Nostàlgies colonials d’un africà

“Hauriem de simplement retornar tot als blancs”, diu el capità del vaixell fluvial. “Fins i tot si baixes 1,000 kilometres pel riu no veuras ni un sól signe de desemvolupament. Quan els blancs se’n van anar no només vam restar on erem. Vam anar enrere” (…) “A aquest riu tot el que veus -els edificis, els vaixells- només els blancs van fer-ho. Després que els blancs s’anessin els congolesos no van treballar. No sabiem com fer-ho. Aquests darrers 50 anys només hem anat enrere” Fa una pausa. “Van prendre el pais mitjançant la força” diu, amb més que un simple toc d’admiració. “Si tornessin aquesta vegada els donariem el pais gratis.

Riu Congo, República Democràtica del Congo.

Aquesta és la colpidora confessió d’un congolès entrevistat per una revista de reconeguda seriositat i, a més, gens sospitosa de ser especialment crítica amb l’immigracionisme. Aquest que fa del greuge colonial una de les seves excuses més repetides en exigir als europeus de restar passius i callats front els efectes que sobre la nostra societat i economía, així com sobre la nostra identitat etnocultural, suposa la immigració massificada que arriba a la nostra terra dia rere dia. De la que els negres africans, pero també americans, en són una part significativa

Per això és interessant constatar com aquest congolès valora positivament la presència europea al Congo fins enyorar-la. Perque, malgrat tot, va proporcionar als congolesos mitjans per desemvolupar-se i un mínim ordre. És cert que els europeus van tractar els congolesos amb duresa, abusant-ne de vegades malauradament, pero també ho és que no van fer res pitjor del que àrabs i altres congolesos i africans feien -i fan-. Encara que només els europeus són blasmats. Malgrat haver estat, tanmateix, els únics que van fer res positiu per aquests.

Pero tot això hauria d’estar superat. El Congo i d’altres països africans haurien d’haver assolit, després de ja 50 anys d’independència, prou desemvolupament. Sense enyorar després de tant temps als europeus. És lamentable que això passi. Com ho és fer responsables de tot aquest temps perdut allà, com és tan típic i fàcil, als europeus. Quan els imigracionistes, en fer això, tracten els congolesos i africans en general amb un paternalisme menyspreable. Com si els creiessin incapaços de fer la mateixa reflexió que fa el congolès entrevistat. Assumint la part decisiva de la responsabilitat dels mals del seu pais que els pertoca. Perque això és el que els cal fer i no que els europeus ens en fem càrrec.

Prou merder tenim a casa nostra i si algú ho dubta que ho pregunti, per exemple, als alemanys i danesos.

Anuncis

1 comentari

Filed under Actualitat

One response to “Nostàlgies colonials d’un africà

  1. Estimado camarada, enviei um email para a tua conta. Assim que possível responde por favor.

    Um abraço identitário.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s