Fa 60 anys el bikini va irrompre a les platges i piscines d’Europa. Inútil va ser prohibir-lo, com per exemple a l’estat espanyol llavors oprimit pel catolicisme, perque l’alliberament de la dona era inaturable. El cos no era res brut que calgués amagar i, en concret, el cos de la dona malgrat el que deia l’església. Alliberar el cos era positiu. Tothom ho tenia clar.

Escric era perque ara hi ha aparegut el burkini i, encara que sembli inversemblant, això ja no sembla tant clar per alguns. Pels que senten fer una gran tasca humanitària defensant la dona que, fa pocs dies, va entrar a una piscina pública holandesa duent el burkini i exigint banyar-s’hi. Què creuen estar defensant?

Existeix un horari específic a aquesta piscina cedit a les musulmanes, per exigència seva, per banyar-s’hi cobertes sota el burkini. Segregades dels holandesos d’una insensibilitat cultural flagrant en banyar-se sense anar tapats de dalt a baix com déu mana. 

Pero aquesta dona no va tenir-ne prou. Va entrar vestint el burkini a la piscina, fora del horari segregat forçat pels musulmans, to make a statement. És a dir per fer un acte politic, per plantejar un repte cultural, com a musulmana a la societat holandesa. Cercant volgudament la topada i, després, presentar-se com víctima seva. Els responsables de la piscina van fer-la  fora sense, que se sàpiga, ser castigats. 

Tot un progrés comparat a un cas idèntic a Suècia. On dues dones musulmanes van dur a judici la ciutat de Gotemburg. Aconseguint el que cercava la màrtir intercultural del burkini als Països Baixos. Aquesta ciutat va ser condemnada, fa un mes, a pagar-les una indemnització. Sortosament no s’ha rendit i ha apel.lat al Tribunal Suprem suec. Encara que si la majoria dels seus membres són com el jutge Stefan Lindskog, que vol legalitzar la poligàmia per complaure els musulmans com va comentar-se a un altre post, ho tenen malament.  

Diuen que tots som iguals. Pero cada vegada que una musulmana exigeix banyar-se amb el burkini, per exemple a una piscina pública com ha succeït als Països Baixos pero abans a Anglaterra i altres nacions europees, els immigracionistes ho justifiquen.

Sense importar-los gens que sigui una barroera adaptació del burka. El vestit que redueix les dones a fantasmes sense forma ni rostre. Justificant un banyador directament derivat d’aquest vestit que amaga la dona de cap a peus, literalment, fins i tot la cara deixant-ne només els ulls al descobert i de vegades ni això. Perque el cos de dona és un perillós i esfereïdor focus de bruticia i pecat del que cal protegir-nos amagant-lo. 

Pero aquest vestit de bany que prioritza amagar el cos de la dona, seguint els manaments islàmics, a facilitar-li gaudir de l’aigua i del sol i de la llibertat de moviments -gaudir!? això és pecat!!- ara pretenen que facilita la integració de les musulmanes a Europa. Ho diuen els immigracionistes que, en la seva amplia majoria, es creuen molt d’esquerres i revolucionaris. Sense adonar-se’n que és com si donessin suport a l’esglèsia en prohibir, fa ja 60 anys, el bikini titllant-lo de fastigosament obscé. Són tan babaus com per ser realment incapaços d’adonar-se’n? 

És interessant veure la propaganda del burkini. S’hi diu que és modest, així que les dones que no en duen són unes vanitoses i exhibicionistes menyspreables? S’hi afegeix que proporciona confiança, es amagar-se el cos una prova de confiança? En acabat s’hi parla de llibertat, ho diuen seriosament? S’han empassat realment tota aquesta patètica propaganda els immigracionistes?

El millor de tot és que aquesta musulmana és una jove holandesa islamitzada. Un triomf del multiculturalisme. Què està passant perque una dona holandesa i europea es sotmeti als preceptes islàmics i perque les esquerres suposadament més revolucionàries ho defensin? Ser revolucionari no hi te rés a veure.

Dies Natalis Solis Invicti. La victòria de la llum sobre la foscor, de la vida sobre la mort, això és el que simbolitza la creu solar en flames de la imatge i és el que cel.lebrem des de la nostra més llunyana antigor.

Ho fem arreu d’Europa quan fem cagar el Tió, decorem l’arbre de Nadal, cremem el tronc de Iule, etc. Només fem que repetir un ritual tan antic com nosaltres mateixos. És a dir tan antic com Europa mateixa. Fent-la reviure cada vegada que el repetim.

Un ritual on es cel.lebra que el Sol s’imposa una altre vegada a la foscor, que la vegetació torna a viure i donar-nos els seus fruits, tornant a començar el cicle de la vida i de la mort.

Un cicle del que Europa, malgrat tot, se’n surtirà més viva que mai.

Ho farà malgrat babaus com els responsables del Tribunal de Justicia de Brussel.les -capital de la UE-, que van manar la retirada de les decoracions nadalenques per no ofendre els musulmans que ja són gairebé la meitat dels seus habitants.

També a desgrat d’immigracionistes com Stefan Lindskog, nou membre del Tribunal Suprem suec, que vol legalitzar la poligàmia adduint que no te dret a interferir en afers religiosos ni en les vides personals de cadascú. Creu seriosament que ningú s’adona de com aquesta sobtada tolerància respecte la poligàmia va adreçada només als musulmans, que per exemple a Estocolm són ja el 20% dels habitants, a qui babaus com ell malden malaltisament per tenir satisfets? Inclou això els hindus que es casen amb serps o gossos ara delerosos d’anar tots a Suècia a gaudir del paradís multicultural o intercultural o com més s’estimi dir-li al resultat de la dissolució etnocultural d’aquesta nació europea?

O malgrat el think tank laborista que va recomanar de diluir el Nadal i donar suport a altres cel.lebracions culturals i religioses per aconseguir una societat multicultural a Anglaterra. Afegint que una de les seves prioritats són les arees rurals. On segons diu cal incidir-hi especialment ja que, literalment, són encara predominantment blanques -els suposa això un problema!?-. Llavors no haurien de patir sabent que la dones britàniques tenen 1,7 fills per mare mentre les dones pakistaneses, sense comptar les d’altres origens foranis, tenen 4,7 fills per mare.

Malgrat tot això també, finalment, vencerà la llum a Europa. El Sol tornarà a sortir, triomfant, vencent aquesta foscor que ens envolta cada vegada més. Apolo déu del Sol i de la Llum, Esvaidor de la foscor, vetlla per nosaltres.