Enviaments etiquetats ‘religió’

h1

El retorn dels déus

6 Juliol 2009

A la República de Mari, ben endins Rússia als confins d’Europa, els déus són encara lloats:

Els mari són un poble fino-úgric emparentat directament amb els estonians i finesos alhora que també amb els hongaresos. És, a més d’un dels pobles europeus més antics, dels que encara reten culte als déus ancestrals.

Al Moscow Times s’explica que pregaren a Osh Kughu Yumo -Gran Déu Blanc, en mari- lloant-lo aquell dia com Agavairem que significa deïtat de l’energia creadora així com festa assenyalant la fi de les tasques de primavera [They prayed to Osh Kughu Yumo -- Mari for "Great White God" -- who was being revered that day as Agavairem, which means both deity of creative energy and the feast marking the end of spring labor]

El kart -sacerdot- que cel.lebra la festa aclara que pels mari déu te nou substàncies, o hipostàsies, des del donador de vida Ilyan Yumo a la deesa del naixement Sochinava. “Tot funciona mitjançant la natura.”  De fet, com la majoria de religions animistes, a les creences dels mari són tradicionalment absents tant els edificis com les escriptures sagrades.  Les pregaries es fan gairebé sempre a boscos sagrats, on algunes festes inclouen el sacrifici d’animals. [for the Mari, God has nine substances, or hypostases, ranging from the life-giving Ilyan Yumo to the birth goddess Shochinava. "Everything works through nature." Indeed, like most animist religions, the Mari faith traditionally knows no written scriptures and no sacred edifices. Prayers are chiefly held in sacred groves, where some feasts include the ritual slaughter of animals as sacrifice.]

Pels mari el fracàs del comunisme ha estat un alliberament en permetre’ls viure i refermar lliurement les seves profundes arrels; Dudina, una poeta i una intel.lectual de la capital Ioshkar-Ola, va expressar el seu orgull pel fet que la seva gent hagi recuperat la possibilitat de practicar la seva fe tradicional. En temps soviètics, va dir, la gent es ficava passada la mitjanit d’amagat als boscos sagrats, esperant que ningú delatés les seves pregàries prohibides. [Dudina, a poet and intellectual from the republican capital, Ioshkar-Ola, expressed pride that her people had regained the possibility to practice their traditional faith. In Soviet times, she said, villagers would sneak out to the sacred groves after midnight, hoping that nobody would report their forbidden prayers.]

A l’article del Moscow Times també el rector local de l’esglèsia ortodoxa en dóna el seu parer. Respectuòs, com caldria esperar, envers els mari i les seves creences que al nord de la seva república són les majoritàries. Sortosament la influència de l’islam a la República de Mari ha estat mínima.

h1

Temporada estiu 2008 (II): Think don’t pray

15 Juliol 2008

Pensa, no preguis

Tot bé si vols pregar, pero sense mai deixar de pensar. No fer-ho pot fer-te acabar com els malalts de déu que darrerement poblen Europa pretenent imposar-hi el seu deliri.

h1

Moises el fumeta

17 Març 2008

El professor Benny Shannon fa vida normal. Sense por a ser assassinat en qualsevol cantonada. Malgrat afirmar que Moises veia i sentia déu perque anava drogat.

L’esbarzer en flames que tanmateix no es cremava ni es reduia a cendres, la veu de déu que li parlava des d’aquest, tot eren alucinacions provocades per prendre’s una droga semblant a l’aiahuasca amazònica.

També flipaven els israelites en sentir tronar la veu de déu des dels nuvols que envoltaven la vessant de mont Sinai. Fins i tot els deu manaments que va dur-los Moises són resultat d’haver-se pres aquesta droga i no d’una revelació divina.

Moises fent miracles

Pero les reaccions més dures que ha patit en Shannon ha estat ser acusat de prendre’s ell les drogues, fet reconegut per aquest en ser gràcies a les seves experiències personals amb l’aiahuasca que ha realitzat aquesta investigació, a alguna ràdio i per internet.

Perque es tracta de Moises, perque en Shannon és professor de l’universitat hebrea de Jerusalem i adreça el seu estudi als jueus.

Si es tractes d’en Mahoma llavors, és clar, estaria amagat i patint per la seva vida.

A més d’esbroncat pels cobards governs europeus per gosar d’ofendre la sensibilitat islàmica. Acollonats front els seguidors de l’anomenada pels immigracionistes religion of peace.

h1

Així són els marroquins

31 Gener 2008

A l’estudi L’islam quotidià, els valors i les pràctiques religioses dels marroquins es veu fins quin extrem aquesta religió els condiciona.

Telquel, com en som de musulmans els marroquins?

D’entrada la majoria d’enquestats considera el ser musulmà com fonament bàsic de la seva identitat. Abans fins i tot que ser marroquí, àrab, amazic o africà en aquest ordre.

Els marroquins són conservadors pero les dones ho són més encara, l’enquesta les defineix com les guardianes del temple de la rigorositat. Practiquen més la religió, un 70% de les dones prega regularment front el 60% dels homes, i són més intolerants front els qui no dejunen al ramadà.

El 60% dels marroquins no considera musulmà qui no dejuna al ramadà.

El 87% és contrari a la llibertat de culte.

El 44% creu que cal castigar al pecador fins redreçar-lo com musulmà.

El 75% rebutja que un musulmà canviï de religió.

El 44% és favorable a la poligàmia.

El 61% rebutja la convivència entre creients i no creients.

El 66% creu que només dins l’islam hi ha la resposta a tot.

El 57% rebutja les platges mixtes, on coincideixen homes i dones.

El 90% creu en la màgia negra.

El 83% és favorable al mocador islàmic, el 65% per motius religiosos i el 17% per raons no religioses.

El 66% es sent més proper a un afganès musulmà que a un marroquí jueu.

El 40% rebutja tota relació entre jueus i musulmans marroquins.

El 71% rebutja el matrimoni entre un musulmà marroquí i una jueva marroquina. Sembla que la possibilitat de matrimoni entre un jueu marroquí i una musulmana marroquina no cal ni plantejar-la.

El 21% dels joves aproven els moviments jihadistes, comparat amb el 9,7% dels majors de 60 anys.

Aquest estudi ha estat dirigit per dos politòlegs i un antropòleg marroquins i publicat a la revista Telquel, censurada sovint pel rei Mohamed VI gran amic del rei espanyol per mostrar la realitat marroquina, i ofereix una interessant imatge del que es presentat com exemple de pais islamitzat moderat.

Entre els marroquins que estàn poblant Europa hi ha de tot, és evident, pero més evident encara és que si els resultats de l’enquesta són equivalents entre aquests està clar que no en podem esperar miracles. Ni invocant al.là ni gràcies a la intervenció dels profetes de l’immigracionisme i l’interculturalisme.

Qui parla de marroquins parla també de pakistanesos. Perque, tal com diuen els enquestats, allò que els defineix és l’islam més que qualsevol altre cosa. Així que, amb tota probabilitat, les actituds deuen ser molt semblants.