Tot bé si vols pregar, pero sense mai deixar de pensar. No fer-ho pot fer-te acabar com els malalts de déu que darrerement poblen Europa pretenent imposar-hi el seu deliri.

Retirat de Live Leak per greus i versemblants amenaces als seus treballadors immediatament després de publicar-s’hi, condemnat pel Consell d’Europa des d’ara conegut com el Consell dels Cobards d’Europa en fer-ho per simple pànic, condemnat fins i tot pel secretari general de l’ONU patèticament condescendent amb els països islamitzats, etc. 

Titllat també de tenir un contingut inapropiat a Dailymotion i Youtube pels creients de la religion of peace dita així pels immigracionistes que, probablement, han estat tan babaus d’ajudar-los a dificultar-hi l’accès. 

Malgrat tot aquí està Fitna per veure’l, a desgrat dels qui tant malden per obstaculitzar-ho, lliure de censures:

És un film de combat, dur, sense concessions. Ja n’hi han més que prou, dia rere dia, a la majoria de mitjans. En calen més encara?

El film és criticable, com tot, pero això no justifica la histèrica censura que pateix juntament amb el seu autor Geert Wilders.

Les veritats ofenen.

És per això que s’ha desfermat aquesta histeria contra Fitna. 

Personalment no m’importa gens si algú és musulmà o no ho és.

Pero si m’importa, i molt, que es cregui amb dret a dir als europeus com hem de parlar, pensar i en sintesi viure.

Cal deixar ben clar que no permetrem que ho facin. Ni fent servir els immigracionistes que són, malauradament, massa babaus per adonar-se’n.  

Com fa Aref Ali Nayed, entrevistat a El Pais com portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos en proclamar que en Europa siempre han existido, en minoría, oscuras fuerzas demoniácas. En el pasado focalizaron su odio en nuestros hermanos y hermanas judíos con el trágico y horrible resultado de todos conocido. Esas mismas fuerzas ahora dirigen su odio vehemente contra el islam y los musulmanes. Rezo para que Europa tenga la sabiduría de evaluar correctamente a quién se enfrenta. Pueden cambiar el objetivo de su odio, pero son básicamente las mismas que protagonizaron el más negro capítulo de la historia de Europa. No debemos permitir que se escondan detrás de los llamamientos a la libertad de expresión, una libertad que todos defendemos.

Forces demoniaques? Es pot prendre seriosament, d’entrada, algú que diu collonades semblants?

Judeofòbia? A Europa se n’ha fet una molt seriosa autocrítica. N’han fet als països islamitzats? No sap que gairebé tots els jueus del Magreb van anar a viure a Israel tan aviat van poder, només proclamar-se la seva independència, després de patir segles de repressió pels musulmans a Marroc, Algeria i Tunisia? Estàn disposats a reconèixer Israel i a conviure-hi pacíficament? Quan canviï l’actitud dels musulmans envers Israel llavors podrà prendre’s una mica més seriosament el que diu.

Encara que si algú ha de donar explicacions per judeofòbia a Europa són els immigracionistes més abrandats i les esquerres més entusiastes amb els musulmans. Són qui més hostilitat expressa envers els jueus. Imitant els seus herois islàmics.

Llibertat d’expressió? En donen exemple amenaçant tothom qui emet el film Fitna, pretenent censurar-lo?

A l’entrevista també repeteix, com es habitual, la xerrameca immigracionista sobre la culpabilitat europea. Hi burxa per justificar el tancament de tretze esglesies protestants a Algeria. Sembla no tenir present que si Algèria és un pais islamitzat es degut a l’invasió arabomusulmana que va patir al segle VII.  

Sembla no tenir present que l’islam ha estat, i és, agressivament colonialista i xenòfob. Com ara ho constatem a Europa, una altre vegada, ja que pateix les seves escomeses des de l’antigor. Com ho han constatat nombroses identitats etnoculturals al decurs dels darrers segles.

Un altre exemple, aquest portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos, d’islàmica hipocresia. Que en Geert Wilders descobreix en tota la seva sagnant cruesa. 

Segons Aref Ali Nayed en los últimos tiempos hay una fastidiosa tendencia a provocar repetidamente a los musulmanes. Al contrari, som els europeus que comencen a respondre a les seves provocacions. La paciència, de la que han abusat prou, se’ns esgota. Pot fer de victima tot el que vulgui. No li servirà de res. Cada vegada confòn, sortosament, a menys europeus.

S’ha reobert l’exposició d’art a Berlin tancada urgentment fa uns dies per les amenaces i udols de santa indignació islàmica front una obra crítica envers l’islam. Un pòster on s’hi representa la Kaaba o roca sagrada de la Meca a l’Aràbia Saudí.

El col.lectiu d’artistes danesos autor de l’obra havia denunciat la cobardia dels responsables de la galeria d’art on es fa l’exposició front aquestes amenaces.

S’hi posaràn vigilants i extremaràn les mesures de seguretat, és clar. Fa poc va intentar assassinar-se en Kurt Westergaard per la seva caricatura d’en Mahoma. Poc després Dinamarca sencera patia violents aldarulls als carrers de les seves ciutats. 

És comprensible prendre-les. No ho és tanmateix, no té excusa, cedir als que només pretenen imposar-nos el dictat de la xaria.  

També va patir el dictat de la xaria el pintor alemany Cranach quan va suspendre’s a Londres, al seu metro, la publicitat sobre l’exposició que s’hi fa de la seva obra.

En fer-se mitjançant la seva Venus, un dels seus quadres més coneguts, l’alcalde Ken Livinsgton va suspendre-la. En Livingstone és un típic exemplar de comunista del ‘68 tranformat en immigracionista populista que cerca el vot dels musulmans en ser ja part decisiva de l’electorat.

Deia que la nuesa de la Venus de Cranach ofenia certs usuaris del metro. Cal dir a quins?

En Cranach va pintar fa cinc cents anys la seva Venus. Una jove que mostra confiada i desafiant la seva nuesa front els dogmes obscurantistes de l’esglèsia. És per això un símbol del Renaixament alemany i, en conseqüència, europeu.

Ha arribat fins els nostres dies per ser amagada, per obscena, per aquest patètic postcomunista per satisfer les exigències dels dogmes islàmics del seu electorat musulmà? Passarà de ser símbol del Renaixament d’Europa a símbol de la seva agonia?

Sortosament l’exposició sobre en Cranach no s’ha suspés. A la Royal Academy la Venus de Cranach somriu als europeus que, en defensar-la, defensen la nostra identitat i els nostres valors. Amb la seva mateixa actitud confiada i desafiant.

Han aturat al darrer moment l’intent d’assassinat d’en Kurt Westergaard, han detingut dos marroquins i un tunisià que tres anys després de la publicació de la seva caricatura d’en Mahoma encara maldaven per assassinar-lo. Cal tenir present que nosaltres ens alegrem de la seva detenció alhora que milions d’altres persones al món se n’han sentit decebudes. Són les mateixes que, pel contrari, haurien reaccionat euforicament en assabentar-se del seu assassinat.

Persones per les que aquests assassins són herois o com a mínim els tracten amb condescendència, com ho són els babaus que es suiciden fent-se esclatar assassinant indiscriminada i cobardament tothom que els envolti, mentre que per nosaltres ho és gent com en Kurt Westergaard -dibuixant danes de 73 anys-.

Un home gran -i alhora gran home veient la seva fermesa i lucidesa- armat només amb el seu llapis, humil llapis, que tanmateix fa estremir de por la púrria que s’ha atorgat el dret de dir-nos als europeus on són els límits de la nostra llibertat d’expressió. És a dir de la nostra llibertat de pensament.

És per això que varis diaris danesos i europeus han decidit de tornar a publicar la caricatura de Mahoma. És molt més que un gest simbolic. És un acte de fermesa valuos i realment imprescindible.

Que als països islamitzats actuin com ho fan és lamentable pero, al final, són els seus països. Pero que no gosin de pretendre imposar-nos res als europeus. Ni tan sols fent servir la xerrameca immigracionista i interculturalista ximple de certes esquerres. Perque els europeus n’estem cada vegada més farts.

Kurt Westergaard és un dels 12 dibuixants que al 2005 van publicar caricatures d’en Mahoma al diari danès Jyllands-Posten, amb una explicació del seu significat que no van poder ni voler entendre les masses de musulmans que van cremar les ambaixades danesa i noruega a Damasc -no acababen d’aclarar-se entre Noruega i Dinamarca pel que van cremar ambdues- així com provocar violents aldarulls a Afganistàn, Líban, Nigeria, Pakistàn i Somalia amb decenes de morts.

Pero tampoc organitzacions com el Consell Musulmà de la Gran Bretanya, suposadament moderades com en Tariq Ramadan, van poder ni voler respectar-lo com van palesar en escometre histèricament contra en Kurt Westergaard i, de fet, contra Europa.

Pretenent dictar-nos que hem de dir i quan ho podem dir.

A la mateixa Gran Bretanya on el babau arquebisbe de Canterbury, cap espiritual de l’esglèsia anglesa, vol instaurar la xària -llei islàmica-. Per satisfer precisament aquest Consell Musulmà de la Gran Bretanya.

Gràcies Dinamarca, una altre vegada, per ser l’avantguarda d’Europa en la lluita contra aquesta foscor que s’abraona sobre nosaltres. I, especialment, gràcies Kurt Westergaard.

Això mateix; el Gran Mufti de Siria, admirador del conegut judeòfob i nazi David Duke que va estar a Barcelona fa poques setmanes, és el mateix Gran Mufti de Siria convidat fa uns dies al Parlament Europeu per donar una bonica xerrada sobre la llibertat i la tolerància i la pau i etc.

Val a dir que és una de les màximes autoritats religioses islàmiques.

Els eurodiputats van presentar-lo com exemple d’entendridora entesa entre Europa i els països islamitzats -i els milions de musulmans presents a aquesta-, en motiu de l’Any Europeu del Diàleg Intercultural.

Saben els diputats del Parlament Europeu que l’aplaudien entusiasticament que el Gran Mufti de Siria va rebre amb tots els honors oficials el conegut judeòfob David Duke a Damasc no fa gaire?

El mateix Duke també molt ben rebut a Teheràn pel dictador iranià Ahmadinejad que, com el Gran Mufti de Siria, va lloar els seus llibres on vomita un odi malaltís contra els jueus negant-ne l’Holocaust.

L’aplaudeixen malgrat haver-nos alliçonat hipòcritament sobre la llibertat, exigint-nos el control estricte dels mitjans perque no vol veure mai més res semblant a les caricatures daneses sobre Mahoma? Malgrat haver declarat que el vessament de sang que pugui produir-se de no fer-ho pesarà sobre la nostra consciència, amenaçant-nos amb poca subtilesa?

Tot això no els suposa cap problema.

Pel contrari, estàn disposats a censurar els mitjans com exigeix en Ahmad Badr al-Din Hassoun, el Gran Mufti de Siria, quan esmentin l’islam i la immigració musulmana a Europa.

Ho ha aclarit en Jorge Sampaio, president de Portugal entre 1996 i 2006, a una entrevista a un diari espanyol dient que queremos trabajar con los medios y cooperar en el desarrollo de los objetivos fundamentales de la Alianza de Civilizaciones y potenciar el entendimiento y la tolerancia. Los medios de comunicación deben jugar aquí un papel fundamental.

Afegint que estàn desemvolupant un Mecanisme de Resposta Mediàtica Ràpida que defineix com un pool, un equipo de profesores, periodistas, intelectuales preparados para actuar en situaciones concretas en función de los principios de la Alianza.

Censuraràn el film holandès que ja està creant una histèria islàmica només comparable amb la crisi de les caricatures daneses, malgrat ni haver estat encara visionat per ningú, obeint les exigències del Gran Mufti de Siria demanant-ne expressament la prohibició? Començarà amb això el Sampaio?

És colpidor veure com fan tot el possible per no ofendre la sensibilitat cultural islàmica, immigrant en general, passant-se la nostra sensibilitat cultural europea pels collons. O pel turbant del Gran Mufti de Siria.

En acabat, on són els antifas que van protestar contra en Duke a la llibreria de Barcelona? Si fos musulmà l’haurien deixat en pau com fan amb el Gran Muftí de Siria i d’altres?