Obama el postnegre

Obama no és negre segons un crític cultural de la universitat d’Illinois als EUA, entrevistat a La Vanguardia, per qui a aquestes eleccions tal com diuen els votants d’Obama la raça ja no importa

Pero a l’estat de Mississipi, amb un 37% de població negre -és el 12% de la població als EUA-, l’ha votat el 90% de l’electorat negre. Front només el 30% de l’electorat blanc. 

Malgrat que quant a politiques socials la Clinton és més d’esquerres que l’Obama. Ella diu voler una sanitat pública a l’estil europeu al contrari d’ell que diu tenir-ne prou amb el vigent només lleugerament retocat.

A l’estat de Mississipi, un dels més pobres dels EUA, és evident que els convé el model sanitari de Clinton. Obama ha estat, tanmateix, el guanyador gràcies al massiu suport negre. Això a aquestes eleccions on es suposa superada la identitat racial als EUA. 

Encara hi ha més.

Gent com l’entrevistat insisteixen, com si fos negatiu, en que la base electoral de Clinton són blancs de classe treballadora. Va palesar-se per exemple a les importants primaries d’Ohio on, gracies al seu suport, aquesta va guanyar clarament l’Obama.

Mentre li sembla molt engrescadora i legitima la massiva fidelitat de l’electorat negre envers Obama -fidelitat racial-.

D’altre banda l’Obama reb suport d’una minoria de blancs pero d’ingressos més alts que els votants blancs de la Clinton.

En són un bon exemple els rics ex-hippies de San Francisco i el seu diari de referència San Francisco Chronicle abrandadament favorable a Obama. Gent de la mateixa generació que l’entrevistat, del 1948, típic exemplar de la generació del ’68.

És interessant constatar el mateix amb ICV a Catalunya. Els seus votants, els pocs que els resten, són professionals liberals acomodats. A les darreres eleccions els seus vots han minvat fortament a ciutats com Santa Coloma de Gramenet. Alhora augmentant feblement, sense compensar la davallada propera a l’extraparlamentarisme, a d’altres com Sant Cugat.

Són els coneguts com a bobos, bourgeois bohème, a França.

El millor és, tanmateix, que aquest crític cultural pretèn alliçonar-nos als europeus.

Diu que ens calen els 30 llargs anys de diversity training viscuts als EUA. Això dels 30 anys és molt aclaridor. És el temps passat ençà el ’68 -inspirat en la sagnant revolució cultural d’en Mao, responsable de l’invasió del Tibet al 1959 i de la immigració aculturalitzadora xinesa que s’hi pateix-.

Sense adonar-se que els EUA no són el mateix que Europa, sense tenir present aquest mateix principi del respecte a la diversitat del que vol alliçonar-nos.

També sense assabentar-se que als EUA comencen a estar saturats i farts del seu diversity training o adoctrinament intercultural inspirat en el maoisme.

Geraldine Ferraro és una veterana i respectada democrata, la primera dona candidata a vicepresident dels EUA, i va dir fa poc que Si l’Obama fos un home blanc no estaría a la seva posició -If Obama was a white man, he would not be in this position. And if he was a woman, he would not be in this position. He happens to be very lucky to be who he is. And the country is caught up in the concept

Perque de les seves qualitats politiques no n’ha demostrat gaire. Tampoc del seu projecte de govern excepte repetir, molt il.lusionat això si, el seu lema yes, we can.

La negror de l’Obama, el suposat postnegre, sembla ser més enllà de tota la seva cantarella tan il.lusionadora com buida el seu gairebé únic projecte politic. 

Geraldine Ferraro

Cal dir que la Geraldine Ferraro va ser titllada de racista? Segur que no.

Pero si cal dir que malgrat això s’ha reafirmat en les seves declaracions. Fins i tot va respondre, farta de collonades, Crec sincerament que em blasmen per ser blancaRacism works in two different directions. I really think they’re attacking me because I’m white. How’s that?-

Sembla que el diversity training comença a cansar als EUA. Per què publica ara La Vanguardia, diari de dretes segons diuen, una entrevista a aquest crític cultural a les primeres planes del diari per conminar-nos a empassar-nos-lo?

Per què volen aplicar a la realitat d’Europa models dels EUA sense respectar-la, precisament, com expressió de la diversitat? Per imposar una mena de postEuropa resultat de les seves fantasies immigracionistes?

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Actualitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s