Tot bé si vols pregar, pero sense mai deixar de pensar. No fer-ho pot fer-te acabar com els malalts de déu que darrerement poblen Europa pretenent imposar-hi el seu deliri.

A més de gaudir d’un sentit de l’humor i una lucidesa infinitament per sobre dels babaus que s’esveren en adonar-se de com fàcilment es trenquen els seus buits dogmes, en prendre’s tan seriosament a si mateixos creient-se una mena d’autoritat moral alliçonadora i castigadora dels joves europeus dolents -culpables de passar-ne com a obsolets i patètics que són i pensar lliurement més enllà-, els eslovens Laibach fan també una música molt ballable.

Abans d’ofendre’s no seria millor llegir el text que apareix al video?

Aquesta cancó s’anomena Das Spiel Ist Aus.

En català S’ha acabat el joc i en anglès The Game is Up.

Europa està arribant a un punt d’inflexió decisiu. Ja no hi ha marxa enrere.

Canten en alemany. El text del seu video apareix en anglès i rus.

Les llengües de les tres potències europees que ja fa molt de temps gairebé van anihilar Europa. De tres projectes politics pels que van sacrificar-se milions de persones i als que altres milions van ser-ne sacrificades. Ens n’hem recuperat materialment. Pero no ho hem superat com a civilització, com a identitat etnocultural, no hem tancat la ferida que nosaltres mateixos vam fer-nos. Cal tancar-la d’una vegada i per sempre. Mirar envers el futur i avançar-hi. Abans sigui massa tard i el món, el futur, ens deixi enrere. Perque mentre nosaltres ens turmentem i obcequem per les nostres errades altres que n’han comès d’iguals, o pitjors, les obliden sense remordiment. No hem de fer-nos perdonar res.

La vella generació del ‘68, del que enguany s’ha cel.lebrat un altre avorrit i encara més ridicul aniversari, començarà aviat a desaparèixer. Pren el seu espai el jovent europeu. Sense arrosegar patètics complexes del passat. Deleròs de bastir una nova Europa sense renunciar a la seva identitat plural. Basant-se fermament en les nostres arrels, com el nostre millor i més valuos potencial, per projectar-nos al futur i abastar l’infinit.

Pop anglès i tancs russos?

Es poden combinar, ho han fet reeixidament membres dels Artic Monkeys i The Rascals amb la seva banda Last Shadow Puppets.

La seva estètica marcial cool és molt trencadora, profundament subversiva.

Ens anirà molt bé enmig de l’avorriment musical pel que fa al pop que patim darrerement.

Aquest video és també un homenatge a l’hivern que aquí, a Catalunya, malauradament gairebé no s’hi ha sentit.

Una banda polèmica i maleïda com poques enguany, els alemanys Von Thronstahl, que etziben amb la seva música provocació real a aquesta Europa massa plena de babaus jugant a ser rebels pel passiu consum de masses que es conformen amb la primera merda que els posen davant.

Els seus membres van començar fent punk i ara barregen la música electronica dita marcial industrial amb eteri neofolk. Mantenint, tanmateix, la mateixa actitud irada. Palesada a la música pero també a les lletres, molt bones, no en perdeu detall.

Les semblances amb els Der Blutharsch, ressenyats a un post anterior, són moltes. Pero si la música d’aquests és com sang esquitxada i coagulada sobre la neu, de fet això significa el seu nom en alemany antic pel que diuen, els Von Thronstahl són com els raigs del Sol que esvaeixen els núvols més amenaçadors. Il.luminant amb força aquesta Europa sobre la que darrerement s’abraona la foscor.

Com podem valorar, respectar i garantir la diversitat etnocultural del món sense valorar i respectar d’entrada la nostra identitat etnocultural europea? Nosaltres som una expressió d’aquesta pluralitat del món i, ara mateix, una de les més amenaçades en el futur proper.

Estar orgullòs de ser europeu, sent conscient de les nostres errades i defectes -sense l’etnomassoquisme babau dels immigracionistes- per superar-los i alliberar tot el nostre potencial que tantes fites positives ha assolit al decurs dels segles, és el millor que podem fer per garantir aquesta pluralitat.

Els antifa -antifeixistes- juguen a ser antisistema. Pero són la policia més eficient d’aquest sistema on vivim i treballem. Com va veure’s amb l’escomesa d’uns cinc cents d’aquests contra els deu mil manifestants del SVP suís a Berna.

Repetint les consignes immigracionistes que s’empassen dels mitjans més mainstream. Creient-se revolucionaris en cridar-les mentre els agredien. Quan, en realitat, són infinitament més revolucionaris aquests suïssos del SVP.

A qui potser van impedir de culminar la seva pacífica manifestació amb un multitudinari concert al centre de la ciutat suissa. Sense poder impedir-los tanmateix, ni a aquests deu mil ni a moltíssims altres més centenars de milers de suïssos, d’anar a votar per mostrar com se senten saturats d’immigracionisme.

Això mateix, d’immigracionisme, una de les doctrines oficials de l’establishment europeu. En concret de les seves patronals per qui l’entrada massificada d’immigrants els permet disposar d’una gran massa de treballadors en precari, molt barats. Precaritzant-nos a nosaltres en conseqüència.

Aquests antifas treballen, suposem que involuntàriament, per aquestes patronals. Contra el dret dels suïssos i dels europeus a decidir sobre el seu futur, sobre les seves nacions. Sobre l’impacte profund que hi tindrà la immigració, etnoculturalment, a aquestes.

Semblen una colla de babaus. Anant d’anticapitalistes mentre protegeixen de fet els interessos del capitalisme més depredador que només vol aprofitar-se d’aquests immigrants i a qui, alhora, no importa gens el dret a decidir dels suïssos sobre la seva nació i dels europeus en general sobre la nostra identitat etnocultural.

Enguany ser revolucionari és el contrari de ser antifa.

Left is right, right is wrong, and wrong is what is left.

Cripto-Feixisme. Una joguina del poble. Una joguina política, per provar l’errada proclama d’en Marx de que tot és política. Un mitjà per expressar l’admiració envers els símbols forts. La imatge és més important que el missatge. El Cripto-Feixisme no assumeix la superioritat moral. El Cripto-Feixisme no es sent millor que la resta. El Cripto-Feixisme es reapropia dels símbols i els exorcitza. El Cripto-Feixisme no es pren seriosament a sí mateix. No es pren l’odi seriosament.

Sacsejant la gent mira de despertar-la. Fent servir el nom, símbols i estils d’allò temut. El Cripto-Feixisme és l’eina. Sacsejar vol dir impulsar les condicions per encetar el debat. No hi han mitjans erronis per encetar-lo. Només mitjans més febles. Ningú es lliure de tenir una mica de feixisme dins seu. El Cripto-Feixisme n’és conscient, ho posa al descobert, ho fa servir com mirall on reflectir-se i reflectir el món al voltant. El Cripto-Feixisme és tan bell o lleig com cadascú. Reflecteix i exigeix reflexió.

El Cripto-Feixisme no és feixisme. El Cripto-Feixisme és Art. Pren el bo, el dolent i el lleig i els barreja assolint una cosa esteticament plaent, deixant qui bada dubtant… o extreint-ne conclusions. Es recrea en tots els matisos del gris, distanciant-se dels prefixats i intercanviables negre i vermell. El Cripto-Feixisme és estètica, és imatge.

El Cripto-Feixisme no és degeneració. El Cripto-Feixisme no odia, no mata.

Força a reflexionar sobre els posicionaments d’un mateix i dels altres. El Cripto-Feixisme es posa en un racó difícil. Un racó on els arguments són constantment qüestionats. On les respostes no són fàcils i la majoría dels camins més transitats no duen enlloc. El Cripto-Feixisme torna l’esquerra en dreta, allò correcte en incorrecte i fa incorrecte tota la resta.

La nostra Causa

Som un grup creixent de persones que gaudeixen d’unes menes de música i artistes amb semblances feixistes, d’una o altre forma. La nostra causa és la de fer aquest grup més i més gran estenent la nostra forma de vida entre d’altres. Esperem que altres artistes s’adonin de que poden considerar-se CriptoFa i es sumin a nosaltres. També lluitem per la llibertat d’expressió i contra la censura. Artistes i persones que compartiu els nostres pensaments, uniu-vos al CF Kommando!