“Hauriem de simplement retornar tot als blancs”, diu el capità del vaixell fluvial. “Fins i tot si baixes 1,000 kilometres pel riu no veuras ni un sól signe de desemvolupament. Quan els blancs se’n van anar no només vam restar on erem. Vam anar enrere” (…) “A aquest riu tot el que veus -els edificis, els vaixells- només els blancs van fer-ho. Després que els blancs s’anessin els congolesos no van treballar. No sabiem com fer-ho. Aquests darrers 50 anys només hem anat enrere” Fa una pausa. “Van prendre el pais mitjançant la força” diu, amb més que un simple toc d’admiració. “Si tornessin aquesta vegada els donariem el pais gratis.“

Aquesta és la colpidora confessió d’un congolès entrevistat per una revista de reconeguda seriositat i, a més, gens sospitosa de ser especialment crítica amb l’immigracionisme. Aquest que fa del greuge colonial una de les seves excuses més repetides en exigir als europeus de restar passius i callats front els efectes que sobre la nostra societat i economía, així com sobre la nostra identitat etnocultural, suposa la immigració massificada que arriba a la nostra terra dia rere dia. De la que els negres africans, pero també americans, en són una part significativa

Per això és interessant constatar com aquest congolès valora positivament la presència europea al Congo fins enyorar-la. Perque, malgrat tot, va proporcionar als congolesos mitjans per desemvolupar-se i un mínim ordre. És cert que els europeus van tractar els congolesos amb duresa, abusant-ne de vegades malauradament, pero també ho és que no van fer res pitjor del que àrabs i altres congolesos i africans feien -i fan-. Encara que només els europeus són blasmats. Malgrat haver estat, tanmateix, els únics que van fer res positiu per aquests.

Pero tot això hauria d’estar superat. El Congo i d’altres països africans haurien d’haver assolit, després de ja 50 anys d’independència, prou desemvolupament. Sense enyorar després de tant temps als europeus. És lamentable que això passi. Com ho és fer responsables de tot aquest temps perdut allà, com és tan típic i fàcil, als europeus. Quan els imigracionistes, en fer això, tracten els congolesos i africans en general amb un paternalisme menyspreable. Com si els creiessin incapaços de fer la mateixa reflexió que fa el congolès entrevistat. Assumint la part decisiva de la responsabilitat dels mals del seu pais que els pertoca. Perque això és el que els cal fer i no que els europeus ens en fem càrrec.

Prou merder tenim a casa nostra i si algú ho dubta que ho pregunti, per exemple, als alemanys i danesos.

Sudàn és una colònia xinesa segons denuncia una ong sudanesa. La Xina hi construeix la presa de Merowe amb uns 3000 treballadors xinesos en condicions properes a l’esclavitud. A canvi disposa il.limitadament dels recursos naturals sudanesos, en especial gas i petroli.

La Xina, és clar, en dóna una versió molt bonica de felicitat i germanor entre xinesos i sudanesos. La que deuen sentir els 70,000 deportats forçadament per la presa, reprimits amb molta duresa en protestar pel que estant patint.

Aquests treballadors són una petita part dels gairebé 800,000 xinesos escampats, segons l’agència xinesa de noticies Xinhua, arreu d’Africa en tota mena d’obres. Des de preses com aquesta de Merowe a carreteres a Algèria, ciutats senceres a Etiopia, aeroports, gasoductes, etc.

Les oligarquies africanes, com la sudanesa, cada vegada més contracten empreses xineses i cerquen financiament a bancs xinesos. Perque, al contrari dels europeus, no tenen cap mirament pel que fa als drets humans i a les llibertats politiques i socials als països africans. Ni gens d’interés en mesures de respecte mediambiental.

Això va explicar-ho molt clarament el president de Senegal Abdoulaye Wade a la Cimera UE-Àfrica. Segons va dir els xinesos no perden el temps quan altres emprenedors africans, com ell, els parlen de financiament i contractes de tota mena a canvi de vendre’ls els seus països. És per aixo que, segons en Wade, els xinesos i no els europeus tenen el favor dels africans.

Tant pels xinesos com pels africans els drets humans són collonades dels europeus, això ens diu.

Pero sempre ens els esmenten, tant aquests mateixos africans com els xinesos, a la primera oportunitat. Amb un to alhora acusatori i victimista. Molt hipòcrita, en síntesi.

Com en Gaddafi que d’una banda, de la banda dels africans i arabs, parla de la imminent islamització d’Europa mitjançant els milions d’immigrants -per ell colons- que ja la poblen i que hi arriben constantment.

Mentre de l’altre, per exemple a la Cimera UE-Àfrica, ens blasma i exigeix compensacions milionaries pel colonialisme europeu. Alhora que literalment exigeix que restem passius front l’entrada massiva d’immigrants -per ell colons- africans i àrabs musulmans. Malgrat que el colonialisme europeu a Líbia va ser mínim, no va durar ni cent anys, en comparació al colonialisme islàmic àrab i turc. Que mai va fer de Líbia un pais pròsper, benestant i lliure.

Ja n’hi ha prou de badar. No tenim res que fer-nos perdonar per uns que venen els seus països mentre ens parlen de colonialisme, i somien en colonitzar-nos, i d’altres que no dubten en deixar-los saquejar i depredar sense gens de respecte pels seus habitants.

El discurs de la culpabilitat europea i el victimisme africà o xinès o etc. de l’immigracionisme amb que aquest exigeix als europeus de restar passius i resignar-se front l’entrada massiva d’immigració a Europa ha estat posat en evidència, en ridícul, pels mateixos africans i xinesos.

Acostuma a parlar de colonialisme i d’Europa en Gaddafi. Ho ha tornat a fer la cimera UE-Àfrica cel.lebrada fa poc a Lisboa amb la típica cantarella victimista -pretenent que líders com ell no tenen gens de responsabilitat en les mancances democratiques i socials dels africans-.

Pero molt sovint ho fa en un sentit diferent al que estem acostumats. Ho fa quan creu que no el sentirem, sempre que s’adreça a qualsevol que no sigui europeu. Només cal sentir això per adonar-se’n:

Avui estem corregint la historia, des d’aquí a Timbuctú. Tenim 50 milions de musulmans a Europa. Hi han senyals de que al.là proporcionarà a l’islam una gran victòria a Europa. Sense espases, sense armes de foc, sense conquestes militars. Els 50 milions de musulmans a Europa la faràn un continent musulmà en poques dècades. Al.là mobilitza la nació musulmana de Turquia empenyent-la a afegir-se a la Unió Europea. Això són 50 milions més de musulmans. Hi hauràn 100 milions de musulmans a Europa. Albània, un pais musulmà, ja ha entrat a la UE. Bòsnia, un pais musulmà, ja ha entrat a la UE. El 50% dels seus habitants són musulmans. Europa es troba en un carreró sense sortida, com també s’hi troba Amèrica, hauràn d’acceptar d’islamitzar-se al futur o declarar la guerra als musulmans.

Això és el que en Gaddafi va proclamar el 10/6/06 a Timbuctú front, com es veu, molts milers d’entusiastes musulmans.

És molt diferent del que ha dit a la cimera UE-Àfrica a Lisboa.

Parla de colonialisme, sí, pero de colonialisme islàmic a Europa.

A qui exigeix la màxima facilitat d’entrada pels immigrants musulmans en compensació al colonialisme europeu malgrat que, pel que fa a Líbia, el colonialisme europeu va ser mínim i especialment comparat amb el colonialisme araboislàmic. En contrast amb els atacs que des del Magrib va rebre tot el sud d’Europa, amb saquejos sistematics de pobles i el segrestament dels seus habitants per ser esclavitzats des de Portugal a Itàlia passant per la costa francesa i catalana, dels que per exemple és conseqüència el subdesemvolupament que fins i tot ara arrosega el sud d’Itàlia.

Immigrants que en Gaddafi considera, com ell mateix diu, colons que islamitzaràn Europa en poques dècades. En afegir-se als milions d’immigrants o colons segons en Gaddafi que ja la poblen. No 50 milions tal com esmenta pero sí 30 milions que tanmateix és una xifra que s’hi apropa. Val a dir que a Estocolm el 20% dels habitants són musulmans i que a Malmö, tercera ciutat sueca, en són el 24%.

On els enfrontaments entre policia i immigrants islàmics són idèntics en violència i freqüència als de les banlieues franceses. Pero no s’en parla gaire. Com tampoc se n’ha parlat gens del video d’en Gaddafi. És possible que consideri aquests enfrontaments com els primers esclats de la guerra que esmenta en dir que Europa es troba en un carreró sense sortida, com també s’hi troba Amèrica, hauràn d’acceptar d’islamitzar-se al futur o declarar la guerra als musulmans?