Torneu-vos a la merda de Groenlàndia, això és el nostre Gellerup [F**k yourself back to Greenland, this is our Gellerup]

Això criden musulmans del barri de Gellerup, a Aarhus segona ciutat de Dinamarca, als groenlandesos que hi viuen des de fa dècades.

Sovint s’afegeix la violència als crits i insults plens de menyspreu racista que pateixen.

La por, la violència, està forçant els groenlandesos a deixar el seu barri.

Un d’aquests declara al diari Jyllands-Posten que estic enfurismat perque som nosaltres els forçats a moure’ns i no ells. Malgrat ser ells qui ens han agredit [I’m angry that it is we who have to move and not them. They’re the ones who attacked us.]

Què fa l’ajuntament d’Aarhus?

Oferir suport incondicional als groelandesos front la xenofòbia musulmana? Defensar el seu dret a viure a Gellerup, on sempre han viscut, front aquesta violència adreçada a expulsar-los del seu barri -islamitzant-lo-?

Doncs no.

L’ajuntament d’Aarhus, governat pel socialdemocrata Nicolai Wammen, està ara cercant pels groenlandesos un nou lloc on viure  [is now in the process of finding a new place for the Greenlanders to live]

En fer-ho legitima, de fet, la violència dels musulmans que estàn poblant Gellerup i l’expulsió dels groenlandesos que se’n deriva.

El millor és, tanmateix, la raó que dóna un alt càrrec de l’ajuntament d’Aarhus per explicar el conflicte etnocultural entre musulmans i groelandesos.

Diu aquest alt càrrec que quan els groelandesos -que beuen molt- viuen a algun lloc on els habitants són majoritàriament musulmans -que no beuen alcohol- llavors es desfermen els conflictes. [When Greenlanders – who drink a lot – live somewhere where the residents are primarily Muslims – who don’t drink alcohol – then conflicts arise]

Sembla oblidar aquest alt càrrec de l’ajuntament socialdemocrata d’Aarhus que si els musulmans són majoritaris a Gellerup és després d’haver-ne expulsat, violenta i xenòfobament, els groenlandesos.

I que si els musulmans han fet fora els groenlandesos de Gellerup perque segons diu beuen alcohol llavors poden expulsar els danesos de Dinamarca. Perque gaudeixen molt, encertadament, de la cervesa.

Afegir que si un musulmà m’insulta xenòfobament amb l’excusa de l’alcohol el que faré serà acabar-me tranquil.lament la meva cervesa i, després, trencar-li l’ampolla al cap. Perque si algú s’ha d’anar no seré jo de la meva terra. Cap problema?

En acabat seria interessant saber on són els antifes. Per què no són a Gellerup defensant els groenlandesos de la violència xenòfoba? Potser perque es tracta de violència xenòfoba… musulmana? És clar, els immigrants i especialment els musulmans són sempre victimes ingenues i innocents dels europeus.

Deu ser per això que van agredir en grup una noia danesa, pel simple fet de dur una bandera danesa, en sortir de la festa d’aniversari d’una amiga. Mentre a Gellerup els groenladesos pateixen, sense suport de ningú ni gairebé ressó als mitjans, el que només pot qualificar-se de neteja ètnica.

Al minut 3.41 del video apareix un noi, a la porta de l’institut, explicant què hi passa:  

Els alemanys sempre són allà -assenyala un racó en dir-ho-. Sempre van sols.

I la resta? Què en fan?

Els criden i els foten patades, els envolten i apallissen. Només per divertir-se.

I els alemanys es defensen?

No. Tenen por.

Per què haurien de tenir por aquests nois alemanys? Només poden tenir por de deixar-se endur per prejudicis totalment injustificats. Maldar per ser oberts i receptius envers aquests nois, bàsicament turcs i marroquins, que els donen l’oportunitat de gaudir de la seva cultura. Això els cal fer. Perque quan els apallisen només expressen apassionats el seu desig de bastir plegats, harmoniosament, una nova Alemanya i Europa. Com pot pensar-se res més? Fer-ho es deixar-se endur per prejudicis sense fonament. Malament, molt malament.

Això passa als barris de Neu Kölln i Kreuzberg, a Berlin, com passa també a indrets de tantes grans ciutats europees. Decebut perque al teu institut a Barcelona o València o Mallorca encara no s’hi gaudeix d’aquesta vibrant interculturalitat? No desesperis, és qüestió de temps. Allà la immigració du dècades arribant-hi massificadament. Aqui du només uns quinze anys. 

Per què no passen aquest video per la tele, sencer? Així els joves d’aqui sabràn el que s’estàn perdent. Com també els seus professors. En veure els professors alemanys que han demanat auxili al govern alemany per la violència i l’absentisme que pateixen als instituts pero que, tanmateix, no declaren res en persona al video por prohibició judicial.  Segur que els engrescaria molt veure-ho.

La jutgessa és una dona jove. Anula tanmateix el matrimoni d’una altre dona jove, com ella, només perque el marit s’enfurisma en descobrir a la nit de noces que no és verge. A l’endemà mateix va anar als tribunals de Lille on viu, a França, per exigir-ne l’anul.lació.

La dona rebutjada per no ser verge i l’home que la menysprea són musulmans. Ningú s’ho esperava, segur que no.

El nuvi és un home de 30 anys i enginyer. Malgrat ser jove i ser educat, malgrat viure a França i Europa, ha mostrat quina és la seva mentalitat. Total i militantment sotmesa a l’islam. Frontalment oposada als valors que, paradoxalment, se suposa defensa i encarna aquesta jutgessa.

No va adonar-se aquesta que, amb tota probabilitat, aquest mateix home també prohibiria a les dones de ser jutgesses si poguès?

Sortosament la reacció a França ha estat molt crítica i dura contra aquesta jutgessa tanoca -excepte la ministra de justicia que és, gens casualment, magribina.-

Perque a França, com a tants indrets d’Europa, hi ha un creixent negoci al voltant de la himenoplastia o reconstrucció de l’himen.

Degut a totes les noies musulmanes que a Europa, hipocritament, abans de casar-se amb un nuvi molt sovint triat per la seva familia s’operen el cony -fins 3000 €- per aparentar ser pures i verges. Després d’haver estat follant d’amagat de tothom conegut. Per no acabar humiliades i rebutjades, o assassinades, per la seva mateixa familia.

Aquesta jutgessa va legimitar aquesta actitud tan hipocrita i malaltissa sobre la sexualitat de la dona i, en definitiva, sobre la llibertat de les persones. Pero això no és nou. Ja va fer-ho el diari El Pais, tan progre, en lloar la himenoplastia com un mitjà d’emancipación de les dones musulmanes. Exigint que aquesta operació sigui pagada pels serveis socials -amb els nostres impostos-. En acabat que aquestes noies facin el que vulguin. Pero que se’n tornin als seus països islamitzats per fer-ho.

Val a dir que aquest és el mateix diari després tan dur amb l’esglesia. Per què no fa el mateix amb els musulmans? Pretèn que la defensa de la laicitat que tan cridanerament s’atorga no es fa també contra l’islam malgrat casos com aquest i tants d’altres? Consti que l’esglesia no em mereix gaire més respecte. Encara que sigui només per tots els seus gestos de submisa condescendència envers l’islam, incloent en Ratzinger com va mostrar-se a un altre post, arreu d’Europa. Precisament perque el veu com un aliat contra la laicitat. Pero amb tanoques com aquesta jutgessa no li calen aliats.

Abu Qatada, mà dreta de Bin Laden a Europa, acaba de forçar el dret a rebre 1250 € mensuals vitalicis com refugiat a Anglaterra. Ho ha aconseguit després d’aturar la seva deportació a Jordània, on es reclamat per varis atemptats esfereïdors, i d’aconseguir la llibertat condicional canviant la seva estada a la presó per un arrest domiciliari. Pero no n’ha tingut prou. Diu que els anglesos violen els seus drets humans. Ara ha aconseguit fins i tot d’això deslliurar-se’n.

Quanta crueltat contra aquest innocentíssim Abu Qatada, jordà d’origen palestí, que va arribar a Anglaterra al 1993 amb un passaport fals dels Emirats Arabs Units. On va aconseguir-hi asil polític, l’estatus de refugiat, adduïnt que seria torturat en tornar a Jordània.

Un tribunal jordà va condemnar-lo a cadena perpètua en absència per la seva implicació als atemptats d’Amman, capital de Jordània, al 1998.

Pero l’Abu Qatada vivia tranquil.lament a Acton i a més ja amb la seva dona i cinc fills, a l’oest de Londres, on predicava a les mesquites locals justificant teològicament l’assassinat de dones i nens pels jihadistes a Algèria alhora que recaptant diners pels jihadistes de Txetxènia.

La seva presència amb la d’altres semblants, actuant amb total llibertat, va fer que l’espionatge francès parlès de Londonistàn en esmentar la capital anglesa.

Al 2001 se li van confiscar més de 200.000 € -£180.000- en varies divises a una operació antiterrorista a casa seva.

A l’octubre del mateix any Abu Qatada va dir als seus seguidors que havia rebut un missatge especial de l’Afganistàn anunciant l’esclat de la guerra santa. La policia alemanya va trobar sermons seus grabats a un apartament on va viure Mohamed Atta -qui va encapçalar la massacre de les Torres Bessones al setembre del 2001 als EUA-.

Abu Qatada va desaparèixer al decembre del 2001. Va ser detingut a l’octubre del mateix any i empresonat preventivament complint amb les lleis antiterroristes.

Malgrat ser empresonat va mantenir contacte mitjançant internet amb els seus seguidors i en concret amb Abu Musab al-Zarqawi, el sàdic líder d’Al Qaida a l’Iraq, atiant els seus atemptats massius i indiscriminats.

No està malament.

Pero el millor és que ara els anglesos hauràn de pagar de les seves butxaques aquests 1250 € mensuals que rebrà el pobre refugiat Abu Qatada, apart dels que reben la seva dona i cinc fills, sense oblidar tots els moltíssims diners amb que caldrà pagar els serveis de seguretat anglesos vigilant-lo.

No seria millor deportar immediatament aquest porc a Jordània i que en facin allò que els vingui de gust?

Ho ha aconseguit. En Krekar es queda a Noruega indefinidament. Així ho ha sentenciat un tribunal malgrat que el govern noruec ha maldat per expulsar-lo.

Perque en Krekar, ençà haver entrat a Noruega aconseguint-ne l’estatus de refugiat als 1990’s, ha estat aprofitant-se barroerament de la generositat d’aquesta nació europea.

Ha estat fent servir Noruega com base segura per dirigir al Kurdistàn, tranquila i còmodament, la seva organització jihadista Ansar al-islam. Fins i tot, malgrat demanar l’estatus de refugiat pel perill que segons diu li suposa estar al Kurdistàn, ha estat tornant-hi constantment per supervisar les accions de la seva organització -especialitzada en les decapitacions-.

Alhora que viu de les generoses subvencions de l’estat noruec als refugiats. Duent tota la seva familia des del Kurdistàn a Noruega i exigint, i aconseguint, una casa per ficar-la al govern noruec. Tot això pagat amb els diners dels noruecs com va comentar-se a un post anterior. Mitjançant un sistema social que no va ser creat per deixar que sigui parasitat per púrria com aquesta.

Els noruecs, farts i ofesos, van encetar el seu procès d’expulsió.

En Krekar va protestar perque deia sentir-se victima de la intolerància noruega i europea. El Front de la Jihad , la més important coalició de grups sunites al Kurdistàn, va amenaçar de fer Noruega i els noruecs arreu del món objectius de la seva violència. Pobre Krekar, maltractat pels europeus. És per això, amb tota probabilitat, que va proclamar com futura i implacable l’islamització de Noruega i Europa.

Ara els noruecs estàn pagant la seva generositat. O potser la seva ingenuïtat? Un tribunal els prohibeix d’expulsar en Krekar al Kurdistàn perque pot ser-hi executat. Les lleis noruegues prohibeixen l’extradició de qualsevol que pugui ser condemnat a mort al seu pais d’origen. 

Pero ens hauria d’importar que algú com aquest sigui executat? Per què patir sempre per ser tan bons quan, tan sovint, només aconseguim que ens parasitin i humiliïn sense miraments? Per què els immigracionistes, malgrat tot això, s’han posat contra Noruega i del costat d’en Krekar repetint la seva cantarella victimista contra els europeus alhora que en proclama la seva islamització? No podem seguir badant. Sempre es poden enviar els immigracionistes amb el seu heroi Krekar al Kurdistàn.

S’han esbombat al màxim les fotos de les pintades fetes sobre les làpides d’un cementiri musulmà a Arras, al nord de França, incloent la primera plana de varis diaris i l’inici dels telenoticies. 

En Sarkozy ha estat el primer en condemnar-ho durament.

Pero enlloc s’ha sentit res del sacerdot anglès Michael Ainsworth, de 57 anys, apallisat per varis joves musulmans d’origen pakistanès i bangladesi. Ni dels profunds talls que van etzibar-li a ganivetades o dels ulls extremadament inflamats a patades que van suposar la seva urgent hospitalització. 

Ni dels apedregaments que ha patit la seva esglèsia, consagrada al segle XVIII, mentre els agressors xenòfobs cridaven This should not be a church, this should be a mosque, you should not be here -Això no hauria de ser una esglèsia, això hauria de ser una mesquita, vosaltres no haurieu de ser aquí-.

Perque aquesta esglèsia es troba enmig d’un barri, ara, d’amplia majoria musulmana.

N’ha dit res el primer ministre Gordon Brown? Ni ell ni ningú, enlloc. Potser només cal fer-ho si l’agredit no és anglès i europeu? Llavors sí seria un cas de racisme i xenofòbia?

Aquesta foto va ser presa més d’una setmana després de l’agressió.

Quan en Michael Ainsworth va convocar els mitjans per declarar-los, en sintesi, que no passa res. Va proclamar en un arravatament mistic, o potser pels cops rebuts al cap, que malda de ‘follow the example of Christ’s patience and humility, and also be partakers of his resurrection. The belief that good can come out of suffering, and new life out of a painful engagement with truth, is not a glib response to the evil and wickedness of a broken world, but a mark of faithfulness to the love that God shows to all his children.

És a dir que malda per seguir l’exemple de Crist quant a la seva paciència i humilitat, de ser partícips de la seva ressurecció. La creença de que el bé pot sorgir del patiment, i d’una nova vida de la dolorosa topada amb la veritat, no és una ingènua resposta al mal i la perversitat d’un món dividit, sino una prova de fe envers l’amor que Déu mostra respecte tots els seus fills. 

Colpidor, realment colpidor.

Vol dir això que cal deixar-nos apallisar o simplement abusar limitant-nos a recrear-nos místicament en com en som de bones persones per fer-ho? O potser seria millor dir idiotes?

Diu el mateix que el cap espiritual de l’esglèsia anglicana, en Rowan Williams, en declarar -com va esmentar-se a un altre post- que el millor per garantir la cohesió social a Anglaterra es cedir a les demandes musulmanes d’instaurar-hi la xaria o és a dir la llei islàmica.

Ser tan bons segur que els farà guanyar el cel.

Pero ens farà perdre Europa -a tots i no només a aquests virtuosos i modèlics cristians-.

Retirat de Live Leak per greus i versemblants amenaces als seus treballadors immediatament després de publicar-s’hi, condemnat pel Consell d’Europa des d’ara conegut com el Consell dels Cobards d’Europa en fer-ho per simple pànic, condemnat fins i tot pel secretari general de l’ONU patèticament condescendent amb els països islamitzats, etc. 

Titllat també de tenir un contingut inapropiat a Dailymotion i Youtube pels creients de la religion of peace dita així pels immigracionistes que, probablement, han estat tan babaus d’ajudar-los a dificultar-hi l’accès. 

Malgrat tot aquí està Fitna per veure’l, a desgrat dels qui tant malden per obstaculitzar-ho, lliure de censures:

És un film de combat, dur, sense concessions. Ja n’hi han més que prou, dia rere dia, a la majoria de mitjans. En calen més encara?

El film és criticable, com tot, pero això no justifica la histèrica censura que pateix juntament amb el seu autor Geert Wilders.

Les veritats ofenen.

És per això que s’ha desfermat aquesta histeria contra Fitna. 

Personalment no m’importa gens si algú és musulmà o no ho és.

Pero si m’importa, i molt, que es cregui amb dret a dir als europeus com hem de parlar, pensar i en sintesi viure.

Cal deixar ben clar que no permetrem que ho facin. Ni fent servir els immigracionistes que són, malauradament, massa babaus per adonar-se’n.  

Com fa Aref Ali Nayed, entrevistat a El Pais com portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos en proclamar que en Europa siempre han existido, en minoría, oscuras fuerzas demoniácas. En el pasado focalizaron su odio en nuestros hermanos y hermanas judíos con el trágico y horrible resultado de todos conocido. Esas mismas fuerzas ahora dirigen su odio vehemente contra el islam y los musulmanes. Rezo para que Europa tenga la sabiduría de evaluar correctamente a quién se enfrenta. Pueden cambiar el objetivo de su odio, pero son básicamente las mismas que protagonizaron el más negro capítulo de la historia de Europa. No debemos permitir que se escondan detrás de los llamamientos a la libertad de expresión, una libertad que todos defendemos.

Forces demoniaques? Es pot prendre seriosament, d’entrada, algú que diu collonades semblants?

Judeofòbia? A Europa se n’ha fet una molt seriosa autocrítica. N’han fet als països islamitzats? No sap que gairebé tots els jueus del Magreb van anar a viure a Israel tan aviat van poder, només proclamar-se la seva independència, després de patir segles de repressió pels musulmans a Marroc, Algeria i Tunisia? Estàn disposats a reconèixer Israel i a conviure-hi pacíficament? Quan canviï l’actitud dels musulmans envers Israel llavors podrà prendre’s una mica més seriosament el que diu.

Encara que si algú ha de donar explicacions per judeofòbia a Europa són els immigracionistes més abrandats i les esquerres més entusiastes amb els musulmans. Són qui més hostilitat expressa envers els jueus. Imitant els seus herois islàmics.

Llibertat d’expressió? En donen exemple amenaçant tothom qui emet el film Fitna, pretenent censurar-lo?

A l’entrevista també repeteix, com es habitual, la xerrameca immigracionista sobre la culpabilitat europea. Hi burxa per justificar el tancament de tretze esglesies protestants a Algeria. Sembla no tenir present que si Algèria és un pais islamitzat es degut a l’invasió arabomusulmana que va patir al segle VII.  

Sembla no tenir present que l’islam ha estat, i és, agressivament colonialista i xenòfob. Com ara ho constatem a Europa, una altre vegada, ja que pateix les seves escomeses des de l’antigor. Com ho han constatat nombroses identitats etnoculturals al decurs dels darrers segles.

Un altre exemple, aquest portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos, d’islàmica hipocresia. Que en Geert Wilders descobreix en tota la seva sagnant cruesa. 

Segons Aref Ali Nayed en los últimos tiempos hay una fastidiosa tendencia a provocar repetidamente a los musulmanes. Al contrari, som els europeus que comencen a respondre a les seves provocacions. La paciència, de la que han abusat prou, se’ns esgota. Pot fer de victima tot el que vulgui. No li servirà de res. Cada vegada confòn, sortosament, a menys europeus.

Què no?

Mira’t aquesta foto:

No et creus el que veus?

Et sembla massa inversemblant per ser real?

Et sembla massa patètic fins i tot pels idiotantifas?

Doncs és molt real. Surt al suplement de tendències i moda del diari noruec Aftenposten.

Serà una noia palestina o potser d’algun suburbi de Paris o de Salt a Girona?

O potser una noia europea que vol afegir al seu mocadoret palestí una bonica burka, amb complements tan exquisitament encisadors com un brodat del Che, per mostrar al món com d’intercultural i antifa i tolerant és?

Més d’una setmana d’enfrontaments als carrers de Copenhagen, de cotxes i botigues i edificis cremats, de botigues saquejades.

De manifestacions on més de 3,000 musulmans criden histèricament, enmig dels carrers al centre de la capital danesa, al.là és gran. Titllant als danesos de blasfems i suplicant al seu déu el càstic que creuen els pertoca patir. Duent pancartes proclamant l’imposició d’un califat -khilafah-, d’una dictadura islàmica, a Dinamarca i arreu d’Europa.

De violència xenòfoba contra els danesos, agredits al seu mateix pais, pels musulmans que estàn poblant Dinamarca i alhora la resta d’Europa aquestes darreres dècades. Hostils als valors i la identitat dels danesos i europeus, perque volen imposar-nos la seva mentalitat i els seus hàbits dictats per la xaria base de la seva identitat etnocultural, per simple xenofòbia contra la identitat etnocultural europea.

Tot després de la detenció i expulsió, al darrer moment, dels dos marroquins i el tun¡sià detinguts en voler assassinar en Kurt Westergaard pel blasfem pecat de dibuixar una caricatura. Per castigar als danesos en haver-ho fet, per frustració en no haver-los fet pagar la seva blasfèmia amb el seu cap.

Gairebé res d’això ha estat esmentat, només breu i aïlladament, als mitjans catalans:

Per què malden en mentir i desinformar?

Volen forçar-nos a cedir, mitjançant les amenaces i la violència pero també amb el derrotista discurs de l’immigracionisme, a assumir el dictat de la xaria. A publicar als mitjans allò que la seva llei islàmica ens dicti. Això d’entrada, per després anar estenent el seu dictat a tots els àmbits possibles de les nostres societats. Sense cap mena de respecte per la nostra identitat. Amb una actitud envers aquesta que només pot qualificar-se de xenòfoba. Pero es fa en nom de la diversitat i l’interculturalitat i el mestissatge i etc. així que potser no serà tan dolent.

I tot això amb el suport dels antifes danesos. Ajuden aquesta púrria adduïnt que pateix el racisme danès. Quan, com s’ha vist clarament, els racistes són els seus herois immigrants contra la població danesa nadiva europea. Sense importar-los gens malgrat dir-se anarquistes que els seus herois immigrants, a més de saquejar biblioteques com es veu al video, són uns teocràtics i misogins declarats. Els antifes palesen la seva estupidesa en posar-se al servei d’aquesta gent extremadament reaccionària. Proven, una altre vegada més, que enguany ser revolucionari és el contrari de ser antifa.

Perque els immigracionistes s’estimen més mirar a una altre banda quan la realitat torna a esmicolar a cops de roc i proclames teocràtiques la seva ximple xerrameca. Negant-se a veure que el succeït a Dinamarca és el mateix que a Paris -França-, Amberes -Flandes-, Londres -Anglaterra-, etc. i etc. Protagonitzat pels mateixos de sempre. Sortosament no tothom és tan babau. Sabrem revoltar-nos quan calgui, abans sigui massa tard, per combatre aquest gran i lamentable merder.

Casualitat o declaració d’intencions? Tariq bin Ziyad s’anomena la mesquita del Raval on van trobar-se els sis suicides-bomba islàmics per planejar sis massacres indiscriminades, el mateix dia, al metro i els trens de rodalies de Barcelona.

És el mateix Tariq bin Ziyad capitost dels musulmans en envaïr el 711 la península ibèrica i Europa. Encara que ni tan sols declaració d’intencions. Perque ja no parlem d’intencions, parlem de fets. D’aquest que, malgrat tot, és només un de molts altres.

Són membres de la secta musulmana Tablighi Jammaat segons va reconeixer en Mohamed Iqbal, portaveu de l’associació pakistanesa de Barcelona Camí de la Pau, derivada de la secta Deobandi. D’on deriven, simultàniament, els talibans. Amb això n’hi ha prou per saber com són els Tablighi Jammaat.

Ambdues sectes comparteixen la seva mateixa fita que és la islamització per qualsevol mitjà possible. Incloent la violència com s’ha vist pero, també, la mentida. Apropiant-se hàbilment del discurs immigracionista d’unes esquerres postcomunistes massa bledes, pel que es veu, per adonar-se que les estàn fent servir.

Els Tablighi Jammaat són ben coneguts arreu d’Europa on controlen moltes mesquites i en construeixen d’altres, per exemple a Anglaterra en controlen més de la meitat i promouen la construcció de la ja coneguda com megamosque, des d’on prediquen i inciten amb agressivitat la nostra islamització.

En Mohamed Iqbal va insistir des del primer moment que els detinguts eren innocents i inofensius. També va insistir en que els Tablighi Jammaat són inofensius. Pero això és, com a mínim, dubtòs.

Fa poc la televisió anglesa Channel 4 va fer un documental sobre què s’hi predica a les mesquites angleses. Fanatisme, odi, eurofòbia i islamització és el que s’hi veu. Els responsables de la mesquita, recorrent al victimisme, van acusar-la de manipular-lo. L’Ofcom, que es defineix com independent regulator and competition authority for the UK communications industries va constatar el contrari. És a dir que els mentiders són els responsables de la mesquita.

Al documental es mostra com la mesquita deia ser, segons proclamaven cartells al seu exterior, un centre de diàleg ecumènic obert a tothom. Quina gran semblança amb això del Camí de la Pau d’en Mohamed Iqbal que, segons reconeix, és amic dels detinguts amb qui ha treballat quotidianament. Potser és innocent, és clar que sí, pero potser no. No ens podem permetre badar. Ja ho hem fet prou.