Al minut 3.41 del video apareix un noi, a la porta de l’institut, explicant què hi passa:  

Els alemanys sempre són allà -assenyala un racó en dir-ho-. Sempre van sols.

I la resta? Què en fan?

Els criden i els foten patades, els envolten i apallissen. Només per divertir-se.

I els alemanys es defensen?

No. Tenen por.

Per què haurien de tenir por aquests nois alemanys? Només poden tenir por de deixar-se endur per prejudicis totalment injustificats. Maldar per ser oberts i receptius envers aquests nois, bàsicament turcs i marroquins, que els donen l’oportunitat de gaudir de la seva cultura. Això els cal fer. Perque quan els apallisen només expressen apassionats el seu desig de bastir plegats, harmoniosament, una nova Alemanya i Europa. Com pot pensar-se res més? Fer-ho es deixar-se endur per prejudicis sense fonament. Malament, molt malament.

Això passa als barris de Neu Kölln i Kreuzberg, a Berlin, com passa també a indrets de tantes grans ciutats europees. Decebut perque al teu institut a Barcelona o València o Mallorca encara no s’hi gaudeix d’aquesta vibrant interculturalitat? No desesperis, és qüestió de temps. Allà la immigració du dècades arribant-hi massificadament. Aqui du només uns quinze anys. 

Per què no passen aquest video per la tele, sencer? Així els joves d’aqui sabràn el que s’estàn perdent. Com també els seus professors. En veure els professors alemanys que han demanat auxili al govern alemany per la violència i l’absentisme que pateixen als instituts pero que, tanmateix, no declaren res en persona al video por prohibició judicial.  Segur que els engrescaria molt veure-ho.

Així estaven cinc homes, nus exhibint els seus penis, dins l’apartament a la planta baixa de l’edifici on viuen. A la ciutat d’Herne, a Alemanya.

Malauradament per ells va passar pel carrer una dona alemanya amb la seva filla de 13 anys.

Aquesta dona va colpejar iradament la finestra alhora que els expressava la seva incomoditat amb contundència verbal.

Resulta que aquests homes eren indis.

Així que van decidir castigar aquesta desagraïda dona alemanya nadiva europea que gosava d’obstaculitzar la seva tasca enriquidora de la cultura alemanya i europea.

Primer van obrir la finestra i llençar-li al cap un ventilador. Pero no van encertar el cop.

Així que, tot seguit, van sortir totalment nus de l’edifici començant a empaitar amb barres de ferro aquesta dona alemanya pel carrer.

Tot sigui per la interculturalitat i el mestissatge.

La policia en arribar, amb tota probabilitat cridada per algun altre alemany dolent, va trobar-se que un home indi voltava corrent i brandant una barra de ferro entre la gentada i va colpejar varies vegades a la dona amb aquesta [an Indian man was running around waving a metal rod in the crowd and hit the woman several times with it]

Hi havien unes vint persones, segons la policia, mirant el que succeia sense intervenir-hi. Potser tenien por de ser titllats de racistes si aturaven aquests immigrants indis en la seva generosa i altruista tasca d’educar els alemanys i europeus en el respecte a la seva meravellosa i delicada cultura que tant ens enriqueix interculturalment.

Què en deu pensar la filla d’aquesta dona, una noia de tretze anys, haurà entès la lliçó rebuda per la seva dolenta mare o potser s’haurà donat que alguna cosa no va gens bé a Alemanya i a Europa?

La inmigració transfereix riquesa de les classes més pobres a les classes mitjanes i altes.

Crea perdedors i guanyadors?

Sí. En permetre l’entrada d’immigrants, l’estat subvenciona a les classes altes i mitjanes. Paga amb els impostos de tothom els serveis i les pensions per acollir més treballadors foranis i així els empresaris es beneficien de pagar sous més baixos i les classes mitjanes aconsegueixen treballadors de la llar més barats.

Però, qui vol tenir cura de vells?

Abans havien treballadors nascuts al pais que feien aquestes feines…

Ara no volen fer-les.

No les volen fer pel sou que cobren els immigrants per fer-les.

És curiòs que aquí els defensors de la immigració són l’esquerra i els sindicats.

A l’inrevés que als EUA. Allà els sindicats sempre han protestat per la immigració, perque fa caure els sous i degrada l’estat del benestar. Pero enguany els sindicats han estat desmantellats.

No han estat gaire reeixits.

Cap ni un. Als EUA quan parlen els diners, els altres perden. Els empresaris sempre demanen més immigració per pagar sous més baixos i després aconsegueixen que tots paguem amb els nostres impostos la major despesa de serveis públics que suposa aquesta immigració de la que només aquests se’n beneficien. Els pobres carreguen amb els costos d’adaptació de l’immigrant als seus barris i als serveis públics.

Ser antiimmigració queda fatxa.

Els intel.lectuals i la premsa no han de competir amb immigrants que cobren menys pel mateix treball. I, a més, es senten generosos i solidaris en donar-los suport. De passada, aconsegueixen un servei domèstic més barat.

Envers on anem?

Als EUA el govern anava a proclamar una nova regularització pels immigrants il.legals pero, al final, malgrat la pressió dels empresaris, l’elit dirigent i la premsa no l’han proclamada. Ja veurem.

Es veurà un canvi restrictiu?

No crec. El mecanisme de la immigració segueix i seguirà transferint riquesa de les classes baixes a mitjanes i altes, que són les que decideixen. Per això res canviarà. Fíxi’s als candidats a la presidència…

No n’hi ha cap antiimmigració?

Els tres: McCain, Obama i Clinton són favorables a la amnistia pels il.legals. Només hi ha un factor que aturaria la immigració…

Quin?

Aquí a Europa, potser sigui la identitat cultural nacional i la por a perdre-la la poderosa raó que mogui vots i politics…

L’economista George J. Borjas és una de les autoritats al debat sobre la immigració als EUA.

Veient el que diu, en aquest cas a una entrevista a La Vanguardia, això te molt de mèrit.

Pero no tant en descobrir res que no sàpiga ja molta gent com per dir-ho a la cara dels immigracionistes.

Amb arguments perfecta i sòlidament documentats, dificilment rebatibles i encara menys amb la seva habitual cantarella esmicolada sense miraments a aquesta entrevista, arguments que el seu origen com immigrant cubà rebla definitivament.

(…) només l’1% d’immigrants van arribar en pastera, mentre que el 62% ho van fer en avió. Pràcticament el 65% treballaven al seu país d’origen abans de venir, dels quals l’11% eren autònoms o empresaris. (…) Un altre apartat identifica els motius d’arribada: el 39% de les dones i el 26% dels homes vénen per reagrupament familiar, mentre que el 45% d’homes i el 32% de dones ho fan per trobar una feina més bona.

Quan als mitjans insisteixen amb les tan colpidores pero alhora ja tan tòpiques imatges dels baldats immigrants arribats en pasteres ho fan transmetent, volgudament, una percepció molt esbiaixada de la immigració.

Perfecte per forçar un sentiment de culpa entre els europeus envers els immigrants. En veure aparèixer constantment als diaris i la tele aquests arribats en pastera. Malgrat ser una insignificant minoria del total d’immigrants.

Perque la gran majoria, un 65%, arriben còmodament en avió. Dels que fins un 11% eren empresaris als seus països. Venen, en definitiva, per fer més diners.

Què en diuen d’això els immigracionistes que són, bàsicament, les esquerres més dogmàtiques i els postcomunistes?

Res, fan veure que no ho saben, perque sense aquest discurs ploraner i victimista sobre la immigració no tenen res a dir ni a fer.

Mancarien de l’excusa per fer aquesta mena de barroer xantatge emocional, obscenament sensibler, que fan sobre els europeus i els catalans en concret.

Ara ja no tenen cap excusa per exigir collonades, com l’entrada i establiment il.limitats d’immigrants, que només perjudiquen els europeus laboral i socialment. Alhora que amenacen la continuitat de la identitat etnocultural europea que, com expressió de la diversitat del món, te el mateix dret de qualsevol altre a tenir futur. Un món sense els europeus, dissolts en aquesta immigració, no seria més divers. S’empobriria etnoculturalment.

Per què ho fan? No se suposa que el seu objectiu és, precisament, garantir el desemvolupament d’aquesta diversitat? No és per això que sempre en parlen? Per què llavors malden per omplir Europa d’immigració?

Donar suport als drets i al benestar dels treballadors, a Europa pero també a la resta del món, és el contrari del que fan aquests immigracionistes babaus i mentiders.

Mai abans la BBC ha parlat obertament de la, literalment, classe treballadora blanca. Al video es simbolitza la classe treballadora blanca, com l’anomena fins i tot la BBC, sent dissolta per la massificada immigració arribada a la seva terra aquestes darreres dècades. Fins acabar totalment irreconeixible. Fins desaparèixer.

Per què la televisió pública britànica, d’una qualitat modèlica imitada arreu del món i alhora fins ara propangandista de l’immigracionisme, ha decidit fer-ho? Ens ho explica la mateixa BBC:

The white working classes feel “politically alienated” and frightened to speak out, a senior BBC executive has claimed. (…) “There’s a large group of people who feel politically alienated, threatened economically and stifled socially. They feel they haven’t got a voice.” He said many people interviewed for the programmes felt they could not say what they really thought for fear of being criticised. “I wanted to change that. And I think it was important for the BBC to try and have a go at it.” [La classe treballadora blanca es sent "politicament alienada" i te por de parlar obertament, ha declarat un alt càrrec de la BBC. (...) "Hi ha un gran grup de població que es sent politicament alienat, econòmicament amenaçat i socialment oprimit. Senten que no tenen veu." Va declarar que molta gent entrevistada pels programes sent no poder dir el que realment pensa per por a ser blasmada. "Vull canviar això. I crec que és important per la BBC de fer-hi tot el que estigui al nostre abast."]

Això coincideix en saber-se que, segons dades oficials del ministeri d’interior, s’ha assolit un nou rècord quant a la xifra d’immigrants afroasiatics arribats a la Gran Bretanya… i alhora a la de britànics que se’n van. En surten gairebé tants com entren immigrants:

Since 1997 when Labour came to power almost 2 million people have been awarded citizenship, the figures show. Three quarters of new citizens last year came from countries in Asia and Africa with the main nationalities being from the Phillipines, Afghanistan, South Africa and Pakistan. Separate figures showed that the number of people leaving the UK for at least a year reached a record high of an estimated 400,000 in 2006. Almost half the emigrants were UK citizens compared with 149,000 a decade ago. An estimated 591,000 people entered the country, ten per cent up on the previous year, meaning net migration into the country was about 190,000. The overwhelming majority —- 86 per cent —- of immigrants were non British citizens. [Ençà el 1997 quan el laborisme va aconseguir el poder gairebé 2 milions de persones han rebut la ciutadania britànica, mostren les xifres. Tres quartes parts dels nous ciutadans l'any passat van arribar de països a l'Àsia i l'Àfrica sent-ne majoria els filipins, afganesos, sudafricans i pakistanesos. Altres xifres mostren que el nombre de persones que van deixar el Regne Unit un any com a mínim van assolir un rècord de gairebé 400.000 al 2006. Gairebé la meitat dels immigrants eren ciutadans britànics comparats amb els 149.000 de la dècada prèvia. Van entrar-hi 591.000 persones, un deu per cent més que l'any anterior, pel que la immigració neta a aquest va ser d'aproximadament 190.000. L'amplia majoria -86%- dels immigrants no eren ciutadans britànics.]

Record numbers of foreign nationals are being granted citizenship, according to figures published on Tuesday. (…) More than nine in 10 people who applied for citizenship were accepted. [Un nombre rècord d'estrangers està rebent la ciutadania britànica, segons xifres publicades el dimarts. (...) Més de 9 de cada 10 persones que van demanar la ciutadania britànica van ser acceptades.]

The number of foreign born workers in the UK has almost doubled since Labour came to power, according to figures from the Office for National Statistics. The Home Office is spending £400,000 of taxpayers’ money to fund a television documentary that will aim to convince the public it is beating the problem of illegal immigration. [El nombre de treballadord estrangers al Regne Unit s'ha gairebé doblat des de que el laborisme va assolir el poder, segons les xifres de l''Oficina Nacional d'Estadistiques. El ministeri de l'interior emprarà 500.000€ dels impostos dels contribuents per financiar un documental adreçat a convèncer l'opinió pública que està superant el problema de la immigració il.legal]

El video de la BBC simbolitza la classe treballadora britànica nadiva europea, blanca, suportant en silenci l’arribada massificada de la immigració a casa seva. Des de fa dècades. Dissolent-s’hi.

Fins que ara algú s’ha adonat que tenen dret a dir el que pensen. Admetent així que, fins ara, els silenciaven i censuraven. Reconeixent que aquesta arribada massificada de la immigració els fa sentir que s’hi dissolen. Ara només cal que reconeguin el seu dret a decidir sobre el seu futur. Sobre si realment es resignen a dissoldre’s.

Perque parlar de diversitat sense respectar la identitat etnocultural europea, per exemple dels anglesos pero també dels catalans, és el contrari de defensar-la.

Perque viuen la realitat de l’impacte d’aquesta immigració massificada arribada al decurs de dècades en tota la seva duresa. En tenen prou. S’han cansat de la xerrameca immigracionista que parla de diversitat sense respectar-los, fent com si no existissin, i saben que ha arribat el seu moment. Toca fer-se escoltar.

S’acaba de saber que l’atur augmentarà a la Gran Bretanya com no ho ha fet abans en onze anys. Com passa a tants indrets d’Europa. Què farà la classe treballadora blanca si tot segueix igual? La BBC ha decidit que cal donar-li veu, abans sigui massa tard, en percebre’n la tensió. Potser ja és massa tard. Ara vol fer-se sentir i no la callaràn amb les collonades habituals. Què pensen fer els immigracionistes?

Abu Qatada, mà dreta de Bin Laden a Europa, acaba de forçar el dret a rebre 1250 € mensuals vitalicis com refugiat a Anglaterra. Ho ha aconseguit després d’aturar la seva deportació a Jordània, on es reclamat per varis atemptats esfereïdors, i d’aconseguir la llibertat condicional canviant la seva estada a la presó per un arrest domiciliari. Pero no n’ha tingut prou. Diu que els anglesos violen els seus drets humans. Ara ha aconseguit fins i tot d’això deslliurar-se’n.

Quanta crueltat contra aquest innocentíssim Abu Qatada, jordà d’origen palestí, que va arribar a Anglaterra al 1993 amb un passaport fals dels Emirats Arabs Units. On va aconseguir-hi asil polític, l’estatus de refugiat, adduïnt que seria torturat en tornar a Jordània.

Un tribunal jordà va condemnar-lo a cadena perpètua en absència per la seva implicació als atemptats d’Amman, capital de Jordània, al 1998.

Pero l’Abu Qatada vivia tranquil.lament a Acton i a més ja amb la seva dona i cinc fills, a l’oest de Londres, on predicava a les mesquites locals justificant teològicament l’assassinat de dones i nens pels jihadistes a Algèria alhora que recaptant diners pels jihadistes de Txetxènia.

La seva presència amb la d’altres semblants, actuant amb total llibertat, va fer que l’espionatge francès parlès de Londonistàn en esmentar la capital anglesa.

Al 2001 se li van confiscar més de 200.000 € -£180.000- en varies divises a una operació antiterrorista a casa seva.

A l’octubre del mateix any Abu Qatada va dir als seus seguidors que havia rebut un missatge especial de l’Afganistàn anunciant l’esclat de la guerra santa. La policia alemanya va trobar sermons seus grabats a un apartament on va viure Mohamed Atta -qui va encapçalar la massacre de les Torres Bessones al setembre del 2001 als EUA-.

Abu Qatada va desaparèixer al decembre del 2001. Va ser detingut a l’octubre del mateix any i empresonat preventivament complint amb les lleis antiterroristes.

Malgrat ser empresonat va mantenir contacte mitjançant internet amb els seus seguidors i en concret amb Abu Musab al-Zarqawi, el sàdic líder d’Al Qaida a l’Iraq, atiant els seus atemptats massius i indiscriminats.

No està malament.

Pero el millor és que ara els anglesos hauràn de pagar de les seves butxaques aquests 1250 € mensuals que rebrà el pobre refugiat Abu Qatada, apart dels que reben la seva dona i cinc fills, sense oblidar tots els moltíssims diners amb que caldrà pagar els serveis de seguretat anglesos vigilant-lo.

No seria millor deportar immediatament aquest porc a Jordània i que en facin allò que els vingui de gust?

El sindicat CGT ha rebut el suport total dels empresaris de la hosteleria en la seva vaga organitzada per exigir al govern francès la regularització immediata i massiva de fins a 100,000 immigrants irregulars -il.legals- gairebé tots subsaharians o és a dir africans negres.

Això només pot sobtar a qui encara no s’ha adonat de que empresaris com els d’aquesta patronal de la hosteleria francesa són els primers i més interessats en omplir Europa d’immigrants.

Per omplir-ne els seus bars, restaurants, cafes, etc. i un llarg etc. com mà d’obra barata. Perque, gràcies a la seva presència massiva, han pogut baixar sous i allargar horaris. Empitjorant-hi les condicions de feina -precaritzant-les-.

Aquesta massa d’immigrants, fins 100,000, està diposada a cobrar sous inferiors dels rebuts fins ara pels treballadors europeus. En ser sous millors que als països d’on arriben. I, a més, perque les seves condicions de vida a França i Europa en general són molt millors que allà. Els compensa acceptar-los.

Els perjudicats són els treballadors europeus que pateixen aquesta precarització. Imposada pels empresaris fent servir els immigrants.

Pero si ho denuncien aquests mateixos empresaris no dubten en fer servir la xerrameca immigracionista, o fins i tot donar suport directament a sindicats com la CGT francesa, per aconseguir el seu objectiu.

Mantenir i ampliar a Europa aquesta massa de mà d’obra barata immigrant. En nom de la competitivitat.

Amb l’ajuda de sindicalistes com els de la CGT. Que han renunciat a defensar els treballadors europeus en un altre cas flagrant d’etnomassoquisme i, a sobre, posant-se al servei dels interessos d’aquesta patronal. Es pot ser més babau?

Fins quan es resignaràn els treballadors europeus a patir tot això? Fins quan es resignaràn a sentir com malgrat ser mileuristes o inframileuristes els titllen d’explotadors i privilegiats només per ser europeus quan ho denuncien?

Tots els drets socials i laborals que ens titllen de privilegis immerescuts vam conquerir-los lluitant en solitari. Nosaltres sols. Per què no fan el mateix els immigrants als seus països? Si nosaltres vam poder llavors també haurien de poder-ne. O potser és més fàcil venir a Europa, fer de victimes nostres i exigir-nos que satisfem les seves mancances?

Fins 14 ciutats catalanes superen el 25% d’alumnes immigrants. Amb casos com els de Salt o Cadaquès o Castelló d’Empuries on superen el 40%.

A Barcelona són ja 31 les escoles que superen el 50% d’alumnes immigrants. A l’institut Joan Coromines de Sants o a l’escola Màrius Torres a Collblanc, per exemple, n’arriben a ser el 90%.

Val a dir que Catalunya és la nació de la UE que més immigració ha rebut a la darrere dècada segons dades de la Generalitat i, segons diu, seguirà arribant-ne més.

Aquesta és la diversitat que ens prometien els immigracionistes?

Això és només el començament. Els percentatges d’infants immigrants a les escoles i instituts són els propers percetantges d’adults immigrants als nostres barris i ciutats.

Aquest 42% d’alumnes immigrants a Salt o el 25% d’alumnes immigrants a Manlleu seràn, properament, el 42% de la població de Salt i el 25% de la població de Manlleu.

Tindràn fills i, en superar la natalitat dels catalans en crisi demogràfica com la resta d’europeus, reblaràn el procès de substitució de població que estem veient començar?

Sortosament la propaganda immigracionista i multi i interculturalista i etc. ja ens haurà anestesiat. Al pitjor dels casos morirem amb un somriure babau i desconcertat a la cara.

Convençuts que resignar-nos a la nostra minorització i dissolució etnocultural, fent d’Europa poc més que una simple extensió etnocultural afroasiatica -i amerindia pel que fa a la nostra nació-, és la millor forma de contribuïr a la diversitat al món. Suicidant-nos per deixar espai a la diversitat, en resum.

Pero fins ara els immigracionistes insistien en com de meravellòs seria tot. En que qualsevol problema seria, com sempre, dels mateixos -dels europeus-.

Ja no ho veuen tant clar i ho admeten:

Sentar juntos a un español, a un polaco y a un marroquí no es suficiente, no basta con crear el ambiente. Hay que desarrollar iniciativas que animen a conocer al otro y rompan la tendencia natural a mantener relaciones más estrechas con gente parecida a uno mismo“, opina Carmen González Enríquez, profesora de ciencias políticas de la UNED y especialista en inmigración: “Hasta ahora la escuela no se había preocupado por las relaciones sociales de sus alumnos”. Pero quizás debiera empezar a hacerlo si la cuestión étnica puede suponer en un futuro que “esos grupos formen sociedades diferenciadas, lo que sería un freno a la integración social”

S’adonen d’aquesta tendencia natural a mantener relaciones más estrechas con gente parecida a uno mismo ara?

Cal dir que el problema no és el nen polonès? Tampoc ho han estat el milió de polonesos que han immigrat a la Gran Bretanya darrerement.

Per què cal trencar cap tendència natural? Per què cal forçar una mena d’experiment social als instituts catalans? Només per fer realitat els seus capricis interculturals?

Birminghan ha estat presentada, oficialment, com la primera gran ciutat europea on els europeus seràn minoritzats. Succeïrà tan aviat com al 2011. Ho ha fet el president de la Comissió per la igualtat i els drets humans, Trevor Philips, proclamant que en 15 o 20 anys la majoria de ciutats europees s’hi assemblaràn.

Això passa alhora que l’Ali Campbell ha deixat Birmingham. Crida fortament l’atenció que ho hagi fet precisament ell i, especialment, els motius que addueix. La seva banda de reggae UB40 havia estat símbol de la ciutat. Del seu multiculturalisme reeixit, segons deien els immigracionistes, als anys 80 i 90 del segle passat.

Ara en Campbell viu a Dorset. On la majoria de la població és anglesa nadiva europea, el 98,1%.

Res a veure amb Birmingham on, enguany, el 68% de la població és nadiva europea. Sumant als anglesos un 2,7% d’irlandesos i un 2,1% d’anomenats altres blancs que amb tota probabilitat deuen ser bàsicament polonesos.

On properament, al 2011, s’assolirà la primera gran ciutat d’Europa en la que els europeus -sumant irlandesos i polonesos als anglesos- seràn minoritzats.

En Campbell diu estar molt decebut. Al decurs de 20 anys ha vist augmentar la població immigrant, bàsicament india i africana -tant africana estricta com afrocaribenya- alhora que, segons explica, els conflictes etnoculturals.

Fins que al 2005 la tensió va esclatar als avalots de Lozells -Lozells riots-, anomenats així pel barri de Lozells, on van topar asiatics -pakistanesos i bangladesis majoritariament- amb africans -negres afrocaribenys i africans estrictes-.

El motiu va ser el rumor de la violació d’una nena jamaicana per una colla d’homes pakistanesos. Mai s’ha provat res. Pero uns i altres semblaven estar esperant l’excusa per enfrontar-se. Van ser assassinats dos nois. Ambdues comunitats etnoculturals viuen enfrontades. El racisme mutu és molt sovint explícit i obertament violent.

Properament africans i asiatics seràn la nova majoria a Birmingham.

En 15 o 20 anys, segons proclama eufòric en Trevor Philips president de la Comissió per la igualtat i els drets humans, ho seràn a la resta de les ciutats d’Europa.

Segons en Trevor Philips la ciutat de Birmingham és un model a seguir.

L’Ali Campbell, carismàtic cantant de la banda de reggae UB40 que va simbolitzar el suposadament triomfant multiculturalisme de Birmingham, no només ho desmenteix. Ha deixat la ciutat i s’ha anat a viure a una àrea on gairebé el 100% dels habitants són anglesos nadius europeus.

Serà que en Campbell és racista? O potser és una victima europea del racisme africà i asiatic a la seva ja ex-ciutat que l’han forçat a abandonar-la?

Amb el seu acte en Campbell demostra discrepar d’en Philips quan aquest afirma que la immigració suposa una onada de talent -tide of talent- per Anglaterra sense la que aquesta no tindrà futur -But despite the social problems that he said immigration created, Mr Phillips said immigrants were a ‘tide of talent’ that had contributed hugely to life in Britain, and were indispensable to the country’s economy-.

Sembla que als anglesos, que han fet d’Anglaterra una nació desemvolupada i lliure des de segles ençà, els cal ser minoritzats a la seva nació pels africans i asiatics esmentats i amb tant de talent per tenir futur.

Pero és aquest el futur que volem realment els anglesos i la resta d’europeus?

Xinesos amb ganivets i gitanos amb pals, fins 70 persones entre uns i altres, van barallar-se enmig del carrer Alfons el Magnànim a tocar de la Rambla de Prim.

Al districte de Sant Marti, a Barcelona, on està el Fòrum.

On va cel.lebrar-se el Fòrum de les cultures per cercar, segons es deia, la seva entesa harmoniosa.

No va haver-ne gaire al bar Rocamar. On els seus propietaris xinesos diuen que els gitanos, que viuen davant a l’edifici de l’altre vorera, entren cercant brega i se’n van sense pagar.

Alhora que els gitanos expliquen que els xinesos els prohibeixen entrar-hi per racisme: estos chinitos son unos racistas, nos impiden el paso, se tienen que ir de aquí.

És gairebé segur que els gitanos diuen la veritat. Tan segur com també ho fan els xinesos. Ambdos actuen moguts pel mateix.

Fins onze dotacions de la policia urbana i els mossos van haver d’intervenir-hi per separar-los. Malgrat tot van haver-hi quatre ferits.

Malauradament no van poder intervenir-hi els erudits ponents que van participar a aquell Fòrum de les cultures. Ni tampoc cap ni un dels immigracionistes ni interculturalistes que ens alliçonen des de tants mitjans.

Viuen a altres barris, gairebé a un altre món. Precisament per fugir de realitats com aquestes, potser de la realitat en general.

I que en diuen els nadius europeus?

Res, només que tenen por.

Pero què importa això? Ja se sap que els nadius europeus són sempre els opressors i culpables de tot. Sense importar què passi. També al barri del Besos quan es troben enmig de les baralles ètniques entre xinesos i gitanos. Així que ningú en fa cas. Fins que es cansin.