Sembla que la Xina fa bé de reprimir amb duresa els tibetans. 

A l’enterrament viking del vaixell d’Oseberg a Noruega, del segle IX, hi apareix una figura de metall que diuen recorda un Buda. Assegut amb les cames creuades, coberta de creus solars en forma d’esvàstica, s’ha suggerit dut pels noruecs des de Constantinoble on van trobar-s’hi uns monjos budistes.

Esvàstiques? Budistes? Vikings? Tibetans?

Els tibetans són budistes així que està clar, els tibetans són nazis!

Deu ser per això que l’incompresa Xina reprimeix amb brutalitat els tibetans.

Pel mateix que tants mitjans a Europa esmenten la lluita per la independència dels tibetans amb una fredor que contrasta amb la poc dissimulada i molt esbiaixada simpatia envers els palestins i, fins i tot, Hamas.

Si els tibetans fessin massacres indiscriminades mitjançant suicides a les ciutats xineses, en nom d’una deïtat capriciosa i assedegada de sang, rebrien més simpatia? O potser es tracta de morbo malaltís?

Val a dir que, malgrat les semblances, mai s’ha provat que aquesta figura sigui un Buda.

Definitivament els mitjans europeus tan complaents amb els islàmics palestins, a qui sovint honoren qualificant-los de milicians i insurgents i rebels i etc., ja no tenen excusa per tractar així als tibetans. Ni inventant-la.

Per què els joves tibetans que s’enfronten coratjosa, desigual i desesperadament amb l’exèrcit d’una de les més repressives dictadures al món no són qualificats enlloc d’insurgents i rebels?

Per què s’insisteix tant en les escomeses dels tibetans contra la massiva immigració xinesa, en ser ben conscients que els minoritzarà a la seva mateixa nació, sense parlar dels seus efectes tant identitària com socioeconòmicament en dissoldre’ls i marginar-los respectivament?

Perque els els joves tibetans en no resignar-se a ser interculturalment dissolts a la Xina posen en evidència els dogmes immigracionistes.  

Pel perillòs exemple als europeus que suposen. En concret entre les esquerres i el jovent on està molt estesa la solidaritat envers el Tibet. Veure els pacífics tibetans lluitant aferrisadament per la seva independència alhora contra els immigrants i els soldats xinesos pot estimular subversives reflexions. 

_ _ _ _ _ 

Parlant de nazis… patètic el reportatge del programa Entrelinies, a TVC, fent servir dos tanoques que deien ser nazis com excusa per emetre l’habitual i avorrida xerrameca immigracionista. Forçant una barreja absurda, com l’esmentada entre budistes i nazis, per defugir el debat sobre el dret dels europeus a mantenir la nostra identitat etnocultural -a discrepar de l’immigracionisme-. Com a expressió de la diversitat humana al món amb el mateix dret de qualsevol altre a tenir futur.  

Un reportatge tant patètic com seria parlar dels gais mitjançant el regidor de l’ajuntament de Mallorca que anava fins a tres vegades a la setmana a prostibuls gais, deixant-s’hi més de 50,000 €, amb representants de sectes catòliques com l’Opus Dei i semblants comentant-ho.

D’aquest país es valora que s’hi trobi una de les societats tradicionals més intocades, respecte la seva identitat etnocultural, d’aquella part d’Àsia. Destacant-ho com un fet positiu que cal esmentar. A diferència d’altres països del seu entorn que s’han desemvolupat al preu de desfigurar-se.

Per què llavors quan es parla d’Europa es fa tot el contrari?

Per què el que es valora de països com Bhutan, pero també Birmània, es substitueix respecte a Europa per un cosmopolitisme que entèn la dissolució de la identitat etnocultural europea mitjançant el discurs immigracionista com un gran progrès?

El més interessant és que els mateixos en lloar Bhutàn per la vitalitat de la seva identitat etnocultural, per com està d’intocada, ni esmenten que això es degut a les campanyes que aquests darrers 20 anys els bhutanesos han fet per expulsar els immigrants nepalesos i indis instal.lats al sud del país. Campanyes fetes amb el lema Una nació, un poble que van suposar l’expulsió d’una quantitat de gent superior en proporció a la dels palestins expulsats d’Israel.

A Bhutàn se’l descriu com un país gairebé idíl.lic que s’ha conservat tant bé degut al seu aïllament. Pero això és només cert parcialment. També es deu a la fermesa dels bhutanesos, a la seva voluntat de que el seu petit país no es dissolgui i desaparegui. Fent front fins i tot, darrerement, als intents xinesos d’annexionar-se’l tal com ja han fet amb el Tibet. On en un futur proper els tibetans seràn una minoría front els colonitzadors xinesos immigrats.

Com és que a Europa hi ha fins i tot por entre alguns a dir que nosaltres els europeus també tenim dret a tenir futur com a identitat etnocultural, especialment entre els més fascinats per països com Bhutàn de qui en valoren precisament la fermesa amb que viuen la seva pròpia? Serà el jovent europeu, el que viu dia rere dia la realitat d’una Europa saturada d’immigració, el que superarà aquesta actitud tan ridícula.