Torneu-vos a la merda de Groenlàndia, això és el nostre Gellerup [F**k yourself back to Greenland, this is our Gellerup]

Això criden musulmans del barri de Gellerup, a Aarhus segona ciutat de Dinamarca, als groenlandesos que hi viuen des de fa dècades.

Sovint s’afegeix la violència als crits i insults plens de menyspreu racista que pateixen.

La por, la violència, està forçant els groenlandesos a deixar el seu barri.

Un d’aquests declara al diari Jyllands-Posten que estic enfurismat perque som nosaltres els forçats a moure’ns i no ells. Malgrat ser ells qui ens han agredit [I’m angry that it is we who have to move and not them. They’re the ones who attacked us.]

Què fa l’ajuntament d’Aarhus?

Oferir suport incondicional als groelandesos front la xenofòbia musulmana? Defensar el seu dret a viure a Gellerup, on sempre han viscut, front aquesta violència adreçada a expulsar-los del seu barri -islamitzant-lo-?

Doncs no.

L’ajuntament d’Aarhus, governat pel socialdemocrata Nicolai Wammen, està ara cercant pels groenlandesos un nou lloc on viure  [is now in the process of finding a new place for the Greenlanders to live]

En fer-ho legitima, de fet, la violència dels musulmans que estàn poblant Gellerup i l’expulsió dels groenlandesos que se’n deriva.

El millor és, tanmateix, la raó que dóna un alt càrrec de l’ajuntament d’Aarhus per explicar el conflicte etnocultural entre musulmans i groelandesos.

Diu aquest alt càrrec que quan els groelandesos -que beuen molt- viuen a algun lloc on els habitants són majoritàriament musulmans -que no beuen alcohol- llavors es desfermen els conflictes. [When Greenlanders – who drink a lot – live somewhere where the residents are primarily Muslims – who don’t drink alcohol – then conflicts arise]

Sembla oblidar aquest alt càrrec de l’ajuntament socialdemocrata d’Aarhus que si els musulmans són majoritaris a Gellerup és després d’haver-ne expulsat, violenta i xenòfobament, els groenlandesos.

I que si els musulmans han fet fora els groenlandesos de Gellerup perque segons diu beuen alcohol llavors poden expulsar els danesos de Dinamarca. Perque gaudeixen molt, encertadament, de la cervesa.

Afegir que si un musulmà m’insulta xenòfobament amb l’excusa de l’alcohol el que faré serà acabar-me tranquil.lament la meva cervesa i, després, trencar-li l’ampolla al cap. Perque si algú s’ha d’anar no seré jo de la meva terra. Cap problema?

En acabat seria interessant saber on són els antifes. Per què no són a Gellerup defensant els groenlandesos de la violència xenòfoba? Potser perque es tracta de violència xenòfoba… musulmana? És clar, els immigrants i especialment els musulmans són sempre victimes ingenues i innocents dels europeus.

Deu ser per això que van agredir en grup una noia danesa, pel simple fet de dur una bandera danesa, en sortir de la festa d’aniversari d’una amiga. Mentre a Gellerup els groenladesos pateixen, sense suport de ningú ni gairebé ressó als mitjans, el que només pot qualificar-se de neteja ètnica.

S’ha reobert l’exposició d’art a Berlin tancada urgentment fa uns dies per les amenaces i udols de santa indignació islàmica front una obra crítica envers l’islam. Un pòster on s’hi representa la Kaaba o roca sagrada de la Meca a l’Aràbia Saudí.

El col.lectiu d’artistes danesos autor de l’obra havia denunciat la cobardia dels responsables de la galeria d’art on es fa l’exposició front aquestes amenaces.

S’hi posaràn vigilants i extremaràn les mesures de seguretat, és clar. Fa poc va intentar assassinar-se en Kurt Westergaard per la seva caricatura d’en Mahoma. Poc després Dinamarca sencera patia violents aldarulls als carrers de les seves ciutats. 

És comprensible prendre-les. No ho és tanmateix, no té excusa, cedir als que només pretenen imposar-nos el dictat de la xaria.  

També va patir el dictat de la xaria el pintor alemany Cranach quan va suspendre’s a Londres, al seu metro, la publicitat sobre l’exposició que s’hi fa de la seva obra.

En fer-se mitjançant la seva Venus, un dels seus quadres més coneguts, l’alcalde Ken Livinsgton va suspendre-la. En Livingstone és un típic exemplar de comunista del ‘68 tranformat en immigracionista populista que cerca el vot dels musulmans en ser ja part decisiva de l’electorat.

Deia que la nuesa de la Venus de Cranach ofenia certs usuaris del metro. Cal dir a quins?

En Cranach va pintar fa cinc cents anys la seva Venus. Una jove que mostra confiada i desafiant la seva nuesa front els dogmes obscurantistes de l’esglèsia. És per això un símbol del Renaixament alemany i, en conseqüència, europeu.

Ha arribat fins els nostres dies per ser amagada, per obscena, per aquest patètic postcomunista per satisfer les exigències dels dogmes islàmics del seu electorat musulmà? Passarà de ser símbol del Renaixament d’Europa a símbol de la seva agonia?

Sortosament l’exposició sobre en Cranach no s’ha suspés. A la Royal Academy la Venus de Cranach somriu als europeus que, en defensar-la, defensen la nostra identitat i els nostres valors. Amb la seva mateixa actitud confiada i desafiant.

El vaticà ha signat amb l’universitat islàmica d’Al Azhar a Egipte una condemna conjunta contra Dinamarca per la publicació de les caricatures d’en Mahoma i en concret la d’en Kurt Westergaard. Donarà també suport el vaticà, el papa Ratzinger, al bloqueig i censura del You Tube per blasfem fet pel Paquistàn?

Ha estat a un comité de diàleg ecumènic entre musulmans i cristians on, malgrat el bonic nom, el vaticà senzillament s’ha unit als musulmans contra els danesos -contra l’Europa combativa que representen-. Posant-se al costat d’Iràn que ha amenaçat Dinamarca per blasfema així com del Sudàn que encapçala un boicot contra els productes danesos als països islamitzats.

L’universitat d’Al Azhar és una de les màximes autoritats entre els musulmans sunites. D’Iràn poc cal dir, és on executen noies pel delicte de perdre la virginitat i on el seu dictador ha promés públicament d’anihilar Israel -nuclearment?-.

Del Sudàn afegir que el seu govern àrab musulmà va desfermar una brutal guerra d’extermini contra el sud negre animista i cristià del pais. A més que el seu president Omar al-Bashir s’ha oblidat del deute de més de 400 milions de dòlars en ajut humanitari del Sudàn envers Dinamarca que, pel contrari, no se n’ha oblidat. S’ha negat a perdonar aquest deute com tenia previst fer ençà el 2005 quan el Sudàn va acordar una pau, fracassada com totes fins ara, amb els resistents del sud. Encara hi haurà algú que blasmarà els danesos per fer-ho, potser per poc caritatius o per no posar l’altre galta?

El vaticà, en Ratzinger, diu condemnar les caricatures per blasfemes. S’uneix oportunistament als musulmans en veure com aquests, fent servir els immigracionistes i certes esquerres, han obert una escletxa als països europeus. Vol treure profit de la feblesa que hi creu percebre. Sense importar-li gens fer-ho amb els musulmans. No hi te gaire a perdre en estar-hi gairebé en crisi terminal. 

Front una Europa que sempre ha sentit el cristianisme com una entitat aliena a la seva identitat etnocultural més profunda els musulmans, que també ho són, es presenten com els seus al.liats naturals. El vaticà vol recuperar-hi terreny com sigui i creu haver trobat a l’islam el mitjà perfecte per aconseguir-ho. És per això que no ha dubtat en donar suport a l’islam, fins i tot fent pinya amb l’Iràn i Sudàn, enlloc de fer-ho als danesos i Europa. Perque es sent més proper als musulmans que als europeus que passen dels seus dogmes religiosos.

Més d’una setmana d’enfrontaments als carrers de Copenhagen, de cotxes i botigues i edificis cremats, de botigues saquejades.

De manifestacions on més de 3,000 musulmans criden histèricament, enmig dels carrers al centre de la capital danesa, al.là és gran. Titllant als danesos de blasfems i suplicant al seu déu el càstic que creuen els pertoca patir. Duent pancartes proclamant l’imposició d’un califat -khilafah-, d’una dictadura islàmica, a Dinamarca i arreu d’Europa.

De violència xenòfoba contra els danesos, agredits al seu mateix pais, pels musulmans que estàn poblant Dinamarca i alhora la resta d’Europa aquestes darreres dècades. Hostils als valors i la identitat dels danesos i europeus, perque volen imposar-nos la seva mentalitat i els seus hàbits dictats per la xaria base de la seva identitat etnocultural, per simple xenofòbia contra la identitat etnocultural europea.

Tot després de la detenció i expulsió, al darrer moment, dels dos marroquins i el tun¡sià detinguts en voler assassinar en Kurt Westergaard pel blasfem pecat de dibuixar una caricatura. Per castigar als danesos en haver-ho fet, per frustració en no haver-los fet pagar la seva blasfèmia amb el seu cap.

Gairebé res d’això ha estat esmentat, només breu i aïlladament, als mitjans catalans:

Per què malden en mentir i desinformar?

Volen forçar-nos a cedir, mitjançant les amenaces i la violència pero també amb el derrotista discurs de l’immigracionisme, a assumir el dictat de la xaria. A publicar als mitjans allò que la seva llei islàmica ens dicti. Això d’entrada, per després anar estenent el seu dictat a tots els àmbits possibles de les nostres societats. Sense cap mena de respecte per la nostra identitat. Amb una actitud envers aquesta que només pot qualificar-se de xenòfoba. Pero es fa en nom de la diversitat i l’interculturalitat i el mestissatge i etc. així que potser no serà tan dolent.

I tot això amb el suport dels antifes danesos. Ajuden aquesta púrria adduïnt que pateix el racisme danès. Quan, com s’ha vist clarament, els racistes són els seus herois immigrants contra la població danesa nadiva europea. Sense importar-los gens malgrat dir-se anarquistes que els seus herois immigrants, a més de saquejar biblioteques com es veu al video, són uns teocràtics i misogins declarats. Els antifes palesen la seva estupidesa en posar-se al servei d’aquesta gent extremadament reaccionària. Proven, una altre vegada més, que enguany ser revolucionari és el contrari de ser antifa.

Perque els immigracionistes s’estimen més mirar a una altre banda quan la realitat torna a esmicolar a cops de roc i proclames teocràtiques la seva ximple xerrameca. Negant-se a veure que el succeït a Dinamarca és el mateix que a Paris -França-, Amberes -Flandes-, Londres -Anglaterra-, etc. i etc. Protagonitzat pels mateixos de sempre. Sortosament no tothom és tan babau. Sabrem revoltar-nos quan calgui, abans sigui massa tard, per combatre aquest gran i lamentable merder.

Han aturat al darrer moment l’intent d’assassinat d’en Kurt Westergaard, han detingut dos marroquins i un tunisià que tres anys després de la publicació de la seva caricatura d’en Mahoma encara maldaven per assassinar-lo. Cal tenir present que nosaltres ens alegrem de la seva detenció alhora que milions d’altres persones al món se n’han sentit decebudes. Són les mateixes que, pel contrari, haurien reaccionat euforicament en assabentar-se del seu assassinat.

Persones per les que aquests assassins són herois o com a mínim els tracten amb condescendència, com ho són els babaus que es suiciden fent-se esclatar assassinant indiscriminada i cobardament tothom que els envolti, mentre que per nosaltres ho és gent com en Kurt Westergaard -dibuixant danes de 73 anys-.

Un home gran -i alhora gran home veient la seva fermesa i lucidesa- armat només amb el seu llapis, humil llapis, que tanmateix fa estremir de por la púrria que s’ha atorgat el dret de dir-nos als europeus on són els límits de la nostra llibertat d’expressió. És a dir de la nostra llibertat de pensament.

És per això que varis diaris danesos i europeus han decidit de tornar a publicar la caricatura de Mahoma. És molt més que un gest simbolic. És un acte de fermesa valuos i realment imprescindible.

Que als països islamitzats actuin com ho fan és lamentable pero, al final, són els seus països. Pero que no gosin de pretendre imposar-nos res als europeus. Ni tan sols fent servir la xerrameca immigracionista i interculturalista ximple de certes esquerres. Perque els europeus n’estem cada vegada més farts.

Kurt Westergaard és un dels 12 dibuixants que al 2005 van publicar caricatures d’en Mahoma al diari danès Jyllands-Posten, amb una explicació del seu significat que no van poder ni voler entendre les masses de musulmans que van cremar les ambaixades danesa i noruega a Damasc -no acababen d’aclarar-se entre Noruega i Dinamarca pel que van cremar ambdues- així com provocar violents aldarulls a Afganistàn, Líban, Nigeria, Pakistàn i Somalia amb decenes de morts.

Pero tampoc organitzacions com el Consell Musulmà de la Gran Bretanya, suposadament moderades com en Tariq Ramadan, van poder ni voler respectar-lo com van palesar en escometre histèricament contra en Kurt Westergaard i, de fet, contra Europa.

Pretenent dictar-nos que hem de dir i quan ho podem dir.

A la mateixa Gran Bretanya on el babau arquebisbe de Canterbury, cap espiritual de l’esglèsia anglesa, vol instaurar la xària -llei islàmica-. Per satisfer precisament aquest Consell Musulmà de la Gran Bretanya.

Gràcies Dinamarca, una altre vegada, per ser l’avantguarda d’Europa en la lluita contra aquesta foscor que s’abraona sobre nosaltres. I, especialment, gràcies Kurt Westergaard.

Cartells tan clars i contundents com aquest s’han escampat des del barri d’Østerbro a la resta de Copenhagen i Dinamarca. Caldrien estendre’s arreu d’Europa.

Això sí és diálogo de civilizaciones. Perque tota la resta és simple resignació i cobardia. Els discursos macos i buits dels immigracionistes no aconsegueixen amagar la pudor a podrit del futur que amb aquests ens espera i se’ns apropa.

Enhorabona i gràcies als danesos per ser l’avantguarda d’Europa en la lluita pel nostre futur.

La meitat dels conversos danesos a l’islam creuen aquest més important que la democràcia i això és perque seva majoria procedeixen del postcomunisme. Ho explica un estudi de l’antropòloga Tina Gudrun, publicat al seu llibre Els Nous Musulmans a Dinamarca, on constata que entre els islamitzats danesos hi sovintegen tants postcomunistes perque s’hi encabeix fàcilment el seu rebuig contra la democràcia.

L’esgotament de les idees d’aquestes esquerres, que han omplert aquest buit amb un immigracionisme que acostuma a degenerar i ser simultani a un discurs molt rancuniòs i ple d’odi contra la identitat etnocultural europea, fan que l’islamització d’aquesta mena de babaus sigui plenament coherent amb el seu pensament.

Odien Europa perque mai va cedir a la seva ideología, perque els europeus l’han superada i enterrada. És per això que el comunisme que abans parlava de salvar els treballadors europeus ha passat amb aquests postcomunistes a ser un discurs de venjança i anihilació contra aquesta Europa que l’ha vençut.

Mitjançant l’islam perque ambdos comparteixen el mateix odi envers la nostra identitat etnocultural. Pero també perque l’islam fa servir aquest discurs immigracionista, multi o interculturalista com ara s’anomena, com a eina per convèncer als europeus amb les seves mateixes paraules de que la seva obligació i el millor que poden fer es deixar-se islamitzar passivament.

Sortosament entre els joves europeus n’hi han molts que no s’empassen el discurs de la culpabilitat europea de l’immigracionisme en la seva versió d’esquerres. Ni tampoc el discurs cruament economicista, segons el que Europa només te futur si s’omple massificadament d’immigració, de la seva versió de dreta. A aquests joves que sí creiem en el futur d’Europa, sense renunciar a la nostra identitat etnocultural i a desemvolupar-la en tot el seu potencial i pluralitat, ens espera un protagonisme cabdal properament.