Aquest hivern s’enceta una nova campanya de solidaritat amb els infants de Kosovo. Els cal el nostre ajut arran l’agressiu boicot que pateixen pels albanesos. Emparats sota el silenci còmplice dels mitjans i les forces de l’ONU, l’OTAN i la UE.
Els serbis són nadius europeus i, a sobre, no són musulmans com els albanesos a Kosovo. És pel que res no diuen, per exemple, delstalls de subministrament d’electricitat per aquests darrers comesos als indrets on els serbis sobreviuen?
Solidaritat amb els infants de Kosovo.
Minven ençà la invasió turca patida al segle XIV, fa 700 anys, però els serbis resisteixen a Kosovo encara. Malgrat segles de neteja ètnica imposada pels turcs mitjançant els albanesos islamitzats al seu servei. Islamització que encara hi persisteix com palesen les antigues i valuoses esglèsies i monestirs ara mateix cremats i enderrocats, en nom de l’islam, pels albanesos.
Fins que al segle XVIII els serbis van ser minoritzats a Kosovo. Al cor de la seva nació. Molts serbis van exiliar-se fora de Kosovo forçats per la violència turca i albanesa en contra seva en no sotmetre-s’hi. D’altres van ser forçats a islamitzar-se i després a dissoldre’s entre la imposada majoria albanesa perdent fins i tot la seva llengua. Perdent, en síntesi, la seva identitat.
Mestissatge i multiculturalitat en dirien ara els mateixos que, gens casualment, callen front els abusos patits pels serbis. Incloent les nenes i els nens serbis. Al 2008 els albanesos, en acabat, van arrabassar Kosovo de Sèrbia forçant-ne la secessió. Culminant els 700 anys de neteja ètnica i d’islamització que hi han protagonitzat contra els serbis.
Els serbis han comés també crims. Però no més que turcs i albanesos. Els cal la solidaritat de la resta d’europeus per compensar la bruta i còmplice indiferència de la UE, l’ONU -UNMIK-, OTAN -KFOR- i els mitjans envers el seu patiment atiat pels albanesos. Com si aquests nens i la resta de serbis fossin responsables dels mals del comunista i dictador Milosevic, com si els 700 anys previs de neteja ètnica contra la seva nació pels turcs i albanesos musulmans mai no haguessin succeït.
Perquè a aquests infants rau el futur dels serbis a la seva terra. Com rau al jovent europeu en general el futur d’Europa. Dels europeus s’espera, se’ns exigeix, que siguem solidaris amb tothom excepte amb nosaltres mateixos. Per què d’això darrer, inversemblantment, se’ns blasma?
Com podem valorar, respectar i garantir la diversitat etnocultural del món sense valorar i respectar d’entrada la nostra identitat etnocultural europea? Nosaltres som una expressió d’aquesta pluralitat del món i, ara mateix, una de les més amenaçades en el futur proper.
Estar orgullòs de ser europeu, sent conscient de les nostres errades i defectes -sense l’etnomassoquisme babau dels immigracionistes- per superar-los i alliberar tot el nostre potencial que tantes fites positives ha assolit al decurs dels segles, és el millor que podem fer per garantir aquesta pluralitat.
Dies Natalis Solis Invicti. La victòria de la llum sobre la foscor, de la vida sobre la mort, això és el que simbolitza la creu solar en flames de la imatge i és el que cel.lebrem des de la nostra més llunyana antigor.
Ho fem arreu d’Europa quan fem cagar el Tió, decorem l’arbre de Nadal, cremem el tronc de Iule, etc. Només fem que repetir un ritual tan antic com nosaltres mateixos. És a dir tan antic com Europa mateixa. Fent-la reviure cada vegada que el repetim.
Un ritual on es cel.lebra que el Sol s’imposa una altre vegada a la foscor, que la vegetació torna a viure i donar-nos els seus fruits, tornant a començar el cicle de la vida i de la mort.
Un cicle del que Europa, malgrat tot, se’n surtirà més viva que mai.
Ho farà malgrat babaus com els responsables del Tribunal de Justicia de Brussel.les -capital de la UE-, que van manar la retirada de les decoracions nadalenques per no ofendre els musulmans que ja són gairebé la meitat dels seus habitants.
També a desgrat d’immigracionistes com Stefan Lindskog, nou membre del Tribunal Suprem suec, que vol legalitzar la poligàmia adduint que no te dret a interferir en afers religiosos ni en les vides personals de cadascú. Creu seriosament que ningú s’adona de com aquesta sobtada tolerància respecte la poligàmia va adreçada només als musulmans, que per exemple a Estocolm són ja el 20% dels habitants, a qui babaus com ell malden malaltisament per tenir satisfets? Inclou això els hindus que es casen amb serps o gossos ara delerosos d’anar tots a Suècia a gaudir del paradís multicultural o intercultural o com més s’estimi dir-li al resultat de la dissolució etnocultural d’aquesta nació europea?
O malgrat el think tank laborista que va recomanar de diluir el Nadal i donar suport a altres cel.lebracions culturals i religioses per aconseguir una societat multicultural a Anglaterra. Afegint que una de les seves prioritats són les arees rurals. On segons diu cal incidir-hi especialment ja que, literalment, són encara predominantment blanques -els suposa això un problema!?-. Llavors no haurien de patir sabent que la dones britàniques tenen 1,7 fills per mare mentre les dones pakistaneses, sense comptar les d’altres origens foranis, tenen 4,7 fills per mare.
Malgrat tot això també, finalment, vencerà la llum a Europa. El Sol tornarà a sortir, triomfant, vencent aquesta foscor que ens envolta cada vegada més. Apolo déu del Sol i de la Llum, Esvaidor de la foscor, vetlla per nosaltres.
A mi m’agrada molt. M’agrada veure com canvia la natura amb cada estació. M’agraden totes, cadascuna te el seu caràcter. Viure a un lloc on no hi haguessin estacions se’n faria extrany. Segur que trobaria a faltar la tardor. I l’hivern que aviat arribarà.
Els antifa -antifeixistes- juguen a ser antisistema. Pero són la policia més eficient d’aquest sistema on vivim i treballem. Com va veure’s amb l’escomesa d’uns cinc cents d’aquests contra els deu mil manifestants del SVP suís a Berna.
Repetint les consignes immigracionistes que s’empassen dels mitjans més mainstream. Creient-se revolucionaris en cridar-les mentre els agredien. Quan, en realitat, són infinitament més revolucionaris aquests suïssos del SVP.
A qui potser van impedir de culminar la seva pacífica manifestació amb un multitudinari concert al centre de la ciutat suissa. Sense poder impedir-los tanmateix, ni a aquests deu mil ni a moltíssims altres més centenars de milers de suïssos, d’anar a votar per mostrar com se senten saturats d’immigracionisme.
Això mateix, d’immigracionisme, una de les doctrines oficials de l’establishment europeu. En concret de les seves patronals per qui l’entrada massificada d’immigrants els permet disposar d’una gran massa de treballadors en precari, molt barats. Precaritzant-nos a nosaltres en conseqüència.
Aquests antifas treballen, suposem que involuntàriament, per aquestes patronals. Contra el dret dels suïssos i dels europeus a decidir sobre el seu futur, sobre les seves nacions. Sobre l’impacte profund que hi tindrà la immigració, etnoculturalment, a aquestes.
Semblen una colla de babaus. Anant d’anticapitalistes mentre protegeixen de fet els interessos del capitalisme més depredador que només vol aprofitar-se d’aquests immigrants i a qui, alhora, no importa gens el dret a decidir dels suïssos sobre la seva nació i dels europeus en general sobre la nostra identitat etnocultural.
Enguany ser revolucionari és el contrari de ser antifa.
Fins i tot l’amor és lluita. Com segur saps si no lluites pel teu amor, si no mantens encesa la flama i no la fas cremar amb intensitat, les inclemències de la vida poden apagar-la. La Vida és Lluita, Leben ist Kampf, em nascut per estimar i això a aquest món significa lluitar ferotgement pel que estimem.
