La síndrome de Kabul

Paris no és Kabul. Però ben aviat pot ser-ho. Com tantes altres ciutats i pobles d’Europa. Només cal veure aquest vídeo per adonar-se’n.

La filtració d’aquest vídeo ha enfurismat, en palesar una realitat que malden d’amagar-nos, l’estat francés i els immigracionistes alhora.

S’han abraonat no contra els agressors del vídeo, com caldria esperar, sino contra qui l’ha fet públic. Blasmant-lo en donar a conèixer, subversivament, una realitat que malden d’amagar-nos.

Volen que tots els europeus siguem igual de patètics que l’holandesa Joanie de Rijcke. Qui, després de ser segrestada i violada repetidament pels talibans a l’Afganistàn, els va justificar i defensar.

Joanie de Rijcke

De Rijcke, de 43 anys, va ser segrestada al novembre al poble de Sarubi, a uns 50 kilometres de Kabul- Va ser feta presonera al decurs de 6 dies i violada repetidament pel capitost talibà, Ghazi Gul. Però ella va escriure a un llibre; “no vull descriure els talibans com monstres, ni estic emprenyada amb Ghazi Gul.” -De Rijcke, 43, was kidnapped in November in the town of Sarubi, some 50 kilometres from Kabul. She was kept prisoner for six days and raped repeatedly by a Taliban leader, Ghazi Gul. But she wrote in a book; “I do not want to portray the Taliban as monsters, nor am I angry with Ghazi Gul.”-

Pateix la mateixa actitud que massa europeus -incloent els catalans-. Tal com va denunciar Geert Wilders. Fent-la admetre que la seva actitud és errònia.

Els immigracionistes s’entesten en sempre justificar qualsevol mena d’agressió contra la identitat etnocultural europea. Fins i tot sent tan cobarda i brutal com aquesta.

Fins quan ens deixarem humiliar i violentar pels qui agredeixen racistament aquest noi francés i aquesta dona holandesa i qui, malgrat tot, els justifiquen?

Fins quan patirem la síndrome de Kabul?

Kalachnikovs a Paris

Hi espeteguen contra un furgó policial que duia un detingut a fer una rutinaria revisió mèdica.

Mai abans la policia francesa ha estat atacada amb armes de guerra, amb tàctiques de guerra, enmig de França.

El detingut ha aprofitat les ràfegues de kalachnikov contra els policies com cobertura per fugir. Malgrat tot, en acabat, ha estat detingut un altre cop.

Llocs com La Courneuve, a Paris, pateixen un agreujament accelerat de la violència de col.lectius africans i musulmans contra la policia.

Contra qualsevol símbol d’una societat que, per ser europea, rebutgen.

Fent-ne gairebé assentaments colonials on es viu sota el dictat del seus hàbits i mentalitat etnoculturals.

En Sarkozy, l’estat francès, ha abocat milions i milions d’euros a aquests indrets. Com fa l’estat suec a altres idèntics com, per exemple, Rosengård a Malmö.

La seva violència, malgrat això, només fa que agreujar-se. I, si fins i tot la policia n’és objectiu, com pot algú encara pretendre que se’n deslliurarà de ser-ho?

Empresaris immigracionistes

El sindicat CGT ha rebut el suport total dels empresaris de la hosteleria en la seva vaga organitzada per exigir al govern francès la regularització immediata i massiva de fins a 100,000 immigrants irregulars -il.legals- gairebé tots subsaharians o és a dir africans negres.

Això només pot sobtar a qui encara no s’ha adonat de que empresaris com els d’aquesta patronal de la hosteleria francesa són els primers i més interessats en omplir Europa d’immigrants.

Per omplir-ne els seus bars, restaurants, cafes, etc. i un llarg etc. com mà d’obra barata. Perque, gràcies a la seva presència massiva, han pogut baixar sous i allargar horaris. Empitjorant-hi les condicions de feina -precaritzant-les-.

Aquesta massa d’immigrants, fins 100,000, està diposada a cobrar sous inferiors dels rebuts fins ara pels treballadors europeus. En ser sous millors que als països d’on arriben. I, a més, perque les seves condicions de vida a França i Europa en general són molt millors que allà. Els compensa acceptar-los.

Els perjudicats són els treballadors europeus que pateixen aquesta precarització. Imposada pels empresaris fent servir els immigrants.

Pero si ho denuncien aquests mateixos empresaris no dubten en fer servir la xerrameca immigracionista, o fins i tot donar suport directament a sindicats com la CGT francesa, per aconseguir el seu objectiu.

Mantenir i ampliar a Europa aquesta massa de mà d’obra barata immigrant. En nom de la competitivitat.

Amb l’ajuda de sindicalistes com els de la CGT. Que han renunciat a defensar els treballadors europeus en un altre cas flagrant d’etnomassoquisme i, a sobre, posant-se al servei dels interessos d’aquesta patronal. Es pot ser més babau?

Fins quan es resignaràn els treballadors europeus a patir tot això? Fins quan es resignaràn a sentir com malgrat ser mileuristes o inframileuristes els titllen d’explotadors i privilegiats només per ser europeus quan ho denuncien?

Tots els drets socials i laborals que ens titllen de privilegis immerescuts vam conquerir-los lluitant en solitari. Nosaltres sols. Per què no fan el mateix els immigrants als seus països? Si nosaltres vam poder llavors també haurien de poder-ne. O potser és més fàcil venir a Europa, fer de victimes nostres i exigir-nos que satisfem les seves mancances?

Tendres escenes interculturals

A l’estil de les sagnants topades entre els luo i els kikuyu de Kènia, és clar.

Pero ara a Seine-et-Marne -a Paris, França-.

De les armes automatiques, de guerra, que exhibeixen que se’n pot esperar?

Val a dir que aquesta passada tardor van trobar-se, segons el diari Público gens sospitos de ser crític amb l’immigracionisme babau, un misil tierra-aire robado al ejército francés en un piso del extrarradio este de París. El misil, que contenía cinco kilos de explosivo, estaba inactivo cuando fue encontrado en un apartamento de la localidad de Liemil Brévannes, en el departamento de Val de Marne, pero los artificieros consideran que fácilmente se hubiera podido activar, indicó el semanario.

Afegeix aquest mateix diari que el pasado 8 de noviembre, también en el departamento de Val de Marne, unos agentes de la comisaría de la localidad de Sainte Geneviève des Bois que se ocupaban del robo de una moto hallaron en las bodegas de un edificio de viviendas sociales de La Héronnieère un lanzagranadas anticarro del modelo 72LAW.

Deu ser per això que aquests simpàtics africans que ens enriqueixen multiculturalment ens exhibeixen aquestes armes obertament. Perque deuen ser una petita anècdota comparat amb tota la resta d’armes que poden trobar-se a les ciutats que han colonitzat.

Armes que es fan servir ja fins i tot, cada vegada més, als enfrontaments amb la policia francesa.

Com a Villiers-le-Bel on varis policies van ser ferits a trets tal com va informar-se a un altre post.

Pero no passa res. Això és tracta d’un simple malentès cultural. Pel que potser caldrà anar cercant alguna arma per dur-la a sobre. Així no hi haurà cap malentès amb aquesta púrria quan ens la trobem als nostres barris. Tots parlarem el mateix llenguatge.

Per què no se’n parla d’això als mitjans?

Bon Any Nou o Bona Intifada Nova?

Vuit helicopters, sis avions i un avió de reconeixement d’alta alçada a més de 25,000 policies desplegats arreu de França han fet possible que aquesta enceti el 2008 amb només 372 vehicles cremats. D’aquesta normalitat assolida la nit de Cap d’Any diu alegrar-se’n la ministra francesa d’interior Michèle Alliot-Marie.

Els indrets més afectats per aquesta normalitat són les regions de Paris, Estrasburg, Nord, Rhône i Alps Maritims. Gairebé no cal dir que allà s’hi concentra una població que cel.lebra l’arribada del nou any d’una forma innovadora i acolorida que segur engresca els immigracionistes. A qui mancarà temps per justificar-la i fins i tot lloar-la.

Potser és perque els seus cotxes mai cremen, perque són fins i tot capaços de comprar cotxes cremats de joguina imitant els cotxes cremats a França perque els fa sentir rebels, i en definitiva perque potser són massa babaus per adonar-se del que està passant a Europa.

Com per exemple també als Països Baixos, a Amsterdam. On també al Cap d’Any una comissaria de policia va ser atacada, per segona vegada, per varies dotzenes de joves marroquins després de cremar tres cotxes de policia i de veïns del barri. Provocant enfrontaments amb els antiavalots que, tanmateix, no van detenir-ne cap. Pel que sembla és habitual i és per evitar tensionar l’ambient, segons declara la policia holandesa. Sospito que si jo mateix cremès un cotxe de la policia holandesa aquesta no trigaria gens en detenir-me.

Aquesta mateixa comissaria de policia va ser atacada a l’octubre també per joves marroquins després que en Bilal Bajaka, de 22 anys, etzibes varies ganivetades als policies que eren a la seva entrada. Morint allà mateix dels trets d’una policia que, malgrat ser greument ferida, va sobreviure el seu atac.

Que se sàpiga els parents, amics d’aquesta policia i els holandesos en general no van abraonar-se sobre els marroquins apedregant-los ni cremant-los els cotxes. Ni s’en va parlar d’aquesta com a víctima del racisme del jove marroquí mentre que, encara que sembli inversemblant pero malauradament no gaire sorprenent, els immigracionistes i l’esquerra bleda de sempre van pretendre presentar-lo precisament a ell com víctima.

Com acostuma a passar els mitjans de masses d’aquí no en diuen res. Serà perque és la normalitat.