La nova operació Raval contra el terrorisme islamista desplegada dimarts pel Cos Nacional de Policia comença a tenir un recorregut judicial semblant al que va permetre el processament de deu islamistes detinguts al gener sota l’acusació de preparar un gran atemptat contra el metro de Barcelona.

(…)

en l’escorcoll al pis d’Abdelghani Himmouri, al número 12 del carrer d’en Roig, a tocar del carrer Hospital, la policia hi va trobar “perfectament ocults en una motxilla i sota la roba dos temporitzadors elèctrics aptes per ser utilitzats en la construcció d’artefactes explosius“. També el jutge subratlla la confiscació d’una cinta de vídeo del líder d’Al-Qaida, Ossama bin Laden.

_ _ _ _ _

Primer van detenir uns pakistanesos, ara uns algerians, tots al Raval. On són els que tant bramaven sobre la pressumpció d’innocència? Ara que s’ha constatat no una sino dues vegades, en uns pocs mesos, la presència d’enriquidors culturals islàmics amb els temporitzadors preparats per fer-los servir només callen cobardament.

L’aldarull va tenir lloc dijous al vespre, quan els veïns d’un immoble situat davant del dels filipins van demanar a aquests últims que abaixessin el volum de la música, segons ha avançat avui ‘El País’.

Els filipins, de 18, 24 i 39 anys, van baixar al carrer armats amb pals de ferro i van amenaçar de mort els seus veïns. Tres mossos de paisà que passaven a prop van sentir els crits i es van dirigir al lloc per posar pau.

Es van identificar com a policies, però els tres filipins no els van fer cas i van colpejar un mosso a la nuca i un altre a l’espatlla. Entre els tres agents i altres patrulles de reforç van poder reduir els exaltats, que van quedar detinguts.

_ _ _ _ _

No els va importar gens que s’identifiquessin com mossos d’esquadra. Van voler reventar-los el cap a cops de barres de ferro. Un malentès cultural potser? Greuges del passat colonial espanyol a Filipinas fa dos-cents anys? Potser si s’haguessin identificat com a multiculturalistes plens d’amor per la diversitat s’haurien limitat a trencar-los les cames?

Al Raval la gran majoria de gent només va de bar en bar. Ni s’apropa a indrets com els del video. Pero a aquests mateixos bars segur que es recrea explicant com d’encisadora i vibrant és la seva diversitat. Sempre que no li demanis a ningú de baixar la música, és clar.

(…) només l’1% d’immigrants van arribar en pastera, mentre que el 62% ho van fer en avió. Pràcticament el 65% treballaven al seu país d’origen abans de venir, dels quals l’11% eren autònoms o empresaris. (…) Un altre apartat identifica els motius d’arribada: el 39% de les dones i el 26% dels homes vénen per reagrupament familiar, mentre que el 45% d’homes i el 32% de dones ho fan per trobar una feina més bona.

Quan als mitjans insisteixen amb les tan colpidores pero alhora ja tan tòpiques imatges dels baldats immigrants arribats en pasteres ho fan transmetent, volgudament, una percepció molt esbiaixada de la immigració.

Perfecte per forçar un sentiment de culpa entre els europeus envers els immigrants. En veure aparèixer constantment als diaris i la tele aquests arribats en pastera. Malgrat ser una insignificant minoria del total d’immigrants.

Perque la gran majoria, un 65%, arriben còmodament en avió. Dels que fins un 11% eren empresaris als seus països. Venen, en definitiva, per fer més diners.

Què en diuen d’això els immigracionistes que són, bàsicament, les esquerres més dogmàtiques i els postcomunistes?

Res, fan veure que no ho saben, perque sense aquest discurs ploraner i victimista sobre la immigració no tenen res a dir ni a fer.

Mancarien de l’excusa per fer aquesta mena de barroer xantatge emocional, obscenament sensibler, que fan sobre els europeus i els catalans en concret.

Ara ja no tenen cap excusa per exigir collonades, com l’entrada i establiment il.limitats d’immigrants, que només perjudiquen els europeus laboral i socialment. Alhora que amenacen la continuitat de la identitat etnocultural europea que, com expressió de la diversitat del món, te el mateix dret de qualsevol altre a tenir futur. Un món sense els europeus, dissolts en aquesta immigració, no seria més divers. S’empobriria etnoculturalment.

Per què ho fan? No se suposa que el seu objectiu és, precisament, garantir el desemvolupament d’aquesta diversitat? No és per això que sempre en parlen? Per què llavors malden per omplir Europa d’immigració?

Donar suport als drets i al benestar dels treballadors, a Europa pero també a la resta del món, és el contrari del que fan aquests immigracionistes babaus i mentiders.

Fins 14 ciutats catalanes superen el 25% d’alumnes immigrants. Amb casos com els de Salt o Cadaquès o Castelló d’Empuries on superen el 40%.

A Barcelona són ja 31 les escoles que superen el 50% d’alumnes immigrants. A l’institut Joan Coromines de Sants o a l’escola Màrius Torres a Collblanc, per exemple, n’arriben a ser el 90%.

Val a dir que Catalunya és la nació de la UE que més immigració ha rebut a la darrere dècada segons dades de la Generalitat i, segons diu, seguirà arribant-ne més.

Aquesta és la diversitat que ens prometien els immigracionistes?

Això és només el començament. Els percentatges d’infants immigrants a les escoles i instituts són els propers percetantges d’adults immigrants als nostres barris i ciutats.

Aquest 42% d’alumnes immigrants a Salt o el 25% d’alumnes immigrants a Manlleu seràn, properament, el 42% de la població de Salt i el 25% de la població de Manlleu.

Tindràn fills i, en superar la natalitat dels catalans en crisi demogràfica com la resta d’europeus, reblaràn el procès de substitució de població que estem veient començar?

Sortosament la propaganda immigracionista i multi i interculturalista i etc. ja ens haurà anestesiat. Al pitjor dels casos morirem amb un somriure babau i desconcertat a la cara.

Convençuts que resignar-nos a la nostra minorització i dissolució etnocultural, fent d’Europa poc més que una simple extensió etnocultural afroasiatica -i amerindia pel que fa a la nostra nació-, és la millor forma de contribuïr a la diversitat al món. Suicidant-nos per deixar espai a la diversitat, en resum.

Pero fins ara els immigracionistes insistien en com de meravellòs seria tot. En que qualsevol problema seria, com sempre, dels mateixos -dels europeus-.

Ja no ho veuen tant clar i ho admeten:

Sentar juntos a un español, a un polaco y a un marroquí no es suficiente, no basta con crear el ambiente. Hay que desarrollar iniciativas que animen a conocer al otro y rompan la tendencia natural a mantener relaciones más estrechas con gente parecida a uno mismo“, opina Carmen González Enríquez, profesora de ciencias políticas de la UNED y especialista en inmigración: “Hasta ahora la escuela no se había preocupado por las relaciones sociales de sus alumnos”. Pero quizás debiera empezar a hacerlo si la cuestión étnica puede suponer en un futuro que “esos grupos formen sociedades diferenciadas, lo que sería un freno a la integración social”

S’adonen d’aquesta tendencia natural a mantener relaciones más estrechas con gente parecida a uno mismo ara?

Cal dir que el problema no és el nen polonès? Tampoc ho han estat el milió de polonesos que han immigrat a la Gran Bretanya darrerement.

Per què cal trencar cap tendència natural? Per què cal forçar una mena d’experiment social als instituts catalans? Només per fer realitat els seus capricis interculturals?

Una colla d’infermeres catalanes fugen del Camerún degut al sobtat esclat d’aldarulls:

Una huelga general espontánea había paralizado desde finales de febrero todo el país. Hubo al menos 24 muertos, según France Press, muchos heridos y 1.500 detenidos. Todo comenzó con una huelga de taxistas en protesta por el quinto aumento del precio de los carburantes en poco tiempo. Se unieron los transportistas, hubo asaltos a gasolineras, cierre de las carreteras con barricadas, como la que se ve en la foto, que cerraba el paso con los esqueletos de coches incendiados. Y fuerte represión por parte del ejército camerunés. A los motivos económicos se sumó el malestar político derivado de la intención de Paul Biya, presidente del Camerún, de modificar las leyes a fin de perpetuarse en el poder.

Això s’explica al mateix article on s’insisteix en tot el que, suposadament, els europeus han d’aprendre del Camerún.

En concret aquestes infermeres catalanes que van per aprendre a treballar en les condicions pèssimes que hi sovintegen allà i a altres llocs.

A l’article s’hi parla en un to moralitzant, alliçonador, d’aquestes infermeres.

Què els cal aprendre del Camerún? La seva experiència com infermeres pot ser, professionalment, molt positiva. Pero això no te res a veure en anar-hi amb l’actitud humil i gairebé avergonyida, pel simple fet de ser europees a un pais africà, que n’espera l’autor de l’article.

Aquesta mena d’etnomassoquisme europeu és simplement malaltís quan, a sobre, van a ajudar-hi. Han de sentir-se malament per fer-ho?

Més del 90% del creixement de la població de Barcelona des de l’any 2001 es deu a l’arribada de la immigració.

Ha crescut en un 500% des del 1999. 

Ara és ja el 10% del total de la població de Barcelona. A les ciutats del seu voltant n’és gairebé el 13%.

Al 1996, segons dades d’un estudi de la UPC, la capital catalana era una de les ciutats europees amb menys població immigrada. N’era un 1,8%.

El creixement de la població immigrant és espectacular.

Segons l’estudi a Madrid es concentra la immigració europea -creixent-hi un 16,08% entre el 2001 i el 2005- alhora que a Barcelona la immigració asiàtica -41,92%- i africana -16,93%-.

És a dir que a Madrid és concentra la immigració amb més afinitat etnocultural envers la població nadiva de la ciutat.

Al contrari de Barcelona on s’hi troba la immigració més potencialment conflictiva. La que provoca els greus i violents merders a França, Alemanya o Dinamarca esmentats a altres posts.

A l’estudi de la UPC també s’afegeix que distribució de la població immigrant a Barcelona està canviant. 

S’escampa des del centre de la ciutat per altres districtes i fins i tot per les ciutats del seu voltant. Perque, simplement, no s’hi pot encabir més.

S’hi diu, en síntesi, que les diferents poblacions immigrants s’ajunten segons la seva identitat etnocultural.

Al centre de la ciutat s’hi troben filipins, marroquins i molt majoritàriament pakistanesos.

A barris com Horta, Noubarris o Sant Martí així com a part de L’Hospitalet i Cornellà hi són equatorians, bolivians i dominicans -és a dir la immigració americana més amerindia i africana- mentre a l’Eixample o Sants s’hi concentren els argentins -la immigració americana etnoculturalment més europea i així més propera a la població catalana nadiva-.

L’autor de l’estudi reconeix que pakistanesos, filipins, marroquins i xinesos tienden a agruparse en zonas concretas, creando un espacio propio en el que les sea fácil desenvolverse.

Pero no els titlla de xenòfobs per fer-ho. Per què?

També afirma que a Barcelona no hi han guetos malgrat que segons el seu mateix estudi al Raval el 47% és immigrant, a Sants el 12%, a Sant Martí el 10%, etc. i que s’han assolit aquests percentatges en molt poc temps.

De fet, tot seguit, explica com a Ciutat Meridiana s’ha passat d’un 4% d’immigració al 2001 a un 20% al 2006 -només cinc anys!-.

I l’arribada d’immigrants segueix.

És aquesta la Barcelona que volem?

Segons dades de la Unión de Comunidades Islámicas de España (UCIDE) és a Catalunya on més musulmans hi ha arreu l’estat espanyol. D’aquests 150,000 han nascut a l’estranger, fora dels seus països d’origen, i ja n’hi ha gairebé un miler de quarta generació. 

Li segueix molt enrere Madrid amb 200,000 musulmans.

Seria interessant veure quina era la seva població a Catalunya fa només deu anys o, encara millor, fa vint anys. Pero són dades que no apareixen enlloc.

Encara que al 2006 un grup d’imams a Catalunya, el Consejo Islámico Cultural de Catalunya, va exigir una gran mesquita a Barcelona. Prenent com model la gran mesquita de Madrid coneguda com mesquita de la M-30 en ser-hi propera.

Adduïnt que al 1990 hi havien a Catalunya una dotzena d’oratoris musulmans i que llavors, al 2006, ja n’hi havien més de 150.

Sense comptar, com diuen els imams, els oratoris registrats com a associacions culturals -com el de Salt esmentat a un altre post- o simplement no registrats. Quants n’hi hauràn ara?

Ho justifiquen amb la tipica cantarella immigracionista de la que s’han apropiat i repeteixen tant bé:

Los imanes también instaron a los creyentes a “dialogar” de manera “abierta y continuada” con todos los ciudadanos, con el propósito de “facilitar la buena convivencia”. “Hacemos un llamamiento a todos los musulmanes a ser benevolentes, tanto con los simpatizantes del islam como con los críticos, porque el perdón y la tolerancia son valores básicos de la educación en el islam”, concluyeron.

Què passa llavors a Algèria on tretze esglèsies protestants han estat tancades? O amb la repressió que hi pateixen els cristians en general prohibint-ne tant el proselitisme com criminalitzant els conversos al cristianisme?

Passa el mateix que amb el primer ministre turc Erdogan. Qui, com s’esmentava a un post anterior, va titllar a Alemanya de crim contra la humanitat l’assimilació dels turcs que s’hi han establert alhora que a Turquia mana reprimir amb brutalitat els kurds exigint-ne l’assimilació.

També com a Egipte on, a El Caire, la minoria cristiana copta viu en condicions infrahumanes -envoltada de merda literalment-. Sense cap ressó mediatic enlloc.

Passa que són uns hipocrites, que fan servir el discurs immigracionista perque els convé per assolir els seus objectius. Molt diferents als dels babaus immigracionistes.

Això cal tenir-ho molt present.