La vergonya de l’esquerra

Genocidi a Cambotja en nom del comunisme

La suposada superioritat moral de l’esquerra és un dels mites més destructius i repugnants del segle XXI.

Tenim, per exemple, Pol Pot, dictador comunista horriblement sanguinari. Va ser responsable d’un vertader genocidi. Devers dos milions de persones varen perdre la vida sota el seu règim tirànic, entre els executats i els morts de fam.

Testimonis de l’aborronadora dictadura comunista cambodjana, són, a tall d’exemple, els esquelets –de qualsevol edat– descoberts a les foses comuns. A més de l’abundant material que varen recopilar els mateixos criminals al servei del maleït carnisser, els khmers rojos.

Les parets de les sales de tortura eren, també, testimonis muts dels crits i el terrible patiment de les víctimes innocents.

De la mateixa manera, les minories ètniques que varen ser “dràsticament reduïdes” (massacrades, s’hauria de dir) no hi pinten res per als nostres progres benamats.

Tampoc no he vist mai les moixes mortes que són els nostrats pròcers d’ultraesquerra ploriquejar pels més de tres milions de persones pertanyents a minories ètniques que el dictador comunista Iósif Stalin va deportar, gairebé la meitat de les quals va morir de fam a Sibèria i altres llocs. Hom ha de suposar que el culte a la personalitat del líder carismàtic encara perdura entre l’esquerra d’avui, o sia que potser per això semblen incapaços d’admetre la malignitat del dèspota soviètic.

Els hipòcrites professionals que són els esquerrans no solen parlar del milenar d’execucions diàries que es produïa durant la Gran Purga que Stalin va dirigir. Aquest monstre amb forma humana va ser responsable de més d’un milió de morts només en dos anys. I això que alguns investigadors sospiten que les xifres podrien ser molt més elevades.

I sabeu què? Doncs a la Unió Soviètica també hi havia foses comuns: entre Kurapaty i Bikivnia, per exemple, sumen devers 200.000 morts. Jas, memòria històrica. Ah, que aquesta no t’interessa. És clar.

La repressió soviètica va arribar fins i tot als pagesos. Podem pensar, doncs, que el falç és merament decoratiu al símbol del comunisme, perquè els pagesos varen patir i morir amb la resta de víctimes del règim comunista, acusats en fals i després afusellats, o morts de fam, de cansament o de tortures als gulags.

Tal vegada caldria recordar, a més, que sota el règim comunista soviètic els obrers no tenien dret de vaga, tot i que les condicions laborals que patien eren ofegadores. Deduïm, doncs, que el martell també és decoratiu a la bandera roja.

Aquesta esquerra nostra, que tant s’omple la boca amb la paraula “democràcia”, no recorda per ventura que els bolxevics varen perseguir i neutralitzar de manera ferotge i implacable tota casta de dissidència o oposició política. Ai! Que no era la dreta, l’antidemocràtica? Demanem-ho als dissidents del règim comunista cubà, vejam què ens diuen.

D’altra banda, la nostra esquerra “nacionalista” sembla o ignorant o malèvola, puix que vol fer creure a les masses que l’espanyolisme és necessàriament de dretes, i que per tant el catalanisme ha de ser necessàriament d’esquerres.

Ambdues premisses són totalment falses, atesa la formació d’Espanya com a nació política (ço és, com a Estat modern) per mitjà de la Constitució del 1812, considerada progressista; i atès el fet que, per molt que els anomenin “feixistes”, hi ha nombrosos grups d’esquerres profundament espanyolistes. De la mateixa manera que ho era Lerroux: un extremista anticlerical que va identificar obrerisme i espanyolisme per a atacar la burgesia catalana (i catalanista), tot i que posteriorment canvià d’opinió.

Aquesta bola de l’esquerra nostrada que són ells els qui tenen la patent antiimperialista és absolutament ridícula, un insult a la intel·ligència. Que no era la URSS un imperi? Que no perseguia Stalin el separatisme de manera ferotge, cruel i despietada? Que no va ser la Xina comunista qui va envair i sotmetre el Tibet? Que no manté el seu jou infame sobre aquell país encara avui dia?

Per què calla la nostra esquerra sobre el genocidi tibetà a mans del pervers règim comunista xinès? Que no mereixen memòria històrica els tibetans innocents que varen ser empresonats, torturats i assassinats salvatgement pels comunistes xinesos?

I tornant a ca nostra, que no eren d’esquerres els anarquistes de la FAI i la CNT que es varen enfrontar a tirs amb la Generalitat durant la guerra del 36?

I què passa, per exemple, amb Joan Rovira Roure, de la Lliga Regionalista i batle de Lleida al principi de la guerra? Sabeu que va ser executat simplement per haver autoritzat la Cavalcada dels Reis? Supòs que això no lleva la son als nostres tolerants i democràtics laïcistes, tan progres, ells.

Podríem continuar parlant de les interminables atrocitats que els diferents vessants de l’esquerra han comès i segueixen cometent avui dia contra la llibertat, contra la democràcia, contra la dignitat de les persones i contra la humanitat sencera.

No obstant això, per alguna raó que no puc entendre, les esquerres frueixen d’una bul·la que els eximeix de tota responsabilitat moral, i a més a més, van pel món repartint credencials de democràcia. Quina barra!

Les mans de l’esquerra estan plenes de sang, tant o més com les de la dreta. Per què, doncs, gaudeix d’aquesta aurèola de santedat, quan no la mereix en absolut? Per què la dreta (fins i tot, a ca nostra, la dreta catalanista) ha d’anar pel món demanant perdó pel que és i demanant permís per a existir?

Per què molts d’aquells que volen fer desaparèixer tots els símbols “feixistes” al nostre país no sols no fan desaparèixer també els símbols esquerrans sinó que els enarboren amb les seves pròpies mans?

Per què no està proscrit el falç i el martell tal com ho està l’esvàstica? Que no s’ha vessat sang innocent en nom d’ambdós símbols? Que no hi ha hagut règims totalitaris, sanguinaris i opressors emparats sota tots dos símbols? Que no hi ha, ara mateix, mentre escric aquestes paraules, règims esquerrans totalment antidemocràtics a la Xina, a Corea del Nord, a Cuba? Per què, doncs, ens volen fer empassolar la vil, repulsiva i abjecta falòrnia que l’esquerra és l’única dipositària de la llibertat i la democràcia? No hi ha hagut mai una mentida més grossa en aquest món.

Així doncs, si hem d’esbucar símbols, esbuquem-los tots o deixem-los. Si els hem de prohibir, prohibim-los tots o permetem-los. Si hi ha d’haver memòria històrica, que l’hagi per a tots o que no l’hagi per a ningú. Si algú ha de demanar perdó, que ho demanin tots o que no ho demani ningú.

Finalment, si, a pesar de tot, admetem que pot existir una esquerra mínimament civilitzada i democràtica, doncs per força s’ha d’admetre que existesqui una dreta tan civilitzada i democràtica com l’esquerra, o molt més.

De Nobilitas et Libertas

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under Actualitat, antiantifa, Catalunya, Europa, Jovent, nacionalisme, Revolució

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s