El retorn dels déus

A la República de Mari, ben endins Rússia als confins d’Europa, els déus són encara lloats:

Els mari són un poble fino-úgric emparentat directament amb els estonians i finesos alhora que també amb els hongaresos. És, a més d’un dels pobles europeus més antics, dels que encara reten culte als déus ancestrals.

Al Moscow Times s’explica que pregaren a Osh Kughu Yumo –Gran Déu Blanc, en mari- lloant-lo aquell dia com Agavairem que significa deïtat de l’energia creadora així com festa assenyalant la fi de les tasques de primavera [They prayed to Osh Kughu Yumo — Mari for “Great White God” — who was being revered that day as Agavairem, which means both deity of creative energy and the feast marking the end of spring labor]

El kart -sacerdot- que cel.lebra la festa aclara que pels mari déu te nou substàncies, o hipostàsies, des del donador de vida Ilyan Yumo a la deesa del naixement Sochinava. “Tot funciona mitjançant la natura.”  De fet, com la majoria de religions animistes, a les creences dels mari són tradicionalment absents tant els edificis com les escriptures sagrades.  Les pregaries es fan gairebé sempre a boscos sagrats, on algunes festes inclouen el sacrifici d’animals. [for the Mari, God has nine substances, or hypostases, ranging from the life-giving Ilyan Yumo to the birth goddess Shochinava. “Everything works through nature.” Indeed, like most animist religions, the Mari faith traditionally knows no written scriptures and no sacred edifices. Prayers are chiefly held in sacred groves, where some feasts include the ritual slaughter of animals as sacrifice.]

Pels mari el fracàs del comunisme ha estat un alliberament en permetre’ls viure i refermar lliurement les seves profundes arrels; Dudina, una poeta i una intel.lectual de la capital Ioshkar-Ola, va expressar el seu orgull pel fet que la seva gent hagi recuperat la possibilitat de practicar la seva fe tradicional. En temps soviètics, va dir, la gent es ficava passada la mitjanit d’amagat als boscos sagrats, esperant que ningú delatés les seves pregàries prohibides. [Dudina, a poet and intellectual from the republican capital, Ioshkar-Ola, expressed pride that her people had regained the possibility to practice their traditional faith. In Soviet times, she said, villagers would sneak out to the sacred groves after midnight, hoping that nobody would report their forbidden prayers.]

A l’article del Moscow Times també el rector local de l’esglèsia ortodoxa en dóna el seu parer. Respectuòs, com caldria esperar, envers els mari i les seves creences que al nord de la seva república són les majoritàries. Sortosament la influència de l’islam a la República de Mari ha estat mínima.

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Actualitat, Europa, identitari, Jovent, nacionalisme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s