Al minut 3.41 del video apareix un noi, a la porta de l’institut, explicant què hi passa:  

Els alemanys sempre són allà -assenyala un racó en dir-ho-. Sempre van sols.

I la resta? Què en fan?

Els criden i els foten patades, els envolten i apallissen. Només per divertir-se.

I els alemanys es defensen?

No. Tenen por.

Per què haurien de tenir por aquests nois alemanys? Només poden tenir por de deixar-se endur per prejudicis totalment injustificats. Maldar per ser oberts i receptius envers aquests nois, bàsicament turcs i marroquins, que els donen l’oportunitat de gaudir de la seva cultura. Això els cal fer. Perque quan els apallisen només expressen apassionats el seu desig de bastir plegats, harmoniosament, una nova Alemanya i Europa. Com pot pensar-se res més? Fer-ho es deixar-se endur per prejudicis sense fonament. Malament, molt malament.

Això passa als barris de Neu Kölln i Kreuzberg, a Berlin, com passa també a indrets de tantes grans ciutats europees. Decebut perque al teu institut a Barcelona o València o Mallorca encara no s’hi gaudeix d’aquesta vibrant interculturalitat? No desesperis, és qüestió de temps. Allà la immigració du dècades arribant-hi massificadament. Aqui du només uns quinze anys. 

Per què no passen aquest video per la tele, sencer? Així els joves d’aqui sabràn el que s’estàn perdent. Com també els seus professors. En veure els professors alemanys que han demanat auxili al govern alemany per la violència i l’absentisme que pateixen als instituts pero que, tanmateix, no declaren res en persona al video por prohibició judicial.  Segur que els engrescaria molt veure-ho.

La inmigració transfereix riquesa de les classes més pobres a les classes mitjanes i altes.

Crea perdedors i guanyadors?

Sí. En permetre l’entrada d’immigrants, l’estat subvenciona a les classes altes i mitjanes. Paga amb els impostos de tothom els serveis i les pensions per acollir més treballadors foranis i així els empresaris es beneficien de pagar sous més baixos i les classes mitjanes aconsegueixen treballadors de la llar més barats.

Però, qui vol tenir cura de vells?

Abans havien treballadors nascuts al pais que feien aquestes feines…

Ara no volen fer-les.

No les volen fer pel sou que cobren els immigrants per fer-les.

És curiòs que aquí els defensors de la immigració són l’esquerra i els sindicats.

A l’inrevés que als EUA. Allà els sindicats sempre han protestat per la immigració, perque fa caure els sous i degrada l’estat del benestar. Pero enguany els sindicats han estat desmantellats.

No han estat gaire reeixits.

Cap ni un. Als EUA quan parlen els diners, els altres perden. Els empresaris sempre demanen més immigració per pagar sous més baixos i després aconsegueixen que tots paguem amb els nostres impostos la major despesa de serveis públics que suposa aquesta immigració de la que només aquests se’n beneficien. Els pobres carreguen amb els costos d’adaptació de l’immigrant als seus barris i als serveis públics.

Ser antiimmigració queda fatxa.

Els intel.lectuals i la premsa no han de competir amb immigrants que cobren menys pel mateix treball. I, a més, es senten generosos i solidaris en donar-los suport. De passada, aconsegueixen un servei domèstic més barat.

Envers on anem?

Als EUA el govern anava a proclamar una nova regularització pels immigrants il.legals pero, al final, malgrat la pressió dels empresaris, l’elit dirigent i la premsa no l’han proclamada. Ja veurem.

Es veurà un canvi restrictiu?

No crec. El mecanisme de la immigració segueix i seguirà transferint riquesa de les classes baixes a mitjanes i altes, que són les que decideixen. Per això res canviarà. Fíxi’s als candidats a la presidència…

No n’hi ha cap antiimmigració?

Els tres: McCain, Obama i Clinton són favorables a la amnistia pels il.legals. Només hi ha un factor que aturaria la immigració…

Quin?

Aquí a Europa, potser sigui la identitat cultural nacional i la por a perdre-la la poderosa raó que mogui vots i politics…

L’economista George J. Borjas és una de les autoritats al debat sobre la immigració als EUA.

Veient el que diu, en aquest cas a una entrevista a La Vanguardia, això te molt de mèrit.

Pero no tant en descobrir res que no sàpiga ja molta gent com per dir-ho a la cara dels immigracionistes.

Amb arguments perfecta i sòlidament documentats, dificilment rebatibles i encara menys amb la seva habitual cantarella esmicolada sense miraments a aquesta entrevista, arguments que el seu origen com immigrant cubà rebla definitivament.

Més d’un quart de milió de polonesos -250,000- han arribat a la Gran Bretanya ençà maig del 2004.

Tot i així suposen només 1 de cada 10 immigrants allà arribats.

Pero la BBC, televisió pública britànica, sempre s’hi abraona quan parla d’afers d’immigració segons denuncia en Danny Kawczynski representant conservador per Shrewsbury i Atcham.

La direcció immigracionista de la BBC fa referència constant a la immigració de Polònia en fer servir la comunitat polonesa com un mitjà per desviar l’atenció pel que fa al dificil afer de la immigració massiva i descontrolada al nostre pais, ha dit.

S’adonen que cal debatre sobre la immigració així com que aquesta s’ha descontrolat sota el govern laborista. Pero no gosen de parlar de la controvertida immigració arribada d’altres indrets… esmentant sempre repetidament la immigració polonesa.

Segons en Kawczynski això no es permetria fer-ho amb altres grups ètnics.

Si això es fes amb negres o alguna altre minoria ètnica, simplement no es toleraria.

Espero i exigeixo que la comissió per la igualtat racial també defensi les minories étniques blanques a aquest pais per tal que ningú sigui penalitzat i ningú es faci servir com mitjà per fer-los culpables de tots els problemes.

És interessant constatar com darrerement es parla als mitjans sobre el retorn dels immigrants als seus països. Pero només es parla dels romanesos. Com també els han confòs amb els gitanos arribats de Romania en parlar dels succesos a Itàlia, volgudament, malgrat que els romanesos etnoculturalment europeus i els gitanos de Rumania no són el mateix.

Potser és per això, perque es veu que els immigrants que comparteixen la nostra identitat etnocultural europea no suposen més conflictes dels inevitables i s’acaben integrant reeixidament, que cal insistir en criminalitzar-los. Per reduir el seu contrast evident amb immigrants arribats d’altres indrets.

Sense importar gens als immigracionistes de criminalitzar-los o, fins i tot, amb un cert plaer tipicament etnomassoquista en fer-ho amb europeus.

En Ben Smith, de 18 anys, creia que feia broma el policia en manar-li de treure la seva bandera anglesa del seu cotxe. Per ofendre, segons va dir-li el policia, els immigrants que són molts al lloc on viu.

No se’l va prendre seriosament fins que aquest policia va amenaçar-lo amb una multa.

En Smith explica que duia la bandera d’Anglaterra perque se sent anglès i és al seu pais pero, a més, per cobrir i amagar els nous altaveus del cotxe acabats de comprar.

Potser si la policia fes la seva feina i no fes de policia politica, imposant la ideología immigracionista, en Ben no hauria d’amagar els seus altaveus per evitar que li robin.

Pero què importen joves europeus com en Ben Smith? Són reduïts a una nosa en l’assoliment d’aquesta tan harmoniosa i meravellosa i perfecte diversitat a Europa. Tractant-los en conseqüència fins palesar que, com es veu, s’hi basteix en la seva contra.

Quina diversitat és aquesta on dur una bandera anglesa és prou motiu per reprimir i multar per racista aquest noi de 18 anys malgrat ser a la seva terra a Anglaterra, a Europa? No són els immigrants hostils a la bandera anglesa malgrat ser a Anglaterra, tal com admet el policia, els xenòfobs i racistes contra en Ben Smith? Com s’entèn llavors que el reprimeixin i multin a ell?

L’utòpica fantasia immigracionista dels postcomunistes mostra tots els simptomes d’acabar degenerant en una altre delirant i totalitària distòpia com la comunista de la que, de fet, en pretèn omplir el buit ideològic.

Pero aquesta vegada no es tracta d’acabar amb una determinada classe social en ser culpable de tots els mals. Ara són els europeus qui són fets culpables de tots els mals del món passats i actuals. Especialment els joves europeus que no s’han deixat enlluernar i entabanar per les dolces mentides de la massiva propaganda immigracionista. Joves europeus com en Ben Smith que exhibeix la seva identitat anglesa i europea a un indret poblat per immigrants són, com es copsa, un mal exemple -un clar objectiu a reprimir-.

Malauradament la policia no va actuar amb tant interés per aclarir l’assassinat d’en Billy Ward, de 21 anys, assassinat al decurs d’una baralla provocada per dos nois africans negres d’una ganivetada enmig del pit. Una agressió racista, patida per ser anglès i blanc tal com va denunciar el seu pare, de la que gairebé ningú se’n va fer ressó.

Com és suposa que han de reaccionar els joves que pateixen l’acosament demagògic dels immigracionistes i l’acosament racista per part d’immigrants? Què se n’espera quan, a més, cobren sous mileuristes i inframileuristes? Resignació?

(…) només l’1% d’immigrants van arribar en pastera, mentre que el 62% ho van fer en avió. Pràcticament el 65% treballaven al seu país d’origen abans de venir, dels quals l’11% eren autònoms o empresaris. (…) Un altre apartat identifica els motius d’arribada: el 39% de les dones i el 26% dels homes vénen per reagrupament familiar, mentre que el 45% d’homes i el 32% de dones ho fan per trobar una feina més bona.

Quan als mitjans insisteixen amb les tan colpidores pero alhora ja tan tòpiques imatges dels baldats immigrants arribats en pasteres ho fan transmetent, volgudament, una percepció molt esbiaixada de la immigració.

Perfecte per forçar un sentiment de culpa entre els europeus envers els immigrants. En veure aparèixer constantment als diaris i la tele aquests arribats en pastera. Malgrat ser una insignificant minoria del total d’immigrants.

Perque la gran majoria, un 65%, arriben còmodament en avió. Dels que fins un 11% eren empresaris als seus països. Venen, en definitiva, per fer més diners.

Què en diuen d’això els immigracionistes que són, bàsicament, les esquerres més dogmàtiques i els postcomunistes?

Res, fan veure que no ho saben, perque sense aquest discurs ploraner i victimista sobre la immigració no tenen res a dir ni a fer.

Mancarien de l’excusa per fer aquesta mena de barroer xantatge emocional, obscenament sensibler, que fan sobre els europeus i els catalans en concret.

Ara ja no tenen cap excusa per exigir collonades, com l’entrada i establiment il.limitats d’immigrants, que només perjudiquen els europeus laboral i socialment. Alhora que amenacen la continuitat de la identitat etnocultural europea que, com expressió de la diversitat del món, te el mateix dret de qualsevol altre a tenir futur. Un món sense els europeus, dissolts en aquesta immigració, no seria més divers. S’empobriria etnoculturalment.

Per què ho fan? No se suposa que el seu objectiu és, precisament, garantir el desemvolupament d’aquesta diversitat? No és per això que sempre en parlen? Per què llavors malden per omplir Europa d’immigració?

Donar suport als drets i al benestar dels treballadors, a Europa pero també a la resta del món, és el contrari del que fan aquests immigracionistes babaus i mentiders.

Mai abans la BBC ha parlat obertament de la, literalment, classe treballadora blanca. Al video es simbolitza la classe treballadora blanca, com l’anomena fins i tot la BBC, sent dissolta per la massificada immigració arribada a la seva terra aquestes darreres dècades. Fins acabar totalment irreconeixible. Fins desaparèixer.

Per què la televisió pública britànica, d’una qualitat modèlica imitada arreu del món i alhora fins ara propangandista de l’immigracionisme, ha decidit fer-ho? Ens ho explica la mateixa BBC:

The white working classes feel “politically alienated” and frightened to speak out, a senior BBC executive has claimed. (…) “There’s a large group of people who feel politically alienated, threatened economically and stifled socially. They feel they haven’t got a voice.” He said many people interviewed for the programmes felt they could not say what they really thought for fear of being criticised. “I wanted to change that. And I think it was important for the BBC to try and have a go at it.” [La classe treballadora blanca es sent "politicament alienada" i te por de parlar obertament, ha declarat un alt càrrec de la BBC. (...) "Hi ha un gran grup de població que es sent politicament alienat, econòmicament amenaçat i socialment oprimit. Senten que no tenen veu." Va declarar que molta gent entrevistada pels programes sent no poder dir el que realment pensa per por a ser blasmada. "Vull canviar això. I crec que és important per la BBC de fer-hi tot el que estigui al nostre abast."]

Això coincideix en saber-se que, segons dades oficials del ministeri d’interior, s’ha assolit un nou rècord quant a la xifra d’immigrants afroasiatics arribats a la Gran Bretanya… i alhora a la de britànics que se’n van. En surten gairebé tants com entren immigrants:

Since 1997 when Labour came to power almost 2 million people have been awarded citizenship, the figures show. Three quarters of new citizens last year came from countries in Asia and Africa with the main nationalities being from the Phillipines, Afghanistan, South Africa and Pakistan. Separate figures showed that the number of people leaving the UK for at least a year reached a record high of an estimated 400,000 in 2006. Almost half the emigrants were UK citizens compared with 149,000 a decade ago. An estimated 591,000 people entered the country, ten per cent up on the previous year, meaning net migration into the country was about 190,000. The overwhelming majority —- 86 per cent —- of immigrants were non British citizens. [Ençà el 1997 quan el laborisme va aconseguir el poder gairebé 2 milions de persones han rebut la ciutadania britànica, mostren les xifres. Tres quartes parts dels nous ciutadans l'any passat van arribar de països a l'Àsia i l'Àfrica sent-ne majoria els filipins, afganesos, sudafricans i pakistanesos. Altres xifres mostren que el nombre de persones que van deixar el Regne Unit un any com a mínim van assolir un rècord de gairebé 400.000 al 2006. Gairebé la meitat dels immigrants eren ciutadans britànics comparats amb els 149.000 de la dècada prèvia. Van entrar-hi 591.000 persones, un deu per cent més que l'any anterior, pel que la immigració neta a aquest va ser d'aproximadament 190.000. L'amplia majoria -86%- dels immigrants no eren ciutadans britànics.]

Record numbers of foreign nationals are being granted citizenship, according to figures published on Tuesday. (…) More than nine in 10 people who applied for citizenship were accepted. [Un nombre rècord d'estrangers està rebent la ciutadania britànica, segons xifres publicades el dimarts. (...) Més de 9 de cada 10 persones que van demanar la ciutadania britànica van ser acceptades.]

The number of foreign born workers in the UK has almost doubled since Labour came to power, according to figures from the Office for National Statistics. The Home Office is spending £400,000 of taxpayers’ money to fund a television documentary that will aim to convince the public it is beating the problem of illegal immigration. [El nombre de treballadord estrangers al Regne Unit s'ha gairebé doblat des de que el laborisme va assolir el poder, segons les xifres de l''Oficina Nacional d'Estadistiques. El ministeri de l'interior emprarà 500.000€ dels impostos dels contribuents per financiar un documental adreçat a convèncer l'opinió pública que està superant el problema de la immigració il.legal]

El video de la BBC simbolitza la classe treballadora britànica nadiva europea, blanca, suportant en silenci l’arribada massificada de la immigració a casa seva. Des de fa dècades. Dissolent-s’hi.

Fins que ara algú s’ha adonat que tenen dret a dir el que pensen. Admetent així que, fins ara, els silenciaven i censuraven. Reconeixent que aquesta arribada massificada de la immigració els fa sentir que s’hi dissolen. Ara només cal que reconeguin el seu dret a decidir sobre el seu futur. Sobre si realment es resignen a dissoldre’s.

Perque parlar de diversitat sense respectar la identitat etnocultural europea, per exemple dels anglesos pero també dels catalans, és el contrari de defensar-la.

Perque viuen la realitat de l’impacte d’aquesta immigració massificada arribada al decurs de dècades en tota la seva duresa. En tenen prou. S’han cansat de la xerrameca immigracionista que parla de diversitat sense respectar-los, fent com si no existissin, i saben que ha arribat el seu moment. Toca fer-se escoltar.

S’acaba de saber que l’atur augmentarà a la Gran Bretanya com no ho ha fet abans en onze anys. Com passa a tants indrets d’Europa. Què farà la classe treballadora blanca si tot segueix igual? La BBC ha decidit que cal donar-li veu, abans sigui massa tard, en percebre’n la tensió. Potser ja és massa tard. Ara vol fer-se sentir i no la callaràn amb les collonades habituals. Què pensen fer els immigracionistes?

El sindicat CGT ha rebut el suport total dels empresaris de la hosteleria en la seva vaga organitzada per exigir al govern francès la regularització immediata i massiva de fins a 100,000 immigrants irregulars -il.legals- gairebé tots subsaharians o és a dir africans negres.

Això només pot sobtar a qui encara no s’ha adonat de que empresaris com els d’aquesta patronal de la hosteleria francesa són els primers i més interessats en omplir Europa d’immigrants.

Per omplir-ne els seus bars, restaurants, cafes, etc. i un llarg etc. com mà d’obra barata. Perque, gràcies a la seva presència massiva, han pogut baixar sous i allargar horaris. Empitjorant-hi les condicions de feina -precaritzant-les-.

Aquesta massa d’immigrants, fins 100,000, està diposada a cobrar sous inferiors dels rebuts fins ara pels treballadors europeus. En ser sous millors que als països d’on arriben. I, a més, perque les seves condicions de vida a França i Europa en general són molt millors que allà. Els compensa acceptar-los.

Els perjudicats són els treballadors europeus que pateixen aquesta precarització. Imposada pels empresaris fent servir els immigrants.

Pero si ho denuncien aquests mateixos empresaris no dubten en fer servir la xerrameca immigracionista, o fins i tot donar suport directament a sindicats com la CGT francesa, per aconseguir el seu objectiu.

Mantenir i ampliar a Europa aquesta massa de mà d’obra barata immigrant. En nom de la competitivitat.

Amb l’ajuda de sindicalistes com els de la CGT. Que han renunciat a defensar els treballadors europeus en un altre cas flagrant d’etnomassoquisme i, a sobre, posant-se al servei dels interessos d’aquesta patronal. Es pot ser més babau?

Fins quan es resignaràn els treballadors europeus a patir tot això? Fins quan es resignaràn a sentir com malgrat ser mileuristes o inframileuristes els titllen d’explotadors i privilegiats només per ser europeus quan ho denuncien?

Tots els drets socials i laborals que ens titllen de privilegis immerescuts vam conquerir-los lluitant en solitari. Nosaltres sols. Per què no fan el mateix els immigrants als seus països? Si nosaltres vam poder llavors també haurien de poder-ne. O potser és més fàcil venir a Europa, fer de victimes nostres i exigir-nos que satisfem les seves mancances?

Fins 14 ciutats catalanes superen el 25% d’alumnes immigrants. Amb casos com els de Salt o Cadaquès o Castelló d’Empuries on superen el 40%.

A Barcelona són ja 31 les escoles que superen el 50% d’alumnes immigrants. A l’institut Joan Coromines de Sants o a l’escola Màrius Torres a Collblanc, per exemple, n’arriben a ser el 90%.

Val a dir que Catalunya és la nació de la UE que més immigració ha rebut a la darrere dècada segons dades de la Generalitat i, segons diu, seguirà arribant-ne més.

Aquesta és la diversitat que ens prometien els immigracionistes?

Això és només el començament. Els percentatges d’infants immigrants a les escoles i instituts són els propers percetantges d’adults immigrants als nostres barris i ciutats.

Aquest 42% d’alumnes immigrants a Salt o el 25% d’alumnes immigrants a Manlleu seràn, properament, el 42% de la població de Salt i el 25% de la població de Manlleu.

Tindràn fills i, en superar la natalitat dels catalans en crisi demogràfica com la resta d’europeus, reblaràn el procès de substitució de població que estem veient començar?

Sortosament la propaganda immigracionista i multi i interculturalista i etc. ja ens haurà anestesiat. Al pitjor dels casos morirem amb un somriure babau i desconcertat a la cara.

Convençuts que resignar-nos a la nostra minorització i dissolució etnocultural, fent d’Europa poc més que una simple extensió etnocultural afroasiatica -i amerindia pel que fa a la nostra nació-, és la millor forma de contribuïr a la diversitat al món. Suicidant-nos per deixar espai a la diversitat, en resum.

Pero fins ara els immigracionistes insistien en com de meravellòs seria tot. En que qualsevol problema seria, com sempre, dels mateixos -dels europeus-.

Ja no ho veuen tant clar i ho admeten:

Sentar juntos a un español, a un polaco y a un marroquí no es suficiente, no basta con crear el ambiente. Hay que desarrollar iniciativas que animen a conocer al otro y rompan la tendencia natural a mantener relaciones más estrechas con gente parecida a uno mismo“, opina Carmen González Enríquez, profesora de ciencias políticas de la UNED y especialista en inmigración: “Hasta ahora la escuela no se había preocupado por las relaciones sociales de sus alumnos”. Pero quizás debiera empezar a hacerlo si la cuestión étnica puede suponer en un futuro que “esos grupos formen sociedades diferenciadas, lo que sería un freno a la integración social”

S’adonen d’aquesta tendencia natural a mantener relaciones más estrechas con gente parecida a uno mismo ara?

Cal dir que el problema no és el nen polonès? Tampoc ho han estat el milió de polonesos que han immigrat a la Gran Bretanya darrerement.

Per què cal trencar cap tendència natural? Per què cal forçar una mena d’experiment social als instituts catalans? Només per fer realitat els seus capricis interculturals?

Una colla d’infermeres catalanes fugen del Camerún degut al sobtat esclat d’aldarulls:

Una huelga general espontánea había paralizado desde finales de febrero todo el país. Hubo al menos 24 muertos, según France Press, muchos heridos y 1.500 detenidos. Todo comenzó con una huelga de taxistas en protesta por el quinto aumento del precio de los carburantes en poco tiempo. Se unieron los transportistas, hubo asaltos a gasolineras, cierre de las carreteras con barricadas, como la que se ve en la foto, que cerraba el paso con los esqueletos de coches incendiados. Y fuerte represión por parte del ejército camerunés. A los motivos económicos se sumó el malestar político derivado de la intención de Paul Biya, presidente del Camerún, de modificar las leyes a fin de perpetuarse en el poder.

Això s’explica al mateix article on s’insisteix en tot el que, suposadament, els europeus han d’aprendre del Camerún.

En concret aquestes infermeres catalanes que van per aprendre a treballar en les condicions pèssimes que hi sovintegen allà i a altres llocs.

A l’article s’hi parla en un to moralitzant, alliçonador, d’aquestes infermeres.

Què els cal aprendre del Camerún? La seva experiència com infermeres pot ser, professionalment, molt positiva. Pero això no te res a veure en anar-hi amb l’actitud humil i gairebé avergonyida, pel simple fet de ser europees a un pais africà, que n’espera l’autor de l’article.

Aquesta mena d’etnomassoquisme europeu és simplement malaltís quan, a sobre, van a ajudar-hi. Han de sentir-se malament per fer-ho?

Els blocs de pisos de Can Garcia, a Manlleu, seràn enderrocats. La seva població serà deportada redistribuida arreu de la ciutat. N’informava, poc i malament, el telenoticies: 

Manlleu va aprovar aquest dimarts l’inici del procés d’expropiació dels coneguts com a Pisos de Can Garcia, on hi viuen unes 250 famílies. L’enderroc d’aquests blocs d’habitatges és l’actuació més destacada del pla de rehabilitació integral del barri de l’Erm. Amb el vot favorable de tots els grups, l’Ajuntament va aprovar la relació de bens i drets a expropiar. Aquest procés es preveu que s’allargui durant un any i mig. Quan s’acabi es procedirà a l’enderroc de l’edifici i els veïns que compleixin tots els requisits legals seran reallotjats en habitatges de protecció oficial amb unes condicions econòmiques assequibles.

Pero què passa realment a Can Garcia?

Al diari El Pais no han pogut, malgrat les seves tendències immigracionistes, suavitzar-ne gaire la descripció:

Es un vecino del barrio de l’Erm que señala a su alrededor. El portal del bloque donde vive, uno de los seis de los pisos de Can García, presenta un aspecto deplorable. La puerta, vieja y destartalada, la mitad de los buzones reventados, la pintura cayendo a trozos y las paredes llenas de pintadas. Cerca de él, una bolsa de basura cae al lado de los contenedores. “La tiran para no tener que bajar”, explica. La convivencia en los pisos de Can García es hoy por hoy imposible. Es el foco de malestar de los vecinos de l’Erm, que esperan con ansia verlo desaparecer y que se lleve con él el estigma de barrio conflictivo.

A Manlleu hi ha un 22% de població immigrant -molt majoritàriament d’origen nordafricà-.

Al barri de l’Erm ja és el 55% dels habitants.

A Can Garcia arriba al 80% i, segons el mateix El Pais explica, La convivencia en los pisos de Can García es hoy por hoy imposible. Es el foco de malestar de los vecinos de l’Erm, que esperan con ansia verlo desaparecer y que se lleve con él el estigma de barrio conflictivo.

Darrerement s’insisteix als mitjans que a Catalunya no hi han guetos.

Seria més adient d’anomenar a Can Garcia, per exemple, experiment multicultural?

Els veïns n’estàn farts. Tan farts que només volen veure desaparèixer, literalment, Can Garcia.

És a dir que volen veure desaparèixer, en realitat, la seva població.

Com és que no són titllats de racistes i prou?

Potser per què la deportació redistribució dels seus habitants i l’immediat enderrocament dels blocs de pisos on viuen es farà amb el vot favorable de tots els grups i seria una mica excessiu titllar-los a tots de racistes?

Sembla que la seva experiència intercultural no ha estat tan meravellosa com prometen els immigracionistes. Encara que sí ho ha estat d’intensa. Tant que estàn delerosos d’enderrocar Can Garcia per alliberar-se dels seus habitants.

La mateixa experiència intercultural que va buidar Can Garcia dels seus habitants anteriors, arribats prèvia i especialment d’Andalusia, malgrat que a l’article es dona a aquest fet només causes econòmiques.

El mateix va passar a les ciutats franceses i suïsses on s’hi van concentrar moltíssims immigrants espanyols, portuguesos o italians. Eren indrets durs pero mai van arribar als extrems de degradació i violència que ara pateixen en haver estat substituits per aquests altres immigrants. 

Passarà el mateix aquí? Quants barris caldrà enderrocar per combatir-ho? No seria millor prevenir el problema d’entrada abans que fer front, ara, a una despesa de molts milions d’euros bastint habitatges de protecció oficial per ficar-hi els immigrants després de l’enderrocament?

Perque això és el que està passant:

el Consistorio tomó la decisión de derribar Can García y realojar sus inquilinos en viviendas de protección oficial. El problema: Manlleu no disponía de pisos sociales. La envergadura de la operación ha superado con creces el Plan de Barrios y Ayuntamiento y Generalitat firmaron en julio de 2006 un convenio para hacer viable la ejecución y financiación del proyecto. Incasòl construirá 350 viviendas en ocho solares cedidos por el Consistorio, que se quedará con la finca de Can García para destinarla a vivienda de renta libre.

A la nostra nació es pateix una greu mancança d’habitatges socials. És lleig que els aixequin només ara, mai abans havien fet res semblant, exclusivament pels immigrants en no saber on ficar-los. Pero els responsables d’aquest merder són els immigracionistes. Qui l’han creat i no saben com solucionar-lo.