Adoctrinament i racisme a l’escola [Anglaterra]

Els adolescents blancs tenen menys probabilitats d’anar a la universitat que els adolescents d’altres ètnies. Això empitjora quan són, a més, de classe treballadora. Malgrat tenir els mateixos nivells acadèmics. Són dades oficials del govern britànic laborista, és a dir suposadament d’esquerres, que du governant ja més d’una dècada. És evident qui se n’ha beneficiat. Ser jove, blanc i de classe treballadora significa veure reduides, massa sovint, les possibilitats d’accedir a la universitat front joves d’ètnies no europees. 

S’ha palesat aclaparadorament que els joves d’origens no-blancs tenen moltes més probabilitats de participar a l’ensenyament superior que els seus iguals blancs amb notes de selectivitat equivalents [it was overwhelmingly clear the young people from non-white backgrounds were much more likely to participate in higher education than their white peers with similar prior attainment]

El contrast entre les xifres d’accès a la universitat dels joves anglesos respecte les de joves d’altres ètnies és escruixidor:

Segons l’informe del govern, només un de cada 20 joves blancs de llars pobres van a la universitat. [According to a Government report, just over one-in-20 white boys from poor homes goes on to university]

(…)

El 58% dels nois d’origen indi i el 66% de les noies van a la universitat. A les families xineses el 60% dels nois i el 65% de les noies van a la universitat. [58 per cent of men from Indian backgrounds and 66 per cent of women go on to university. Among Chinese families, 60 per cent of boys and 65 per cent of women go to university]. 

Si aquestes dades fossin a l’inrevés els mitjans parlarien de racisme institucional, en concret al sistema d’ensenyament, pero com són joves anglesos no passa res. Segur que fins i tot s’ho mereixen, és clar que si, en la defensa de la igualtat.

Perillosos racistes en potencia

Per què passa això?

Al teu fill no li agrada el menjar picant? És un pervers racista. L’Agència Nacional de la InfànciaNational Children’s Bureau-, financiada i controlada pel govern laborista, ha publicat una guia pedagògica adreçada a descobrir i reprimir potencials racistes. Entre els perillosos nens i nenes blancs a les llars d’infants i parvularis. S’alerta a aquesta guia, dita Infants i Justicia Racial –Young Children and Racial Justice-, contra els que rebutgin els menjar picants. Pero no cal patir. El sistema d’ensenyament, transformat per aquests immigracionistes en un sistema de reeducació ideològica, adoctrinarà fèrriament aquests infants. Pero si un nen musulmà es nega a menjar un botifarra també és racista? Serà castigat, reeducat i adoctrinat en la veritat estalinista maoista  polpotiana immigracionista per negar-se a menjar porc? O potser en ser musulmà és diferent i ens enriqueix interculturalment i cal ser sensibles i tolerants i etc. i un llarg etc.?     

El teu fill no s’agenolla a pregar en àrab a al.là quan li manen a classe? És un pervers racista. Cal castigar-lo immediata i implacablement. Com va fer la professora amb els nens d’11 i 12 anys que no van deixar-se arrosegar pel seu entusiasme per l’islam, que tant ens enriqueix, en la seva classe de religió. Càstig estès a la resta dels seus companys deixant-los sense l’hora d’esbarjo. Què hauria passat si aquests nens fossin musulmans i la professora els haguès forçat a pregar al déu cristià i, a sobre, castigat la resta de la classe en no fer-ho?

Aquestes són només dues noticies aparegudes darrerement. Quants fets semblants succeeixen sense ser denunciats? Per assolir la igualtat cal reprimir i marginar als infants europeus? En nom d’aquesta igualtat són marginats i reprimits. Quina mena d’igualtat és aquesta?

Una altre vegada es veu com els europeus paguem el preu per assolir la malaltissa i ximple utopia immigracionista. Fins i tot els nens. Fent-los interioritzar un complexe de culpabilitat, de pànic a ofendre en qualsevol moment per qualsevol collonada, pel simple fet de ser europeus. Creant una nova generació d’europeus idiotitzats, submisos i resignats a la seva minorització i dissolució futura en la meravellosa utopia immigracionista que ja s’albira. Pels qui simples fets, com dir que no els agrada el menjar picant, poden degenerar en una greu i imperdonable ofensa.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Actualitat, Europa, Jovent, Revolució

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s