes automatiques, de guerra, que exhibeixen que se’n pot esperar?
Val a dir que aquesta passada tardor van trobar-se, segons el diari Público gens sospitos de ser crític amb l’immigracionisme babau, un misil tierra-aire robado al ejército francés en un piso del extrarradio este de París. El misil, que contenía cinco kilos de explosivo, estaba inactivo cuando fue encontrado en un apartamento de la localidad de Liemil Brévannes, en el departamento de Val de Marne, pero los artificieros consideran que fácilmente se hubiera podido activar, indicó el semanario.
Afegeix aquest mateix diari que el pasado 8 de noviembre, también en el departamento de Val de Marne, unos agentes de la comisaría de la localidad de Sainte Geneviève des Bois que se ocupaban del robo de una moto hallaron en las bodegas de un edificio de viviendas sociales de La Héronnieère un lanzagranadas anticarro del modelo 72LAW.
Deu ser per això que aquests simpàtics africans que ens enriqueixen multiculturalment ens exhibeixen aquestes armes obertament. Perque deuen ser una petita anècdota comparat amb tota la resta d’armes que poden trobar-se a les ciutats que han colonitzat.
Armes que es fan servir ja fins i tot, cada vegada més, als enfrontaments amb la policia francesa.
Com a Villiers-le-Bel on varis policies van ser ferits a trets tal com va informar-se a un altre post.
Pero no passa res. Això és tracta d’un simple malentès cultural. Pel que potser caldrà anar cercant alguna arma per dur-la a sobre. Així no hi haurà cap malentès amb aquesta púrria quan ens la trobem als nostres barris. Tots parlarem el mateix llenguatge.
“Hauriem de simplement retornar tot als blancs”, diu el capità del vaixell fluvial. “Fins i tot si baixes 1,000 kilometres pel riu no veuras ni un sól signe de desemvolupament. Quan els blancs se’n van anar no només vam restar on erem. Vam anar enrere” (…) “A aquest riu tot el que veus -els edificis, els vaixells- només els blancs van fer-ho. Després que els blancs s’anessin els congolesos no van treballar. No sabiem com fer-ho. Aquests darrers 50 anys només hem anat enrere” Fa una pausa. “Van prendre el pais mitjançant la força” diu, amb més que un simple toc d’admiració. “Si tornessin aquesta vegada els donariem el pais gratis.“
Aquesta és la colpidora confessió d’un congolès entrevistat per una revista de reconeguda seriositat i, a més, gens sospitosa de ser especialment crítica amb l’immigracionisme. Aquest que fa del greuge colonial una de les seves excuses més repetides en exigir als europeus de restar passius i callats front els efectes que sobre la nostra societat i economía, així com sobre la nostra identitat etnocultural, suposa la immigració massificada que arriba a la nostra terra dia rere dia. De la que els negres africans, pero també americans, en són una part significativa
Per això és interessant constatar com aquest congolès valora positivament la presència europea al Congo fins enyorar-la. Perque, malgrat tot, va proporcionar als congolesos mitjans per desemvolupar-se i un mínim ordre. És cert que els europeus van tractar els congolesos amb duresa, abusant-ne de vegades malauradament, pero també ho és que no van fer res pitjor del que àrabs i altres congolesos i africans feien -i fan-. Encara que només els europeus són blasmats. Malgrat haver estat, tanmateix, els únics que van fer res positiu per aquests.
Pero tot això hauria d’estar superat. El Congo i d’altres països africans haurien d’haver assolit, després de ja 50 anys d’independència, prou desemvolupament. Sense enyorar després de tant temps als europeus. És lamentable que això passi. Com ho és fer responsables de tot aquest temps perdut allà, com és tan típic i fàcil, als europeus. Quan els imigracionistes, en fer això, tracten els congolesos i africans en general amb un paternalisme menyspreable. Com si els creiessin incapaços de fer la mateixa reflexió que fa el congolès entrevistat. Assumint la part decisiva de la responsabilitat dels mals del seu pais que els pertoca. Perque això és el que els cal fer i no que els europeus ens en fem càrrec.
Prou merder tenim a casa nostra i si algú ho dubta que ho pregunti, per exemple, als alemanys i danesos.
Acostuma a parlar de colonialisme i d’Europa en Gaddafi. Ho ha tornat a fer la cimera UE-Àfrica cel.lebrada fa poc a Lisboa amb la típica cantarella victimista -pretenent que líders com ell no tenen gens de responsabilitat en les mancances democratiques i socials dels africans-.
Pero molt sovint ho fa en un sentit diferent al que estem acostumats. Ho fa quan creu que no el sentirem, sempre que s’adreça a qualsevol que no sigui europeu. Només cal sentir això per adonar-se’n:
Avui estem corregint la historia, des d’aquí a Timbuctú. Tenim 50 milions de musulmans a Europa. Hi han senyals de que al.là proporcionarà a l’islam una gran victòria a Europa. Sense espases, sense armes de foc, sense conquestes militars. Els 50 milions de musulmans a Europa la faràn un continent musulmà en poques dècades. Al.là mobilitza la nació musulmana de Turquia empenyent-la a afegir-se a la Unió Europea. Això són 50 milions més de musulmans. Hi hauràn 100 milions de musulmans a Europa. Albània, un pais musulmà, ja ha entrat a la UE. Bòsnia, un pais musulmà, ja ha entrat a la UE. El 50% dels seus habitants són musulmans. Europa es troba en un carreró sense sortida, com també s’hi troba Amèrica, hauràn d’acceptar d’islamitzar-se al futur o declarar la guerra als musulmans.
Això és el que en Gaddafi va proclamar el 10/6/06 a Timbuctú front, com es veu, molts milers d’entusiastes musulmans.
Parla de colonialisme, sí, pero de colonialisme islàmic a Europa.
A qui exigeix la màxima facilitat d’entrada pels immigrants musulmans en compensació al colonialisme europeu malgrat que, pel que fa a Líbia, el colonialisme europeu va ser mínim i especialment comparat amb el colonialisme araboislàmic. En contrast amb els atacs que des del Magrib va rebre tot el sud d’Europa, amb saquejos sistematics de pobles i el segrestament dels seus habitants per ser esclavitzats des de Portugal a Itàlia passant per la costa francesa i catalana, dels que per exemple és conseqüència el subdesemvolupament que fins i tot ara arrosega el sud d’Itàlia.
Immigrants que en Gaddafi considera, com ell mateix diu, colons que islamitzaràn Europa en poques dècades. En afegir-se als milions d’immigrants o colons segons en Gaddafi que ja la poblen. No 50 milions tal com esmenta pero sí 30 milions que tanmateix és una xifra que s’hi apropa. Val a dir que a Estocolm el 20% dels habitants són musulmans i que a Malmö, tercera ciutat sueca, en són el 24%.
On els enfrontaments entre policia i immigrants islàmics són idèntics en violència i freqüència als de les banlieues franceses. Pero no s’en parla gaire. Com tampoc se n’ha parlat gens del video d’en Gaddafi. És possible que consideri aquests enfrontaments com els primers esclats de la guerra que esmenta en dir que Europa es troba en un carreró sense sortida, com també s’hi troba Amèrica, hauràn d’acceptar d’islamitzar-se al futur o declarar la guerra als musulmans?
