Els darrers serbis de Kosovo?

Els serbis ètnics a Kosovo viuen temerosos de perdre les seves terres i propietats en romandre precària la situació de la regió. Lyubica Kovacevic, de 82 anys d’edat, viu a un enclavament serbi a Kosovo. Cada vespre espera que la nit estigui lliure de problemes. “No els aturarà. Si volen robar ho faran igualment, com ho han fet moltes vegades, però hem sento millor si faig això”, explica alhora que lliga el seu tractor amb una cadena. La gent de qui té por són albanesos. El petit poble de Lyubica amb només 12 cases es troba enmig d’una gran comunitat d’albanesos. Si res succeeix, Lyubica, que viu amb els seus petits nets, diu que ningú vindrà a ajudar-los. “Roben tractors i vaques. Vivim amb por. Mai no sabem que ens durà el demà” va dir a RT. I algunes estadístiques es fan ressó de les pors de Lyubica. Al 1998, un any abans del bombardeig de Sèrbia per la OTAN, els albanesos eren el 66% de la població de Kosovo. Enguany, tres anys després de l’autoproclamada independència de la regió, aquesta xifra ha augmentat fins el 92%. Milers de serbis han deixat Kosovo. Alguns dels que hi han restat diuen haver oblidat com és viure en pau. Lyubisha és també un serbi de Kosovo. La seva casa es troba al límit d’un petit enclavament serbi. Però ell té, tanmateix, una altre paraula per aquest. “Ghetto. Aquesta és una presó amb pocs presos. Diuen ‘pots restar aquí’ però fan tot per fer la nostra vida impossible. Hi havia un bosc molt bonic, amb arbres enormes com aquest d’aquí. Ho van tallar tot. Mira, només arbusts n’han deixat. Però si nosaltres ho fem, ens prenen la nostra llenya i ens peguen,” protesta Lyubisha. Lyubisha te dos fills i en vol més, però diu que el seu desig d’una família més gran no servirà de gaire per enfortir la població sèrbia de Kosovo. Cada família albanesa aquí te de quatre a deu fills, fent d’aquest grup ètnic un dels que creixen més ràpid d’Europa. I sembla que alhora la minoria sèrbia es redueix, les veus s’alcen i la lluita es torna més ferotge. Recents topades al nord de Kosovo a la disputada frontera amb Sèrbia seguint l’intent de Pristina de prendre control sobre els llocs de control van palesar que els serbis es mantenen ferms en les seves darreres comunitats. “Quant de temps ens cal provar a la resta del món que aquesta és la nostra terra? Quant de temps ens caldrà lluitar per aquesta? Vull tornar a una vida normal, la trobo tant a faltar. Però tenim por que no s’aturaràn fins que ens n’anem tots o morim,” diu Ljiljana Ljumovic, una dona sèrbia que viu a Kosovo. Ençà el 1999, molts serbis ètnics han deixat Kosovo deixant trists recordatoris arreu de tota la regió -cases buides-. Hi han pors que allò considerat sempre pels serbis com el seu cor podria aviat deixar de bategar.

[Ethnic Serbs in Kosovo are living in fear of losing their land and property as the situation in the region remains precarious. Lyubica Kovacevic, 82, lives in a Serbian enclave in Kosovo. Every evening she hopes the night will be trouble free. “It won’t stop them. If they want to steal they’ll do it anyway, as they have many times, but I feel better if I do this,” she explains as she fastens her tractor with a chain. The people she fears are Albanians. Lyubica’s small village with only 12 houses is in the middle of a large Albanian community. If something happens, Lyubica, who lives with her little grandchildren, says no one will come to help them. “They steal tractors and cows. We live in fear. We never know what tomorrow will bring. We try not to think about it. Many of us have gone. If nothing changes, I think there will soon be no Serbs left in Kosovo,” she told RT. And some statistics echo Lyubica’s fears. In 1998, a year before NATO’s bombing of Serbia, Albanians made up 66 per cent of Kosovo’s population. Today, three years after the region’s self-proclaimed independence, this figure amounts to 92 per cent. Thousands of Serbs have left Kosovo. Some who have remained say they have forgotten what living in peace is like. Lyubisha is also a Kosovan Serb, his house on the verge of a small Serbian enclave. He has another word for it though. “Ghetto. This is a prison with few inmates. They say ‘you can stay here,’ but they do everything to make our life here impossible. There was a beautiful forest, with huge trees like this here. They cut it all down. Look, only bushes left. But if we do it, they take our wood and beat us,” Lyubisha complained. Lyubisha has two children and wants more, but says his desire for a larger family will do little to help strengthen the Serbian population in Kosovo. Every Albanian family here has from four to 10 children, making this ethnic group one of the fastest growing populations in Europe. And it seems as the Serbian minority decreases, voices grow louder and the fight turns fiercer. Recent clashes in Northern Kosovo at the disputed border with Serbia following Pristina’s attempt to take control over the checkpoints showed that Serbs are standing strong among their remaining communities. “How long should we prove to the rest of the world that this is our land? How long should we fight for it? I want a normal life back, we miss it so much. But we are afraid they won’t stop until we all leave or die,” says Ljiljana Ljumovic, a Serb woman who lives in Kosovo. Since 1999, many ethnic Serbs have fled Kosovo leaving sad reminders spread all over the region – empty houses. There are fears that what Serbs always considered as their heart could soon stop beating.]

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Actualitat, Europa, islam, islamització, Revolució

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s