Thuram l’heroi

Thuram, ambaixador de l’ONU pel jovent de l’Àfrica occidental, gaudeix d’una gran capacitat comunicadora.

Pero una altre cosa és allò que diu.

Si destriem el contingut de l’embolcall que li dona, què en resta?

Thuram

Me siento en casa, aquí. Es la impresión que siempre me produce África. El modo de vida, la vegetación, las personas, el decorado, todo me recuerda la Guadalupe de mi infancia.

Això és el que Thuram diu només arribar a Senegal, a la costa oest d’Àfrica, segons es relata a la crònica del seu viatge com a ambaixador de l’ONU per aquest pais africà a més de Guinea Conakry, Sierra Leone, Liberia i Guinea Bissau.

Es sent forta i immediatament identificat amb tot el que hi veu. Especialment amb la gent que hi viu.

Perque en Thuram és africà, perque la població de Guadalupe -l’illa caribenya on va nèixer- és etnoculturament africana. Guadalupe està a Amèrica pero la seva gent i cultura és africana. Tal com en Thuram diu. Afirmant-se en la seva identitat africana. Sense que ningú li retregui.

Ho fa malgrat que la gent que viu a aquests països envers qui diu sentir-se tan identificat, en sentir colpidorament que comparteixen la mateixa identitat etnocultural africana, és amb tota probabilitat descendent dels africans que van esclavitzar i vendre els avantpassats africans d’en Thuram.

En Thuram insisteix sovint en que és descendent d’aquests esclaus:

Mis antepasados eran negros esclavos, personas secuestradas.

És cert, pero per què mai diu que van ser altres negros qui van segrestar-los, esclavitzar-los i vendre’ls als europeus? Només escomet contra aquests.

En Thuram insisteix sempre, gairebé obsessivament, en blasmar per l’esclavitud als europeus. Malgrat que els europeus hem fet més autocritica que ningú respecte aquest afer.

Al contrari dels africans que esmenta en Thuram. Que a sobre exigeixen enguany compensacions econòmiques en, segons diuen, haver patit l’esclavitud. Malgrat haver-ne fet negoci venent-los primer a altres africans, després als àrabs i en acabat als europeus.

O dels àrabs i turcs musulmans que, a més de traficar amb negres africans en un volum el triple de gran que els europeus, també van esclavitzar-ne milions d’aquests. Els europeus també van patir l’escomesa esclavista àrab i turca musulmana. La paraula esclau deriva de la paraula eslau degut a les massives quantitats d’europeus eslaus que van capturar i vendre arreu dels països islamitzats.

Pero els eslaus no estàn continuament queixant-se. Ni exigeixen als arabs i turcs musulmans compensacions de cap mena. Si els europeus, en concret els eslaus, ho han superat per què no pot fer-ho en Thuram com africà? Per què insisteix en repetir una versió parcial, esbiaixada, del que va passar?

Per què no diu mai que van ser els europeus qui, unilateralment, van decidir abolir el comerç d’esclaus i l’esclavitud succesivament?

Aquesta foto d’un mariner de la Marina de Guerra Britànica, serrant al 1907 les cadenes d’un dels esclaus negres alliberats d’un vaixell de mercaders àrabs d’esclaus a l’Africa oriental, mostra el que precisament ni àrabs ni turcs -pero tampoc els mateixos africans- havien volgut fer. Abolir l’esclavitud:

Marina imperial de guerra britànica alliberant esclau africà

En Thuram, sortosament, també diu coses assenyades:

Lilian le pregunta a una joven senegalesa qué quiere hacer. Ella responde que quiere ser médico y partir para Europa. “Tu país te necesita, no te vayas”, le dice.

Malgrat les collonades d’en Thuram ens seguiràn presentant-lo als mitjans com una mena d’heroi redemptor dels pecadors europeus. Com fan amb l’Obama.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Actualitat, Europa, Jovent, Revolució

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s