Encara latent, però ja amb força, es comença a fer sentir el nou jovent revolucionari d’Europa:
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
Casapound, Roma, Itàlia; el nou jovent revolucionari europeu
La resposta natural d’una Europa amb voluntat de viure i lluitar. Que no es resigna al dictat de l’esquerra més alienada per la seva supèrbia i encarcarament, a sobre, feta servir pel capitalisme més abandonat a la seva pulsió rapinyaire. El mal que ens estàn fent és copsa a tot arreu i més encara ens en faràn si ningú s’hi encara i combat.
Contra la gerontocràcia del ‘68 que, també allà com aquí, pretén fer pagar al jovent d’avui el greu preu de les seves errades. Alliçonant-nos hipòcritament des de la prepotent autoritat moral que s’atorga, envoltada de la rovellada aura del seu brut antifeixisme -antifaschistischer Schutzwall o mur de contenció de l’antifeixisme era l’oficial i orwellià nom del mur de Berlín-, brandant vells espantalls per esporuguir-nos. Per esbroncar-nos cada vegada que s’adona de com el jovent malda, fart com n’està, de desobeïr-la i alliberar-se’n.
Per què resignar-s’hi? Ens pertoca de combatre a aquesta generació caduca així com els seus deixebles i la seva massa sovint ominosa herència tant social com etnocultural sobre el futur dels europeus. Que tenim el dret i el deure de vetllar pel nostre futur com qualsevol altre identitat etnocultural del món.
Bona síntesi aquest video, per versemblant i alhora corrosivament divertida, d’una realitat del Raval que malda d’amagar la propaganda immigracionista, turística i ximplement bonista que se’n fa.
En Cyril Teissier és un noi de 9 anys que viu a Utrecht, als Països Baixos. Els seus pares van creure que seria bo per ell d’anar a un col.legi al seu barri on els alumnes d’origen immigrant són l’amplia majoría. I entre aquests els musulmans tant asiatics com africans, bàsicament turcs i marroquins. Segons deien per fer-lo impregnar-se d’altres cultures i, també, perque aquest col.legi reb generoses subvencions de l’estat en ser immigrants l’amplia majoria d’alumnes.
Pero resulta que els insults i les pallises han estat continus. Fins aconseguir que el noi no volguès anar a classe i demanès als seus pares que el canviessin de col.legi.
Al final va ser la mateixa direcció del col.legi qui va demanar als pares que, literalment, prioritzessin l’educació i el benestar i fins i tot la seguretat del seu fill al seu idealisme. Perque aquests insistien en que continuès malgrat tot.
Ara en Cyril Teissier va a un col.legi on l’amplia majoria dels alumnes són com ell, holandesos nadius europeus, i no te cap problema.
Si aquest nen forçat a deixar el col.legi després de patir abusos xenòfobs i racistes haguès estat immigrant, i a sobre musulmà, mentre que la resta d’alumnes del col.legi holandesos nadius europeus és evident que aquesta notícia haguès encetat una forta polèmica als mitjans.
Val a dir que en Cyril Teissier no exhibia cap mena de simbología etnocultural holandesa i en general europea fent-ne, com al cas de la nena marroquina del mocador islàmic a Catalunya, motiu de conflicte. Va ser enviat a aquest col.legi amb l’actitud contrària d’aquesta nena de qui fa poc tant es parlava. Sense intenció de fer d’infantil màrtir etnocultural enfrontat a tothom en nom de cap deïtat.
El que fa el seu cas molt més colpidor que el de la nena marroquina. Amb l’agreujant de que no ha despertat tants bons sentiments. Per ser blanc i holandés.
Fa poc en Tenzin Giatso Txenrezik, el XIV Dalai Lama, va visitar Barcelona. Aplegant més de deu mil persones a un acte budista realitzat al Palau Sant Jordi.
Va expressar el seu suport a un sistema educatiu laic i secular alhora que a la separació estricta entre estat i religió. Donant prioritat a la llibertat dels individus per sobre de les religions. Mostrant el seu respecte pels valors i les identitats europees.
Que bo seria canviar per budistes els ja varis milions de musulmans que viuen a Europa. Quantes noticies sobre conflictes, incidents i massacres provocats per budistes en nom de les seves creences, contra budistes d’altres tendències o contra qualsevol que no les comparteixin, es senten? Cap ni una, ni darrerement ni mai, enlloc del món. Pero si que n’hi han de budistes massacrats per musulmans, per exemple a Tailàndia.
A la Gran Bretanya més de 600 de les 1350 mesquites existents, és a dir la seva meitat, estàn controlades per la secta musulmana Deobandi. Especialment a les ciutats amb més població musulmana. També te una forta presència al Consell Musulmà de la Gran Bretanya. Amb dir que de la secta Deobandi van originar-se els talibans n’hi ha prou per adonar-se de com és. Plena d’odi per Europa, per la seva societat i els seus valors, delerosa d’islamitzar-la com sigui.
El pitjor és que els imams d’aquestes mesquites, que prediquen odi contra Europa i inciten a la seva islamització per qualsevol mitjà perque el seu déu els ho mana, són nascuts i criats en la seva majoría a la Gran Bretanya.
Aquesta imatge és d’Anglaterra pero s’han vist manifestacions iguals a França, Holanda, Flandes, Alemanya, Dinamarca i darrerement a Suècia. S’han vist mai budistes manifestant-se per exigir la conversió immediata a les seves creences mentre amenacen amb la més extrema violència qui ho rebutgi? Exigint que a Europa ningú gosi de qüestionar els seus dogmes tal com s’ha fet i es fa encertadament amb els dogmes cristians?
Que bo seria poder canviar els imams pels lames, els immigrants musulmans per budistes, a Europa.
+op+de+Zuilense+basisschool+De+Cirkel..jpg)
