L’EuroRússia

Gas i futbol defineixen enguany l’EuroRússia. Les canonades que duen el gas rus a l’UE, fornint-la d’una quarta part del que en consumeix, així com la Lliga Europea de Campions -European Champions League- que abasta des de Londres a Moscou, en són dos exemples concrets.

S’albira, tanmateix, un nou i ambiciós projecte; l’unió de les grans economies de la UE i la Federació Russa per crear una nova entitat geopolitica.

Prou forta per fer-se lloc entre els EUA i la Xina. O potser per fer front a un G2, versió reduida del recentment cel.lebrat G20, arran de la creixent complicitat entre Beijing i Washington. Degut a la seva mútua dependència, pel control per la Xina del deute estatunidenc simultàni a la compra pels EUA de productes xinesos.

Després de la caiguda del mur de Berlin i la fi de la Guerra Freda, enmig del desgavell econòmic d’enguany, tot és possible.

El nucli de l’EuroRússia és l’eix entre Alemanya i Rússia. Una relació ja en aprofundiment que, pels alemanys, podria rivalitzar en importància envers l’eix entre Alemanya i França motor historic de l’integració europea. El resultat final podria ser el nou eix Paris-Berlin-Moscou. Adient per retornar a Europa el protagonisme que li pertoca entre les potències mundials.

Pot ser dificil. Rússia i els altres països europeus han estat bregant per l’espai continental aquests darrers segles. En adonar-se de com d’impossible és imposar-se uns contra altres miren de trobar un camí en comú. N’és un bon símbol la fundació, al 1703, de Sant Petersburg. D’on, gens casualment, són en Putin i en Medvedev.

Xinesos i gitanos topen a Barcelona

Xinesos amb ganivets i gitanos amb pals, fins 70 persones entre uns i altres, van barallar-se enmig del carrer Alfons el Magnànim a tocar de la Rambla de Prim.

Al districte de Sant Marti, a Barcelona, on està el Fòrum.

On va cel.lebrar-se el Fòrum de les cultures per cercar, segons es deia, la seva entesa harmoniosa.

No va haver-ne gaire al bar Rocamar. On els seus propietaris xinesos diuen que els gitanos, que viuen davant a l’edifici de l’altre vorera, entren cercant brega i se’n van sense pagar.

Alhora que els gitanos expliquen que els xinesos els prohibeixen entrar-hi per racisme: estos chinitos son unos racistas, nos impiden el paso, se tienen que ir de aquí.

És gairebé segur que els gitanos diuen la veritat. Tan segur com també ho fan els xinesos. Ambdos actuen moguts pel mateix.

Fins onze dotacions de la policia urbana i els mossos van haver d’intervenir-hi per separar-los. Malgrat tot van haver-hi quatre ferits.

Malauradament no van poder intervenir-hi els erudits ponents que van participar a aquell Fòrum de les cultures. Ni tampoc cap ni un dels immigracionistes ni interculturalistes que ens alliçonen des de tants mitjans.

Viuen a altres barris, gairebé a un altre món. Precisament per fugir de realitats com aquestes, potser de la realitat en general.

I que en diuen els nadius europeus?

Res, només que tenen por.

Pero què importa això? Ja se sap que els nadius europeus són sempre els opressors i culpables de tot. Sense importar què passi. També al barri del Besos quan es troben enmig de les baralles ètniques entre xinesos i gitanos. Així que ningú en fa cas. Fins que es cansin.

La connexió nazibudista del Tibet

Sembla que la Xina fa bé de reprimir amb duresa els tibetans. 

A l’enterrament viking del vaixell d’Oseberg a Noruega, del segle IX, hi apareix una figura de metall que diuen recorda un Buda. Assegut amb les cames creuades, coberta de creus solars en forma d’esvàstica, s’ha suggerit dut pels noruecs des de Constantinoble on van trobar-s’hi uns monjos budistes.

Esvàstiques? Budistes? Vikings? Tibetans?

Els tibetans són budistes així que està clar, els tibetans són nazis!

Deu ser per això que l’incompresa Xina reprimeix amb brutalitat els tibetans.

Pel mateix que tants mitjans a Europa esmenten la lluita per la independència dels tibetans amb una fredor que contrasta amb la poc dissimulada i molt esbiaixada simpatia envers els palestins i, fins i tot, Hamas.

Si els tibetans fessin massacres indiscriminades mitjançant suicides a les ciutats xineses, en nom d’una deïtat capriciosa i assedegada de sang, rebrien més simpatia? O potser es tracta de morbo malaltís?

Val a dir que, malgrat les semblances, mai s’ha provat que aquesta figura sigui un Buda.

Definitivament els mitjans europeus tan complaents amb els islàmics palestins, a qui sovint honoren qualificant-los de milicians i insurgents i rebels i etc., ja no tenen excusa per tractar així als tibetans. Ni inventant-la.

Per què els joves tibetans que s’enfronten coratjosa, desigual i desesperadament amb l’exèrcit d’una de les més repressives dictadures al món no són qualificats enlloc d’insurgents i rebels?

Per què s’insisteix tant en les escomeses dels tibetans contra la massiva immigració xinesa, en ser ben conscients que els minoritzarà a la seva mateixa nació, sense parlar dels seus efectes tant identitària com socioeconòmicament en dissoldre’ls i marginar-los respectivament?

Perque els els joves tibetans en no resignar-se a ser interculturalment dissolts a la Xina posen en evidència els dogmes immigracionistes.  

Pel perillòs exemple als europeus que suposen. En concret entre les esquerres i el jovent on està molt estesa la solidaritat envers el Tibet. Veure els pacífics tibetans lluitant aferrisadament per la seva independència alhora contra els immigrants i els soldats xinesos pot estimular subversives reflexions. 

_ _ _ _ _ 

Parlant de nazis… patètic el reportatge del programa Entrelinies, a TVC, fent servir dos tanoques que deien ser nazis com excusa per emetre l’habitual i avorrida xerrameca immigracionista. Forçant una barreja absurda, com l’esmentada entre budistes i nazis, per defugir el debat sobre el dret dels europeus a mantenir la nostra identitat etnocultural -a discrepar de l’immigracionisme-. Com a expressió de la diversitat humana al món amb el mateix dret de qualsevol altre a tenir futur.  

Un reportatge tant patètic com seria parlar dels gais mitjançant el regidor de l’ajuntament de Mallorca que anava fins a tres vegades a la setmana a prostibuls gais, deixant-s’hi més de 50,000 €, amb representants de sectes catòliques com l’Opus Dei i semblants comentant-ho.

Cimera UE-Àfrica (II): europeus dolents, africans i xinesos bons.

Sudàn és una colònia xinesa segons denuncia una ong sudanesa. La Xina hi construeix la presa de Merowe amb uns 3000 treballadors xinesos en condicions properes a l’esclavitud. A canvi disposa il.limitadament dels recursos naturals sudanesos, en especial gas i petroli.

La Xina, és clar, en dóna una versió molt bonica de felicitat i germanor entre xinesos i sudanesos. La que deuen sentir els 70,000 deportats forçadament per la presa, reprimits amb molta duresa en protestar pel que estant patint.

Aquests treballadors són una petita part dels gairebé 800,000 xinesos escampats, segons l’agència xinesa de noticies Xinhua, arreu d’Africa en tota mena d’obres. Des de preses com aquesta de Merowe a carreteres a Algèria, ciutats senceres a Etiopia, aeroports, gasoductes, etc.

Les oligarquies africanes, com la sudanesa, cada vegada més contracten empreses xineses i cerquen financiament a bancs xinesos. Perque, al contrari dels europeus, no tenen cap mirament pel que fa als drets humans i a les llibertats politiques i socials als països africans. Ni gens d’interés en mesures de respecte mediambiental.

Això va explicar-ho molt clarament el president de Senegal Abdoulaye Wade a la Cimera UE-Àfrica. Segons va dir els xinesos no perden el temps quan altres emprenedors africans, com ell, els parlen de financiament i contractes de tota mena a canvi de vendre’ls els seus països. És per aixo que, segons en Wade, els xinesos i no els europeus tenen el favor dels africans.

Tant pels xinesos com pels africans els drets humans són collonades dels europeus, això ens diu.

Pero sempre ens els esmenten, tant aquests mateixos africans com els xinesos, a la primera oportunitat. Amb un to alhora acusatori i victimista. Molt hipòcrita, en síntesi.

Com en Gaddafi que d’una banda, de la banda dels africans i arabs, parla de la imminent islamització d’Europa mitjançant els milions d’immigrants -per ell colons- que ja la poblen i que hi arriben constantment.

Mentre de l’altre, per exemple a la Cimera UE-Àfrica, ens blasma i exigeix compensacions milionaries pel colonialisme europeu. Alhora que literalment exigeix que restem passius front l’entrada massiva d’immigrants -per ell colons- africans i àrabs musulmans. Malgrat que el colonialisme europeu a Líbia va ser mínim, no va durar ni cent anys, en comparació al colonialisme islàmic àrab i turc. Que mai va fer de Líbia un pais pròsper, benestant i lliure.

Ja n’hi ha prou de badar. No tenim res que fer-nos perdonar per uns que venen els seus països mentre ens parlen de colonialisme, i somien en colonitzar-nos, i d’altres que no dubten en deixar-los saquejar i depredar sense gens de respecte pels seus habitants.

El discurs de la culpabilitat europea i el victimisme africà o xinès o etc. de l’immigracionisme amb que aquest exigeix als europeus de restar passius i resignar-se front l’entrada massiva d’immigració a Europa ha estat posat en evidència, en ridícul, pels mateixos africans i xinesos.

Bhutàn, sortosament intocat.

D’aquest país es valora que s’hi trobi una de les societats tradicionals més intocades, respecte la seva identitat etnocultural, d’aquella part d’Àsia. Destacant-ho com un fet positiu que cal esmentar. A diferència d’altres països del seu entorn que s’han desemvolupat al preu de desfigurar-se.

Per què llavors quan es parla d’Europa es fa tot el contrari?

Per què el que es valora de països com Bhutan, pero també Birmània, es substitueix respecte a Europa per un cosmopolitisme que entèn la dissolució de la identitat etnocultural europea mitjançant el discurs immigracionista com un gran progrès?

El més interessant és que els mateixos en lloar Bhutàn per la vitalitat de la seva identitat etnocultural, per com està d’intocada, ni esmenten que això es degut a les campanyes que aquests darrers 20 anys els bhutanesos han fet per expulsar els immigrants nepalesos i indis instal.lats al sud del país. Campanyes fetes amb el lema Una nació, un poble que van suposar l’expulsió d’una quantitat de gent superior en proporció a la dels palestins expulsats d’Israel.

A Bhutàn se’l descriu com un país gairebé idíl.lic que s’ha conservat tant bé degut al seu aïllament. Pero això és només cert parcialment. També es deu a la fermesa dels bhutanesos, a la seva voluntat de que el seu petit país no es dissolgui i desaparegui. Fent front fins i tot, darrerement, als intents xinesos d’annexionar-se’l tal com ja han fet amb el Tibet. On en un futur proper els tibetans seràn una minoría front els colonitzadors xinesos immigrats.

Com és que a Europa hi ha fins i tot por entre alguns a dir que nosaltres els europeus també tenim dret a tenir futur com a identitat etnocultural, especialment entre els més fascinats per països com Bhutàn de qui en valoren precisament la fermesa amb que viuen la seva pròpia? Serà el jovent europeu, el que viu dia rere dia la realitat d’una Europa saturada d’immigració, el que superarà aquesta actitud tan ridícula.