La paraula, la més esmolada dalla, esquinçant travessa el cel…[The hand that sounds the chimes, tears away the veil. Patriarch Militant calls, to attest, the structures fail. A masked inception, here's the armed sky. We are like scythes, slicing through the sky. We drank of asperity, from the poisoned well. The breath that passes over our lips, sings hymns from tomes of hell. The truth is everlasting, this generation is the end. The enemy of my enemy, will always be my friend. Here we stand a sentinel, here before truths door. A threshold that once we cross, we shall return no more. The veil has been torn away, the words portent is neigh. The word, the sharpest scythe, slicing through the sky... (for Douglas P.)]
Cançó adreçada al cantant de Death in June pels estatudinencs Luftwaffe, de Xicago, on s’evoquen i gairebé invoquen les deïtats celestials indestriable i ancestralment unides a la virilitat i voluntat de combat entre els europeus. En són exemple, entre d’altres, Zeus, Apol·lo i Taranis altrament dit Iovi Candamio o Júpiter Enlluernador en llatí. Al concepte original, pertanyent als llatins nadius europeus, d’aquesta paraula. Oposat a l’espuri sentit amerindi i africà castellanoparlant que ara l’immigracionisme hi pretén imposar.
Val a dir, a més, que l’anglès Douglas Pearce cantant dels DiJ és gai. Això no ha minvat gens, malgrat el que alguns suposarien, la seva lluitadora i valuosa tasca com cantautor. Duent-lo a ser gairebé un artista maleït, com tants altres, arran la gosadia de no sotmetre’s al discurs oficial enguany vigent -encara- sobre la realitat social i etnocultural dels països europeus.
Edwin Dyer va anar a un festival tuareg a Mali i va acabar-hi decapitat. Segons la seva propaganda the Festival of Anderamboukane is a real treat for adventure seekers. És a dir que el festival s’escau perfectament als delerosos d’aventures. Això, és clar, no inclouria la possibilitat de ser decapitat en nom d’un déu i un dels seus molts botxins.
Edwin Dyer
Divins botxins com l’Abu Qatada que, fins ara, viu còmodament a Anglaterra. Malgrat provar-se fefaentment la seva relació amb l’expressió politico-militar de l’islam que malda per sotmetre i islamitzar Europa. Mitjançant actes que enguany cometen a Mali pero què, si poden, cometràn ben aviat a Anglaterra i arreu d’Europa -també aquí-.
En Qatada, com és habitual entre la púrria com ell, s’ha fet la víctima en provar-se que és un dels capitostos d’Al Qaida a Europa. Exigint un tracte privilegiat com refugiat politic i subvencions pagades pels mateixos anglesos. Com en Dyer brutal i cobardament decapitat en nom seu.
Els mitjans no s’han fet gaire ressó de la decapitació d’en Dyer. Ni tampoc del patiment dels hostatges europeus encara a Mali i que, com aquest, poden ser decapitats en qualsevol moment. Potser demostraria com de barroerament idealitzada, o simplement falsejada, és la imatge de l’islam donada per l’Obama?
De grotescament blanca, hideously white, titlla a la televisió pública britànica el responsable de la comissió d’igualtat i drets humans de la Gran Bretanya.
Diu en Trevor Philips que s’hi veuen massa britànics i en general massa nadius europeus. No s’adona que la BBC és grotescament blanca perque Anglaterra és, tal com diu amb tant de menyspreu, grotescament blanca?
Sembla que el problema pel Trevor Philips no és tant la BBC com ho és Anglaterra mateixa. Els anglesos grotescament blancs, fent servir la seva expressió, que hi viuen.
Afegeix en Trevor Phillips què s’hi veu una mancança de negres i altres ètnies no-europees. En acabat què, en aparèixer, ho fan sempre estereotipades negativament.
Pero el tracte de la BBC envers la noticia sobre com una noia mossega un policia en demanar-li de recollir un got de plàstic que havia llençat al terra, al no esmentar que eren negres tant aquesta noia com la colla de fins 40 persones d’entre 40 i 15 anys que van envoltar i agredir aquest i altres policies enmig de Londres a ple dia, constata que en Trevor Phillips menteix.
Ell parla, tranquilament, d’una Anglaterra i una BBC grotescament blanca. Pero a la BBC i a molts altres mitjans no esmenten que aquests policies van ser agredits per una colla que podria ser anomenada, fent servir la seva expressió, de grotescament negre. No ho fan perque, precisament, en Trevor Phillips s’hi abraonaria a sobre immediata i ferotgement.
De què és queixa en Trevor Phillips?
Sobre censures i mentides, sobre el menyspreu als anglesos i altres pobles europeus, així és com en Trevor Phillips i altres immigracionistes diuen defensar la diversitat?
Val a dir que va ser en Trevor Phillips qui va anunciar entusiastica i oficialment que Birmingham, segona ciutat de la Gran Bretanya, serà la primera gran ciutat europea on els europeus seràn minoritzats per la immigració afroasiatica. Es així com entèn defensar la diversitat? Minoritzant els europeus a la nostra mateixa terra? És aquesta la Europa, el futur, que volem els europeus?
Els adolescents blancs tenen menys probabilitats d’anar a la universitat que els adolescents d’altres ètnies. Això empitjora quan són, a més, de classe treballadora. Malgrat tenir els mateixos nivells acadèmics. Són dades oficials del govern britànic laborista, és a dir suposadament d’esquerres, que du governant ja més d’una dècada. És evident qui se n’ha beneficiat. Ser jove, blanc i de classe treballadora significa veure reduides, massa sovint, les possibilitats d’accedir a la universitat front joves d’ètnies no europees.
S’ha palesat aclaparadorament que els joves d’origens no-blancs tenen moltes més probabilitats de participar a l’ensenyament superior que els seus iguals blancs amb notes de selectivitat equivalents [it was overwhelmingly clear the young people from non-white backgrounds were much more likely to participate in higher education than their white peers with similar prior attainment]
El contrast entre les xifres d’accès a la universitat dels joves anglesos respecte les de joves d’altres ètnies és escruixidor:
Segons l’informe del govern, només un de cada 20 joves blancs de llars pobres van a la universitat. [According to a Government report, just over one-in-20 white boys from poor homes goes on to university]
(…)
El 58% dels nois d’origen indi i el 66% de les noies van a la universitat. A les families xineses el 60% dels nois i el 65% de les noies van a la universitat. [58 per cent of men from Indian backgrounds and 66 per cent of women go on to university. Among Chinese families, 60 per cent of boys and 65 per cent of women go to university].
Si aquestes dades fossin a l’inrevés els mitjans parlarien de racisme institucional, en concret al sistema d’ensenyament, pero com són joves anglesos no passa res. Segur que fins i tot s’ho mereixen, és clar que si, en la defensa de la igualtat.
Per què passa això?
Al teu fill no li agrada el menjar picant? És un pervers racista. L’Agència Nacional de la Infància -National Children’s Bureau-, financiada i controlada pel govern laborista, ha publicat una guia pedagògica adreçada a descobrir i reprimir potencials racistes. Entre els perillosos nens i nenes blancs a les llars d’infants i parvularis. S’alerta a aquesta guia, dita Infants i Justicia Racial -Young Children and Racial Justice-, contra els que rebutgin els menjar picants. Pero no cal patir. El sistema d’ensenyament, transformat per aquests immigracionistes en un sistema de reeducació ideològica, adoctrinarà fèrriament aquests infants. Pero si un nen musulmà es nega a menjar un botifarra també és racista? Serà castigat, reeducat i adoctrinat en la veritat estalinistamaoista polpotiana immigracionista per negar-se a menjar porc? O potser en ser musulmà és diferent i ens enriqueix interculturalment i cal ser sensibles i tolerants i etc. i un llarg etc.?
El teu fill no s’agenolla a pregar en àrab a al.là quan li manen a classe? És un pervers racista. Cal castigar-lo immediata i implacablement. Com va fer la professora amb els nens d’11 i 12 anys que no van deixar-se arrosegar pel seu entusiasme per l’islam, que tant ens enriqueix, en la seva classe de religió. Càstig estès a la resta dels seus companys deixant-los sense l’hora d’esbarjo. Què hauria passat si aquests nens fossin musulmans i la professora els haguès forçat a pregar al déu cristià i, a sobre, castigat la resta de la classe en no fer-ho?
Aquestes són només dues noticies aparegudes darrerement. Quants fets semblants succeeixen sense ser denunciats? Per assolir la igualtat cal reprimir i marginar als infants europeus? En nom d’aquesta igualtat són marginats i reprimits. Quina mena d’igualtat és aquesta?
Una altre vegada es veu com els europeus paguem el preu per assolir la malaltissa i ximple utopia immigracionista. Fins i tot els nens. Fent-los interioritzar un complexe de culpabilitat, de pànic a ofendre en qualsevol moment per qualsevol collonada, pel simple fet de ser europeus. Creant una nova generació d’europeus idiotitzats, submisos i resignats a la seva minorització i dissolució futura en la meravellosa utopia immigracionista que ja s’albira. Pels qui simples fets, com dir que no els agrada el menjar picant, poden degenerar en una greu i imperdonable ofensa.
Més d’un quart de milió de polonesos -250,000- han arribat a la Gran Bretanya ençà maig del 2004.
Tot i així suposen només 1 de cada 10 immigrants allà arribats.
Pero la BBC, televisió pública britànica, sempre s’hi abraona quan parla d’afers d’immigració segons denuncia en Danny Kawczynski representant conservador per Shrewsbury i Atcham.
La direcció immigracionista de la BBC fa referència constant a la immigració de Polònia en fer servir la comunitat polonesa com un mitjà per desviar l’atenció pel que fa al dificil afer de la immigració massiva i descontrolada al nostre pais, ha dit.
S’adonen que cal debatre sobre la immigració així com que aquesta s’ha descontrolat sota el govern laborista. Pero no gosen de parlar de la controvertida immigració arribada d’altres indrets… esmentant sempre repetidament la immigració polonesa.
Segons en Kawczynski això no es permetria fer-ho amb altres grups ètnics.
Si això es fes amb negres o alguna altre minoria ètnica, simplement no es toleraria.
Espero i exigeixo que la comissió per la igualtat racial també defensi les minories étniques blanques a aquest pais per tal que ningú sigui penalitzat i ningú es faci servir com mitjà per fer-los culpables de tots els problemes.
És interessant constatar com darrerement es parla als mitjans sobre el retorn dels immigrants als seus països. Pero només es parla dels romanesos. Com també els han confòs amb els gitanos arribats de Romania en parlar dels succesos a Itàlia, volgudament, malgrat que els romanesos etnoculturalment europeus i els gitanos de Rumania no són el mateix.
Potser és per això, perque es veu que els immigrants que comparteixen la nostra identitat etnocultural europea no suposen més conflictes dels inevitables i s’acaben integrant reeixidament, que cal insistir en criminalitzar-los. Per reduir el seu contrast evident amb immigrants arribats d’altres indrets.
Sense importar gens als immigracionistes de criminalitzar-los o, fins i tot, amb un cert plaer tipicament etnomassoquista en fer-ho amb europeus.
En Ben Smith, de 18 anys, creia que feia broma el policia en manar-li de treure la seva bandera anglesa del seu cotxe. Per ofendre, segons va dir-li el policia, els immigrants que són molts al lloc on viu.
No se’l va prendre seriosament fins que aquest policia va amenaçar-lo amb una multa.
En Smith explica que duia la bandera d’Anglaterra perque se sent anglès i és al seu pais pero, a més, per cobrir i amagar els nous altaveus del cotxe acabats de comprar.
Potser si la policia fes la seva feina i no fes de policia politica, imposant la ideología immigracionista, en Ben no hauria d’amagar els seus altaveus per evitar que li robin.
Pero què importen joves europeus com en Ben Smith? Són reduïts a una nosa en l’assoliment d’aquesta tan harmoniosa i meravellosa i perfecte diversitat a Europa. Tractant-los en conseqüència fins palesar que, com es veu, s’hi basteix en la seva contra.
Quina diversitat és aquesta on dur una bandera anglesa és prou motiu per reprimir i multar per racista aquest noi de 18 anys malgrat ser a la seva terra a Anglaterra, a Europa? No són els immigrants hostils a la bandera anglesa malgrat ser a Anglaterra, tal com admet el policia, els xenòfobs i racistes contra en Ben Smith? Com s’entèn llavors que el reprimeixin i multin a ell?
L’utòpica fantasia immigracionista dels postcomunistes mostra tots els simptomes d’acabar degenerant en una altre delirant i totalitària distòpia com la comunista de la que, de fet, en pretèn omplir el buit ideològic.
Pero aquesta vegada no es tracta d’acabar amb una determinada classe social en ser culpable de tots els mals. Ara són els europeus qui són fets culpables de tots els mals del món passats i actuals. Especialment els joves europeus que no s’han deixat enlluernar i entabanar per les dolces mentides de la massiva propaganda immigracionista. Joves europeus com en Ben Smith que exhibeix la seva identitat anglesa i europea a un indret poblat per immigrants són, com es copsa, un mal exemple -un clar objectiu a reprimir-.
Malauradament la policia no va actuar amb tant interés per aclarir l’assassinat d’en Billy Ward, de 21 anys, assassinat al decurs d’una baralla provocada per dos nois africans negres d’una ganivetada enmig del pit. Una agressió racista, patida per ser anglès i blanc tal com va denunciar el seu pare, de la que gairebé ningú se’n va fer ressó.
Com és suposa que han de reaccionar els joves que pateixen l’acosament demagògic dels immigracionistes i l’acosament racista per part d’immigrants? Què se n’espera quan, a més, cobren sous mileuristes i inframileuristes? Resignació?
Henry Webster, corpulent jugador de rugbi de 16 anys, va lluitar alhora contra en Wasif Khan i Amjad Qazi, de 18 i 19 anys respectivament, i dos nois més de 15 i 16 anys cadascun.
Va succeïr després d’una topada anecdòtica als passadissos del seu institut que va suposar una petita discussió. Pactant de quedar a la pista d’esports en acabar les classes amb el noi de 15 anys.
En arribar aquests quatre, dels que dos eren adults de 18 i 19 anys, van colpejar-lo cobarda i brutalment amb un martell trencant-li el crani en tres parts.
Ha sobreviscut, fins i tot va mantenir la consciència en tot moment, pero patirà seqüeles per la resta de la seva vida.
On són els grans titolars polemitzant pel racisme a Europa? Si en Henry Webster haguès estat l’agressor llavors sí s’hauria esbombat el seu cas. Fins i tot els mitjans catalans se n’haurien fet ressó. Sembla que hi ha un racisme que es silencia o, fins i tot, justifica. És el patit pels europeus.
Aquest és en Amjad Qazi, de 19 anys, acusat d’etzibar amb l’ajuda dels altres quatre els cops de martell a Henry Webster deixant-lo greument ferit.
Mai abans la BBC ha parlat obertament de la, literalment, classe treballadora blanca. Al video es simbolitza la classe treballadora blanca, com l’anomena fins i tot la BBC, sent dissolta per la massificada immigració arribada a la seva terra aquestes darreres dècades. Fins acabar totalment irreconeixible. Fins desaparèixer.
Per què la televisió pública britànica, d’una qualitat modèlica imitada arreu del món i alhora fins ara propangandista de l’immigracionisme, ha decidit fer-ho? Ens ho explica la mateixa BBC:
The white working classes feel “politically alienated” and frightened to speak out, a senior BBC executive has claimed. (…) “There’s a large group of people who feel politically alienated, threatened economically and stifled socially. They feel they haven’t got a voice.” He said many people interviewed for the programmes felt they could not say what they really thought for fear of being criticised. “I wanted to change that. And I think it was important for the BBC to try and have a go at it.” [La classe treballadora blanca es sent "politicament alienada" i te por de parlar obertament, ha declarat un alt càrrec de la BBC. (...) "Hi ha un gran grup de població que es sent politicament alienat, econòmicament amenaçat i socialment oprimit. Senten que no tenen veu." Va declarar que molta gent entrevistada pels programes sent no poder dir el que realment pensa per por a ser blasmada. "Vull canviar això. I crec que és important per la BBC de fer-hi tot el que estigui al nostre abast."]
Això coincideix en saber-se que, segons dades oficials del ministeri d’interior, s’ha assolit un nou rècord quant a la xifra d’immigrants afroasiatics arribats a la Gran Bretanya… i alhora a la de britànics que se’n van. En surten gairebé tants com entren immigrants:
Since 1997 when Labour came to power almost 2 million people have been awarded citizenship, the figures show. Three quarters of new citizens last year came from countries in Asia and Africa with the main nationalities being from the Phillipines, Afghanistan, South Africa and Pakistan. Separate figures showed that the number of people leaving the UK for at least a year reached a record high of an estimated 400,000 in 2006. Almost half the emigrants were UK citizens compared with 149,000 a decade ago. An estimated 591,000 people entered the country, ten per cent up on the previous year, meaning net migration into the country was about 190,000. The overwhelming majority —- 86 per cent —- of immigrants were non British citizens. [Ençà el 1997 quan el laborisme va aconseguir el poder gairebé 2 milions de persones han rebut la ciutadania britànica, mostren les xifres. Tres quartes parts dels nous ciutadans l'any passat van arribar de països a l'Àsia i l'Àfrica sent-ne majoria els filipins, afganesos, sudafricans i pakistanesos. Altres xifres mostren que el nombre de persones que van deixar el Regne Unit un any com a mínim van assolir un rècord de gairebé 400.000 al 2006. Gairebé la meitat dels immigrants eren ciutadans britànics comparats amb els 149.000 de la dècada prèvia. Van entrar-hi 591.000 persones, un deu per cent més que l'any anterior, pel que la immigració neta a aquest va ser d'aproximadament 190.000. L'amplia majoria -86%- dels immigrants no eren ciutadans britànics.]
Record numbers of foreign nationals are being granted citizenship, according to figures published on Tuesday. (…) More than nine in 10 people who applied for citizenship were accepted. [Un nombre rècord d'estrangers està rebent la ciutadania britànica, segons xifres publicades el dimarts. (...) Més de 9 de cada 10 persones que van demanar la ciutadania britànica van ser acceptades.]
The number of foreign born workers in the UK has almost doubled since Labour came to power, according to figures from the Office for National Statistics. The Home Office is spending £400,000 of taxpayers’ money to fund a television documentary that will aim to convince the public it is beating the problem of illegal immigration. [El nombre de treballadord estrangers al Regne Unit s'ha gairebé doblat des de que el laborisme va assolir el poder, segons les xifres de l''Oficina Nacional d'Estadistiques. El ministeri de l'interior emprarà 500.000€ dels impostos dels contribuents per financiar un documental adreçat a convèncer l'opinió pública que està superant el problema de la immigració il.legal]
El video de la BBC simbolitza la classe treballadora britànica nadiva europea, blanca, suportant en silenci l’arribada massificada de la immigració a casa seva. Des de fa dècades. Dissolent-s’hi.
Fins que ara algú s’ha adonat que tenen dret a dir el que pensen. Admetent així que, fins ara, els silenciaven i censuraven. Reconeixent que aquesta arribada massificada de la immigració els fa sentir que s’hi dissolen. Ara només cal que reconeguin el seu dret a decidir sobre el seu futur. Sobre si realment es resignen a dissoldre’s.
Perque parlar de diversitat sense respectar la identitat etnocultural europea, per exemple dels anglesos pero també dels catalans, és el contrari de defensar-la.
Perque viuen la realitat de l’impacte d’aquesta immigració massificada arribada al decurs de dècades en tota la seva duresa. En tenen prou. S’han cansat de la xerrameca immigracionista que parla de diversitat sense respectar-los, fent com si no existissin, i saben que ha arribat el seu moment. Toca fer-se escoltar.
S’acaba de saber que l’atur augmentarà a la Gran Bretanya com no ho ha fet abans en onze anys. Com passa a tants indrets d’Europa. Què farà la classe treballadora blanca si tot segueix igual? La BBC ha decidit que cal donar-li veu, abans sigui massa tard, en percebre’n la tensió. Potser ja és massa tard. Ara vol fer-se sentir i no la callaràn amb les collonades habituals. Què pensen fer els immigracionistes?
Abu Qatada, mà dreta de Bin Laden a Europa, acaba de forçar el dret a rebre 1250 € mensuals vitalicis com refugiat a Anglaterra. Ho ha aconseguit després d’aturar la seva deportació a Jordània, on es reclamat per varis atemptats esfereïdors, i d’aconseguir la llibertat condicional canviant la seva estada a la presó per un arrest domiciliari. Pero no n’ha tingut prou. Diu que els anglesos violen els seus drets humans. Ara ha aconseguit fins i tot d’això deslliurar-se’n.
Quanta crueltat contra aquest innocentíssim Abu Qatada, jordà d’origen palestí, que va arribar a Anglaterra al 1993 amb un passaport fals dels Emirats Arabs Units. On va aconseguir-hi asil polític, l’estatus de refugiat, adduïnt que seria torturat en tornar a Jordània.
Un tribunal jordà va condemnar-lo a cadena perpètua en absència per la seva implicació als atemptats d’Amman, capital de Jordània, al 1998.
Pero l’Abu Qatada vivia tranquil.lament a Acton i a més ja amb la seva dona i cinc fills, a l’oest de Londres, on predicava a les mesquites locals justificant teològicament l’assassinat de dones i nens pels jihadistes a Algèria alhora que recaptant diners pels jihadistes de Txetxènia.
La seva presència amb la d’altres semblants, actuant amb total llibertat, va fer que l’espionatge francès parlès de Londonistàn en esmentar la capital anglesa.
Al 2001 se li van confiscar més de 200.000 € -£180.000- en varies divises a una operació antiterrorista a casa seva.
A l’octubre del mateix any Abu Qatada va dir als seus seguidors que havia rebut un missatge especial de l’Afganistàn anunciant l’esclat de la guerra santa. La policia alemanya va trobar sermons seus grabats a un apartament on va viure Mohamed Atta -qui va encapçalar la massacre de les Torres Bessones al setembre del 2001 als EUA-.
Abu Qatada va desaparèixer al decembre del 2001. Va ser detingut a l’octubre del mateix any i empresonat preventivament complint amb les lleis antiterroristes.
Malgrat ser empresonat va mantenir contacte mitjançant internet amb els seus seguidors i en concret amb Abu Musab al-Zarqawi, el sàdic líder d’Al Qaida a l’Iraq, atiant els seus atemptats massius i indiscriminats.
No està malament.
Pero el millor és que ara els anglesos hauràn de pagar de les seves butxaques aquests 1250 € mensuals que rebrà el pobre refugiat Abu Qatada, apart dels que reben la seva dona i cinc fills, sense oblidar tots els moltíssims diners amb que caldrà pagar els serveis de seguretat anglesos vigilant-lo.
No seria millor deportar immediatament aquest porc a Jordània i que en facin allò que els vingui de gust?
