Hoplites som!
La força, disciplina i coratge dels hoplites rauen dins nostre.
Dins tots i cadascun de nosaltres.
Per quan s’escaigui el moment de desfermar-los contra els nostres adversaris.
Etzibant-los el nostre més abrandat cop.
Enviaments etiquetats ‘subversiu’
Volkssturm [Truart]
11 Novembre 2009
Truart; música electrònica, industrial, marcial i folk ucraïnesa
Ancestrals melodies d’acordió són la base d’aquesta música electrònica i industrial ucraïnesa d’avantguarda. Emetent sons marcials i revolucionaris abrandats, però alhora molt ballables, tan adients per l’Europa d’enguany. Digne company de Von Thronsthal i Triarii, entre molts d’altres, és Truart a aquesta avantguarda musical i cultural que expressa l’arrauxat esperit de l’Europa amb voluntat de viure i combatre. Afirmant-se a les seves més fondes arrels per projectar-se al futur i abastar l’infinit. Sempre creixent, desenvolupant-se, madurant. El contrari de qui només espera dels europeus de minoritzar-se, dissoldre’s i morir en resignació i silenci.
Assedegat i atziac [Hatebreed]
2 Octubre 2009
Assedegat i atziac, sempre desitjant més. [Thirsty and miserable. you drop to the floor. You drink til you can't even see anymore. Thirsty and miserable, always wanting more. Thirsty and miserable, always wanting more. My brother wants a ride to the liquor store. You pity him for what he wants it for. Thirsty and miserable, always wanting more. Thirsty and miserable, always wanting more. It's 1:30 and we're all getting nervous. The store closes at two. There's not enough to last us. Thirsty and miserable, always wanting more. Thirsty and miserable, always wanting more.]
El jovent català i europeu arran la seva manca d’expectatives irat, fart d’una classe política que vol reduïr-lo a la seva cobardia i mediocritat, es farà sentir amb tota la seva força ben aviat.
Aquesta cançó dels Black Flag versionada pels Hatebreed n’expressa el que tants senten.
La síndrome de Kabul
24 Setembre 2009
Paris no és Kabul. Però ben aviat pot ser-ho. Com tantes altres ciutats i pobles d’Europa. Només cal veure aquest vídeo per adonar-se’n.
La filtració d’aquest vídeo ha enfurismat, en palesar una realitat que malden d’amagar-nos, l’estat francés i els immigracionistes alhora.
S’han abraonat no contra els agressors del vídeo, com caldria esperar, sino contra qui l’ha fet públic. Blasmant-lo en donar a conèixer, subversivament, una realitat que malden d’amagar-nos.
Volen que tots els europeus siguem igual de patètics que l’holandesa Joanie de Rijcke. Qui, després de ser segrestada i violada repetidament pels talibans a l’Afganistàn, els va justificar i defensar.
Joanie de Rijcke
De Rijcke, de 43 anys, va ser segrestada al novembre al poble de Sarubi, a uns 50 kilometres de Kabul- Va ser feta presonera al decurs de 6 dies i violada repetidament pel capitost talibà, Ghazi Gul. Però ella va escriure a un llibre; “no vull descriure els talibans com monstres, ni estic emprenyada amb Ghazi Gul.” -De Rijcke, 43, was kidnapped in November in the town of Sarubi, some 50 kilometres from Kabul. She was kept prisoner for six days and raped repeatedly by a Taliban leader, Ghazi Gul. But she wrote in a book; “I do not want to portray the Taliban as monsters, nor am I angry with Ghazi Gul.”-
Pateix la mateixa actitud que massa europeus -incloent els catalans-. Tal com va denunciar Geert Wilders. Fent-la admetre que la seva actitud és errònia.
Els immigracionistes s’entesten en sempre justificar qualsevol mena d’agressió contra la identitat etnocultural europea. Fins i tot sent tan cobarda i brutal com aquesta.
Fins quan ens deixarem humiliar i violentar pels qui agredeixen racistament aquest noi francés i aquesta dona holandesa i qui, malgrat tot, els justifiquen?
Fins quan patirem la síndrome de Kabul?
Von Thronstahl: We walked in line
30 Agost 2009
Filmat a Varsòvia en directe per aquests alemanys front un públic polonès eufòric. A l’Europa d’enguany l’unitat dels països europeus és, ens palesen, perfectament possible. Fins i tot entre, fa poc, aferrisats enemics. Des del respecte mutu. Cantant abrandats, plegats, cançons de ritme i actitud marcials com aquesta. Perque el futur és nostre malgrat que alguns maldin de fer-nos desaparèixer als europeus a la nostra terra. Les nostres arrels s’hi endisen, malauradament per aquests, fonda i fortament.
Ahmed i Salim, el musical
15 Juny 2009
South Park style terrorists. Per esclatar petar-se de riure, simplement.
Von Thronstahl: Germanium Metallicum
28 Maig 2009La nova obra de Von Thronstahl és l’expressió musical d’una Europa lluitant entre la mort i el renaixament, entre l’esclavitud i la llibertat, entre la resignació i la revolució.
El seu so inconfusiblement europeu és una arrauxada fusió de música marcial, industrial, neofolk i orquestral. Desfermant-la abrandada, dramàtica i implacablement com palesa la seva cançó The Global Monsterstate.
Temporada estiu 2008 (II): Think don’t pray
15 Juliol 2008
Pensa no preguis
Tot bé si vols pregar, pero sense mai deixar de pensar. No fer-ho pot fer-te acabar com els malalts de déu que darrerement poblen Europa pretenent imposar-hi el seu deliri.
Laibach
11 Maig 2008A més de gaudir d’un sentit de l’humor i una lucidesa infinitament per sobre dels babaus que s’esveren en adonar-se de com fàcilment es trenquen els seus buits dogmes, en prendre’s tan seriosament a si mateixos creient-se una mena d’autoritat moral alliçonadora i castigadora dels joves europeus dolents -culpables de passar-ne com a obsolets i patètics que són i pensar lliurement més enllà-, els eslovens Laibach fan també una música molt ballable.
Abans d’ofendre’s no seria millor llegir el text que apareix al video?
Aquesta cancó s’anomena Das Spiel Ist Aus.
En català S’ha acabat el joc i en anglès The Game is Up.
Europa està arribant a un punt d’inflexió decisiu. Ja no hi ha marxa enrere.
Canten en alemany. El text del seu video apareix en anglès i rus.
Les llengües de les tres potències europees que ja fa molt de temps gairebé van anihilar Europa. De tres projectes politics pels que van sacrificar-se milions de persones i als que altres milions van ser-ne sacrificades. Ens n’hem recuperat materialment. Pero no ho hem superat com a civilització, com a identitat etnocultural, no hem tancat la ferida que nosaltres mateixos vam fer-nos. Cal tancar-la d’una vegada i per sempre. Mirar envers el futur i avançar-hi. Abans sigui massa tard i el món, el futur, ens deixi enrere. Perque mentre nosaltres ens turmentem i obcequem per les nostres errades altres que n’han comès d’iguals, o pitjors, les obliden sense remordiment. No hem de fer-nos perdonar res.
La vella generació del ‘68, del que enguany s’ha cel.lebrat un altre avorrit i encara més ridicul aniversari, començarà aviat a desaparèixer. Pren el seu espai el jovent europeu. Sense arrosegar patètics complexes del passat. Deleròs de bastir una nova Europa sense renunciar a la seva identitat plural. Basant-se fermament en les nostres arrels, com el nostre millor i més valuos potencial, per projectar-nos al futur i abastar l’infinit.
Last Shadow Puppets
16 Abril 2008Pop anglès i tancs russos?
Es poden combinar, ho han fet reeixidament membres dels Artic Monkeys i The Rascals amb la seva banda Last Shadow Puppets.
La seva estètica marcial cool és molt trencadora, profundament subversiva.
Ens anirà molt bé enmig de l’avorriment musical pel que fa al pop que patim darrerement.
Aquest video és també un homenatge a l’hivern que aquí, a Catalunya, malauradament gairebé no s’hi ha sentit.
