Hi han alguns a qui la tardor els deprimeix.

A mi m’agrada molt. M’agrada veure com canvia la natura amb cada estació. M’agraden totes, cadascuna te el seu caràcter. Viure a un lloc on no hi haguessin estacions se’n faria extrany. Segur que trobaria a faltar la tardor. I l’hivern que aviat arribarà.

Els antifa -antifeixistes- juguen a ser antisistema. Pero són la policia més eficient d’aquest sistema on vivim i treballem. Com va veure’s amb l’escomesa d’uns cinc cents d’aquests contra els deu mil manifestants del SVP suís a Berna.

Repetint les consignes immigracionistes que s’empassen dels mitjans més mainstream. Creient-se revolucionaris en cridar-les mentre els agredien. Quan, en realitat, són infinitament més revolucionaris aquests suïssos del SVP.

A qui potser van impedir de culminar la seva pacífica manifestació amb un multitudinari concert al centre de la ciutat suissa. Sense poder impedir-los tanmateix, ni a aquests deu mil ni a moltíssims altres més centenars de milers de suïssos, d’anar a votar per mostrar com se senten saturats d’immigracionisme.

Això mateix, d’immigracionisme, una de les doctrines oficials de l’establishment europeu. En concret de les seves patronals per qui l’entrada massificada d’immigrants els permet disposar d’una gran massa de treballadors en precari, molt barats. Precaritzant-nos a nosaltres en conseqüència.

Aquests antifas treballen, suposem que involuntàriament, per aquestes patronals. Contra el dret dels suïssos i dels europeus a decidir sobre el seu futur, sobre les seves nacions. Sobre l’impacte profund que hi tindrà la immigració, etnoculturalment, a aquestes.

Semblen una colla de babaus. Anant d’anticapitalistes mentre protegeixen de fet els interessos del capitalisme més depredador que només vol aprofitar-se d’aquests immigrants i a qui, alhora, no importa gens el dret a decidir dels suïssos sobre la seva nació i dels europeus en general sobre la nostra identitat etnocultural.

Enguany ser revolucionari és el contrari de ser antifa.

Fins i tot l’amor és lluita. Com segur saps si no lluites pel teu amor, si no mantens encesa la flama i no la fas cremar amb intensitat, les inclemències de la vida poden apagar-la. La Vida és Lluita, Leben ist Kampf, em nascut per estimar i això a aquest món significa lluitar ferotgement pel que estimem.