L’EuroRússia

Gas i futbol defineixen enguany l’EuroRússia. Les canonades que duen el gas rus a l’UE, fornint-la d’una quarta part del que en consumeix, així com la Lliga Europea de Campions –European Champions League– que abasta des de Londres a Moscou, en són dos exemples concrets.

S’albira, tanmateix, un nou i ambiciós projecte; l’unió de les grans economies de la UE i la Federació Russa per crear una nova entitat geopolitica.

Prou forta per fer-se lloc entre els EUA i la Xina. O potser per fer front a un G2, versió reduida del recentment cel.lebrat G20, arran de la creixent complicitat entre Beijing i Washington. Degut a la seva mútua dependència, pel control per la Xina del deute estatunidenc simultàni a la compra pels EUA de productes xinesos.

Després de la caiguda del mur de Berlin i la fi de la Guerra Freda, enmig del desgavell econòmic d’enguany, tot és possible.

El nucli de l’EuroRússia és l’eix entre Alemanya i Rússia. Una relació ja en aprofundiment que, pels alemanys, podria rivalitzar en importància envers l’eix entre Alemanya i França motor historic de l’integració europea. El resultat final podria ser el nou eix Paris-Berlin-Moscou. Adient per retornar a Europa el protagonisme que li pertoca entre les potències mundials.

Pot ser dificil. Rússia i els altres països europeus han estat bregant per l’espai continental aquests darrers segles. En adonar-se de com d’impossible és imposar-se uns contra altres miren de trobar un camí en comú. N’és un bon símbol la fundació, al 1703, de Sant Petersburg. D’on, gens casualment, són en Putin i en Medvedev.

Anuncis

1 comentari

Filed under Actualitat, Europa

One response to “L’EuroRússia

  1. Uri

    Efectivament, l’Europa del s.XXI no pot existir sense comptar amb Rússia. Llàstima que aquesta encara sigui vista amb recel per molts medis de comunicació…

    Com oblidar les aportacions russes a la civilització europea?: les obres de Tolstoy, la música de Txaikovsky, les composicions avantguardistes de Kandinsky, el mateix Gagarin i la cursa espacial…(tot i ser dins el comunisme, la conquesta de l’espai no es una prova de l’Esperit fàustic europeu del que parla Faye en la seva proposta de l’Arqueofuturisme?).

    L’Eurorússia (o més ben dit, Europa a seques) es no ja un projecte de futur, sinó una realitat que comença a albirar-se, encara que sigui començant amb coses tan prosaiques com l’economía o el futbol. Per algun lloc es comença…la resta (cultura, tradicions, valors espirituals…) es conegut per tothom. Nomès cal voluntat.

    Felicitats pel blog!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s