Llibertat pels catalans

Vota i decideix!

Patriarch Militant [Luftwaffe]

La paraula, la més esmolada dalla, esquinçant travessa el cel… [The hand that sounds the chimes, tears away the veil. Patriarch Militant calls, to attest, the structures fail. A masked inception, here's the armed sky. We are like scythes, slicing through the sky. We drank of asperity, from the poisoned well. The breath that passes over our lips, sings hymns from tomes of hell. The truth is everlasting, this generation is the end. The enemy of my enemy, will always be my friend. Here we stand a sentinel, here before truths door.  A threshold that once we cross, we shall return no more. The veil has been torn away, the words portent is neigh. The word, the sharpest scythe, slicing through the sky... (for Douglas P.)]

Cançó adreçada al cantant de Death in June pels estatudinencs Luftwaffe, de Xicago, on s’evoquen i gairebé invoquen les deïtats celestials indestriable i ancestralment unides a la virilitat i voluntat de combat entre els europeus. En són exemple, entre d’altres, Zeus, Apol·lo i Taranis altrament dit Iovi Candamio o Júpiter Enlluernador en llatí. Al concepte original, pertanyent als llatins nadius europeus, d’aquesta paraula. Oposat a l’espuri sentit amerindi i africà castellanoparlant que ara l’immigracionisme hi pretén imposar.

Val a dir, a més, que l’anglès Douglas Pearce cantant dels DiJ és gai. Això no ha minvat gens, malgrat el que alguns suposarien, la seva lluitadora i valuosa tasca com cantautor. Duent-lo a ser gairebé un artista maleït, com tants altres, arran la gosadia de no sotmetre’s al discurs oficial enguany vigent -encara- sobre la realitat social i etnocultural dels països europeus.

Com dalles som, el cel travessem esquinçant

Esquerra contra l’immigracionisme

En denunciar l’immigracionisme l’Agnes Kant, nova lider del partit socialista dels Països Baixos, etziba un fulminant i subversiu cop a una esquerra avui esllanguint-se arran la seva supèrbia, encarcarament i eurofòbia. Especialment al postcomunisme d’on prové.

És així que, entre altres motius, el seu partit gairebé supera el partit laborista dels Països Baixos. Què fins ara hi era el partit hegemònic a l’esquerra. Perque els treballadors holandesos nadius europeus s’identifiquen immediata i plenament amb el seu discurs més que no pas amb la xerrameca immigracionista. Començant pels joves.

Agnes Kant, lucidesa i honestedat front l'immigracionisme

Un discurs que, fins ara, només tenia collons de fer en Geert Wilders. Blasmat com ultradretà per l’esquerra holandesa. Farà el mateix ara amb l’Agnès Kant i el seu partit socialista?

Diu Agnès Kant que l’immigracionisme, el massiu poblament d’immigrants als Països Baixos i Europa arribats d’Àfrica i Àsia i Amèrica, només afavoreix al capitalisme més rapinyaire. L’atia en emprar-lo com un mitjà per rebaixar els sous. Per omplir els països europeus de mà d’obra barata. Forçant la precarització del mercat laboral, en acabat, facilitant-hi l’explotació més barroera. Mitjançant l’erosió i dissolució de la identitat etnocultural dels europeus i, així, de la nostra consciència social.

Es rabeja així en la seva menyspreable pulsió rapinyaire. La mateixa desfermada aquests darrers anys arrossegant-nos a aquesta crisi econòmica i social que encara patim. Amb la cobertura i excusa, suposadament involuntària, de l’esquerra que no va més enllà de la seva cantarella immigracionista. Malgrat sortoses excepcions com la d’Agnès Kant.

Es arriscat ser dona a Oslo

Primer; són violadors d’origen kurd i somali, en una majoria aclaparadora, els culpables. Segon; són comeses amb una violència esfereïdora. Ambdós fets defineixen segons la policia noruega les agressions sexuals patides a Oslo, capital de Noruega, aquests darrers tres anys.

Potencials victimes de violació front la indiferència de l'esquerra?

Ho explica la policia d’Oslo després d’investigar les agressions sexuals, incloses les violacions, patides aquests darrers tres anys a aquesta ciutat [Most of the rapists have a Kurdish or African background, NRK reports. The cases of aggravated sexual assults all have one thing in common, namely the use of gross violence]

És evident que no tots els immigrants asiàtics i africans tant magribins com subsaharians a Oslo són violadors.

Però també ho és que, respecte el total d’habitants de la capital de Noruega, la proporció d’immigrants asiàtics i africans a Oslo que agredeixen sexualment a les noruegues és escruixidorament gran.

Potser és que no poden suportar veure la llibertat de les dones noruegues? Arran d’això les sotmeten a la brutal humiliació que suposa violar-les? No és aquesta violència sexual una forma de racisme contra les dones europees?

Com és que l’esquerra postcomunista, en concret la seva xiscladora sectorial antipatriarcal, no en diu res? Potser en ser els violadors asiàtics i africans això els suposa un atenuant? El seu immigracionisme malaltís la du, fins i tot, a sacrificar la llibertat i seguretat de les dones?

Sembla que la seva avorrida xerrameca contra el seu mai no prou blasmat i odiat heteropatriarcat va només adreçat, hipòcrita i eurófobament, contra els homes nadius europeus -blancs-.

Seria interessant conèixer les dades referents a d’altres capitals europees com, per exemple, Barcelona.

Assedegat i atziac [Hatebreed]

Assedegat i atziac, sempre desitjant més. [Thirsty and miserable. you drop to the floor. You drink til you can't even see anymore. Thirsty and miserable, always wanting more. Thirsty and miserable, always wanting more. My brother wants a ride to the liquor store. You pity him for what he wants it for. Thirsty and miserable, always wanting more. Thirsty and miserable, always wanting more. It's 1:30 and we're all getting nervous. The store closes at two. There's not enough to last us. Thirsty and miserable, always wanting more. Thirsty and miserable, always wanting more.]

El jovent català i europeu arran la seva manca d’expectatives irat, fart d’una classe política que vol reduïr-lo a la seva cobardia i mediocritat, es farà sentir amb tota la seva força ben aviat.

Aquesta cançó dels Black Flag versionada pels Hatebreed n’expressa el que tants senten.

Oxímoron?

J’ai toujours voulu méler les soucis contradictoires: nation et europe, socialisme et aristocratie, liberté de pensée et autorité, mysticisme et anticléricalisme.

Jo sempre he maldat de barrejar i complementar neguits contradictoris: nació i Europa, socialisme i aristocràcia, llibertat de pensament i autoritat, misticisme i anticlericalisme.

Pierre Drieu de la Rochelle

BAM & Pricks

M’agraden els Hives.

Els Pricks, també suecs, m’agraden més encara.

Més gresca que els previs als Hives al proper BAM segur en farien.

La síndrome de Kabul

Paris no és Kabul. Però ben aviat pot ser-ho. Com tantes altres ciutats i pobles d’Europa. Només cal veure aquest vídeo per adonar-se’n.

La filtració d’aquest vídeo ha enfurismat, en palesar una realitat que malden d’amagar-nos, l’estat francés i els immigracionistes alhora.

S’han abraonat no contra els agressors del vídeo, com caldria esperar, sino contra qui l’ha fet públic. Blasmant-lo en donar a conèixer, subversivament, una realitat que malden d’amagar-nos.

Volen que tots els europeus siguem igual de patètics que l’holandesa Joanie de Rijcke. Qui, després de ser segrestada i violada repetidament pels talibans a l’Afganistàn, els va justificar i defensar.

Joanie de Rijcke

De Rijcke, de 43 anys, va ser segrestada al novembre al poble de Sarubi, a uns 50 kilometres de Kabul- Va ser feta presonera al decurs de 6 dies i violada repetidament pel capitost talibà, Ghazi Gul. Però ella va escriure a un llibre; “no vull descriure els talibans com monstres, ni estic emprenyada amb Ghazi Gul.” -De Rijcke, 43, was kidnapped in November in the town of Sarubi, some 50 kilometres from Kabul. She was kept prisoner for six days and raped repeatedly by a Taliban leader, Ghazi Gul. But she wrote in a book; “I do not want to portray the Taliban as monsters, nor am I angry with Ghazi Gul.”-

Pateix la mateixa actitud que massa europeus -incloent els catalans-. Tal com va denunciar Geert Wilders. Fent-la admetre que la seva actitud és errònia.

Els immigracionistes s’entesten en sempre justificar qualsevol mena d’agressió contra la identitat etnocultural europea. Fins i tot sent tan cobarda i brutal com aquesta.

Fins quan ens deixarem humiliar i violentar pels qui agredeixen racistament aquest noi francés i aquesta dona holandesa i qui, malgrat tot, els justifiquen?

Fins quan patirem la síndrome de Kabul?

Junges Elsaß, Jeune Alsace

El jovent d’Alsàcia, com el català, lluita per la seva identitat i llibertat al cor d’Europa.

Visca l’Europa de les nacions, social i lliure!!

Visca Alsàcia lliure!!

Rússia i Polònia s’avenen

Rússia ha expressat a Polònia la seva punyent recança pel pacte secret entre la URSS i Hitler. Pel que ambdos, alhora i sobtadament fa 70 anys, van envaïr i repatir-se-la. Desfermant una guerra que va delmar els polonesos i, ben aviat, molts milions d’altres europeus. Ha demanat perdó, en concret, per la massacre de Katyn on d’un cop 20.000 polonesos van ser assassinats per ordre dels comunistes d’en Stalin.

Ho ha fet el primer ministre rus, Putin, mitjançant una Carta als polonesos publicada al diari Gazeta Wyborcza.

S’hi adreça afegint també que és impossible bastir un sistema de seguretat col·lectiva eficient sense fer-hi partícips tots els països del continent, incloent-hi Rússia -impossible to create an effective collective security system without the participation of all of the continent’s countries, including Russia.-

En acabat hi expressa la seva esperança en una eventual reconciliació russo-polonesa, com la reconciliació franco-alemanya després de la guerra va suposar el fonament per la creació de la Unió Europea -expresses hope for an eventual Polish-Russian reconciliation, just as the French-German reconciliation after the war lay foundations for the creation of the European Union.-

Rússia i Polònia agermanades sota el Sol

Esperem que els europeus assolim la fita tan vella i tanmateix tan actual de treballar plegats, d’unir les nostres forces, deixant enrere d’una vegada i per sempre els greuges que encara arroseguem.

Perque només des del respecte i el suport mutu, basant-nos en la nostra ancestral i compartida identitat etnocultural, podem assegurar el nostre futur i la nostra lliberat al món. Això és mereixen els joves europeus.