Tot bé si vols pregar, pero sense mai deixar de pensar. No fer-ho pot fer-te acabar com els malalts de déu que darrerement poblen Europa pretenent imposar-hi el seu deliri.

He vingut a lluitar.

He vingut a guanyar.

Això és el que es llegeix al darrera de la samarreta d’aquesta bona banda de hardcore.

Triarii s’anomenaven els legionaris a la tercera i darrere linia de les legions de la República Romana. Eren sobre qui queia tot el pes i tota la responsabilitat del combat si les dues primeres linies de legionaris -Hastati i Principes- eren vençudes per l’enemic. Qui als moments desesperats, quan tot semblava perdut, redreçava el combat ressolent-lo implacable i victoriosament. El seu nom deriva del llatí tres de l’arrel indoeuropea *trei-.

És en aquests ferotges legionaris, els veterans més endurits i experimentats, en qui s’inspira la banda alemanya Triarii que fa música electronica on combina el neoclassicisme amb sonoritats marcials industrials.

Com podem valorar, respectar i garantir la diversitat etnocultural del món sense valorar i respectar d’entrada la nostra identitat etnocultural europea? Nosaltres som una expressió d’aquesta pluralitat del món i, ara mateix, una de les més amenaçades en el futur proper.

Estar orgullòs de ser europeu, sent conscient de les nostres errades i defectes -sense l’etnomassoquisme babau dels immigracionistes- per superar-los i alliberar tot el nostre potencial que tantes fites positives ha assolit al decurs dels segles, és el millor que podem fer per garantir aquesta pluralitat.

Veient aquesta samarreta del Fenerbahce es fa evident que són uns hipócrites. Amb la mitja lluna que exhibeixen a la seva samarreta n’hi ha més que prou per adonar-se’n:

Exhibint aquest símbol de l’islam en nom del que el turcs van conquerir Constantinopla al 1453 i van assetjar Viena al 1683 i van mirar de sotmetre Europa sencera, aconseguint colonitzar-ne una quarta part fins ser-ne expulsats el 1918 -ni cent anys fa encara-, demostren ser-ho. Com poden pretendre fer-se els ofesos per una creu amb l’excusa d’unes llunyanes croades sense efectes etnoculturals seriosos i de llarg abast?

Poden fer-ho gràcies al sentiment de culpabilitat europeu que alguns europeus fins i tot semblen massoquistament gaudir.

Els que callen quan els turcs, per exemple, es neguen a reconèixer els genocidis armeni i grec a inicis del segle XX i com és evident també a demanar-hi perdó. Ni tampoc als europeus en general pels seus repetits intents de sotmetre’ns i islamitzar-nos.

Pero si volen sentir-se ofesos no podem negar-nos a satisfer-los. Tenim varies samarretes per triar, la primera és una samarreta d’un lluitador per la independència armènia contra els turcs que volien exterminar-los i la segona és una samarreta de l’exèrcit israelià dedicada als babaus que es dediquen a esborrar creus a l’Aràbia Saudi i Algèria de les samarretes del Barça per simple histeria religiosa.

Els antifa -antifeixistes- juguen a ser antisistema. Pero són la policia més eficient d’aquest sistema on vivim i treballem. Com va veure’s amb l’escomesa d’uns cinc cents d’aquests contra els deu mil manifestants del SVP suís a Berna.

Repetint les consignes immigracionistes que s’empassen dels mitjans més mainstream. Creient-se revolucionaris en cridar-les mentre els agredien. Quan, en realitat, són infinitament més revolucionaris aquests suïssos del SVP.

A qui potser van impedir de culminar la seva pacífica manifestació amb un multitudinari concert al centre de la ciutat suissa. Sense poder impedir-los tanmateix, ni a aquests deu mil ni a moltíssims altres més centenars de milers de suïssos, d’anar a votar per mostrar com se senten saturats d’immigracionisme.

Això mateix, d’immigracionisme, una de les doctrines oficials de l’establishment europeu. En concret de les seves patronals per qui l’entrada massificada d’immigrants els permet disposar d’una gran massa de treballadors en precari, molt barats. Precaritzant-nos a nosaltres en conseqüència.

Aquests antifas treballen, suposem que involuntàriament, per aquestes patronals. Contra el dret dels suïssos i dels europeus a decidir sobre el seu futur, sobre les seves nacions. Sobre l’impacte profund que hi tindrà la immigració, etnoculturalment, a aquestes.

Semblen una colla de babaus. Anant d’anticapitalistes mentre protegeixen de fet els interessos del capitalisme més depredador que només vol aprofitar-se d’aquests immigrants i a qui, alhora, no importa gens el dret a decidir dels suïssos sobre la seva nació i dels europeus en general sobre la nostra identitat etnocultural.

Enguany ser revolucionari és el contrari de ser antifa.