Un estudi conclou que 8 de cada 10 immigrants de Salt i Girona no treballen. Un estudi elaborat per l’Observatori Permanent de la Immigració conclou que un 86% dels immigrants que viuen a Salt i Girona no treballen. (…) En els darrers vuit anys, s’ha multiplicat per deu el nombre d’immigrants que viuen a Salt i per tres els que ho fan a Girona. A finals del 2008, el 42% de la població total de Salt és d’origen immigrant i a la capital ho és el 16%.És la mateixa Salt on, fa pocs mesos, una baralla massiva va esclatar enmig del carrer entre pakistanesos i moros per una bossa de patates. Com a Palma de Mallorca on, gairebé alhora, negres i gitanos també topaven massivament al carrer per unes ulleres de sol. N’esmenten tota mena de motius però sempre defugint, molt aclaridorament, un fet obvi. Que aquests massa sovint repeteixen aquí les actituds que arrosseguen des dels seus països. Repetint també aquí, en conseqüència, els mateixos problemes que hi pateixen. Transmetent-los ja, fins i tot, generacionalment. Problemes que a la crisi d’enguany encara s’agreugen més. Forçant els mitjans a fer-se’n ressò a desgrat seu. En palesar-se que és a aquesta mateixa gent on, en síntesi, rauen els problemes. Els seus i ara, també, els nostres? Perquè aquí sempre poden acusar als catalans i europeus en general de ser-ne responsables. Amb la ximple gaubança de l’esquerra immigracionista sempre amatent d’assumir, masoquistament, aquesta falsa responsabilitat. Per maldar, immediatament, d’imposar-la sobre nosaltres. Qui, sortosament, cada vegada més ens rebel·lem contra tot això. Aquí i arreu d’Europa.
Botiga a Salt on va començar la baralla entre pakistanesos i moros
A Berlín simultàniament una gran majoria d’àrabs i turcs a aquesta ciutat, crescuda arran de polítiques nefastes, manca de qualsevol funció productiva (…). El quaranta per cent dels naixements són a aquest col·lectiu marginal. La nostra població educada està tornant-se cada vegada méstalossa de generació en generació. Encara pitjor, es recreen en una mentalitat atàvica i agressiva. És penós que els nois turcs rebutgin d’escoltar les seves professores en ser això el que la seva cultura els diu. (…) M’estimaria més tenir jueus de l’est d’Europa amb un quocient intel·lectual d’un 15% més alt que la població alemanya. A Alemanya en Thilo Sarrazin, que havia estat representant del socialdemòcrata SPD a Berlin i és era dels més importants directius al Bundesbank -cabdal banc alemany i europeu-, ha denunciat la mateixa situació patida a la seva capital Berlín. La seva gosadia, malgrat només esmentar en veu alta i ferma una realitat ben coneguda -per exemple comentada a un altre post sobre la violència racista de turcs i àrabs contra joves alemanys als instituts-, l’ha fet objectiu fins i tot d’una investigació policial. Malgrat que la coneguda sociòloga turca Necla Kelek li dona suport. Reblant amb dades més escruixidores encara les seves coratjoses declaracions. Necla Kelek, tanmateix, no està sent investigada. En ser turca. Palesant que en Sarrazin es reprimit en ser alemany i europeu. En dir coses que, als europeus, alguns semblen voler-nos prohibir de dir-les i potser fins i tot pensar-les.
Thilo Sarrazin, lluitador contra l'immigracionisme
Bona síntesi aquest video, per versemblant i alhora corrosivament divertida, d’una realitat del Raval que malda d’amagar la propaganda immigracionista, turística i ximplement bonista que se’n fa.
Hi espeteguen contra un furgó policial que duia un detingut a fer una rutinaria revisió mèdica.
Mai abans la policia francesa ha estat atacada amb armes de guerra, amb tàctiques de guerra, enmig de França.
El detingut ha aprofitat les ràfegues de kalachnikov contra els policies com cobertura per fugir. Malgrat tot, en acabat, ha estat detingut un altre cop.
Llocs com La Courneuve, a Paris, pateixen un agreujament accelerat de la violència de col.lectius africans i musulmans contra la policia.
Contra qualsevol símbol d’una societat que, per ser europea, rebutgen.
Fent-ne gairebé assentaments colonials on es viu sota el dictat del seus hàbits i mentalitat etnoculturals.
En Sarkozy, l’estat francès, ha abocat milions i milions d’euros a aquests indrets. Com fa l’estat suec a altres idèntics com, per exemple, Rosengård a Malmö.
La seva violència, malgrat això, només fa que agreujar-se. I, si fins i tot la policia n’és objectiu, com pot algú encara pretendre que se’n deslliurarà de ser-ho?
Al minut 3.41 del video apareix un noi, a la porta de l’institut, explicant què hi passa:
Els alemanys sempre són allà -assenyala un racó en dir-ho-. Sempre van sols.
I de la resta? Què en fan?
Els criden i els foten patades, els envolten i apallissen. Només per divertir-se.
I els alemanys es defensen?
No. Tenen por.
Per què haurien de tenir por aquests nois alemanys? Només poden tenir por de deixar-se endur per prejudicis totalment injustificats. Maldar per ser oberts i receptius envers aquests nois, bàsicament turcs i marroquins, que els donen l’oportunitat de gaudir de la seva cultura. Això els cal fer. Perque quan els apallisen només expressen apassionats el seu desig de bastir plegats, harmoniosament, una nova Alemanya i Europa. Com pot pensar-se res més? Fer-ho es deixar-se endur per prejudicis sense fonament. Malament, molt malament.
Això passa als barris de Neu Kölln i Kreuzberg, a Berlin, com passa també a indrets de tantes grans ciutats europees. Decebut perque al teu institut a Barcelona o València o Mallorca encara no s’hi gaudeix d’aquesta vibrant interculturalitat? No desesperis, és qüestió de temps. Allà la immigració du dècades arribant-hi massificadament. Aqui du només uns quinze anys.
Per què no passen aquest video per la tele, sencer? Així els joves d’aqui sabràn el que s’estàn perdent. Com també els seus professors. En veure els professors alemanys que han demanat auxili al govern alemany per la violència i l’absentisme que pateixen als instituts pero que, tanmateix, no declaren res en persona al video por prohibició judicial. Segur que els engrescaria molt veure-ho.
Així estaven cinc homes, nus exhibint els seus penis, dins l’apartament a la planta baixa de l’edifici on viuen. A la ciutat d’Herne, a Alemanya.
Malauradament per ells va passar pel carrer una dona alemanya amb la seva filla de 13 anys.
Aquesta dona va colpejar iradament la finestra alhora que els expressava la seva incomoditat amb contundència verbal.
Resulta que aquests homes eren indis.
Així que van decidir castigar aquesta desagraïda dona alemanya nadiva europea que gosava d’obstaculitzar la seva tasca enriquidora de la cultura alemanya i europea.
Primer van obrir la finestra i llençar-li al cap un ventilador. Pero no van encertar el cop.
Així que, tot seguit, van sortir totalment nus de l’edifici començant a empaitar amb barres de ferro aquesta dona alemanya pel carrer.
Tot sigui per la interculturalitat i el mestissatge.
La policia en arribar, amb tota probabilitat cridada per algun altre alemany dolent, va trobar-se que un home indi voltava corrent i brandant una barra de ferro entre la gentada i va colpejar varies vegades a la dona amb aquesta [an Indian man was running around waving a metal rod in the crowd and hit the woman several times with it]
Hi havien unes vint persones, segons la policia, mirant el que succeia sense intervenir-hi. Potser tenien por de ser titllats de racistes si aturaven aquests immigrants indis en la seva generosa i altruista tasca d’educar els alemanys i europeus en el respecte a la seva meravellosa i delicada cultura que tant ens enriqueix interculturalment.
Què en deu pensar la filla d’aquesta dona, una noia de tretze anys, haurà entès la lliçó rebuda per la seva dolenta mare o potser s’haurà donat que alguna cosa no va gens bé a Alemanya i a Europa?
La inmigració transfereix riquesa de les classes més pobres a les classes mitjanes i altes.
Crea perdedors i guanyadors?
Sí. En permetre l’entrada d’immigrants, l’estat subvenciona a les classes altes i mitjanes. Paga amb els impostos de tothom els serveis i les pensions per acollir més treballadors foranis i així els empresaris es beneficien de pagar sous més baixos i les classes mitjanes aconsegueixen treballadors de la llar més barats.
Però, qui vol tenir cura de vells?
Abans havien treballadors nascuts al pais que feien aquestes feines…
Ara no volen fer-les.
No les volen fer pel sou que cobren els immigrants per fer-les.
És curiòs que aquí els defensors de la immigració són l’esquerra i els sindicats.
A l’inrevés que als EUA. Allà els sindicats sempre han protestat per la immigració, perque fa caure els sous i degrada l’estat del benestar. Pero enguany els sindicats han estat desmantellats.
No han estat gaire reeixits.
Cap ni un. Als EUA quan parlen els diners, els altres perden. Els empresaris sempre demanen més immigració per pagar sous més baixos i després aconsegueixen que tots paguem amb els nostres impostos la major despesa de serveis públics que suposa aquesta immigració de la que només aquests se’n beneficien. Els pobres carreguen amb els costos d’adaptació de l’immigrant als seus barris i als serveis públics.
Ser antiimmigració queda fatxa.
Els intel.lectuals i la premsa no han de competir amb immigrants que cobren menys pel mateix treball. I, a més, es senten generosos i solidaris en donar-los suport. De passada, aconsegueixen un servei domèstic més barat.
Envers on anem?
Als EUA el govern anava a proclamar una nova regularització pels immigrants il.legals pero, al final, malgrat la pressió dels empresaris, l’elit dirigent i la premsa no l’han proclamada. Ja veurem.
Es veurà un canvi restrictiu?
No crec. El mecanisme de la immigració segueix i seguirà transferint riquesa de les classes baixes a mitjanes i altes, que són les que decideixen. Per això res canviarà. Fíxi’s als candidats a la presidència…
No n’hi ha cap antiimmigració?
Els tres: McCain, Obama i Clinton són favorables a la amnistia pels il.legals. Només hi ha un factor que aturaria la immigració…
Quin?
Aquí a Europa, potser sigui la identitat cultural nacional i la por a perdre-la la poderosa raó que mogui vots i politics…
L’economista George J. Borjas és una de les autoritats al debat sobre la immigració als EUA.
Veient el que diu, en aquest cas a una entrevista a La Vanguardia, això te molt de mèrit.
Pero no tant en descobrir res que no sàpiga ja molta gent com per dir-ho a la cara dels immigracionistes.
Amb arguments perfecta i sòlidament documentats, dificilment rebatibles i encara menys amb la seva habitual cantarella esmicolada sense miraments a aquesta entrevista, arguments que el seu origen com immigrant cubà rebla definitivament.
(…) només l’1% d’immigrants van arribar en pastera, mentre que el 62% ho van fer en avió. Pràcticament el 65% treballaven al seu país d’origen abans de venir, dels quals l’11% eren autònoms o empresaris. (…) Un altre apartat identifica els motius d’arribada: el 39% de les dones i el 26% dels homes vénen per reagrupament familiar, mentre que el 45% d’homes i el 32% de dones ho fan per trobar una feina més bona.
Quan als mitjans insisteixen amb les tan colpidores pero alhora ja tan tòpiques imatges dels baldats immigrants arribats en pasteres ho fan transmetent, volgudament, una percepció molt esbiaixada de la immigració.
Perfecte per forçar un sentiment de culpa entre els europeus envers els immigrants. En veure aparèixer constantment als diaris i la tele aquests arribats en pastera. Malgrat ser una insignificant minoria del total d’immigrants.
Perque la gran majoria, un 65%, arriben còmodament en avió. Dels que fins un 11% eren empresaris als seus països. Venen, en definitiva, per fer més diners.
Què en diuen d’això els immigracionistes que són, bàsicament, les esquerres més dogmàtiques i els postcomunistes?
Res, fan veure que no ho saben, perque sense aquest discurs ploraner i victimista sobre la immigració no tenen res a dir ni a fer.
Mancarien de l’excusa per fer aquesta mena de barroer xantatge emocional, obscenament sensibler, que fan sobre els europeus i els catalans en concret.
Ara ja no tenen cap excusa per exigir collonades, com l’entrada i establiment il.limitats d’immigrants, que només perjudiquen els europeus laboral i socialment. Alhora que amenacen la continuitat de la identitat etnocultural europea que, com expressió de la diversitat del món, te el mateix dret de qualsevol altre a tenir futur. Un món sense els europeus, dissolts en aquesta immigració, no seria més divers. S’empobriria etnoculturalment.
Per què ho fan? No se suposa que el seu objectiu és, precisament, garantir el desemvolupament d’aquesta diversitat? No és per això que sempre en parlen? Per què llavors malden per omplir Europa d’immigració?
Donar suport als drets i al benestar dels treballadors, a Europa pero també a la resta del món, és el contrari del que fan aquests immigracionistes babaus i mentiders.
Mai abans la BBC ha parlat obertament de la, literalment, classe treballadora blanca. Al video es simbolitza la classe treballadora blanca, com l’anomena fins i tot la BBC, sent dissolta per la massificada immigració arribada a la seva terra aquestes darreres dècades. Fins acabar totalment irreconeixible. Fins desaparèixer.
Per què la televisió pública britànica, d’una qualitat modèlica imitada arreu del món i alhora fins ara propangandista de l’immigracionisme, ha decidit fer-ho? Ens ho explica la mateixa BBC:
The white working classes feel “politically alienated” and frightened to speak out, a senior BBC executive has claimed. (…) “There’s a large group of people who feel politically alienated, threatened economically and stifled socially. They feel they haven’t got a voice.” He said many people interviewed for the programmes felt they could not say what they really thought for fear of being criticised. “I wanted to change that. And I think it was important for the BBC to try and have a go at it.” [La classe treballadora blanca es sent "politicament alienada" i te por de parlar obertament, ha declarat un alt càrrec de la BBC. (...) "Hi ha un gran grup de població que es sent politicament alienat, econòmicament amenaçat i socialment oprimit. Senten que no tenen veu." Va declarar que molta gent entrevistada pels programes sent no poder dir el que realment pensa per por a ser blasmada. "Vull canviar això. I crec que és important per la BBC de fer-hi tot el que estigui al nostre abast."]
Això coincideix en saber-se que, segons dades oficials del ministeri d’interior, s’ha assolit un nou rècord quant a la xifra d’immigrants afroasiatics arribats a la Gran Bretanya… i alhora a la de britànics que se’n van. En surten gairebé tants com entren immigrants:
Since 1997 when Labour came to power almost 2 million people have been awarded citizenship, the figures show. Three quarters of new citizens last year came from countries in Asia and Africa with the main nationalities being from the Phillipines, Afghanistan, South Africa and Pakistan. Separate figures showed that the number of people leaving the UK for at least a year reached a record high of an estimated 400,000 in 2006. Almost half the emigrants were UK citizens compared with 149,000 a decade ago. An estimated 591,000 people entered the country, ten per cent up on the previous year, meaning net migration into the country was about 190,000. The overwhelming majority —- 86 per cent —- of immigrants were non British citizens. [Ençà el 1997 quan el laborisme va aconseguir el poder gairebé 2 milions de persones han rebut la ciutadania britànica, mostren les xifres. Tres quartes parts dels nous ciutadans l'any passat van arribar de països a l'Àsia i l'Àfrica sent-ne majoria els filipins, afganesos, sudafricans i pakistanesos. Altres xifres mostren que el nombre de persones que van deixar el Regne Unit un any com a mínim van assolir un rècord de gairebé 400.000 al 2006. Gairebé la meitat dels immigrants eren ciutadans britànics comparats amb els 149.000 de la dècada prèvia. Van entrar-hi 591.000 persones, un deu per cent més que l'any anterior, pel que la immigració neta a aquest va ser d'aproximadament 190.000. L'amplia majoria -86%- dels immigrants no eren ciutadans britànics.]
Record numbers of foreign nationals are being granted citizenship, according to figures published on Tuesday. (…) More than nine in 10 people who applied for citizenship were accepted. [Un nombre rècord d'estrangers està rebent la ciutadania britànica, segons xifres publicades el dimarts. (...) Més de 9 de cada 10 persones que van demanar la ciutadania britànica van ser acceptades.]
The number of foreign born workers in the UK has almost doubled since Labour came to power, according to figures from the Office for National Statistics. The Home Office is spending £400,000 of taxpayers’ money to fund a television documentary that will aim to convince the public it is beating the problem of illegal immigration. [El nombre de treballadord estrangers al Regne Unit s'ha gairebé doblat des de que el laborisme va assolir el poder, segons les xifres de l''Oficina Nacional d'Estadistiques. El ministeri de l'interior emprarà 500.000€ dels impostos dels contribuents per financiar un documental adreçat a convèncer l'opinió pública que està superant el problema de la immigració il.legal]
El video de la BBC simbolitza la classe treballadora britànica nadiva europea, blanca, suportant en silenci l’arribada massificada de la immigració a casa seva. Des de fa dècades. Dissolent-s’hi.
Fins que ara algú s’ha adonat que tenen dret a dir el que pensen. Admetent així que, fins ara, els silenciaven i censuraven. Reconeixent que aquesta arribada massificada de la immigració els fa sentir que s’hi dissolen. Ara només cal que reconeguin el seu dret a decidir sobre el seu futur. Sobre si realment es resignen a dissoldre’s.
Perque parlar de diversitat sense respectar la identitat etnocultural europea, per exemple dels anglesos pero també dels catalans, és el contrari de defensar-la.
Perque viuen la realitat de l’impacte d’aquesta immigració massificada arribada al decurs de dècades en tota la seva duresa. En tenen prou. S’han cansat de la xerrameca immigracionista que parla de diversitat sense respectar-los, fent com si no existissin, i saben que ha arribat el seu moment. Toca fer-se escoltar.
S’acaba de saber que l’atur augmentarà a la Gran Bretanya com no ho ha fet abans en onze anys. Com passa a tants indrets d’Europa. Què farà la classe treballadora blanca si tot segueix igual? La BBC ha decidit que cal donar-li veu, abans sigui massa tard, en percebre’n la tensió. Potser ja és massa tard. Ara vol fer-se sentir i no la callaràn amb les collonades habituals. Què pensen fer els immigracionistes?
Abu Qatada, mà dreta de Bin Laden a Europa, acaba de forçar el dret a rebre 1250 € mensuals vitalicis com refugiat a Anglaterra. Ho ha aconseguit després d’aturar la seva deportació a Jordània, on es reclamat per varis atemptats esfereïdors, i d’aconseguir la llibertat condicional canviant la seva estada a la presó per un arrest domiciliari. Pero no n’ha tingut prou. Diu que els anglesos violen els seus drets humans. Ara ha aconseguit fins i tot d’això deslliurar-se’n.
Quanta crueltat contra aquest innocentíssim Abu Qatada, jordà d’origen palestí, que va arribar a Anglaterra al 1993 amb un passaport fals dels Emirats Arabs Units. On va aconseguir-hi asil polític, l’estatus de refugiat, adduïnt que seria torturat en tornar a Jordània.
Un tribunal jordà va condemnar-lo a cadena perpètua en absència per la seva implicació als atemptats d’Amman, capital de Jordània, al 1998.
Pero l’Abu Qatada vivia tranquil.lament a Acton i a més ja amb la seva dona i cinc fills, a l’oest de Londres, on predicava a les mesquites locals justificant teològicament l’assassinat de dones i nens pels jihadistes a Algèria alhora que recaptant diners pels jihadistes de Txetxènia.
La seva presència amb la d’altres semblants, actuant amb total llibertat, va fer que l’espionatge francès parlès de Londonistàn en esmentar la capital anglesa.
Al 2001 se li van confiscar més de 200.000 € -£180.000- en varies divises a una operació antiterrorista a casa seva.
A l’octubre del mateix any Abu Qatada va dir als seus seguidors que havia rebut un missatge especial de l’Afganistàn anunciant l’esclat de la guerra santa. La policia alemanya va trobar sermons seus grabats a un apartament on va viure Mohamed Atta -qui va encapçalar la massacre de les Torres Bessones al setembre del 2001 als EUA-.
Abu Qatada va desaparèixer al decembre del 2001. Va ser detingut a l’octubre del mateix any i empresonat preventivament complint amb les lleis antiterroristes.
Malgrat ser empresonat va mantenir contacte mitjançant internet amb els seus seguidors i en concret amb Abu Musab al-Zarqawi, el sàdic líder d’Al Qaida a l’Iraq, atiant els seus atemptats massius i indiscriminats.
No està malament.
Pero el millor és que ara els anglesos hauràn de pagar de les seves butxaques aquests 1250 € mensuals que rebrà el pobre refugiat Abu Qatada, apart dels que reben la seva dona i cinc fills, sense oblidar tots els moltíssims diners amb que caldrà pagar els serveis de seguretat anglesos vigilant-lo.
No seria millor deportar immediatament aquest porc a Jordània i que en facin allò que els vingui de gust?
El sindicat CGT ha rebut el suport total dels empresaris de la hosteleria en la seva vaga organitzada per exigir al govern francès la regularització immediata i massiva de fins a 100,000 immigrants irregulars -il.legals- gairebé tots subsaharians o és a dir africans negres.
Això només pot sobtar a qui encara no s’ha adonat de que empresaris com els d’aquesta patronal de la hosteleria francesa són els primers i més interessats en omplir Europa d’immigrants.
Per omplir-ne els seus bars, restaurants, cafes, etc. i un llarg etc. com mà d’obra barata. Perque, gràcies a la seva presència massiva, han pogut baixar sous i allargar horaris. Empitjorant-hi les condicions de feina -precaritzant-les-.
Aquesta massa d’immigrants, fins 100,000, està diposada a cobrar sous inferiors dels rebuts fins ara pels treballadors europeus. En ser sous millors que als països d’on arriben. I, a més, perque les seves condicions de vida a França i Europa en general són molt millors que allà. Els compensa acceptar-los.
Els perjudicats són els treballadors europeus que pateixen aquesta precarització. Imposada pels empresaris fent servir els immigrants.
Pero si ho denuncien aquests mateixos empresaris no dubten en fer servir la xerrameca immigracionista, o fins i tot donar suport directament a sindicats com la CGT francesa, per aconseguir el seu objectiu.
Mantenir i ampliar a Europa aquesta massa de mà d’obra barata immigrant. En nom de la competitivitat.
Amb l’ajuda de sindicalistes com els de la CGT. Que han renunciat a defensar els treballadors europeus en un altre cas flagrant d’etnomassoquisme i, a sobre, posant-se al servei dels interessos d’aquesta patronal. Es pot ser més babau?
Fins quan es resignaràn els treballadors europeus a patir tot això? Fins quan es resignaràn a sentir com malgrat ser mileuristes o inframileuristes els titllen d’explotadors i privilegiats només per ser europeus quan ho denuncien?
Tots els drets socials i laborals que ens titllen de privilegis immerescuts vam conquerir-los lluitant en solitari. Nosaltres sols. Per què no fan el mateix els immigrants als seus països? Si nosaltres vam poder llavors també haurien de poder-ne. O potser és més fàcil venir a Europa, fer de victimes nostres i exigir-nos que satisfem les seves mancances?
