Crec que, al segle XXI, la veritable amenaça la suposa certa colla de gent per qui tu i jo som infrahumans. Aquesta gent d’estretor mental simplement no reconeix el nostre dret a viure. No l’importa amb qui tracta -russos, jueus, tàrtars, francesos, anglesos o qualsevol- tots els som iguals. Per aquests som només una civilització supèrflua que cal anihilar. Esperem que els nostres companys occidentals s’adonin de com aquests paios ens amenacen en igual mesura i que aquesta plaga avançant sobre Europa ens engolirà mentre tots anem discutint.
Quant a la pirateria ara hi han pirates desfermats a Somàlia i demà, al meu parer, la costa africana sencera serà un eixam de pirates sense que hi hagin prou vaixells de guerra per contenir-los. Hi ha una immensa distància entre Europa i el Tercer Món. Hi emergeix una nova civilització segons qui l’hemisferi nord i blanc sempre l’ha oprimit i arran això cal ser ara anihilat. Això és molt seriós.
Si la civilització del nord vol defensar-se li cal estar unida: Amèrica, la Unió Europa i Rússia. Sense estar units seràn vençuts un rere l’altre.
Mariners bascos, exemple de força en l'unitat
[I think that in the XXI century, the real threat is posed by a certain bunch of people who think that you and I are second-class people. Those close-minded people simply don’t recognize our right to live. They don’t care who they are dealing with – Russians, Jews, Tatars, French, or British, or whoever, – they are all the same to them. To them, we are just a worthless civilization that must be destroyed. Let’s hope our Western counterparts realise that those guys threaten us all in equal measure and that this plague advancing on the European continent will engulf us while we are all arguing.
As for piracy, there are pirates rampant in Somalia, and tomorrow, I think, the entire African coast will be swarming with pirates, and there will not be enough warships to keep them at bay. There is an enormous distance between Europe and the Third World. There is a new civilization emerging in the Third World that thinks that the white, northern hemisphere has always oppressed it and must therefore fall at its feet now. This is very serious
If the northern civilization wants to protect itself, it must be united: America, the European Union, and Russia. If they are not together, they will be defeated one by one.]
Són paraules de Dimitri Rogozin, ambaixador de Rússia a l’OTAN, sobre la pirateria i el que hi rau realment. Alhora que d’altres pretenen fer passar aquests somalis com herois i víctimes dels pescadors gallecs i bascos a qui han robat, segrestat i torturat. A qui només pot retreure’s de treballar durament com mai no han intentat de fer aquests somalis. Qui al decurs d’aquests darrers segles poc més han fet que empaitar i caçar altres africans per vendre’ls com esclaus als àrabs que, prèviament, els havien islamitzat i fet un dels seus proveïdors d’esclaus. Poc més excepte, com encara avui fan, piratejar. L’única diferència és que ara l’esquerra postcomunista els justifica i, a sobre, blasma a qui pateixen els seus abusos en ser europeus. Gairebé segur que també ho faria sí, fins i tot, els venguessin com esclaus.
Manifestació a Berlín d’abast europeu de solidaritat amb l’Enrico, víctima d’una covarda agressió per púrria d’ultraesquerra, organitzada per l’Identitärer Studentenblock Berlin o Bloc d’Estudiants Identitaris de Berlín.
Solidaritat europea per Enrico víctima de la violència d'esquerra
No cal coincidir exactament amb els seus ideals per solidaritzar-s’hi i, així, condemnar la impunitat de la violència de l’esquerra -especialment la postcomunista-. Mandrosament avesada ja a titllar tothom que en discrepi de totalitari per actuar després, hipòcritament, més totalitàriament que ningú.
Cada vegada més europeus, començant pel jovent europeu, es rebel·len contra aquesta esquerra. Contra el poder establert que arbitrària i impunement actua tant a les institucions com al carrer i als mitjans.
Contra una esquerra moguda només per la seva obsessió de perpetuar-se al poder i per satisfer els seus capricis ideològics, és a dir moguda només pels seus interessos particulars, i no pel seu desig de treballar en benefici col·lectiu dels europeus.
Ser revolucionari enguany és, cada vegada més, antagònic amb ser d’esquerra i antifa. En reduir-se a aparell repressor del capitalisme rapinyaire. Atiat per aquest contra qui amb més lucidesa denuncia i combat els seus barroers, flagrants i nocius abusos. Al voltant del seu comú immigracionisme és on millor palesen la seva bruta entesa.
Truart; música electrònica, industrial, marcial i folk ucraïnesa
Ancestrals melodies d’acordió són la base d’aquesta música electrònica i industrial ucraïnesa d’avantguarda. Emetent sons marcials i revolucionaris abrandats, però alhora molt ballables, tan adients per l’Europa d’enguany. Digne company de Von Thronsthal i Triarii, entre molts d’altres, és Truart a aquesta avantguarda musical i cultural que expressa l’arrauxat esperit de l’Europa amb voluntat de viure i combatre. Afirmant-se a les seves més fondes arrels per projectar-se al futur i abastar l’infinit. Sempre creixent, desenvolupant-se, madurant. El contrari de qui només espera dels europeus de minoritzar-se, dissoldre’s i morir en resignació i silenci.
Encara latent, però ja amb força, es comença a fer sentir el nou jovent revolucionari d’Europa:
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
La resposta natural d’una Europa amb voluntat de viure i lluitar. Que no es resigna al dictat de l’esquerra més alienada per la seva supèrbia i encarcarament, a sobre, feta servir pel capitalisme més abandonat a la seva pulsió rapinyaire. El mal que ens estàn fent és copsa a tot arreu i més encara ens en faràn si ningú s’hi encara i combat.
Contra la gerontocràcia del ‘68 que, també allà com aquí, pretén fer pagar al jovent d’avui el greu preu de les seves errades. Alliçonant-nos hipòcritament des de la prepotent autoritat moral que s’atorga, envoltada de la rovellada aura del seu brut antifeixisme -antifaschistischer Schutzwall o mur de contenció de l’antifeixisme era l’oficial i orwellià nom del mur de Berlín-, brandant vells espantalls per esporuguir-nos. Per esbroncar-nos cada vegada que s’adona de com el jovent malda, fart com n’està, de desobeïr-la i alliberar-se’n.
Per què resignar-s’hi? Ens pertoca de combatre a aquesta generació caduca així com els seus deixebles i la seva massa sovint ominosa herència tant social com etnocultural sobre el futur dels europeus. Que tenim el dret i el deure de vetllar pel nostre futur com qualsevol altre identitat etnocultural del món.
J’ai toujours voulu méler les soucis contradictoires: nation et europe, socialisme et aristocratie, liberté de pensée et autorité, mysticisme et anticléricalisme.
Jo sempre he maldat de barrejar i complementar neguits contradictoris: nació i Europa, socialisme i aristocràcia, llibertat de pensament i autoritat, misticisme i anticlericalisme.
Look at what we’ve build
You can’t see it, you’ll never see it
Take your fucking guilt
I don’t need it, I don’t want it
Hardcore europeu, des dels Països Baixos, mostrant al món com el jovent d’Europa lidera enguany la superació de patètics complexos de culpa de generacions anteriors que semblen maldar en carregar-li.
