En denunciar l’immigracionisme l’Agnes Kant, nova lider del partit socialista dels Països Baixos, etziba un fulminant i subversiu cop a una esquerra avui esllanguint-se arran la seva supèrbia, encarcarament i eurofòbia. Especialment al postcomunisme d’on prové.
És així que, entre altres motius, el seu partit gairebé supera el partit laborista dels Països Baixos. Què fins ara hi era el partit hegemònic a l’esquerra. Perque els treballadors holandesos nadius europeus s’identifiquen immediata i plenament amb el seu discurs més que no pas amb la xerrameca immigracionista. Començant pels joves.
Agnes Kant, lucidesa i honestedat front l'immigracionisme
Un discurs que, fins ara, només tenia collons de fer en Geert Wilders. Blasmat com ultradretà per l’esquerra holandesa. Farà el mateix ara amb l’Agnès Kant i el seu partit socialista?
Diu Agnès Kant que l’immigracionisme, el massiu poblament d’immigrants als Països Baixos i Europa arribats d’Àfrica i Àsia i Amèrica, només afavoreix al capitalisme més rapinyaire. L’atia en emprar-lo com un mitjà per rebaixar els sous. Per omplir els països europeus de mà d’obra barata. Forçant la precarització del mercat laboral, en acabat, facilitant-hi l’explotació més barroera. Mitjançant l’erosió i dissolució de la identitat etnocultural dels europeus i, així, de la nostra consciència social.
Es rabeja així en la seva menyspreable pulsió rapinyaire. La mateixa desfermada aquests darrers anys arrossegant-nos a aquesta crisi econòmica i social que encara patim. Amb la cobertura i excusa, suposadament involuntària, de l’esquerra que no va més enllà de la seva cantarella immigracionista. Malgrat sortoses excepcions com la d’Agnès Kant.
Paris no és Kabul. Però ben aviat pot ser-ho. Com tantes altres ciutats i pobles d’Europa. Només cal veure aquest vídeo per adonar-se’n.
La filtració d’aquest vídeo ha enfurismat, en palesar una realitat que malden d’amagar-nos, l’estat francés i els immigracionistes alhora.
S’han abraonat no contra els agressors del vídeo, com caldria esperar, sino contra qui l’ha fet públic. Blasmant-lo en donar a conèixer, subversivament, una realitat que malden d’amagar-nos.
Volen que tots els europeus siguem igual de patètics que l’holandesa Joanie de Rijcke. Qui, després de ser segrestada i violada repetidament pels talibans a l’Afganistàn, els va justificar i defensar.
Joanie de Rijcke
De Rijcke, de 43 anys, va ser segrestada al novembre al poble de Sarubi, a uns 50 kilometres de Kabul- Va ser feta presonera al decurs de 6 dies i violada repetidament pel capitost talibà, Ghazi Gul. Però ella va escriure a un llibre; “no vull descriure els talibans com monstres, ni estic emprenyada amb Ghazi Gul.” -De Rijcke, 43, was kidnapped in November in the town of Sarubi, some 50 kilometres from Kabul. She was kept prisoner for six days and raped repeatedly by a Taliban leader, Ghazi Gul. But she wrote in a book; “I do not want to portray the Taliban as monsters, nor am I angry with Ghazi Gul.”-
Pateix la mateixa actitud que massa europeus -incloent els catalans-. Tal com va denunciar Geert Wilders. Fent-la admetre que la seva actitud és errònia.
Els immigracionistes s’entesten en sempre justificar qualsevol mena d’agressió contra la identitat etnocultural europea. Fins i tot sent tan cobarda i brutal com aquesta.
Fins quan ens deixarem humiliar i violentar pels qui agredeixen racistament aquest noi francés i aquesta dona holandesa i qui, malgrat tot, els justifiquen?
S’ha sabut que en Ramadan dirigeix i presenta un programa a la televisió iraniana on, pagat per la dictadura islàmica, dóna suport a la seva repressió contra els iranians.
En Tariq Ramadan ha estat presentat com el símbol als Països Baixos i Europa d’un islam somrient, modern i dialogant. Amb la complaença dels immigracionistes que fins i tot van nomenar-lo professor de l’Universitat d’Erasme, com a consultor d’integració, per l’ajuntament de Rotterdam.
Tariq Ramadan, somrient simbol de l'islam a Europa reduït a ganyota
És per això que la ciutat de Rotterdam ha acomiadat en Ramadan. En constatar que, tal com ja s’havia advertit, en Ramadan és un mentider. Treballa per la dictadura islàmica que tortura i assassina els iranians que se’n volen alliberar alhora que a Europa esbomba una imatge embafadorament bonica d’aquest mateix islam.
La meva enhorabona per l’ajuntament de Rotterdam i l’Universitat d’Erasme. Segur que Erasme de Rotterdam hauria aprovat aquesta acció. Malauradament a l’Universitat d’Oxford, on en Ramadan també ha aconseguit infiltrar-se com professor d’islam contemporani, han dit que no l’acomiadaràn. És trist que aquesta universitat, un dels emblemes del coneixement crític i lliure a Europa i el món, es deixi entabanar. Què més els cal per adonar-se de la brutícia hipocrita que, rere la seva embafadora xerrameca feta a mida de l’estupidesa dels immigracionistes, amaga?
En Peter Greenaway destria al quadre La Ronda de Nit d’en Rembrandt els culpables d’una conxorxa assassina. Diu fer-ho al seu film Nightwatching. També anomenat Rembrandt… j’accuse!
Són tots de vides aparentment modèliques. Ho semblen d’una primera ullada al quadre.
Rembrandt, tanmateix, n’exposa també la culpabilitat com partícips a aquesta conxorxa.
En retracta la seva bruticia com a responsables, en més o menys mesura, que en són.
Com ha fet en Geert Wilders aquestes darreres eleccions europees als Països Baixos, al mateix pais d’en Rembrandt.
En denunciar tota la misèria de la classe politica holandesa. Que es vantava de ser modèlica.
Aquesta, prenent-se tan malament la seva victòria electoral, ha palesat definitivament no ser-ho.
En Wilders també els ha deixat ben retractats.
Cal esperar que en Wilders no acabi assassinat com abans en Pim Fortuyn o en Theo Van Gogh -besnèt del germà del pintor Vincent van Gogh-.
Assassinats, respectivament, per un ultraesquerrà i un islamista.
Després que els mitjans de l’entorn de la classe politica holandesa s’hi abraonessin en contra seva.
Per denunciar la seva passivitat còmplice, per supèrbia i cofoïsme, front la islamització dels Països Baixos.
Ara l’escomesa politica i mediatica és contra en Wilders. Esperem que no acabi com en Fortuyn o en van Gogh a qui també volien fer callar per denunciar el mateix
Encara que, fins ara, la hostilitat d’aquests mitjans només ha reblat la seva personalitat politica dissident i enèrgica.
En contrast escruixidor amb aquesta encarcarada classe politica holandesa. Encarcarada com la resta de la classe politica europea, també a la nació catalana.
Look at what we’ve build
You can’t see it, you’ll never see it
Take your fucking guilt
I don’t need it, I don’t want it
Hardcore europeu, des dels Països Baixos, mostrant al món com el jovent d’Europa lidera enguany la superació de patètics complexos de culpa de generacions anteriors que semblen maldar en carregar-li.
El model Mike du Pree va ser arrosegat pel braç fora de la passarel.la on va ser apallisat per una colla de deu musulmans. S’hi va tornar, valentament, malgrat el desavantatge. Van trencar-li el nas a cops.
Perque és homosexual.
Va passar al centre d’Amsterdam. A una desfilada al carrer organitzada per promoure la tolerància envers els homosexuals. En ple dia i, a sobre, en un dia festiu molt sentit pels holandesos.
Res d’això va importar aquesta colla de deu nois joves musulmans crescuts i escolaritzats, potser nascuts, als Països Baixos. No semblen entendre què és la tolerància. Potser l’entenen com una simple excusa per forçar els holandesos a cedir a totes les seves exigències. Apallisant-los si cal. En nom de la tolerància.
Només el Partit de la Llibertat, mitjançant el seu portaveu d’afers homosexuals, va denunciar l’agressió als mitjans i al parlament holandesos.
Com és que el partit laborista, d’esquerres, no n’ha dit res?
Potser és perque cada vegada més dels seus votants són musulmans. Pero també perque cada vegada més dels seus militants i càrrecs institucionals ho són.
Militants i càrrecs institucionals d’aquest partit laborista com la Yman Mahrach que ha condemnat l’homosexualitat perque, segons diu, es condemnada per l’alcorà.
Afegint, per reblar-ho, que és absurd parlar d’islam moderat en haver-hi només un. El fixat, inamobiblement, a l’alcorà. El que en Geert Wilders, del Partit de la Llibertat, va esbudellar coratjosament al seu fil Fitna mostrant-ne tota la brutícia. Que aquests fidels malden per escampar arreu d’Europa.
Yman Mahrach és la portaveu de la comissió de joventut, emancipació i integració a l’ajuntament d’Amsterdam on es regidora pel partit laborista. Sembla broma pero, malauradament, no ho és.
Sabent això no sobta que el 57% dels holandesos afirmin que el creixement de l’islam als Països Baixos amenaça la cultura holandesa i que el 53% el consideri una amenaça a la llibertat de creences. Així com que el 65% vulgui aturar la construcció de noves mesquites. Incloent el 56% dels votants del partit laborista votat, dada interessant, per gairebé el 80% dels musulmans als Països Baixos.
Especialment després que el dibuixant Gregorius Neckshot fos detingut en ser denunciats els seus dibuixos per un musulmà que paradoxalment, malgrat haver-se alegrat publicament pels milers de morts a la massacre de les Torres Bessones, no va ser mai detingut.
De tot plegat, com és habitual, als mitjans no se’n diu res.
Retirat de Live Leak per greus i versemblants amenaces als seus treballadors immediatament després de publicar-s’hi, condemnat pel Consell d’Europa des d’ara conegut com el Consell dels Cobards d’Europa en fer-ho per simple pànic, condemnat fins i tot pel secretari general de l’ONU patèticament condescendent amb els països islamitzats, etc.
Titllat també de tenir un contingut inapropiat a Dailymotion i Youtube pels creients de la religion of peace dita així pels immigracionistes que, probablement, han estat tan babaus d’ajudar-los a dificultar-hi l’accès.
Malgrat tot aquí està Fitna per veure’l, a desgrat dels qui tant malden per obstaculitzar-ho, lliure de censures:
És un film de combat, dur, sense concessions. Ja n’hi han més que prou, dia rere dia, a la majoria de mitjans. En calen més encara?
El film és criticable, com tot, pero això no justifica la histèrica censura que pateix juntament amb el seu autor Geert Wilders.
Les veritats ofenen.
És per això que s’ha desfermat aquesta histeria contra Fitna.
Personalment no m’importa gens si algú és musulmà o no ho és.
Pero si m’importa, i molt, que es cregui amb dret a dir als europeus com hem de parlar, pensar i en sintesi viure.
Cal deixar ben clar que no permetrem que ho facin. Ni fent servir els immigracionistes que són, malauradament, massa babaus per adonar-se’n.
Com fa Aref Ali Nayed, entrevistat a El Pais com portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos en proclamar que enEuropa siempre han existido, en minoría, oscuras fuerzas demoniácas. En el pasado focalizaron su odio en nuestros hermanos y hermanas judíos con el trágico y horrible resultado de todos conocido. Esas mismas fuerzas ahora dirigen su odio vehemente contra el islam y los musulmanes. Rezo para que Europa tenga la sabiduría de evaluar correctamente a quién se enfrenta. Pueden cambiar el objetivo de su odio, pero son básicamente las mismas que protagonizaron el más negro capítulo de la historia de Europa. No debemos permitir que se escondan detrás de los llamamientos a la libertad de expresión, una libertad que todos defendemos.
Forces demoniaques? Es pot prendre seriosament, d’entrada, algú que diu collonades semblants?
Judeofòbia? A Europa se n’ha fet una molt seriosa autocrítica. N’han fet als països islamitzats? No sap que gairebé tots els jueus del Magreb van anar a viure a Israel tan aviat van poder, només proclamar-se la seva independència, després de patir segles de repressió pels musulmans a Marroc, Algeria i Tunisia? Estàn disposats a reconèixer Israel i a conviure-hi pacíficament? Quan canviï l’actitud dels musulmans envers Israel llavors podrà prendre’s una mica més seriosament el que diu.
Encara que si algú ha de donar explicacions per judeofòbia a Europa són els immigracionistes més abrandats i les esquerres més entusiastes amb els musulmans. Són qui més hostilitat expressa envers els jueus. Imitant els seus herois islàmics.
Llibertat d’expressió? En donen exemple amenaçant tothom qui emet el film Fitna, pretenent censurar-lo?
A l’entrevista també repeteix, com es habitual, la xerrameca immigracionista sobre la culpabilitat europea. Hi burxa per justificar el tancament de tretze esglesies protestants a Algeria. Sembla no tenir present que si Algèria és un pais islamitzat es degut a l’invasió arabomusulmana que va patir al segle VII.
Sembla no tenir present que l’islam ha estat, i és, agressivament colonialista i xenòfob. Com ara ho constatem a Europa, una altre vegada, ja que pateix les seves escomeses des de l’antigor. Com ho han constatat nombroses identitats etnoculturals al decurs dels darrers segles.
Un altre exemple, aquest portavoz de los musulmanes en el diálogo con los cristianos, d’islàmica hipocresia. Que en Geert Wilders descobreix en tota la seva sagnant cruesa.
Segons Aref Ali Nayed en los últimos tiempos hay una fastidiosa tendencia a provocar repetidamente a los musulmanes. Al contrari, som els europeus que comencen a respondre a les seves provocacions. La paciència, de la que han abusat prou, se’ns esgota. Pot fer de victima tot el que vulgui. No li servirà de res. Cada vegada confòn, sortosament, a menys europeus.
Fa 60 anys el bikini va irrompre a les platges i piscines d’Europa. Inútil va ser prohibir-lo, com per exemple a l’estat espanyol llavors oprimit pel catolicisme, perque l’alliberament de la dona era inaturable. El cos no era res brut que calgués amagar i, en concret, el cos de la dona malgrat el que deia l’església. Alliberar el cos era positiu. Tothom ho tenia clar.
Escric era perque ara hi ha aparegut el burkini i, encara que sembli inversemblant, això ja no sembla tant clar per alguns. Pels que senten fer una gran tasca humanitària defensant la dona que, fa pocs dies, va entrar a una piscina pública holandesa duent el burkini i exigint banyar-s’hi. Què creuen estar defensant?
Existeix un horari específic a aquesta piscina cedit a les musulmanes, per exigència seva, per banyar-s’hi cobertes sota el burkini. Segregades dels holandesos d’una insensibilitat cultural flagrant en banyar-se sense anar tapats de dalt a baix com déu mana.
Pero aquesta dona no va tenir-ne prou. Va entrar vestint el burkini a la piscina, fora del horari segregat forçat pels musulmans, to make a statement. És a dir per fer un acte politic, per plantejar un repte cultural, com a musulmana a la societat holandesa. Cercant volgudament la topada i, després, presentar-se com víctima seva. Els responsables de la piscina van fer-la fora sense, que se sàpiga, ser castigats.
Tot un progrés comparat a un cas idèntic a Suècia. On dues dones musulmanes van dur a judici la ciutat de Gotemburg. Aconseguint el que cercava la màrtir intercultural del burkini als Països Baixos. Aquesta ciutat va ser condemnada, fa un mes, a pagar-les una indemnització. Sortosament no s’ha rendit i ha apel.lat al Tribunal Suprem suec. Encara que si la majoria dels seus membres són com el jutge Stefan Lindskog, que vol legalitzar la poligàmia per complaure els musulmans com va comentar-se a un altre post, ho tenen malament.
Diuen que tots som iguals. Pero cada vegada que una musulmana exigeix banyar-se amb el burkini, per exemple a una piscina pública com ha succeït als Països Baixos pero abans a Anglaterra i altres nacions europees, els immigracionistes ho justifiquen.
Sense importar-los gens que sigui una barroera adaptació del burka. El vestit que redueix les dones a fantasmes sense forma ni rostre. Justificant un banyador directament derivat d’aquest vestit que amaga la dona de cap a peus, literalment, fins i tot la cara deixant-ne només els ulls al descobert i de vegades ni això. Perque el cos de dona és un perillós i esfereïdor focus de bruticia i pecat del que cal protegir-nos amagant-lo.
Pero aquest vestit de bany que prioritza amagar el cos de la dona, seguint els manaments islàmics, a facilitar-li gaudir de l’aigua i del sol i de la llibertat de moviments -gaudir!? això és pecat!!- ara pretenen que facilita la integració de les musulmanes a Europa. Ho diuen els immigracionistes que, en la seva amplia majoria, es creuen molt d’esquerres i revolucionaris. Sense adonar-se’n que és com si donessin suport a l’esglèsia en prohibir, fa ja 60 anys, el bikini titllant-lo de fastigosament obscé. Són tan babaus com per ser realment incapaços d’adonar-se’n?
És interessant veure la propaganda del burkini. S’hi diu que és modest, així que les dones que no en duen són unes vanitoses i exhibicionistes menyspreables? S’hi afegeix que proporciona confiança, es amagar-se el cos una prova de confiança? En acabat s’hi parla de llibertat, ho diuen seriosament? S’han empassat realment tota aquesta patètica propaganda els immigracionistes?
El millor de tot és que aquesta musulmana és una jove holandesa islamitzada. Un triomf del multiculturalisme. Què està passant perque una dona holandesa i europea es sotmeti als preceptes islàmics i perque les esquerres suposadament més revolucionàries ho defensin? Ser revolucionari no hi te rés a veure.
L’arquebisbe de Canterbury Rowan Williams, l’autoritat espiritual de l’esglèsia anglesa, ha demanat l’instauració de la xaria -llei islàmica- a Anglaterra.
Tota una fita de l’immigracionisme. Es sabia que això succeiria, l’únic dubte era de si a Anglaterra o França o potser als Països Baixos, pero és igualment trist i vergonyòs veure un europeu assumint voluntariament la seva islamització.
Diu que els musulmans senten alienes les lleis angleses i també les institucions angleses, en conseqüència la societat anglesa i així els anglesos mateixos. La seva lleialtat, afegeix, és només envers la seva comunitat etnocultural que gira entorn de l’islam.
Cada vegada en són més, a ciutats com Leicester o Birmingham els anglesos seràn minoritzats d’aqui només 15 o 20 anys, senten el temps al seu favor. Només els cal esperar a ser properament majoria a grans parts d’Anglaterra -a més de França, Països Baixos, Flandes, Alemanya, etc.- Així que l’arquebisbe de Canterbury ens conmina a anar assumint la nostra nova i patetica condició minoritzada a la nostra Europa.
Quan a una actitud com aquesta dels musulmans, descrita tan acuradament pel mateix arquebisbe islamitzador, li escau a la perfecció el qualificatiu de xenòfoba i colonitzadora.
Conclou l’arquebisbe islamitzador que per mantenir la cohesió social cal cedir a les seves demandes. És a dir que com els musulmans a Anglaterra mantenen ferma la seva identitat etnocultural, per rebuig a l’anglesa, els toca als anglesos cedir. Això és molt cristià i amoròs, està clar, tant com patètic.
Pero en fer-ho reconeix el fracàs total de totes les polítiques de convivència amb aquests. Malgrat el continu i ferotge proselitisme del multiculturalisme i l’interculturalisme i etc. adreçat només i exclusivament als anglesos. Preparant-los potser per merdes tan vergonyoses com aquesta?
Tot per acabar cedint a l’islamització gradual d’Anglaterra.
Malgrat no ser problema nostre el dilema moral, segons diu tan delicadament El Pais, d’aquests musulmans que volen viure a Anglaterra o qualsevol altre nació europea com si visquessin a un pais islamitzat. No els agrada viure a societats on no s’aplica la xaria? Ho tenen molt fàcil. Que se’n tornin a qualsevol pais islamitzat. A Gaza potser? Amb Hamas gaudiràn al màxim de la xaria.
Això no és la primera vegada que succeeix.
Fa uns mesos el bisbe de Breda, als Països Baixos, va demanar que els catòlics comencin a parlar d’al.là en referir-se a déu. Dient que això és un acte de bona voluntat i germanor i etc. envers els musulmans.
Justificant-ho també perque serà indefugible. D’aqui només 100 anys, diu el bisbe islamitzador holandès, a les esglèsies holandeses es farà servir al.là enlloc de déu.
Esmenta com exemple les esglesies a Indonèsia on va ser-hi molt de temps. Pero en parlar-nos d’aquest bonic exemple s’oblida dels nens i nenes decapitats per ser budistes, hindus i cristians allà per jihadistes. De les condicions massa sovint d’opressió que pateixen. Ell va viure-hi, com pot haver-ho obviat?
Què farem els europeus? Resignar-nos cristianament a tota aquesta merda?
Vuit helicopters, sis avions i un avió de reconeixement d’alta alçada a més de 25,000 policies desplegats arreu de França han fet possible que aquesta enceti el 2008 amb només 372 vehicles cremats. D’aquesta normalitat assolida la nit de Cap d’Any diu alegrar-se’n la ministra francesa d’interior Michèle Alliot-Marie.
Els indrets més afectats per aquesta normalitat són les regions de Paris, Estrasburg, Nord, Rhône i Alps Maritims. Gairebé no cal dir que allà s’hi concentra una població que cel.lebra l’arribada del nou any d’una forma innovadora i acolorida que segur engresca els immigracionistes. A qui mancarà temps per justificar-la i fins i tot lloar-la.
Potser és perque els seus cotxes mai cremen, perque són fins i tot capaços de comprar cotxes cremats de joguina imitant els cotxes cremats a França perque els fa sentir rebels, i en definitiva perque potser són massa babaus per adonar-se del que està passant a Europa.
Com per exemple també als Països Baixos, a Amsterdam. On també al Cap d’Any una comissaria de policia va ser atacada, per segona vegada, per varies dotzenes de joves marroquins després de cremar tres cotxes de policia i de veïns del barri. Provocant enfrontaments amb els antiavalots que, tanmateix, no van detenir-ne cap. Pel que sembla és habitual i és per evitar tensionar l’ambient, segons declara la policia holandesa. Sospito que si jo mateix cremès un cotxe de la policia holandesa aquesta no trigaria gens en detenir-me.
Aquesta mateixa comissaria de policia va ser atacada a l’octubre també per joves marroquins després que en Bilal Bajaka, de 22 anys, etzibes varies ganivetades als policies que eren a la seva entrada. Morint allà mateix dels trets d’una policia que, malgrat ser greument ferida, va sobreviure el seu atac.
Que se sàpiga els parents, amics d’aquesta policia i els holandesos en general no van abraonar-se sobre els marroquins apedregant-los ni cremant-los els cotxes. Ni s’en va parlar d’aquesta com a víctima del racisme del jove marroquí mentre que, encara que sembli inversemblant pero malauradament no gaire sorprenent, els immigracionistes i l’esquerra bleda de sempre van pretendre presentar-lo precisament a ell com víctima.
Com acostuma a passar els mitjans de masses d’aquí no en diuen res. Serà perque és la normalitat.
