La paraula, la més esmolada dalla, esquinçant travessa el cel…[The hand that sounds the chimes, tears away the veil. Patriarch Militant calls, to attest, the structures fail. A masked inception, here's the armed sky. We are like scythes, slicing through the sky. We drank of asperity, from the poisoned well. The breath that passes over our lips, sings hymns from tomes of hell. The truth is everlasting, this generation is the end. The enemy of my enemy, will always be my friend. Here we stand a sentinel, here before truths door. A threshold that once we cross, we shall return no more. The veil has been torn away, the words portent is neigh. The word, the sharpest scythe, slicing through the sky... (for Douglas P.)]
Cançó adreçada al cantant de Death in June pels estatudinencs Luftwaffe, de Xicago, on s’evoquen i gairebé invoquen les deïtats celestials indestriable i ancestralment unides a la virilitat i voluntat de combat entre els europeus. En són exemple, entre d’altres, Zeus, Apol·lo i Taranis altrament dit Iovi Candamio o Júpiter Enlluernador en llatí. Al concepte original, pertanyent als llatins nadius europeus, d’aquesta paraula. Oposat a l’espuri sentit amerindi i africà castellanoparlant que ara l’immigracionisme hi pretén imposar.
Val a dir, a més, que l’anglès Douglas Pearce cantant dels DiJ és gai. Això no ha minvat gens, malgrat el que alguns suposarien, la seva lluitadora i valuosa tasca com cantautor. Duent-lo a ser gairebé un artista maleït, com tants altres, arran la gosadia de no sotmetre’s al discurs oficial enguany vigent -encara- sobre la realitat social i etnocultural dels països europeus.
Assedegat i atziac, sempre desitjant més.[Thirsty and miserable. you drop to the floor. You drink til you can't even see anymore. Thirsty and miserable, always wanting more. Thirsty and miserable, always wanting more. My brother wants a ride to the liquor store. You pity him for what he wants it for. Thirsty and miserable, always wanting more. Thirsty and miserable, always wanting more. It's 1:30 and we're all getting nervous. The store closes at two. There's not enough to last us. Thirsty and miserable, always wanting more. Thirsty and miserable, always wanting more.]
El jovent català i europeu arran la seva manca d’expectatives irat, fart d’una classe política que vol reduïr-lo a la seva cobardia i mediocritat, es farà sentir amb tota la seva força ben aviat.
Aquesta cançó dels Black Flag versionada pels Hatebreed n’expressa el que tants senten.
La nova obra de Von Thronstahl és l’expressió musical d’una Europa lluitant entre la mort i el renaixament, entre l’esclavitud i la llibertat, entre la resignació i la revolució.
El seu so inconfusiblement europeu és una arrauxada fusió de música marcial, industrial, neofolk i orquestral. Desfermant-la abrandada, dramàtica i implacablement com palesa la seva cançó The Global Monsterstate.
En Popek és un lluitador polonès de pesos pesats que, a més, fa música tan bona com aquesta. La seva coordinació amb els punys és la mateixa que el seu sentit del ritme amb la música.
El nom de la banda d’aquests anglesos de Leeds és tan penòs, suposem que volgudament, com bona la música que fan. Encara que això darrer és, en acabat, el que veritablement importa.
Look at what we’ve build
You can’t see it, you’ll never see it
Take your fucking guilt
I don’t need it, I don’t want it
Hardcore europeu, des dels Països Baixos, mostrant al món com el jovent d’Europa lidera enguany la superació de patètics complexos de culpa de generacions anteriors que semblen maldar en carregar-li.
Radiance
Dazzling brilliance
Shone upon another day
Lugh, o God of the sun
God of the sun
Burning fire
Sustaining life
Lugh, o God of the sun
Help, help us face
Help us face dawn
Un dels finalistes d’un concurs de Rap contra el racisme, colombià, presenta una cançó definint-se ell mateix i a la seva colla de latinos. Ho fa repetidament alhora que parla de la seva raza -lo que pasa, quieren extinguir a mi raza; minut 2:36 de la cançó-. Hi fa, en síntesi, tota una proclama racial.
És com si els jamaicans pretenguessin dir-se anglosaxons només per parlar anglès. Quan som els catalans qui podem legítimament dir-nos llatins. En ser hereus directes de l’Imperi Romà. Igual que, per exemple, els romanesos tan llatins com nosaltres -l’Imperi Bizantí o Imperi Romà d’Orient s’anomenava a si mateix Romania-. Al contrari d’aquest colombià que, malgrat tot, sap també perfectament que és un amerindi més o menys barrejat. Personalment no em suposa cap problema que ho sigui.
La seva cançó és una proclama racial. Enmig de l’habitual xerrameca immigracionista. Tipicament victimista malgrat haver arribat aqui còmodament en avió i en arribar-hi rebre tota mena d’atencions. Ho demostra aquest concurs organitzat amb el suport de SOS Racisme per un casal de joves de Sarrià-Sant Gervasi, no precisament un barri amb greus mancances socials, que regala un premi de fins 100 € al guanyador.
Això és perque hi ha un racisme bo. Es constata amb la baralla que va haver a Rubí fa pocs dies: La agresión se inició por el volumen de la música que sonaba en el piso de los ecuatorianos. Uno de ellos acabó con la nariz rota y el otro cayó por la ventana y está ingresado en la UCI. La familia de las víctimas denunció ayer que los agresores actuaron con una clara motivación racista y que profirieron insultos contra las víctimas en ese sentido. SOS Racismo también considera que existe un móvil xenófobo, extremo con el que los Mossos d’Esquadra, en principio, no trabajan.
Els equatorians que van actuar sense importar-los una merda els seus veïns, actuant com potser ho farien al seu pais, no van actuar amb una manca de respecte flagrantment racista envers aquestes veïns seus?
Com sabem que aquests equatorians no van agredir els seus veïns i començar la baralla quan aquests, comprensiblement farts, van anar a demanar-los que baixessin la música? Si el ferit en caure per la finestra, potser llençat al decurs de la baralla, haguès estat un dels veïns catalans llavors SOS Racisme hauria parlat d’agressió racista? Hi ha un racisme bo. Això és el que semblen dir-nos aquests suposats antiracistes. Si aquests catalans s’haguessin resignat als abusos dels seus veïns equatorians, si s’haguessin deixat apallisar per aquests en anar a demanar-los que deixessin de fer soroll, llavors SOS Racisme els hauria donat la seva enhorabona per tolerants. I potser també un premi?
