La mort de l’AVUI


Hi havia un temps que era un orgull portar sota el braç el diari AVUI, l’únic “fet i pensat en català” del mercat. Era l’època en què Vicent Sanchis dirigia el diari, que marcava tendència i era una referència comunicativa inqüestionable. Era el diari nacional per excel·lència, arribava arreu de la Nació Catalana i la secció de política era la millor que es feia el país, per la simple raó que anava a favor nostre i defensava sense complexos una Catalunya plena i catalana. Sanchis també va modernitzar el diari amb un disseny i unes seccions que encara perduren. Després d’ell: el caos.

El periodista posat pel Grupo Godó, Xavier Bosch, que va substituir en Sanchis, ràpid se’n va cansar; prefereix escriure en castellà a El Mundo Deportivo i fotre canya al president més catalanista i guardonat que ha tingut mai el Barça. Ell, a diferencia de Laporta, avantposa el futbol a la nació, va apostar perquè l’AVUI donés més importància “a temes socials” i allí començà la decadència. El diari nacional va perdre l’ànima.

El cap de poc va venir Toni Cruanyes, allunyat completament del conflicte nacional que viu el país, va convertir l’AVUI en un mitjà infantil i sense contundència. Va tractar l’AVUI com el minyó que es cansa ràpid de la seva joguina nova. Treballava sota les ordres del Tripartit i el cap de poc va decidir fer-ho directament a TV3 i sent el segon director consecutiu que deixa a l’estacada el nostre diari. La decadència era més que evident, les vendes i les subscripcions no paraven de caure. Avui no només no tenia ànima sinó que ja treballava per l’enemic.

A finals de l’any passat van acomiadar l’escriptor més llegit del diari, Salvador Sostres. L’AVUI és un mitjà controlat i escrit pel Tripartit i no es podia permetre un dels pocs periodistes valents i lliurepensadors que escriuen al servei de la nació. Més de 100 persones ens vam donar de baixa de la subscripció aquella mateixa setmana. L’espiral autodestructiva semblava no tenir aturador.

Ho demostren acomiadaments com: en Salvador Cot, que va aconseguir el lideratge de l’edició digital del diari; en Jaume Clotet, que era cap de la secció de política i no congregava amb les idees tripartites; en Joan Oliver, per massa liberal i independentista; la Maria de la Pau Jener; per pur sectarisme…

Ara per acabar de desmuntar el diari faran un ERO. Acomiadaran el 50% de l’actual plantilla, la més productiva, i sols quedarà la gent encastada i que viu de renda, amb la conseqüent baixada de qualitat informativa. L’Avui perdrà pes, ens caurà de les mans.

L’AVUI ha deixat de vendre’s arreu dels Països Catalans. D’aquí poc desapareixerà el disseny del paper, i el diari, el faran en plantilles com ho fan a El Punt, convertiran l’AVUI en un diari mediocre. La gran Hemeroteca deixarà de funcionar a causa de la jubilació de la responsable i la no incorporació de cap persona de documentació… Qui redimonis comprarà aquest diari?

Abans comprar l’AVUI era patriotisme, ara patriotisme és deixar-lo de comprar.

Xammarc

    Anuncis

    1 comentari

    Filed under Actualitat, Catalunya, identitari, nacionalisme

    One response to “La mort de l’AVUI

    1. El gran canvi a l’avui es va fer en l’època Vicens Villatoro i el seu èquip, després Sanchis va consolidar una línea editorial molt important, sense sectarismes i obrint el diàleg a un gran nombre d’importants col.laboradors.Ara, cau de les mans només quatre articles d’opinió que van en una sola direcció.

    Deixa un comentari

    Fill in your details below or click an icon to log in:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

    Google+ photo

    Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

    Connecting to %s