Truart; música electrònica, industrial, marcial i folk ucraïnesa
Ancestrals melodies d’acordió són la base d’aquesta música electrònica i industrial ucraïnesa d’avantguarda. Emetent sons marcials i revolucionaris abrandats, però alhora molt ballables, tan adients per l’Europa d’enguany. Digne company de Von Thronsthal i Triarii, entre molts d’altres, és Truart a aquesta avantguarda musical i cultural que expressa l’arrauxat esperit de l’Europa amb voluntat de viure i combatre. Afirmant-se a les seves més fondes arrels per projectar-se al futur i abastar l’infinit. Sempre creixent, desenvolupant-se, madurant. El contrari de qui només espera dels europeus de minoritzar-se, dissoldre’s i morir en resignació i silenci.
Encara latent, però ja amb força, es comença a fer sentir el nou jovent revolucionari d’Europa:
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
La resposta natural d’una Europa amb voluntat de viure i lluitar. Que no es resigna al dictat de l’esquerra més alienada per la seva supèrbia i encarcarament, a sobre, feta servir pel capitalisme més abandonat a la seva pulsió rapinyaire. El mal que ens estàn fent és copsa a tot arreu i més encara ens en faràn si ningú s’hi encara i combat.
Contra la gerontocràcia del ‘68 que, també allà com aquí, pretén fer pagar al jovent d’avui el greu preu de les seves errades. Alliçonant-nos hipòcritament des de la prepotent autoritat moral que s’atorga, envoltada de la rovellada aura del seu brut antifeixisme -antifaschistischer Schutzwall o mur de contenció de l’antifeixisme era l’oficial i orwellià nom del mur de Berlín-, brandant vells espantalls per esporuguir-nos. Per esbroncar-nos cada vegada que s’adona de com el jovent malda, fart com n’està, de desobeïr-la i alliberar-se’n.
Per què resignar-s’hi? Ens pertoca de combatre a aquesta generació caduca així com els seus deixebles i la seva massa sovint ominosa herència tant social com etnocultural sobre el futur dels europeus. Que tenim el dret i el deure de vetllar pel nostre futur com qualsevol altre identitat etnocultural del món.
J’ai toujours voulu méler les soucis contradictoires: nation et europe, socialisme et aristocratie, liberté de pensée et autorité, mysticisme et anticléricalisme.
Jo sempre he maldat de barrejar i complementar neguits contradictoris: nació i Europa, socialisme i aristocràcia, llibertat de pensament i autoritat, misticisme i anticlericalisme.
Look at what we’ve build
You can’t see it, you’ll never see it
Take your fucking guilt
I don’t need it, I don’t want it
Hardcore europeu, des dels Països Baixos, mostrant al món com el jovent d’Europa lidera enguany la superació de patètics complexos de culpa de generacions anteriors que semblen maldar en carregar-li.
La inmigració transfereix riquesa de les classes més pobres a les classes mitjanes i altes.
Crea perdedors i guanyadors?
Sí. En permetre l’entrada d’immigrants, l’estat subvenciona a les classes altes i mitjanes. Paga amb els impostos de tothom els serveis i les pensions per acollir més treballadors foranis i així els empresaris es beneficien de pagar sous més baixos i les classes mitjanes aconsegueixen treballadors de la llar més barats.
Però, qui vol tenir cura de vells?
Abans havien treballadors nascuts al pais que feien aquestes feines…
Ara no volen fer-les.
No les volen fer pel sou que cobren els immigrants per fer-les.
És curiòs que aquí els defensors de la immigració són l’esquerra i els sindicats.
A l’inrevés que als EUA. Allà els sindicats sempre han protestat per la immigració, perque fa caure els sous i degrada l’estat del benestar. Pero enguany els sindicats han estat desmantellats.
No han estat gaire reeixits.
Cap ni un. Als EUA quan parlen els diners, els altres perden. Els empresaris sempre demanen més immigració per pagar sous més baixos i després aconsegueixen que tots paguem amb els nostres impostos la major despesa de serveis públics que suposa aquesta immigració de la que només aquests se’n beneficien. Els pobres carreguen amb els costos d’adaptació de l’immigrant als seus barris i als serveis públics.
Ser antiimmigració queda fatxa.
Els intel.lectuals i la premsa no han de competir amb immigrants que cobren menys pel mateix treball. I, a més, es senten generosos i solidaris en donar-los suport. De passada, aconsegueixen un servei domèstic més barat.
Envers on anem?
Als EUA el govern anava a proclamar una nova regularització pels immigrants il.legals pero, al final, malgrat la pressió dels empresaris, l’elit dirigent i la premsa no l’han proclamada. Ja veurem.
Es veurà un canvi restrictiu?
No crec. El mecanisme de la immigració segueix i seguirà transferint riquesa de les classes baixes a mitjanes i altes, que són les que decideixen. Per això res canviarà. Fíxi’s als candidats a la presidència…
No n’hi ha cap antiimmigració?
Els tres: McCain, Obama i Clinton són favorables a la amnistia pels il.legals. Només hi ha un factor que aturaria la immigració…
Quin?
Aquí a Europa, potser sigui la identitat cultural nacional i la por a perdre-la la poderosa raó que mogui vots i politics…
L’economista George J. Borjas és una de les autoritats al debat sobre la immigració als EUA.
Veient el que diu, en aquest cas a una entrevista a La Vanguardia, això te molt de mèrit.
Pero no tant en descobrir res que no sàpiga ja molta gent com per dir-ho a la cara dels immigracionistes.
Amb arguments perfecta i sòlidament documentats, dificilment rebatibles i encara menys amb la seva habitual cantarella esmicolada sense miraments a aquesta entrevista, arguments que el seu origen com immigrant cubà rebla definitivament.
Clamen orgullosos i desafiants els joves europeus revoltats que s’enfronten als carrers de la seva ciutat d’Anderlecht, a Flandes, contra les bandes de marroquins que van reptar-los mitjançant un blog a lluitar pel seu control el passat 23 de maig -a un post previ s’explica com va començar tot.-
Retirat de Live Leak per greus i versemblants amenaces als seus treballadors immediatament després de publicar-s’hi, condemnat pel Consell d’Europa des d’ara conegut com el Consell dels Cobards d’Europa en fer-ho per simple pànic, condemnat fins i tot pel secretari general de l’ONU patèticament condescendent amb els països islamitzats, etc.
Titllat també de tenir un contingut inapropiat a Dailymotion i Youtube pels creients de la religion of peace dita així pels immigracionistes que, probablement, han estat tan babaus d’ajudar-los a dificultar-hi l’accès.
Malgrat tot aquí està Fitna per veure’l, a desgrat dels qui tant malden per obstaculitzar-ho, lliure de censures:
És un film de combat, dur, sense concessions. Ja n’hi han més que prou, dia rere dia, a la majoria de mitjans. En calen més encara?
El film és criticable, com tot, pero això no justifica la histèrica censura que pateix juntament amb el seu autor Geert Wilders.
Les veritats ofenen.
És per això que s’ha desfermat aquesta histeria contra Fitna.
Personalment no m’importa gens si algú és musulmà o no ho és.
Pero si m’importa, i molt, que es cregui amb dret a dir als europeus com hem de parlar, pensar i en sintesi viure.
Cal deixar ben clar que no permetrem que ho facin. Ni fent servir els immigracionistes que són, malauradament, massa babaus per adonar-se’n.
Com fa Aref Ali Nayed, entrevistat a El Pais com portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos en proclamar que enEuropa siempre han existido, en minoría, oscuras fuerzas demoniácas. En el pasado focalizaron su odio en nuestros hermanos y hermanas judíos con el trágico y horrible resultado de todos conocido. Esas mismas fuerzas ahora dirigen su odio vehemente contra el islam y los musulmanes. Rezo para que Europa tenga la sabiduría de evaluar correctamente a quién se enfrenta. Pueden cambiar el objetivo de su odio, pero son básicamente las mismas que protagonizaron el más negro capítulo de la historia de Europa. No debemos permitir que se escondan detrás de los llamamientos a la libertad de expresión, una libertad que todos defendemos.
Forces demoniaques? Es pot prendre seriosament, d’entrada, algú que diu collonades semblants?
Judeofòbia? A Europa se n’ha fet una molt seriosa autocrítica. N’han fet als països islamitzats? No sap que gairebé tots els jueus del Magreb van anar a viure a Israel tan aviat van poder, només proclamar-se la seva independència, després de patir segles de repressió pels musulmans a Marroc, Algeria i Tunisia? Estàn disposats a reconèixer Israel i a conviure-hi pacíficament? Quan canviï l’actitud dels musulmans envers Israel llavors podrà prendre’s una mica més seriosament el que diu.
Encara que si algú ha de donar explicacions per judeofòbia a Europa són els immigracionistes més abrandats i les esquerres més entusiastes amb els musulmans. Són qui més hostilitat expressa envers els jueus. Imitant els seus herois islàmics.
Llibertat d’expressió? En donen exemple amenaçant tothom qui emet el film Fitna, pretenent censurar-lo?
A l’entrevista també repeteix, com es habitual, la xerrameca immigracionista sobre la culpabilitat europea. Hi burxa per justificar el tancament de tretze esglesies protestants a Algeria. Sembla no tenir present que si Algèria és un pais islamitzat es degut a l’invasió arabomusulmana que va patir al segle VII.
Sembla no tenir present que l’islam ha estat, i és, agressivament colonialista i xenòfob. Com ara ho constatem a Europa, una altre vegada, ja que pateix les seves escomeses des de l’antigor. Com ho han constatat nombroses identitats etnoculturals al decurs dels darrers segles.
Un altre exemple, aquest portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos, d’islàmica hipocresia. Que en Geert Wilders descobreix en tota la seva sagnant cruesa.
Segons Aref Ali Nayed en los últimos tiempos hay una fastidiosa tendencia a provocar repetidamente a los musulmanes. Al contrari, som els europeus que comencen a respondre a les seves provocacions. La paciència, de la que han abusat prou, se’ns esgota. Pot fer de victima tot el que vulgui. No li servirà de res. Cada vegada confòn, sortosament, a menys europeus.
